Marta Estella

Tag Archive 'empowerment'

Jun 10 2011

Jyväskylä [i 7]: el poder dels estudiants

Posted in General |
Kortepohja Student Village

Kortepohja, vila universitària

L’edifici de la fotografia, a Jyväskylä, és propietat de la Students’ Union de la Universitat. És a Kortepohja, una de les dues viles universitàries que hi ha a la ciutat. Kortepohja és dels estudiants: ho són els apartaments (on s’hi poden allotjar prop de 2.000 persones), l’edifici de l’escola bressol i l’escola de primària, l’empresa de manteniment de la vila i el servei de venda de bicicletes de segona mà.

A Finlàndia l’educació superior és gratuïta, però els estudiants de grau s’han de sindicar obligatòriament. Amb les quotes, 92 euros l’any, les Students’ Unions gestionen un capital i un patrimoni molt considerables. La Students’ Union de Jyväskylä és propietària i gestora de Kortepohja, de l’edifici d’Estudiants i d’una de les cafeteries de la Universitat. S’ocupa així mateix de negociar i facilitar serveis diversos als estudiants, com l’assistència mèdica a preu simbòlic, descomptes als mitjans de transport públic o el kit de supervivència, ja esmentat. També edita i produeix una revista de qualitat professional. I organitza activitats diverses, des de festes a mercats d’intercanvi. Per desenvolupar la seva activitat la Students’ Union compta amb estudiants contractats per a les diverses secretaries en què s’organitza: relacions internacionals, afers acadèmics, cultura, medi ambient, esports, desenvolupament i cooperació… En l’àmbit de les relacions internacionals, que vaig poder conèixer durant la meva estada, moltes de les activitats de la Universitat les organitzen conjuntament la Students’ Union i l’Oficina de Relacions Internacionals.

La Students’ Union, molt professionalitzada, viu en una relació de simbiosi amb la Universitat, molt diferent de la relació marcada per l’antagonisme que coneixem a les universitats catalanes. No estic segura que la simbiosi sigui el millor model, però és un model que a Catalunya trenca esquemes i, no només per això, val la pena conèixer.

I aquí acabo aquest relat en set apunts de la meva estada Erasmus a la Universitat de Jyväskylä, una experiència professional i personal fructífera i molt recomanable.


3 Comments

Oct 17 2009

A favor de la queixa

Posted in General |

 Stop complaining

Stop complaining.  Aturkus

Aquests dies hi ha un cert enrenou a la UAB al voltant d’un apunt del blog del gerent, Santi Guerrero, sobre les queixes. Sempre m’ha semblat curiós que la idea, generalment acceptada, que vivim en un país en què no hi ha una cultura de la queixa, que som molt lluny d’altres indrets on les persones són conscients dels seus drets i els exerceixen, es redueixi sovint a les queixes que presenten els usuaris, i la mateixa idea sigui més qüestionada quan es tracta de les queixes dels treballadors d’una organització.

Crec que les queixes, vinguin de dins o de fora,  són positives, perquè, per qüestionables que siguin, ajuden a millorar. Així ho han entès algunes organitzacions: per exemple, aquest apunt de Julen Iturbe sobre les deu causes de malestar provocades per l’empresa parteix d’un projecte de  la Diputació Foral de Biscaia; els punts que s’hi plantegen em semblen de lectura obligada per a totes les persones que tenim alguna responsabilitat en el comandament d’una organització. I ja que parlem de comandament, imprescindible també l’apunt “Algunas ideas sobre el mando y eso“, de Miquel Rodríguez, i aquest altre, també seu, sobre el lideratge, com també el comentari lapidari d’Anna Cabañas: “el mejor mando es el mando a distancia”. Si tingués responsabilitat en l’àmbit de recursos humans, crec que em trauria el son aquest apunt de Nacho Muñoz, en forma de carta de comiat d’un director de RH incapaç d’atendre les queixes. No continuo: a la xarxa és fàcil trobar altres aportacions també interessants a la conversa.

Darrerament, n’he entomat unes quantes, de queixes. No és una posició agradable, certament, però les queixes que rebo, les comparteixi o no, es formulin de manera més o menys adequada, sempre m’aporten alguna cosa de positiu. Benvingudes siguin. Si incorporen anàlisis i alternatives ben orientades, molt millor, i si no, també. Tant de bo la desconfiança i la sospita prenguessin la forma de queixa.


1 comentari

Jun 20 2009

L’apoderament dels usuaris

Posted in General |

 Rabblefish_LegoApplecare

Rabblefish,  Lego Applecare

Ahir va ser un matí  profitós al Servei: conferència de l’Isidor Marí sobre Les universitats i la política europea de multilingüisme, i sessió de  treball sobre experiències de suport al personal acadèmic que integra l’anglès, o altres llengües estrangeres, en la docència. De la sessió, em va despertar interès un element aparentment tangencial: la participació dels usuaris en els serveis i recursos que oferim.

La participació activa dels usuaris, o de la comunitat, una idea que m’agrada més,  és una tendència creixent, que els serveis lingüístics universitaris tot just comencem a explorar. Ens pesa sovint la visió del professional com a expert per damunt del professional com a facilitador, per molt que l’state of mind que és el web 2.0 sigui cada cop més una visió i una pràctica interioritzades. Ens fa una certa por, encara, donar autoritat als usuaris —no és el mateix l’orientació a l’usuari, que l’apoderament (empowerment) dels usuaris—, i ens costa qüestionar-nos per ser conscients de com hem anat modelant unes creences que ens  dificulten emprendre accions més d’acord amb aquest state of mind i, en definitiva, més d’acord amb el nostre pensament. Per això ahir em va agradar veure que comença a haver-hi iniciatives que són un salt endavant, com l’experiència de la UPC de facilitar que els mateixos usuaris participin en l’elaboració de recursos lingüístics.

I em va agradar també descobrir dijous de la setmana passada el Google Translator Toolkit (l’esmentava breument en l’anterior apunt), que farà possible la creació de memòries de traducció a escala planetària, alimentades per usuaris professionals i no professionals de la llengua, una iniciativa que ens porta forçosament a qüestionar-nos el nostre paper com a serveis lingüístics productors de…, a reorientar-lo cap a camins fins ara inexplorats.

L’apoderament dels usuaris és un camí sense retorn: tant en la producció de recursos i serveis, com en la seva difusió i valoració (d’això darrer, en parlava cap al final d’aquest apunt). La qüestió és, o bé l’integrem en la nostra visió i actuació de serveis lingüístics, o bé els usuaris acabaran per prescindir de nosaltres, com els comença a passar als diaris en paper. No és cap amenaça, sinó una fantàstica oportunitat per abandonar llasts que ens pesen i obrir-nos a uns serveis que miren lluny, amb ambició, més enllà de les categories clàssiques de cursos, traduccions, terminologia, planificació, etc. No és casualitat que el Google Translator Toolkit s’hagi desenvolupat en una empresa que té com a missió “organitzar la informació del món i fer que sigui útil i accessible”.

Nota: aquest apunt és fruit de les darreres converses que he tingut amb la Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i amiga, de qui sempre aprenc molt. Com se sol dir en aquests casos, la responsabilitat del que he escrit és només meva.


No hi ha comentaris

Des 14 2008

Tot és miscel·lani; els recursos lingüístics també

Posted in General |

Aquesta setmana, he participat en una sessió de treball en la qual hem pogut veure i valorar el prototip del portal Intercat  v 3.0, que fa un salt qualitatiu important respecte de la v 2.0 actual, centrat en tres aspectes: la interacció amb l’usuari, la rellevància de la imatge i de l’audiovisual, i una reordenació dels recursos per apropar-se al que en pot esperar l’usuari. Sortint de la reunió, pensava en aquest darrer punt, que és el que em sembla més complex de resoldre;  vaig connectar-lo amb l’Everything is Miscellaneous, de David Weinberger, per la idea de la inutilitat de les taxonomies úniques, i el valor de les etiquetes múltiples amb què els usuaris poden categoritzar un mateix recurs. En trobareu una síntesi en aquest apunt d’Alfons Cornella al blog d’Infonomia, una bona ressenya en l’apunt Les virtuts del desodre digital, del blog de Janquim, i una entrevista i una videoentrevista a l’autor a la revista If, núm. 59.

Everything is Miscellaneous

Fa temps que ens preocupa com donar a conèixer els recursos que produïm els serveis lingüístics universitaris. No hauríem de fer ja el salt cap a un sistema que permetés que els usuaris etiquetessin, valoressin i comentessin els recursos que els oferim?; que permetés difondre uns usos dels recursos que potser nosaltres com a autors no hem previst i desconeixem?, i que facilités la recuperació de la informació també des de múltiples llocs, entre els quals no podem obviar els gestors de marcadors socials, com Mr. Wong o del.icio.us? (Sobre la participació dels usuaris en parlàvem fa unes setmanes en aquests dos apunts.)  De ben segur que els usuaris hi sortirien guanyant, i nosaltres, els serveis lingüístics també.


No hi ha comentaris

Oct 21 2008

Orientació a l’usuari II: participació

Posted in General |

No fa gaire he caigut en la temptació de comptar-me un netbook, una meravella! No hi he tingut, per ara, cap pega, però sí que m’ha calgut consultar algunes qüestions sobre el funcionament. La informació, no l’he trobada al web de l’empresa —cap sorpresa—, sinó en fòrums d’usuaris, que m’han resolt el que necessitava. De vegades m’he preguntat si seria traslladable als serveis lingüístics aquesta aportació de valor per part dels usuaris mitjançant l’ajuda mútua en la resolució de dubtes i problemes, tan habitual en les comunitats usuàries de programes de codi obert, i no he sabut veure com.

Sí que em sembla que seria possible, però, traslladar-hi una iniciativa com “Show us a Better Way“, un concurs promogut pel govern britànic per recollir propostes de millora dels ciutadans, i premiar-ne i portar-ne a la pràctica les millors. En el cas de Show us a Better Way, es tracta d’idees sobre quins serveis es podrien donar amb la informació pública de què disposa el govern. En aquesta entrevista, Tom Watson, del Cabinet Office, explica l’experiència.


No hi ha comentaris