Marta Estella

Tag Archive 'educació'

Nov 30 2011

TRICLIL 2012: II International Round Table on CLIL Programmes

Posted in Jornades |

Logo del Congrés TRICLIL
Fins al 10 de desembre hi ha oberta la convocatòria de comunicacions per al congrés TRICLIL 2012: II International Round Table on CLIL Programmes, que tindrà lloc del 9 a l’11 de maig del 2012 a la UAB.

El congrés, que té com a lema Better CLIL: More opportunities in primary, secondary and higher education, va adreçat “a persones que fan recerca en educació plurilingüe i AICLE, a docents d’educació infantil, primària, secundària i universitària procedents de qualsevol àmbit acadèmic (llengües, ciències socials, matemàtiques, enginyeries, etc.) i a persones formadores del professorat.”

S’organitza en tres àrees temàtiques: ensenyament i aprenentatge en llengua estrangera a la universitat; educació plurilingüe i ensenyament en llengua estrangera en l’educació infantil, primària i secundària, i educació plurilingüe i acollida lingüística de l’alumnat immigrat.

Pel que fa a la tipologia de comunicacions, s’hi poden presentar investigacions de base empírica, tallers de presentació d’experiències educatives o exemples de bones pràctiques docents i polítiques i actuacions de foment de l’educació plurilingüe.


No hi ha comentaris

Oct 14 2011

La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu

Posted in General |

El 26 de setembre, Dia europeu de les llengües, es va fer la presentació oficial de la segona edició del postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, a l’Institut d’Estudis Catalans.

Pere Mayans, alumne de la primera edició del postgrau, va ser convidat a presentar-hi el seu projecte final de postgrau: “La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu”, un projecte de formació en línia per a mestres i professors. Mayans, que treballa com a cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Ensenyament, va exposar diversos elements que justifiquen la necessitat d’aquesta formació: Catalunya és un dels llocs d’Europa amb més alumnes amb nacionalitat estrangera (14%); les bases de la immersió lingüística a Catalunya es van posar als anys vuitanta, quan el país tenia una realitat sociolingüística molt diferent de l’actual, i, tot i que disposem d’un dels currículums més avançats en gestió de la diversitat lingüística, sovint les pràctiques docents a les aules no s’hi adiuen.

Mayans va oferir una visió general sobre el disseny d’aquesta formació en línia, que té com a objectiu facilitar recursos a mestres i professors per tal de fomentar l’educació intercultural als centres, a partir de prendre consciència de la seva pròpia biografia lingüística, de posar en qüestió creences establertes, de conèixer les aportacions de la recerca, i de conèixer millor quines llengües aporten els alumnes i quina és la realitat lingüística del seu centre. Una formació destinada a fer veure, en definitiva, que “un centre multicultural no esdevé intercultural per si sol; cal fer polítiques”.

YouTube Preview Image

No hi ha comentaris

Jul 10 2011

CILT: making languages matter

Posted in General |

CILT

L’hegemonia de l’anglès com a llengua de comunicació global pot portar a no considerar els països anglòfons com a font de recursos sobre multilingüisme i aprenentatge de llengües. Però res més lluny de la realitat: de recursos interessants n’hi ha, i situats en la perspectiva catalana tenen el valor afegit de portar-nos a veure el món de les llengües des d’una òptica ben diferent a l’habitual, un exercici sempre saludable.

Darrerament he escrit en aquest blog sobre dues iniciatives al Regne Unit relacionades amb la promoció de l’aprenentatge i l’ús de llengües: The Wall of Languages i el Pla per les llengües minoritàries. Avui dono compte del portal del CILT, The National Centre for Langues, una entitat que té com a objectiu “proporcionar lideratge per desenvolupar qualitat i excel·lència en el camp de les llengües i les habilitats interculturals”, també al Regne Unit.

El portal integra una tria de materials, estudis i dades sobre l’aprenentatge i ús de les llengües en diferents àmbits: tots els nivells educatius, la formació de formadors, les llengües de les comunitats immigrades i les llengües a la feina. La selecció i presentació dels continguts, molt cuidada, s’orienta clarament a la sensibilització sobre la rellevància de les llengües en cadascun d’aquests camps i a proporcionar informació pràctica per a persones i organitzacions. Em semblen especialment interessants les seccions sobre les llengües de les comunitats i les llengües a la feina, dos àmbits que en l’agenda del CILT situa com a elements clau per a una societat millor i per al desenvolupament de l’economia. I em sembla oportú destacar-les ara que el CILT ha vist reduïda la seva activitat de resultes del canvi de govern de l’any passat.


No hi ha comentaris

Mai 30 2011

Cloenda de la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya

Posted in Jornades |

Imatge del web de la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya
Després d’un parèntesi mig volgut mig forçat, reprenc l’activitat al blog amb un breu apunt per informar que hi ha disponibles el text de cloenda de la V Trobada sobre Semiimmersió a Catalunya i els enllaços als recursos que s’hi van presentar. Els trobareu al web de la Trobada.


No hi ha comentaris

Des 12 2010

Comunicar passió: qui n’ensenyarà?

Posted in Jornades |

Divendres Jordi Adell va venir al Servei de Llengües per impartir la conferència “El professor d’idiomes i l’alfabetització digital”. Preguntat pel futur de les classes magistrals, la seva resposta va ser clara i contundent: “les classes magistrals són per transmetre passió, no informació”. I certament, passió, molta passió, és el que comunica Adell en les seves intervencions davant d’un auditori. La informació, els arguments, els podem llegir en un article o escoltar en un vídeo, com el que tanca aquest apunt, però l’entusiasme encomanadís i encisador només traspua la corporalitat materialitzada en la presència física. Comunicar passió, una virtut que es revela cada cop més necessària: difondre una informació, una anàlisi, un projecte, un comentari és a l’abast de tothom en un món mediat per les comunicacions a la xarxa; la diferència la marca la capacitat de comunicar passió en una comunicació cara a cara. I de comunicar passió se’n pot aprendre i ensenyar. Les organitzacions educatives que siguin capaces d’integrar aquest ensenyament en la seva oferta de formació seran les que se situaran millor en el mercat del virtuosisme de la comunicació eficaç.

YouTube Preview Image

2 Comments

Mai 12 2010

Competències digitals i aprenentatge

Posted in Jornades |

 

Ahir al matí vaig assistir a la conferència sobre “Competències digitals i aprenentatge”, que Boris Mir va oferir en la 20a sessió web. En destaco les idees i frases que em van interessar més:

  • L’escola és un espai d’aprenentatge, però també de custòdia i de socialització. No es pot aprendre sis hores seguides cada dia.
  • L’escola és un servei i alhora una institució. Aquesta tensió porta a regular les competències digitals, de la mateixa manera que es regulen els altres sabers integrats en els currículums. La regulació educativa i social de què ens hem dotat democràticament sempre anirà per davant dels aprenentatges informals, per molt que aquests siguin cada cop més importants. L’escola no desapareixerà, i de fet, els darrers anys ha augmentat significativament el percentatge d’escolarització en les etapes pre i postobligatòria, alhora que l’etapa obligatòria s’ha ampliat dos anys.
  • El treball per competències és incongruent amb l’organització escolar, estructurada per nivells a l’educació infantil i primària, o per especialitats a l’educació secundària. Amb una organització com aquesta, de qui és responsabilitat la competència digital?
  • La competència digital s’ha d’abordar des del saber, no des de la dimensió generacional ni des de la dimensió tecnoideològica. Estar connectat tot el dia no vol dir ser competenent digital: una persona competent digital ha de ser capaç de generar coneixement, de resoldre problemes amb la tecnologia.
  • Les competències digitals a l’escola són una carrera de fons. Ara estem en la fase d’enamorament, però ha de ser com un matrimoni.
  • Potser més que aspirar a l’objectiu de fer un ús intensiu de les TIC a l’escola, cal aspirar a aconseguir que les TIC estiguin a disposició permanent, com s’esdevé a Finlàndia.
  • La visió amb implementació porta a la innovació; la visió sense implementació és al·lucinació. La gestió del canvi és començar a fer coses. La visió la construïm mentre caminem.
  • Les innovacions han de ser escalables perquè siguin efectives, especialment en una estructura de les dimensions del sistema educatiu de Catalunya, amb gairebé 1.200.000 alumnes i més de 62.000 docents en centres públics. Una cosa són els exploradors i una altra els urbanistes. Els exploradors serveixen per obrir camí, però els urbanistes  són imprescindibles.
  • La innovació pot ser tranquil·la o disruptiva. Cal valorar què és el millor per a cada centre escolar. La innovació s’ha de fer des de les aules i per a les aules, però l’escola no es pot canviar a si mateixa, cal la implicació de tots els agents que hi estan relacionats.

En conjunt, una exposició que va integrar a la perfecció l’esbós d’un full de ruta ambiciós amb la previsió del procés que cal seguir per arribar-hi, feta des de l’experiència i el coneixement. Una exposició que, tot i estar pensada per a l’escola, té el valor de ser aplicable a qualsevol altra organització.

Si us ha interessat aquest tastet del que va dir Boris Mir, podeu consultar-ne la presentació que va utilitzar per acompanyar l’exposició, que m’imagino que ben aviat podrem trobar també, juntament amb el vídeo de la conferència, a la pàgina de la 2oa sessió web. I podeu seguir també el debat obert al blog Gencat.

Imatge: fotografia de Boris Mir publicada a la pàgina web de la 20 sessió web.


4 Comments

Gen 14 2010

En una setmana, l’Horizon Report 2010

Posted in General, Lectures |

 Horizon

 Horizon, Piet Musterd

 [Actualització 15.01.10: ja s’ha publicat l’informe sencer.]

D’aquí a una setmana, d’acord amb el calendari previst, s’ha de publicar l’informe Horizon 2010, un projecte que cada any identifica les tecnologies que tindran més impacte en l’educació a curt, mitjà i llarg termini, com també les tendències clau i els reptes crítics en aquest àmbit.

Se n’ha publicat un avançament, en forma de llista dels temes finalistes, dotze, entre les propostes presentades,  i d’una versió preliminar (preview) de l’informe, que recull els sis temes escollits d’entre els finalistes i quatre tendències i quatre reptes crítics:

Temps d’adopció: un any o menys

  • computació mòbil
  • continguts oberts

Temps d’adopció: dos o tres anys

  • llibres electrònics
  • realitat augmentada simple

Temps  d’adopció: quatre o cinc anys

  • computació basada en els gestos
  • anàlisi de dades visuals

 Reptes crítics

  • El paper de l’acadèmia i la manera en què la universitat prepara els estudiants cal que canviï, i cal utilitzarles tecnologies emergents que faciliten l’experimentació, l’aprenentatge basat en problemes i altres formes de treball creatiu, com també emfasitzar la flexibilitat mental i la recerca crítica.
  • Emergeixen noves formes d’autoria, publicació i recerca en l’àmbit acadèmic però no hi ha encara unes mètriques adequades per avaluar-les.
  • La literacitat  digital esdevé una habilitat clau, però no hi ha una resposta adequada  això per part de les universitats.
  • Les restriccions pressupostàries pot posar en perill la recerca en tecnologies emerents si no se’n veu la seva contribució als objectius clau de la institució.

Tendències clau

  • L’abundància de recursos oberts porta a replantejar el paper dels educadors.
  • Hi ha una expectativa creixent de poder treballar, aprendre, estudiar i connectar amb les xarxes de cadascú en qualsevol lloc i a qualsevol hora.
  • Les tecnologies es desecentralitzen.
  • Els estudiants es consideren cada cop més com a col·laboradors, i hi ha més col·laboració entre persones d’universitats diferents, facilitada per les tecnologies col·laboratives.

Contingut de l’informe a banda, trobo molt  interessant que el projecte Horizon disposi d’un wiki on se’n pot seguir l’evolució i fer-hi contribucions; un bon exemple de portar a la pràctica el que s’analitza.


No hi ha comentaris

Mar 28 2009

La gratuïtat com a estratègia

Posted in General |

Dijous vaig seguir la manifestació dels estudiants per Vilaweb, que cobria la notícia utilitzant Cover it live!, una aplicació amb la qual aquest mitjà informava dels esdeveniments en directe, en forma de breus apunts, i facilitava el diàleg en temps real entre la redacció i els lectors/també redactors. Em va cridar l’atenció aquesta aplicació i vaig entrar al web, on vaig trobar, a la secció de preus, un text esplèndid sobre els motius que pot tenir una empresa per basar la seva estratègia en l’oferta d’un servei gratuït. N’extrec unes frases:

We do not charge our users a fee to use CoveritLive. […] Right now, we are focused on understanding the needs of our users and how our software can help create a new form of reporting. In addition, we are learning with them the true value of this kind of software-as-service. […]

Many software companies have started with free offerings until they understood the category better and then, with the appropriate communication, migrated users willing to pay for more advanced features while holding to a commitment to always offer a quality version at no cost.

Llegint-ho em va venir al cap l’imprescindible article de Chris Anderson Free! Why $0.00 Is the Future of Business. Anderson, editor en cap de la revista Wired, on va donar a conèixer el concepte de ‘llarga cua‘ (long tail), i autor de l’esperat llibre Free, sobre l’economia de la gratuïtat (the economics of free o freenomics), on hi exposa, entre moltes altres idees, una taxonomia de sis models de negoci de la gratuïtat:

  • freemium: com que les aplicacions, serveis i continguts web tenen uns costos variables que cada cop més s’acosten a zero, la qual cosa permet fer-hi negoci oferint-los gratuïtament: per cada usuari que paga per un servei premium 99 usuaris poden gaudir gratuïtament d’un servei bàsic de qualitat.
  • publicitat: les ofertes gratuïtes construeixen comunitats amb interessos i necessitats específics que interessen els anunciants.
  • subsidis creuats: qualsevol producte que et porta a pagar-ne un altre, com l’exemple que posa d’un grup de música que distribueix gratuïtament CD de la seva música als top manta de les ciutats on actuarà, amb la idea que en facin còpies i que això els serveixi per atraure més persones als seus concerts.
  • cost marginal zero: tot el que es pot distribuir sense costos apreciables, com la música en línia.
  • intercanvi de mà d’obra: el que genera valor pel fet de fer-ho servir, com votar les respostes del Yahoo Answers o puntuar not´cies de serveis com Digg.
  • economia del regal: la distribució a cost zero fa possible que l’altruisme esdevingui una indústria del compartir (la Viquipèdia).

Aquest matí, a l’hora d’esmorzar, també he parlat tangencialment d’aquesta qüestió amb uns companys del Servei de Llengües, a propòsit del projecte Opencourseware, de les seves limitacions des del punt de vista pedagògic i dels seus beneficis quant a increment de notorietat, projecció de la responsabilitat social i captació d’usuaris de les institucions que hi participen. Tornant cap al despatx he recordat Giving knowledge for free: the emergence of open educational resources, una publicació de l’OCDE del 2007, que aprofundeix en els motius i beneficis d’aquest moviment.
Si comença a fer-se evident que el món es mou cap a l’economia de la gratuïtat, els serveis lingüístics universitaris no podem viure-hi d’esquena. Textos com el d’Anderson o el de l’OCDE ens donen prou pistes per començar a imaginar altres escenaris més enllà de la lògica limitadora de l’anàlisi i control de costos. I si això provoca vertigen, potser n’hi hauria prou de començar per comptabilitzar els beneficis esperats dels serveis que oferim, en la línia de l’article de Josep M. Duart, ROI i l’e-learning: més enllà de beneficis i costos. El que de ben segur no podem és córrer el risc de no fer res.


No hi ha comentaris

Des 19 2008

Multilingüisme i educació, encara (ICOM)

Posted in Jornades |

cartell “pixka bat es mucho”Jasone Cenoz, de la Universitat del País Basc, ha inaugurat la darrera jornada de l’ICOM, amb la conferència “Multilingualism in school contexts”. A partir de la definició següent d”educació multilingüe’:

Multilingual education refers to schools that teachmore than two languages and aim at multilingualism and multiliteracity

ha proposat un model d’educació multilingüe basat en els contínuums que es produeixen en:

  • la distància entre les llengües (més o menys distants)
  • el context sociolingüístic macro (més o menys multilingüisme en l’estatus, els mitjans de comunicaicó, el nombre i visibilitat dels parlants)
  • el context sociolingüístic micro (més o menys multilingüisme a casa, al barri, amb els amics)
  • l’escola, integrada en aquest context sociolinguistic (més o menys  multilingüisme en les assignatures, la llengua d’instrucció, el professorat)

Un model holístic basat en els contínuums que permet donar compte de la complexitat i el dinamisme de l’educació —en oposició a les limitacions dels models basats en categories—, i que considera tots els trànsits que fa l’alumne en la vida quotidiana: entre casa, l’escola, el barri, els espais de relació amb els amics…

També ha exposat la necessitat de prendre en consideració el fet que les comunicacions per mitjans electrònics entre els joves, i també en la publicitat, cada cop més són multilingües (ús de diverses llengües en una conversa) i multimodals (combinació de text, vídeo, imatge fixa, colors, emoticones, hiperenllaços, etc.).

Ha acabat l’exposició amb la presentació d’una agenda de treball per a la recerca i l’aplicació a l’escola, que, en aquest darrer cas, comprèn la necessitat de fer ponts entre les llengües en el currículum i a la pràctica, la utilització de la llengua com a recurs, la necessitat de desenvolupar la consciència lingüística i metalingüística, i la de treballar la interacció lingüística i la literacitat multimodal.

Una sessió interessant, i suggeridora també de línies en les quals treballar a la universitat, tot i que aquest no era el propòsit de la conferència.


No hi ha comentaris

Des 17 2008

Multilingüisme i educació (ICOM)

Posted in Jornades |

Alien language (foto)Avui ha tingut lloc la segona jornada de l’ICOM (International Conference on Multilingualism). Ressenyo breument alguna de les comunicacions a les quals he assistit, totes sobre multilingüisme i educació.

David Lasagabaster, de la Universitat del País Basc, i Pilar Safont, de la Universitat Jaume I, han presentat els resultats d’una enquesta a estudiants d’educació i de psicologia de l’educació d’Euskadi i del País Valencià en què se’ls preguntava en quin ordre creien que calia introduir les llengües (català/èuscar, castellà i anglès) a l’escola. L’enquesta tenia com a objectiu esbrinar la possible influència, en l’opció escollida pels estudiants, de la seva llengua materna i del model lingüístic en què havien estat escolaritzats. Els resultats mostren que tots dos factors són rellevants, una dada que és important, per la tendència que els centres escolars tinguin cada cop més autonomia en la definició i aplicació d’un projecte lingüístic a l’escola.

Annie Wilson i Camila Leite Campos, de la Universitat Autònoma de Barcelona, han donat a conèixer els resultats d’un projecte desenvolupat com a treball de màster: la introducció d’AICLE, o CLIL (aprenentatge integrat de continguts i llengua), en anglès, en les classes d’activitat física d’alumnes de cinquè d’una escola. El projecte se situa en el marc de la teoria de l’activitat, i ha estat avaluat quantitativament i qualitativament, amb uns resultats positius en l’aprenentatge de lèxic de l’anglès, tot i ser una projecte desenvolupat en un període curt de temps. Com a efectes positius laterals, les ponents han destacat que la introducció de l’AICLE va fer resituar les posicions dels estudiants locals i els nouvinguts, ja que tots estaven en un context nou, i va afavorir la integració d’aquests darrers.

Carme Muñoz, de la Universitat de Barcelona, ha presentat resultats de la recerca desenvolupada en el marc dels projectes BAF i ELLiE sobre l’aprenentatge de llengües estrangeres en infants, juntament amb dades provinents d’altres treballs i fonts. Ha mostrat com els darrers vint anys a Europa s’ha avançat notablement l’edat en què es comença a estudiar una llengua estrangera, majoritàriament l’anglès, sense que, però, s’hagi incrementat el nombre d’hores anuals que s’hi dediquen; com les creences i les expectatives de les famílies, i també dels mestres, influeixen en aquest avançament, i com aquestes creences són errònies, pel fet que traslladen els resultats de l’aprenentatge natural, implícit, d’una llengua a l’aprenentatge en un context d’instrucció, tot i que aquest es produeix sota uns condicionants del tot diferents, i no proporciona ni la quantitat ni la intensitat d’inputs necessària per comparar-se a l’aprenentatge natural. Ha exposat també quins són els reptes als quals cal fer front, com ara, proporcionar als aprenents joves la quantitat i qualitat de llengua estrangera que els cal; desenvolupar la multicompetència més que no la millora del coneixement lingüístic, motivar els alumnes per l’aprenentatge de llengües.

També avui, s’ha fet la taula rodona sobre Multilingüisme i Educació, en la qual hem participat Maties Segura, de la Universtat Jaume I, Enric Serra i jo mateixa, tots dos de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els títols de les intervencions n’apunten el contingut: “Català, euskera i castellà en un acte acadèmic en el context de l’educació superior: estudi d’un cas de promoció del multilingüisme” (Enric Serra), “La gestió del multilingüisme a l’UJI” (Maties Segura), i “L’elaboració d’un pla de llengües a partir d’un procés participatiu: l’experiència de la UAB” (Marta Estella).


No hi ha comentaris

Next »