Marta Estella

Cada cop més la personalització del navegador se’m fa necessària. Habitualment treballo amb el Firefox i trec molt partit dels complements (adds-on) d’aquest navegador per fer-me’l més meu. N’utilitzo diversos: el botó de Feedly, imprescindible; la barra de Google o Google ToolBar, per entrar a diversos serveis de Google; la de Facebook, que cada cop faig servir menys, la de Mister Wong, per desar, compartir i consultar enllaços, i algunes eines d’idioma, que és del que vull parlar en aquest apunt. Mozilla té 14 categories de complements per al Firefox, entre les quals n’hi ha una d’específica per a eines d’idioma, que conté més de 350 elements: entre molts d’altres, una extensa col·lecció de diccionaris; el Wikilook, que ens permet fer cerques a la Wikipedia i al Wiktionary dels mots que tinguem en pantalla; eines per a la transliteració, com el Transliterator; traductors en línia, o eines més miscel·lànies, com el Foxlingo, que  incorpora un metatraductor amb l’opció de traduir entre més de 2.000 parells de llengües utilitzant 36 traductors en línia (Google, OpenTrad, Apertium, Lucy -Translendium, etc.) i també enllaços a correctors, sintetitzadors de veu, recursos per a aprendre llengües, etc.

Una opció interessant relacionada amb els complements són les col·leccions, agrupacions de complements fetes per Mozilla o pels mateixos usuaris. Hi ha la possibilitat de subscriure-s’hi per estar al corrent de les actualitzacions. Hi ha col·leccions de tot tipus, també d’idioma, com, per exemple, una col·lecció per al català, una altra per a l’èuscar i una altra per als aprenents de japonès. Són un recurs molt útil i no és gens difícil utilitzar-les. Aquest vídeo explica com fer-ho:

Add-on Collections: Overview from Justin Scott on Vimeo.

Els últims dies, de ritme trepidant per diversos compromisos de feina, he estat poc connectada a l’entramat de canals i xarxes personals i professionals en què em moc habitualment. El que he trobat a faltar més ha estat, sens dubte, Twitter. Escèptica al principi —no veia cap gràcia al “What are you doing?”—, m’hi he anat aficionant, fins al punt que diria que actualment és el meu principal canal d’aprenentatge professional, a més d’un espai de comunicació amb persones amb qui comparteixo interessos i maneres d’entendre el món. No m’ha sorprès constatar que actualment Twitter ocupa el primer lloc en l’enquesta de Jane Hart sobre les eines més utilitzades per professionals de l’educació per al seu propi aprenentatge, formal i informal.

Més enllà de la twittermania actual, Twitter és un clar exemple de com els usuaris s’apropien d’una tecnologia per donar-hi uns usos no imaginats pels seus creadors, en aquest cas, un mitjà per mantenir en contacte un grup d’amics. I entre aquests usos no podien faltar els educatius. N’hi ha diverses experiències registrades, com les que recull Juanmi Muñoz en aquesta secció del seu wiki; usos potencials a les aules, com els que s’exposen a l’article Can we use Twitter for educational activities?; experiments com el que recull el vídeo The Twitter experiment, per millorar la participació a classe, o Twitterlearn, un projecte per a l’aprenentatge de llengües de Radio Lingua Network.

Caldrà veure si aquests usos es consoliden més enllà de l’experimentació, i l’evolució mateixa de Twitter, ara que la incertesa en el futur de les eines que fem servir s’ha instal·lat en les nostres vides. Sigui com sigui, em sembla interessant la pregunta de Juan Freire en aquesta videoentrevista a Jack Dorse, CEO de Twitter: What can’t one learn from a 140 character stream?

  Shout, shout. Hebedesigner

Faig un apunt sobre eines i recursos per a l’organització d’actes: conferències, jornades, seminaris, etc. Actualment m’interesso sobretot pels canals de participació dels actes, com combinar la presencialitat amb el debat en línia abans i després, o la retransmissió i interacció amb eines com Twitter. Però també reconec la importància del vessant més purament organitzatiu, a l’estil convencional. I d’això va aquest apunt.

He provat dos cercadors de persones que m’han estat prou útils, 123people i Pipl, ja que cada cop més necessitem professionals amb una producció de coneixement que difícilment trobarem als repertoris acadèmics més convencionals, i només parcialment en eines com Google Scholar.

Pipl es presenta com un cercador especialitzat a recuperar informació a la web invisible i ens ofereix la informació de les persones que cerquem agrupada en diverses categories, com ara el perfil professional (LinkedIn), el perfil personal (Facebook), o les publicacions, documents, apunts en blogs, fotos (Flickr), etc. En algunes cerques m’ha generat soroll, però en d’altres m’ha donat un resultat prou bo. Darrerament he descobert 123people, que ofereix una presentació més visual i més perfilada segons les fonts, i un element interessant com un núvol d’etiquetes associat a la persona que cerquem. A més té una interfície multilingüe en sis llengües, entre les quals hi ha el català.

A més dels cercadors de persones, són interessants les eines per a la gestió dels actes: informació, inscripció, tramesa de propostes per a comunicacions, debat en línia paral·lel a les sessions presencials, etc. Al Servei estem provant d’utilitzar l’Open Conference System, una eina del Public Knowledge Project, de codi obert, gratuïta, multilingüe. Inclou la versió en català, si bé no és la darrera. També sé, via Miquel Strubell, de l’existència de Conftool, que no he provat.

D’altra banda, si tenim cap dubte lingüístic, podem recórrer a la Terminologia de fires i congressos del TERMCAT, multilingüe (català, espanyol, francès, portuguès i anglès) i el recull 2004: l’actualitat terme a terme (p. 22 i 23), on podem consultar la diferència entre congrés, conferència i convenció o com es diu coffee break en català.

Entre les eines per escoltar a la xarxa (en parlàvem en aquests apunts: 1 i 2) no podem obviar Twiter, que creix vertiginosament: gairebé un 1400 % més d’usuaris el darrer any. Ahir Soitu publicava una crònica amb imatges de la visita d’una enviada especial a la seu de l’empresa, que és un bon relat dels orígens de la iniciativa, l’ambient en què es treballa, de com va començar i es manté sense una línia de negoci clara, i de la pressió actual pels rumors de la compra per part de Google.

Un recurs útil de Twitter és el cercador, que ens mostra els tweets (o entrades)  que contenen un terme de cerca i ens permet filtrar els resultats per llengua —no hi ha el català— i per geolocalització (tweets enviats a prop de…, des d’una distància de…), així com  subscriure’ns als resultats de la cerca. D’una subscripció efímera a “autònoma” en pesco aquest tweet, de fa un parell de mesos:

“ara a l’autònoma em diuen que com que han canviat el programa de comptabilitat tardaré més a cobrar el que em deuen des del maig”

Una altra aplicació interessant sobre Twitter és el Twitter Stream Graphics, una eina de visualització de dades que per a un terme de cerca ens presenta en línia un gràfic dels últims 1000 tweets que el contenen, o bé d’un usuari concret.

Ã’bviament, un comentari aïllat com el que he reproduït més amunt no ha de ser motiu de preocupació, però sí que cal estar atent al que es diu de nosaltres, de la nostra organització, a la xarxa, per poder-hi actuar si l’impacte d’un comentari negatiu esdevé crític. Si no, que ho preguntin a la nova ministra de cultura espanyola que, en pocs dies ha aconseguit aglutinar més de 1.110 seguidors- detractors al compte de Twitter Sinde pírate i més de 23.000 en un grup al Facebook, per les seves amenaces a la cultura digital.

En l’apunt anterior  destacava la importància d’escoltar a la xarxa el que es diu de nosaltres, dels nostres referents, dels nostres competidors, i comentava la utilitat de les alertes de Google. El que em resulta més útil, però, per escoltar a la xarxa són les subscripcions RSS (Really Simple Sindication). De manera molt resumida, és la possibilitat que ens ofereixen els blogs i molts webs de subscriure’ns-hi, de manera que cada vegada que publiquen un contingut nou, el rebem directament, sense necessitat d’anar al web i entrar-hi.

Per fer una subscripció ens cal un agregador o lector, una eina imprescindible per a qualsevol persona que hagi d’estar al corrent de les tendències en el seu àmbit professional, de les notícies crítiques en el seu entorn, del que passa al món…, és a dir, per a gairebé tothom. Habitualment faig servir el Google Reader, un servei gratuït de Google que em permet, en poc temps, estar al dia de webs i blogs ben diversos, des de blogs de companys de professió, el blog per a la comunicació interna del Servei, les notícies de la UAB i d’altres institucions, el que es publica sobre llengua al Recercat fins a l’actualitat de l’escola de la meva filla. A més de seguir blogs i webs concrets, també em serveix per seguir paraules clau que m’interessen. En aquest cas, el Google Reader dóna la llista de webs i blogs on apareix el terme que hagi triat per a la cerca. El funcionament és molt senzill, ja que funciona com una adreça d’internet que es pot consultar des de qualsevol navegador i des de qualsevol ordinador. El Google Reader també permet marcar com a destacats les entrades que ens han interessat més i compartir les que vulguem, en un espai públic que ens ofereix Google, que podem integrar també en un blog o un web.

Darrerament he començat a fer servir el Feedly, un agregador que s’integra amb el Google Reader i funciona com a plugin del Firefox. Respecte d’aquest darrer, trobo que millora molt l’experiència d’usuari en la presentació de continguts (en format de diari) i que ofereix una aplicació interessant, el Feedly Mini, una petita barra que apareix al capddavall de les pàgines on ens trobem i que facilita molt poder destacar o compartir la pàgina al Google Reader, enviar-la al Twitter, o veure les vegades que ha estat compartida a serveis com Digg o Friendfeed, entre altres utilitats. Un altre tret interessant és que, quan fem una cerca al Google, ens presenta, agrupats, en primer lloc els resultats qua apareixen en els blogs i webs que seguim habitualment. Si ja feu servir el GoogleReader, és el recomano.

Ocasionalment, encara faig servir el FeedReader, un lector que, a diferència dels anteriors, en la versió gratuïta hem d’instal·lar en un ordinador i només el podrem consultar des d’aquí. Com a punt fort, hi trobo les possibilitats que té de personalitzar el seguiment de paraules clau perquè faci cerques en uns llocs predeterminats que podem seleccionar (per exemple, YouTube, Del.icio.us, etc.) i els smartfeeds, que podem configurar perquè cerqui en variables com el títol, el cos del text, la data, etc.

Acabo amb un vídeo de Commoncraft sobre què és i com fer servir l’RSS:

Entre les eines que trobo més útils per a la meva feina hi ha les que em permeten escoltar què es diu a la xarxa sobre qüestions concretes, com el servei lingüístic on treballo, o puntualment temes que són crítics durant uns dies; per exemple, quan als mitjans es fan boles de neu sobre qüestions relacionades amb la llengua a la universitat.

Hi ha molts casos coneguts d’organitzacions i personalitats que han desatès aquesta escolta del que es deia d’elles a la xarxa, i han tingut durant molt de temps, de manera ben visible —entre els primers resultats quan s’introduïa el seu nom en un cercador— informacions que perjudicaven seriosament la seva reputació o credibilitat. Per exemple, la informació de com era de fàcil obrir, amb un bolígraf Bic un cadenat d’una empresa que presumia de fer els cadenats més segurs del món i els feia pagar a preu d’or; el relat d’un mal servei rebut en una transnacional d’equipament per a la casa; la informació d’afectats per una operació financera vinculada a un banc que va acabar sent una estafa, o la informació sobre polítics de primera fila.

Una eina molt senzilla que ens permet escoltar què es diu a la xarxa de nosaltres o dels nostres competidors són les alertes de Google. Google Alerts  ens permet introduir una seqüència que ens interessi seguir a la xarxa i rebre un missatge de correu diari, setmanal o cada cop que hi hagi un resultat que Google consideri rellevant, o bé subscriure’ns-hi per RSS. Per exemple, jo tinc una alerta de Google per a Servei de Llengües i per a UAB Idiomes. Gràcies a aquestes alertes vaig poder tenir notícia que un dels primers resultats que apareixia per a UAB Idiomes fa un temps era una agència alemanya que oferia cursos d’espanyol a Barcelona fent servir el nom de la UAB, i un altre, un mapa de Google en què UAB Idiomes Barcelona apareixia situat al carrer correcte però a Artés, el Bages, en comptes de Barcelona. El fet d’asabentar-se de resultats com aquest permet poder-hi reaccionar i resoldre el problema. Així mateix, l’alerta per a Servei de Llengües m’ha servit per a conèixer recursos oferts per altres serveis lingüístics que desconeixia i que he trobat interessants. També he de dir que entre el que rebo hi ha soroll (resultats que em semblen irrellevants), però, vist el poc temps que hi he de dedicar, el soroll es compensa amb escreix pels resultats que sí que valen la pena.

Amb aquest apunt començo una línia de donar a conèixer eines i recursos que m’han estat útils professionalment o que em sembla que poden ser-ho, encara que només n’hagi fet alguna prova. No pretenc avaluar-los ni avalar-los, només mostrar-ne alguna utilitat.

El primer que vull destacar és, de fet, un metarecurs: els excel·lents vídeos de Commoncraft sobre eines de web 2.0, que fan bo el lema de l’empresa: “Our product is explanation”. Un estil singular que combina unes bones explicacions en veu en off amb unes imatges de retallables de paper i línies de retolador damunt d’una pissarra blanca, per explicar, in plain English,  com funcionen: l’RSS, el marcatge social, el Twitter, els blogs, el podcast, , els mitjans socials, el marcatge social, les xarxes socials, els wikis, com compartir fotos en línia… Uns vídeos que, a més, podem trobar també a Dotsub, subtitulats en diverses llengües, i, si volem, subtitular-los nosaltres també.