Marta Estella

[Google Translate may help you to read this post, in Catalan.]

Ahir vaig començar un nou curs, i em fa il·lusió: em vaig inscriure al “rather large open online course” Connectivism and Connective Knowledge, que dirigeixen George Siemens i Stephen Downes. És un curs que ofereix la University of Manitoba, al Canadà, dins el seu programa de Certificate in Emerging Technologies for Learning. Hi ha l’opció de matricular-s’hi i obtenir una certificació si se supera el curs, i també de poder-hi participar igualment sense formalitzar cap matrícula, ja que els continguts i les converses són oberts a tothom que hi tingui interès.

El curs s’estructura al voltant d’un blog, que dóna accés a un entorn Moodle, un wiki i altres espais de continguts, i tots són espais de lliure accés. Però el que em sembla més interessant és que, en coherència amb l’enfocament connectivista, Siemens i Downes proposen que els participants es trobin en qualsevol altre espai de la xarxa, com blogs personals, gestors de marcatge social (Delicious, per entendre’ns), Twitter, etc., i que el contacte es faciliti mitjançant l’etiquetatge dels continguts compartits (CCK09 és l’etiqueta triada per a identificar-los) i l’ús d’agregadors que permetin recuperar-los a partir d’aquesta etiqueta.

Per facilitar la participació de persones no avesades a l’ús d’etiquetes i agregadors, han previst sistemes de suport, com la possibilitat de subscriure’s per correu electrònic a The Daily, un resum diari de les converses i continguts relacionats amb el curs. Al final d’aquesta entrada, G. Siemens fa una presentació del curs.

És realment una experiència engrescadora, que, si funciona, pot aportar una via de superació al debat sobre LMS i PLE (learning management systems i personal learning environments). I alhora una experiència de connexió i col·laboració en un entorn global.

La setmana passada vaig començar un curs d’introducció al xinès a UAB Idiomes, una experiència molt interessant i recomanable. En consultar uns quants recursos en línia que ens va facilitar la professora, he quedat astorada de les condicions legals del servei  que ofereix el Confucious Institute Online (al final d’aquest apunt en transcric alguns fragments).

L’ús de recursos en línia provinents d’arreu és cada cop més intensiu, i la necessitat de prendre consciència de la importància de conèixer bé les condicions legals d’aquests recursos, més imperiosa. Una necessitat per als usuaris, i una responsabilitat també per al professorat i els directius i gestors de centres d’idiomes i serveis lingüístics, i de qualsevol organització que en faci ús. La necessitat és més crítica quan es treballa amb espais d’aprenentatge i treball personals, en què no hi ha hagut una validació corporativa de les condicions en què s’ofereixen els recursos que hagi considerat qüestions com les condicions d’ús del servei, la jurisdicció competent, la legislació aplicable, etc. Condicions legals, accessibilitat (en parlàvem breument en aquest apunt), interoperabilitat: són qüestions cabdals en el disseny d’un model d’e-learning.

I acabo amb els fragments de les condicions legals de l’Institut Confuci (els destacats són meus):

Confucius Institute Online provides its service to you subject to the following Terms of Service (”TOS”), which may be updated by us from time to time without notice to you.

You also understand and agree that the Service may include certain communications from Confucius Institute Online, such as service announcements, administrative messages and the Confucius Institute Online Newsletter, and that these communications are considered part of Confucius Institute Online membership and you will not be able to opt out of receiving them.

Confucius Institute Online may provide you with notices, including those regarding changes to the TOS, including by but not limited to email, regular mail, SMS, MMS, text message, postings on the Service, or other reasonable means now known or hereinafter developed.

Your Contributions automatically become the property of Confucius Institute Online without any obligation of Confucius Institute Online to you.

[Respecte de continguts publicats pels usuaris, es cedeix a l’Institut] the perpetual, irrevocable and fully sub licensable license to use, distribute, reproduce, modify, adapt, publish, translate, publicly perform and publicly display such Content

Registration Data and certain other information about you is subject to our Privacy Policy. For more information, see our full privacy policy at http://www.confuciusinstitute.net/privacy. You understand that through your use of the Service you consent to the collection and use (as set forth in the Privacy Policy) of this information, including the transfer of this information to the People’s Republic of China and/or other countries for storage, processing and use by Confucius Institute Online and its affiliates.

 

La UOC ha anunciat la posada en funcionament del seu nou campus virtual, MyUOC (La meva UOC), per ara disponible només per al personal intern. Pels trets que en destaca l’anunci, sembla una plataforma potent que permet resoldre de manera integrada la necessitat que té qualsevol institució educativa que treballi en e-learning d’assegurar la gestió i l’accessibilitat dels entorns d’aprenentatge i de treball amb uns sistemes centralitzats, i la necessitat creixent dels usuaris de poder personalitzar aquests entorns, seleccionant i organitzant els recursos propis de la manera que els sigui més útil i integrant-hi recursos externs que fan servir per al seu aprenentatge. Un altre tret destacable del nou campus virtual és que està pensat per accedir-hi des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa, i no només des d’un ordinador.

Fa venir ganes de provar-lo, oi?

 

Mr Stein

Aquest matí, en la reunió general del Servei hem parlat un moment dels entorns d’aprenentatge personals, o EPA, EAP, PLE en les sigles en anglès. Algú plantejava fins a quin punt poden ser una amenaça per al nostre futur com a proveïdors de “formació lingüística”. D’altres pensavem que no ho és, d’amenaça, que el nostre valor ha de recaure en el disseny pedagògic, en l’assessorament als aprenents, i no en els continguts, que cada cop són més accessibles universalment.

El breu debat m’ha portat a la memòria un apunt del blog de Jordi Adell: “L’Open University i el futur dels entorns virtuals d’ensenyament/aprenentatge”. Com que el text sintetitza prou bé els principals punts de documents de referència sobre la qüestió, no m’estendré a resumir el resum; simplement us en recomano la lectura.