Marta Estella

Tag Archive 'e-learning'

Jul 19 2011

Gestió de la diversitat lingüística i cultural: any 1 del postgrau

Posted in General |

Postgrau: Gestió de la diversitat lingüística i cultural

Avui he acabat formalment les darreres feines com a docent del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC. Ha estat una experiència ben satisfactòria participar en la primera edició d’aquest postgrau, orientant i acompanyant els alumnes en l’aprenentatge de la gestió de projectes, col·laborant amb la resta de l’equip docent per bastir un projecte global innovador que superi la dinàmica agregadora de continguts, i compartint coneixements amb tota la comunitat del postgrau: docents, alumnes i experts convidats.

Les diferents especialitzacions del postgrau (empreses i TIC, immigració i empresa, i educació i immigració), l’estudi de contextos nacionals i internacionals, i la participació d’alumnes residents al país i a l’estranger ha estat una combinació realment estimulant per al pensament. La incipient comunitat de pràctica cultivada a l’Àgora del postgrau ha germinat i està en condicions de créixer i donar fruits: les connexions establertes entre alumnes i docents transcendeixen el tancament formal del curs per continuar alimentant-se en el món dels àtoms i el dels bits. I també amb les aportacions de les persones que vulguin sumar-s’hi en la segona edició del Postgrau; la matrícula per al curs 2011-2012 ja és oberta.


No hi ha comentaris

Jun 15 2011

L’Àgora del postgrau en gestió de la diversitat lingüística i cultural

Posted in General |

Aquests dies a l’Àgora del postgrau de Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, tenim com a convidada la Dolors Solà, directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona. L’Àgora és un punt de trobada entre estudiants, professors i experts, un espai que transita entre el campus virtual i la xarxa oberta, entre l’activitat docent reglada i l’intercanvi de coneixement no formalitzat.

L’Àgora és, abans que res, una aula del campus virtual, oberta a tot l’alumnat i professorat del postgrau. Periòdicament s’hi convida una persona experta a conversar amb la comunitat del postgrau a partir d’una conferència o una presentació d’experiències que se li ha encarregat prèviament i que s’ha enregistrat en vídeo. El debat es fa a l’espai de Debat de l’aula, i pot ser una activitat avaluable per als estudiants.

Però l’Àgora també és un blog en obert, i l’Àgora també són els vídeos de les conferències i presentacions d’experiències dels experts convidats al postgrau, que passen a formar part de la llista de vídeos que la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC té a Youtube.

L’Àgora és, en definitiva, una incipient comunitat de pràctica en la gestió de la diversitat lingüística i cultural, que a poc a poc va creixent amb les contribucions de tothom que ja hi participa i les de les persones que s’hi vulguin sumar.

Us deixo amb la presentació de la Dolors Solà, “Experiències sobre immigració, integració i llengua”, en què explica com treballa el CNL d’Osona per estendre l’aprenentatge de la llengua més enllà de l’aula i fomentar-ne l’ús. Una mostra de compromís professional i de feina ben feta.

Dolors Solà


No hi ha comentaris

Des 12 2010

Comunicar passió: qui n’ensenyarà?

Posted in Jornades |

Divendres Jordi Adell va venir al Servei de Llengües per impartir la conferència “El professor d’idiomes i l’alfabetització digital”. Preguntat pel futur de les classes magistrals, la seva resposta va ser clara i contundent: “les classes magistrals són per transmetre passió, no informació”. I certament, passió, molta passió, és el que comunica Adell en les seves intervencions davant d’un auditori. La informació, els arguments, els podem llegir en un article o escoltar en un vídeo, com el que tanca aquest apunt, però l’entusiasme encomanadís i encisador només traspua la corporalitat materialitzada en la presència física. Comunicar passió, una virtut que es revela cada cop més necessària: difondre una informació, una anàlisi, un projecte, un comentari és a l’abast de tothom en un món mediat per les comunicacions a la xarxa; la diferència la marca la capacitat de comunicar passió en una comunicació cara a cara. I de comunicar passió se’n pot aprendre i ensenyar. Les organitzacions educatives que siguin capaces d’integrar aquest ensenyament en la seva oferta de formació seran les que se situaran millor en el mercat del virtuosisme de la comunicació eficaç.

YouTube Preview Image

2 Comments

Jul 02 2010

Universitat, tecnologia i equitat

Posted in General |

 

Deixo l’enllaç a la columna “Universitat, tecnologia i equitat”, que em van demanar els Amics de la UAB  i que han publicat al número de juny del seu butlletí:

Enllaç directe a l’article [pdf]

Enllaç al butlletí [web]

Imatge: Technology learning and change h800 tma01, de kev_hickey_uk


No hi ha comentaris

Mai 28 2010

Edupunk, revolució en l’aprenentatge i liberalisme antisocial

Posted in General |

 

Fa un parell de dies, George Siemens preguntava al Twitter si estàvem d’acord amb aquesta afirmació:  “If you’re serious about education for the non-elite, you need institutions.” És una frase extreta de “Thoughts on DIY U“, una crítica molt interessant del llibre DIY U, d’Anya Kamenetz, publicada al blog Confessions of a community college dean. Jordi Adell, que ja s’havia fet ressò del debat generat amb motiu de la publicació del llibre, escrivia un nou apunt sobre la qüestió, i  piulava, a pròposit de la mateixa crítica: “Excel·lent critica a les arrels anarco-individualistes USA de la DIY U 🙂 Algú deuria escriure algo sobre PLEs i anarquisme”.

Vaig respondre a la pregunta de Siemens que sí, hi estic d’acord: el compromís amb l’educació per a tothom i per l’igualtat d’oportunitats passa per les institucions educatives. L’edupunk és un terme encunyat per Jim Groom el 2008 que ha fet fortuna en determinats ambients educatius. Té l’encert de projectar amb força i provocació els plantejaments més antagonistes amb l’educació tradicional, i per aquest motiu moltes educadores i educadors s’han apropiat el terme i els conceptes, difusos, que el sostenen. Com  a exemple, la definició que en fa Leslie Madsen Brook:

In short, edupunk is student-centered, resourceful, teacher- or community-created rather than corporate-sourced, and underwritten by a progressive political stance.

Però l’edupunk, el DIY U (o do it yourself University) , i en general, els posicionaments que qüestionen la institucionalització de l’educació també tenen derives cap a ideologies com el liberalisme antisocial o l’anarcoindividualisme a què es refereix Adell. Així, paradoxalment i contra l’ideari dels seus defensors, poden acabar servint el capitalisme que volen combatre i abonar el camí cap a la privatitzció de l’educació que postula l’Organització Mundial del Comerç (WTO).

És inqüestionable l’interès dels entorns i les xarxes personals d’aprenentatge, però no podem pretendre bastir un model de sistema educatiu sostingut ens aquests entorns. Les institucions públiques d’educació són imprescindibles, i els entorns virtuals d’aprenentatge, que sovint es declaren morts, també; modulables, amb capes que permetin la connexió a serveis externs, però imprescindibles. I com deia fa pocs dies Boris Mir en la sessió web sobre Competències digitals i aprenentatge, la regulació educativa i social de què ens hem dotat democràticament sempre anirà per davant dels aprenentatges informals, per molt que aquests siguin cada cop més importants.

En un moment com l’actual, en què els serveis públics estan en el punt de mira dels especuladors responsables de la crisi econòmica, la revolució en l’aprenentatge passa per defensar sense ambigüitats les institucions públiques d’educació. I defensar l’educació oberta, és clar que sí, però tenint en compte l’advertiment que fa Michael Feldstein:

If we are not careful, open education may actually end up reinforcing economic divides, all while we pat ourselves on the back for giving away “free education.” We are failing to educate millions of our citizens in this country, and billions around the world. It’s easy for those of us in the open education movement to see our work in opposition to proprietary technology companies, proprietary textbook companies, and the gatekeepers in the university system. But it’s not the “evil” LMS companies, or the “evil” textbook companies, or the “evil” administrators and bureaucrats that are failing these students. It is all of us. Education is an affirmative responsibility. We need to make educational resources freely available to those who need them, but we also need to do much more than that.

Imatge: Edu-what?, de dvidal.lorente


No hi ha comentaris

Mai 08 2010

Aplicacions pedagògiques del web 2.0

Posted in General, Jornades |

 

Ahir va tenir lloc a UAB Idiomes Barcelona la jornada sobre Aplicacions pedagògiques del web 2.0. Una jornada exquisida que tanca el cicle d’actes organitzats aquest curs per commemorar el desè aniversari d’aquest centre. Felicito l’equip de professionals d’UAB Idiomes Barcelona per l’encert de la jornada, tant en el plantejament com en la materialització. Vaig tenir el plaer de presentar-hi la sessió de la tarda, en la qual Ian James, Joan-Tomàs Pujolà i Enric Serra van traçar camins ben suggeridors sobre la pràctica docent en l’aula d’idiomes i sobre els fonaments que sostenen l’ús intensiu del web 2.0 i la integració de la literacitat digital en l’ensenyament i aprentantge de llengües. Un bon final per a una jornada que havia començat amb força, amb les intervencions de Nicky Hockly i Jamie Keddie, que van mostrar una excel·lent tria de recursos i activitats, seguides de la presentació del model d’UAB Idiomes 2.0 a càrrec de Javier Sánchez Bolado i Kieran Donagy i, per tancar el matí, l’experiència de Beatriz González i Lola Torres en el foment de l’autonomia dels aprenents.

Vaig sortir-ne amb energia i ganes de debatre sobre moltes de les qüestions que es van anar desgranant al llarg de la jornada. N’apunto tres que em pre-ocupen darrerament:

  • Constato una eclosió de pràctiques docents en l’ensenyament de llengües mediades per la xarxa, o el web 2.0, que contrasta amb les gairebé nul·les manifestacions sobre aquesta qüestió en termes d’estratègia directiva dels serveis lingüístics i dels centres d’idiomes: quins són els objectius prioritaris de l’organització en relació amb la xarxa, i quin n’és el marc de funcionament. A què es deu aquest silenci en l’àmbit directiu? No s’han sabut comunicar prou bé els beneficis de la xarxa, o els riscos de no marcar-hi la pròpia empremta?  Sobre l’estratègia 2.0 en els serveis lingüístics, en parlava no fa gaire a l’article “Els serveis lingüístics 2.0”, publicat a Llengua i Ús, núm. 46 (p. 38).
  • En relació amb el punt anterior, trobo a faltar també anàlisi de resultats, tant en el nivell d’evidències sobre els efectes de les aplicacions pedagògiques del web 2.0 en l’aprenentatge de llengües, com en el nivell més estratègic: ROI, mètriques, etc. No les tenim perquè no hi ha estratègia directiva?, perquè potser és prematur? No ens recreem en l’experimentació?
  • Trobo a faltar les veus dels aprenents de llengües, més enllà de testimoniatges puntuals, unes veus que en uns moments en què sembla que tot està en qüestionament, em semblen fonamentals. Per exemple, es poden bandejar els campus virtuals per obsolets, però un estudiant universitari que, amb els nous graus, pot arribar a tenir tres i quatre professors en una mateixa assignatura, com viuria un procés d’aprenentatge que calgués evidenciar en múltiples plataformes escollides per aquest contingent de docents?

De ben segur que sobre aquestes i altres qüestions tindrem ocasió de parlar-ne amb els amics i amigues d’UAB Idiomes i d’altres professionals que tresquen pels mateixos camins.

Fotografia: Agustí Camps


6 Comments

Des 01 2009

Open Social Learning: how open?, how social, what learning?

Posted in General, Jornades |

Open Social Learning 09

Ahir i avui ha tingut lloc a la UOC l’Open Social Learning 09, el VI seminari internacional de la Càtedra UNESCO d’E-learning d’aquesta universitat, que ha aplegat ponents de renom com George Siemens, Stephen Downes, Jay Cross, Alejandro Piscitelli, Joel Greenberg, juntament amb la presentació d’experiències interessants en contextos molt diversos, i un nombre indeterminat de participants presencials i virtuals que han intervingut sobretot via Twitter: durant aquests dos dies s’han escrit més de 600 tuits i retuits (#eLChair09) a l’entorn del seminari. En aquest espai creat a Cloudworks per Antonella Esposito podeu consultar bona part de les intervencions que s’hi han produït i altres textos afins. Vull destacar algunes qüestions que m’han interessat especialment, tot i que potser han aparegut lateralment en el decurs del seminari:

How open?

M’ha interessat l’enllaç que ha facilitat Laura Czierniewicz, via Twitter, després de la seva intervenció com a ponent: “Eyes Wide Open“, un apunt del seu blog en què, tot i mostrar-se a favor del moviment pels recursos educatios oberts, presenta la necessitat de considerar graus d’obertura per atendre la complexitat de contextos molt diferents, i permetre així crear espais segurs que ajudin al desenvolupament de comunitats, de minories reals o simbòliques, lluny de les mirades i veus colonitzadores. Només cal fer un cop d’ull al mapa d’usuaris d’internet al món per prendre consciència d’aquesta necessitat.

How social?

Ara que el discurs de la política i la gestió universitària incorpora la idea de l’aprenentatge centrat en l’estudiant, em semblen rellevants les aportacions que es fan des del connectivisme; la visió de Downes de la ciència com una conversa, no com un feix de continguts que cal assimilar, ni tampoc un conjunt de procediments o pràctiques que cal dominar. Podeu consultar la seva intervenció i presentació al seminari.

What learning?

Ara també que alguns discursos redueixen la necessària transformació dels nous estudis de grau a una formació professional, em sembla interessant que un consultor com Jay Cross declari que s’ha acabat l’època daurada de la formació per a finalitats professionals iniciada a partir de la II Guerra Mundial, i que en el futur immediat  aprenenatge i feina es fusionen; que les empreses han d’esdevenir empreses centrades en els treballadors i en els equips de treball, com sentim a dir que la universitat ha de tenir l’estudiant en el centre.

Són tres pensaments fruit d’un seminari molt suggeridor, que ha tocat un tema clau en l’enfocament actual de l’aprenentatge.


2 Comments

Oct 01 2009

P2P University

Posted in General |

 

Si dedicàvem un dels darrers apunts al Connectivism and Connective Knowledge Online Course, avui presentem un altre cas que representa un desafiament al model d’universitat tradicional: la P2P University (P2PU), una “online community of open study groups for short university-level courses” que es caracteritza també per l’alta implicació i autogestió dels aprenents, a més de per uns continguts oberts i l’admissió de franc, si més no ara com ara. Ha començat aquest setembre amb una oferta de set cursos. Com a mostres, el programa del Copyright for educators, el blog del curs Cyberpunk literature o les presentacions dels alumnes de Neuroethics and international biolaw.

L’experiència de la P2PU i de projectes similars, lluny de ser vistos com a extravagàncies neohippies, haurien de servir com a laboratoris per transformar l’aprenentatge en les universitats tradicionals. Imma Tubella, rectora de la UOC, advertia aquest estiu que “academia i ccambio conjugan mal” en un article a El País en què  citava una frase, demolidora d’una exrectora de la Universitat d’Oslo: “Si quieres cambiar un cementerio, no puedes esperar gran ayuda de los que están dentro”. Entre els qui són fora, aquesta setmana m’han interessat les tres preguntes que planteja Seth Godin a les institucions d’educació superior: us convido a llegir-les.


No hi ha comentaris

Set 16 2009

CCK09: Connectivism and Connective Knowledge Online Course

Posted in General |

[Google Translate may help you to read this post, in Catalan.]

Ahir vaig començar un nou curs, i em fa il·lusió: em vaig inscriure al “rather large open online course” Connectivism and Connective Knowledge, que dirigeixen George Siemens i Stephen Downes. És un curs que ofereix la University of Manitoba, al Canadà, dins el seu programa de Certificate in Emerging Technologies for Learning. Hi ha l’opció de matricular-s’hi i obtenir una certificació si se supera el curs, i també de poder-hi participar igualment sense formalitzar cap matrícula, ja que els continguts i les converses són oberts a tothom que hi tingui interès.

El curs s’estructura al voltant d’un blog, que dóna accés a un entorn Moodle, un wiki i altres espais de continguts, i tots són espais de lliure accés. Però el que em sembla més interessant és que, en coherència amb l’enfocament connectivista, Siemens i Downes proposen que els participants es trobin en qualsevol altre espai de la xarxa, com blogs personals, gestors de marcatge social (Delicious, per entendre’ns), Twitter, etc., i que el contacte es faciliti mitjançant l’etiquetatge dels continguts compartits (CCK09 és l’etiqueta triada per a identificar-los) i l’ús d’agregadors que permetin recuperar-los a partir d’aquesta etiqueta.

Per facilitar la participació de persones no avesades a l’ús d’etiquetes i agregadors, han previst sistemes de suport, com la possibilitat de subscriure’s per correu electrònic a The Daily, un resum diari de les converses i continguts relacionats amb el curs. Al final d’aquesta entrada, G. Siemens fa una presentació del curs.

És realment una experiència engrescadora, que, si funciona, pot aportar una via de superació al debat sobre LMS i PLE (learning management systems i personal learning environments). I alhora una experiència de connexió i col·laboració en un entorn global.


2 Comments

Jun 13 2009

“I’m here for the learning revolution”

Posted in General |

Learning revolution

Wesley Fryer, I am here for the learning revolution

Amb aquesta imatge Jordi Adell pràcticament tancava la conferència sobre “La web 2.0: llums i ombres”, que va fer dijous en el marc del Seminari de formació sobre Eines 2.0 aplicades als serveis lingüístics universitaris, organitzat per la Xarxa Vives d’Universitats. Adell va fer un recorregut per les llums del 2.0: prosumidors, intel·ligència col·lectiva, escala èpica de les dades, API obertes i mash ups, la cua llarga, les xarxes socials, la disponibilitat de milers d’aplicacions, i sobretot, la idea del web 2.0 com a revolució social, no tecnològica. I també per les ombres: l’interrogant sobre si el web 2.0 és alguna cosa més que el que s’esperava que fes el web en els inicis, la viabilitat de molts projectes 2.0, la privadesa i control sobre les dades, i l’accessibilitat: moltes eines 2.0 no compleixen els estàndards d’accessibilitat perquè les puguem fer servir totes les persones. Llums i ombres, que van donar pas a una qüestió final, el web 2.0 és aquí i cal triar bàndol: el qui hi veuen només una oportunitat de negoci, i els qui hi veuen sobretot un fabulós mitjà per aprendre. Adell es va posicionar clarament: “I’m here for the learning revolution”, i no es va estar de qüestionar el model de negoci de les publicacions científiques, que cobren a les universitats per difondre la recerca dels seus mateixos investigadors, que ja ha estat pagada, molt sovint amb fons públics, sense que hi aportin un valor clar: no calen per distribuir el coneixement, i desapareixeran, va sentenciar. Una conferència apassionada i apassionant, amb un bon domini dels mitjans visuals de suport i unes grans dots de comunicació.

Carles Bellver va seguir amb el taller “Panorama d’eines per a informar, comunicar-se i col·laborar”, dues hores molt fructíferes en què va mostrar les utilitats d’eines 2.0. Ha tingut l’amabilitat de deixar-nos el guió, ampliat, de la seva intervenció. Per a mi va ser tota una descoberta el Google Translator Toolkit, la integració del procés de traducció: permet generar memòries de traducció (personals, de grup o d’abast mundial) a partir d’una traducció automàtica editable per l’usuari, i integrar també glossaris en el procés de traducció. De moment, però, només a partir de l’anglès. I també Connotea, per a la gestió de referències bibiogràfiques.

La tarda va estar dedicada a la presentació d’experiències dels serveis lingüístics universitaris: l’ús d’un blog per a la comunicació interna (UAB), els blogs dels alumnes de català, dels vint anys del servei i un proper blog d’assessorament lingüístic (UB), i el blog del lectorat de l’UJI.


No hi ha comentaris

Next »