Marta Estella

Tag Archive 'e-learning'

Abr 04 2009

Els congressos, com facilitar la comunicació entre professionals?

Posted in General, Jornades |

ShinemyAquest juliol a Catalunya hi haurà tres cites importants per als serveis lingüístics i les escoles d’idiomes: el Convit – 1r congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana (16  i 17 de juliol); l’Edulearn 2009 – International Conference on Education and New Learning Techonologies (del 6 al 8), i la 16a International Conference on Learning (de l’1 al 4). El Convit serà un punt de trobada de serveis lingüístics de tots els àmbits socials —universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, empreses, ajuntaments, entitats, etc.— que té com a principals línies de treball dues qüestions cabdals: l’adaptació dels serveis lingüístics als sistemes de comunicació en xarxa i les estratègies per adequar els serveis lingüístics a un entorn multilingüe. No hauria de passar per alt el valor que té que sigui d’àmbit realment nacional, ara que cada cop més ens hem acostumat a llegir i sentir “nacional de Catalunya”. L’Edulearn, d’abast internacional, tractarà de la innovació docent, amb una sublínia específica per a l’aprenentatge de llengües; l’e-learning; les tecnologies emergents (m-learning, aplicacions web a l’aula…); el desenvolupament i la gestió de continguts digitals (e-portfolios, gestió del coneixement, propietat intel·lectual i plagi…), a més d’altres qüestions interessants. Finalment, la 16a International Conference on Learning té, entre les línies de treball, l’ensenyament de llengües i l’aprenentatge de segones llengües; la literacitat, el llenguatge i les multiliteracitats, i la tecnologia en l’aprenentatge.

Tres esdeveniments importants que tenen en comú les tecnologies com un dels centre d’interès. Unes tecnologies que ens permeten imaginar escenaris en què el debat i l’intercanvi d’experiències entre professionals es pugui produir més enllà dels dos o tres dies de cita presencial, necessària, d’altra banda, per establir i consolidar xarxes professionals. En tenim referents ben propers: la III Jornada del programa Compartim, del Departament de Justícia, en què, per a la inscripció, en comptes de fer un pagament, es demanava participar en els fòrums creats per proposar, comentar i votar els temes que es tractarien a la jornada; la Moodle Moot Barcelona 2008, en què es van combinar de manera integrada la participació presencial i a distància (en vaig parlar en aquest apunt), o el Congrés de la Cibersocietat, que també fa una crida a proposar temes de debat per a la pròxima edició, aquesta any 2009, i que, a més en edicions anteriors ha facilitat el multilingüisme en les comunicacions i debats amb l’ajuda d’aplicacions de traducció automàtica.


2 Comments

Mar 28 2009

La gratuïtat com a estratègia

Posted in General |

Dijous vaig seguir la manifestació dels estudiants per Vilaweb, que cobria la notícia utilitzant Cover it live!, una aplicació amb la qual aquest mitjà informava dels esdeveniments en directe, en forma de breus apunts, i facilitava el diàleg en temps real entre la redacció i els lectors/també redactors. Em va cridar l’atenció aquesta aplicació i vaig entrar al web, on vaig trobar, a la secció de preus, un text esplèndid sobre els motius que pot tenir una empresa per basar la seva estratègia en l’oferta d’un servei gratuït. N’extrec unes frases:

We do not charge our users a fee to use CoveritLive. […] Right now, we are focused on understanding the needs of our users and how our software can help create a new form of reporting. In addition, we are learning with them the true value of this kind of software-as-service. […]

Many software companies have started with free offerings until they understood the category better and then, with the appropriate communication, migrated users willing to pay for more advanced features while holding to a commitment to always offer a quality version at no cost.

Llegint-ho em va venir al cap l’imprescindible article de Chris Anderson Free! Why $0.00 Is the Future of Business. Anderson, editor en cap de la revista Wired, on va donar a conèixer el concepte de ‘llarga cua‘ (long tail), i autor de l’esperat llibre Free, sobre l’economia de la gratuïtat (the economics of free o freenomics), on hi exposa, entre moltes altres idees, una taxonomia de sis models de negoci de la gratuïtat:

  • freemium: com que les aplicacions, serveis i continguts web tenen uns costos variables que cada cop més s’acosten a zero, la qual cosa permet fer-hi negoci oferint-los gratuïtament: per cada usuari que paga per un servei premium 99 usuaris poden gaudir gratuïtament d’un servei bàsic de qualitat.
  • publicitat: les ofertes gratuïtes construeixen comunitats amb interessos i necessitats específics que interessen els anunciants.
  • subsidis creuats: qualsevol producte que et porta a pagar-ne un altre, com l’exemple que posa d’un grup de música que distribueix gratuïtament CD de la seva música als top manta de les ciutats on actuarà, amb la idea que en facin còpies i que això els serveixi per atraure més persones als seus concerts.
  • cost marginal zero: tot el que es pot distribuir sense costos apreciables, com la música en línia.
  • intercanvi de mà d’obra: el que genera valor pel fet de fer-ho servir, com votar les respostes del Yahoo Answers o puntuar not´cies de serveis com Digg.
  • economia del regal: la distribució a cost zero fa possible que l’altruisme esdevingui una indústria del compartir (la Viquipèdia).

Aquest matí, a l’hora d’esmorzar, també he parlat tangencialment d’aquesta qüestió amb uns companys del Servei de Llengües, a propòsit del projecte Opencourseware, de les seves limitacions des del punt de vista pedagògic i dels seus beneficis quant a increment de notorietat, projecció de la responsabilitat social i captació d’usuaris de les institucions que hi participen. Tornant cap al despatx he recordat Giving knowledge for free: the emergence of open educational resources, una publicació de l’OCDE del 2007, que aprofundeix en els motius i beneficis d’aquest moviment.
Si comença a fer-se evident que el món es mou cap a l’economia de la gratuïtat, els serveis lingüístics universitaris no podem viure-hi d’esquena. Textos com el d’Anderson o el de l’OCDE ens donen prou pistes per començar a imaginar altres escenaris més enllà de la lògica limitadora de l’anàlisi i control de costos. I si això provoca vertigen, potser n’hi hauria prou de començar per comptabilitzar els beneficis esperats dels serveis que oferim, en la línia de l’article de Josep M. Duart, ROI i l’e-learning: més enllà de beneficis i costos. El que de ben segur no podem és córrer el risc de no fer res.


No hi ha comentaris

Mar 25 2009

Internet mòbil a les universitats

Posted in General |

 move_technology_to_invisibility_m.jpg

Will Lion

Ahir vaig assistir a la presentació d’iTunes U que Apple va organitzar a Barcelona. Una presentació modèlica, a càrrec de John M Hickey Jr., que va ser capaç de mantenir l’atenció de l’auditori durant més de quatre hores.  Un discurs bastit amb elements de storytelling, que feien inevitable recordar el de Steve Jobs a Stanford; la projecció d’unes diapositives minimalistes en el text i en la imatge (el blanc i negre que caracteritza Apple després d’haver abandonat la poma de colors), i l’efecte del moviment del cos i el ritme en la parla que no sabria descriure, van contribuir a crear la màgia.

Em va sorprendre l’origen d’iTunesU: el 2003 la Universitat de Duke va facilitar un iPod als alumnes de nou ingrés, i aquests van demanar de poder-los fer servir com a suport a la presa d’apunts. Volien poder tornar a escoltar i veure un punt concret de classe si no els havia quedat prou clar.

Em va agradar especialment poder veure com hi ha universitats que desenvolupen aplicacions específiques per a la internet mòbil, de naturalesa molt diversa, des d’una aplicació de la Universitat de Cincinnati per rebre la convocatòria de les conferències que hi fa el professorat visitant, a una altra de la Universitat Vanderbilt per saber quines rentadores hi ha lliures en quines bugaderies del campus, passant pels mapes i les rutes d’autobusos del MIT.

I em va sorprendre i agradar que l’iTunes U sigui d’ús gratuït per a les universitats, una gratuïtat derivada del fet que els arxius de vídeo i àudio s’allotgen als servidors de les universitats mateixes.

Ahir l’Enric Serra escrivia al blog de comunicació interna del Servei de Llengües:

Si la formació es genera ja a qualsevol lloc, no hi ha més remei que expandir els serveis de llengües fins a instal·lar-los en zones decididament ubiqües.  Sense oblidar que si alguna cosa les caracteritza, precisament, és que es doten de serveis a una velocitat de vertigen. Ser-hi o no ser, aquest és el dilema.

La ubiqüitat, em fa l’efecte, en bona part passa per ser presents a la internet mòbil. I els serveis lingüístics no podem badar.


No hi ha comentaris

Mar 20 2009

Recursos en línia, espais personals i condicions legals

Posted in General |

Caution, contents may creep. Cursed thing La setmana passada vaig començar un curs d’introducció al xinès a UAB Idiomes, una experiència molt interessant i recomanable. En consultar uns quants recursos en línia que ens va facilitar la professora, he quedat astorada de les condicions legals del servei  que ofereix el Confucious Institute Online (al final d’aquest apunt en transcric alguns fragments).

L’ús de recursos en línia provinents d’arreu és cada cop més intensiu, i la necessitat de prendre consciència de la importància de conèixer bé les condicions legals d’aquests recursos, més imperiosa. Una necessitat per als usuaris, i una responsabilitat també per al professorat i els directius i gestors de centres d’idiomes i serveis lingüístics, i de qualsevol organització que en faci ús. La necessitat és més crítica quan es treballa amb espais d’aprenentatge i treball personals, en què no hi ha hagut una validació corporativa de les condicions en què s’ofereixen els recursos que hagi considerat qüestions com les condicions d’ús del servei, la jurisdicció competent, la legislació aplicable, etc. Condicions legals, accessibilitat (en parlàvem breument en aquest apunt), interoperabilitat: són qüestions cabdals en el disseny d’un model d’e-learning.

I acabo amb els fragments de les condicions legals de l’Institut Confuci (els destacats són meus):

Confucius Institute Online provides its service to you subject to the following Terms of Service (“TOS”), which may be updated by us from time to time without notice to you.

You also understand and agree that the Service may include certain communications from Confucius Institute Online, such as service announcements, administrative messages and the Confucius Institute Online Newsletter, and that these communications are considered part of Confucius Institute Online membership and you will not be able to opt out of receiving them.

Confucius Institute Online may provide you with notices, including those regarding changes to the TOS, including by but not limited to email, regular mail, SMS, MMS, text message, postings on the Service, or other reasonable means now known or hereinafter developed.

Your Contributions automatically become the property of Confucius Institute Online without any obligation of Confucius Institute Online to you.

[Respecte de continguts publicats pels usuaris, es cedeix a l’Institut] the perpetual, irrevocable and fully sub licensable license to use, distribute, reproduce, modify, adapt, publish, translate, publicly perform and publicly display such Content

Registration Data and certain other information about you is subject to our Privacy Policy. For more information, see our full privacy policy at http://www.confuciusinstitute.net/privacy. You understand that through your use of the Service you consent to the collection and use (as set forth in the Privacy Policy) of this information, including the transfer of this information to the People’s Republic of China and/or other countries for storage, processing and use by Confucius Institute Online and its affiliates.


No hi ha comentaris

Mar 10 2009

MyUOC: un nou concepte de campus virtual

Posted in General |

 MyUOC

La UOC ha anunciat la posada en funcionament del seu nou campus virtual, MyUOC (La meva UOC), per ara disponible només per al personal intern. Pels trets que en destaca l’anunci, sembla una plataforma potent que permet resoldre de manera integrada la necessitat que té qualsevol institució educativa que treballi en e-learning d’assegurar la gestió i l’accessibilitat dels entorns d’aprenentatge i de treball amb uns sistemes centralitzats, i la necessitat creixent dels usuaris de poder personalitzar aquests entorns, seleccionant i organitzant els recursos propis de la manera que els sigui més útil i integrant-hi recursos externs que fan servir per al seu aprenentatge. Un altre tret destacable del nou campus virtual és que està pensat per accedir-hi des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa, i no només des d’un ordinador.

Fa venir ganes de provar-lo, oi?


No hi ha comentaris

Feb 27 2009

iTunes U: una oportunitat a l’abast

Posted in General |

 Texas A&M Writing Center

Apple ha anunciat que obre l’iTunes U a les institucions educatives de l’Estat espanyol. Caldrà veure quin impacte tindrà: quantes universitats s’hi apuntaran, què hi oferiran, quantes persones faran servir els recursos que s’hi publiquin i, sobretot, com i per a què els faran servir. En l’àmbit de l’aprenentatge de llengües, a l’iTunes U tenim els referents dels podcasts del curs Creative Writing de l’Open University i del Writing Center de la Texas A&M University. En aquest darrer cas, amb una línia adreçada al personal acadèmic, Write Away, i una altra que s’orienta a l’alumnat, Write Right, a més d’alguns vídeos de produció pròpia (com un tutorial sobre el control de canvis a l’MS Word, o un altre vídeo sobre com evitar el plagi), d’altres de produïts pels Instructional Technology Services (“Developing Rubrics & Using Peer Review”, “Blogs & Wikis”),  i una llarga sèrie de handouts sobre models de documents, qüestions gramaticals i tècniques d’escriptura.

Però el que em sembla més interessant de l’anunci d’Apple no és tant que les universitats catalanes puguin obrir una línia de producció de podcasts i altres recursos recursos descarregables des de l’iTunes U, com l’oportunitat que representa per fer augmentar la consciència sobre la necessitat de disposar de recursos i espais d’aprenentatge i treball pensats per als dispositius mòbils, uns recursos i espais que, a diferència dels que trobem a l’iTunes, haurien d’estar pensats per poder-se comunicar i col·laborar en els temps de trànsit i en els no-llocs que cada cop ocupen més espai en les nostres vides.


No hi ha comentaris

Feb 20 2009

Identitats digitals

Posted in General |

Dimecres al matí vaig tenir el plaer d’escoltar Juan Freire a la 15 sessió web del cicle, excel·lent, que organitza el CEFJE del Departament de Justícia, en una exposició sobre “Les persones hem de tenir identitat digital? Com construir-la“. En destaco algunes idees.

1. Tenir una identitat digital ja no és una opció, com sovint sentim a dir (“és que no tinc temps per dedicar-hi”, “no sabria què fer-ne”…). La qüestió rellevant és si la identitat digital ens la construïm nosaltres o deixem que ens la construeixin.

2. La identitat digital no està deslligada de la identitat física. Les identitats són híbrides, i la utopia/distopia d’un espai físic vs. el ciberespai no té sentit. Freire en va posar dos exemples, ben reveladors, de grups que viuen la identitat física i digital de manera totalment integrada, que no perceben que siguin dos mons diferents: els adolescents, a partir d’un estudi de la MacArthur Foundation, i la població de Libèria, a partir de la seva experiència recent en un projecte de cooperació en aquest país. De la mateixa manera, la identitat personal i la professional tendeixen a fusionar-se.

3. Hi ha diversos gèneres de participació a la xarxa: hanging out (per passar l’estona), messing around (cerca d’informació sense un objectiu concret) i geeking out (l’apropiació, l’ús intens, autònom i especialitzat de la tecnologia). I tipus diferents de xarxes: les xarxes locals (comunitats, d’amics, companys, que es comuniquen en línia quan no es troben en l’espai físic) i les xarxes d’interès, sense barreres geogràfiques ni d’edat, en les quals es poden desenvolupar les capacitats creatives i els interessos personals i professionals. I, ens deia Freire, aquest segon nivell, les xarxes d’interès, no és possible sense el primer, les xarxes locals.

4.  Cal entendre la construcció de la identitat digital des de l’aprenentatge, i ser conscients que les tecnologies condicionen l’ús que en fem. La construcció de la identitat digital demana desenvolupar competències digitals, més que no una alfabetització instrumental, menys necessària en la mesura que la tecnologia esdevé més invisible o transparent. L’enfocament tecnològic, predominant fa uns anys, és substituït per un enfocament comunicatiu, social i participatiu. La visió dels blogs com a tecnologia deixa pas a la dels blogs com a narrativa. Quan parlem de competències digitals (H. Jenkins, 2008) parlem de joc, representació simulació, apropiació, multitasca, intel·ligència col·lectiva, navegació transmediàtica…

Després d’una exposició com la de dimecres es fa més difícil entendre com moltes organitzacions encara es preocupen per si els seus treballadors es connecten a internet per a “usos personals” i no són capaces de valorar el capital que representa el fet que aquestes persones desenvolupin les seves competències digitals i produeixin continguts d’interès en horari no feiner i amb mitjans personals, no facilitats per l’empresa. O com moltes organitzacions no s’adonen de la importància d’escoltar què en diuen els seus usuaris a la xarxa, del risc que representa, per exemple, que una universitat ignori l’existència d’un nombrós grup d’alumnes al Facebook que, literalment, odia la seva gestió acadèmica.


No hi ha comentaris

Feb 01 2009

Informe Horizon 2009

Posted in General |

Ja es pot consultar l’edició 2009 de l’Informe Horizon, un projecte del New Media Consortium que, des de fa sis anys (els darrers en co·laboració amb Educause), té com a objectiu identificar les tecnologies emergents que tindran un fort impacte en les institucions educatives, en els àmbits de  l’aprenentatge, l’ensenyament, la recerca i l’expressió. Cada edició presenta sis tecnologies emergents, amb una previsió de l’horitzó d’implantació, les tendències clau i els principals reptes que hi estan associats.

Destaco algunes qüestions que m’han interessat especialment de l’edició d’enguany. Com a tendències clau, dues. En primer lloc, la constatació que la intel·ligència col·lectiva porta a redefinir els conceptes d’ambigüitat i imprecisió: en la mesura que els aprenents volen tenir el control dels seus entorns i són conscients que tenen una gran quantitat de coneixement a un clic, els problemes s’obren a múltiples solucions correctes, i el sistema d’aprenentatge de dalt a baix entra en crisi.  En segon lloc, la rellevància que adquireix la literacitat visual com a habilitat per codificar, descodificar i determinar la credibilitat i autenticitat de les dades.

Com a reptes crítics, la necessitat creixent d’ensenyar/aprendre noves habilitats clau: la literacitat visual mateixa, i també la informacional i la tecnològica; l’expectativa que han d’afrontar les universitats per oferir continguts i serveis a través de dispositius mòbils, i la necessita de donar resposta als canvis profunds que comencen a emergir en les formes de producció de la recerca i el treball acadèmic:

Students who are living and learning with technologies that generate dynamic forms of content may find the current formalism and structure of scholarship and research to be static and “dead” as a way of collecting, analyzing and sharing results.

Com a tecnologies, la secció dedicada al web personal (o entorns d’aprenentatge i de treball personals), no tant pel que s’hi diu, sinó com un element més que fa veure, d’una banda, la necessitat d’integrar els entorns personals amb els institucionals i, de l’altra, la importància de desenvolupar, compartir o avaluar pràctiques educatives amb eines del web 2.0.

En poques paraules, la generació Nintendo ja és a la Universitat; el potencial del web 2.0 ha canviat les pràctiques de treball i de producció del coneixement de molts dels qui de petits no vam tenir una consola, i  la internacionalització de les universitats, juntament amb les tecnologies de la informació i la comunicació, fa canviar també les maneres de treballar i comunicar-se. Ara cal que estiguem a l’alçada!

Podeu consultar l’informe a:
Horizon Report 2009


2 Comments

Gen 23 2009

Sobre els entorns d’aprenentatge personals

Posted in General |

 PLE is people


Mr Stein

Aquest matí, en la reunió general del Servei hem parlat un moment dels entorns d’aprenentatge personals, o EPA, EAP, PLE en les sigles en anglès. Algú plantejava fins a quin punt poden ser una amenaça per al nostre futur com a proveïdors de “formació lingüística”. D’altres pensavem que no ho és, d’amenaça, que el nostre valor ha de recaure en el disseny pedagògic, en l’assessorament als aprenents, i no en els continguts, que cada cop són més accessibles universalment.

El breu debat m’ha portat a la memòria un apunt del blog de Jordi Adell: “L’Open University i el futur dels entorns virtuals d’ensenyament/aprenentatge”. Com que el text sintetitza prou bé els principals punts de documents de referència sobre la qüestió, no m’estendré a resumir el resum; simplement us en recomano la lectura.


No hi ha comentaris

Oct 28 2008

MoodleMoot BCN 08 a distància

Posted in Jornades |

Aquests dies he pogut seguir a distància alguna sessió de la MoodleMoot BCN 08, un exemple de les possibilitats de combinar, en una trobada, la participació presencial i a distància. Algunes qüestions que m’han semblat especialment interessants: el fet de poder seguir les sessions mitjançant vídeo bidireccional, a través d’Sclipo, des de qualsevol ordinador connectat a internet i amb càmera web, i simultàniament utilitzar el xat de l’aula  (ara que cada cop més som multitasca i multicanal); els fòrums de cada sessió, que permeten perllongar la trobada en el temps un cop ja ha acabat, i els fòrums creats a partir d’interessos dels participants, com aquest sobre Moodle i aprenentatge de llengües, fòrums en què es troben participants presencials i a distància.

Ha estat una experiència interessant, de la qual els serveis lingüístics podem prendre bona nota.


No hi ha comentaris

« Prev - Next »