Marta Estella

Tag Archive 'diversitat lingüística'

Oct 14 2011

La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu

Posted in General |

El 26 de setembre, Dia europeu de les llengües, es va fer la presentació oficial de la segona edició del postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, a l’Institut d’Estudis Catalans.

Pere Mayans, alumne de la primera edició del postgrau, va ser convidat a presentar-hi el seu projecte final de postgrau: “La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu”, un projecte de formació en línia per a mestres i professors. Mayans, que treballa com a cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Ensenyament, va exposar diversos elements que justifiquen la necessitat d’aquesta formació: Catalunya és un dels llocs d’Europa amb més alumnes amb nacionalitat estrangera (14%); les bases de la immersió lingüística a Catalunya es van posar als anys vuitanta, quan el país tenia una realitat sociolingüística molt diferent de l’actual, i, tot i que disposem d’un dels currículums més avançats en gestió de la diversitat lingüística, sovint les pràctiques docents a les aules no s’hi adiuen.

Mayans va oferir una visió general sobre el disseny d’aquesta formació en línia, que té com a objectiu facilitar recursos a mestres i professors per tal de fomentar l’educació intercultural als centres, a partir de prendre consciència de la seva pròpia biografia lingüística, de posar en qüestió creences establertes, de conèixer les aportacions de la recerca, i de conèixer millor quines llengües aporten els alumnes i quina és la realitat lingüística del seu centre. Una formació destinada a fer veure, en definitiva, que “un centre multicultural no esdevé intercultural per si sol; cal fer polítiques”.

YouTube Preview Image

No hi ha comentaris

Jul 26 2011

Amsterdam: Surinameplein

Posted in General |
YouTube Preview Image

No hi ha comentaris

Jul 22 2011

Amsterdam: Chinatown

Posted in General |

Ara fa cent anys es va establir a Amsterdam el primer grup nombrós de xinesos. Els xinesos arribaven a la ciutat com a mariners contractats per patrons dels Països Baixos, i en uns anys de guerra i fam a indrets diversos de la Xina, molts es van quedar al voltant del port d’Amsterdam per esperar temps millors. Fins avui. Actualment, als Països Baixos hi ha unes 90.000 persones d’ascendència xinesa; la majoria provinents de Xina, però també d’Indonèsia i el Surinam, entre d’altres llocs.

Passejar per Chinatown és transitar per carrers on l’exposició a la mirada del visitant se superposa a la vida quotidiana, entre la celebració de la diversitat, tret constituent de la marca Amsterdam, i la consciència de la memòria col·lectiva. Deixo aquí unes captures de la meva mirada.
YouTube Preview Image


No hi ha comentaris

Jul 19 2011

Gestió de la diversitat lingüística i cultural: any 1 del postgrau

Posted in General |

Postgrau: Gestió de la diversitat lingüística i cultural

Avui he acabat formalment les darreres feines com a docent del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC. Ha estat una experiència ben satisfactòria participar en la primera edició d’aquest postgrau, orientant i acompanyant els alumnes en l’aprenentatge de la gestió de projectes, col·laborant amb la resta de l’equip docent per bastir un projecte global innovador que superi la dinàmica agregadora de continguts, i compartint coneixements amb tota la comunitat del postgrau: docents, alumnes i experts convidats.

Les diferents especialitzacions del postgrau (empreses i TIC, immigració i empresa, i educació i immigració), l’estudi de contextos nacionals i internacionals, i la participació d’alumnes residents al país i a l’estranger ha estat una combinació realment estimulant per al pensament. La incipient comunitat de pràctica cultivada a l’Àgora del postgrau ha germinat i està en condicions de créixer i donar fruits: les connexions establertes entre alumnes i docents transcendeixen el tancament formal del curs per continuar alimentant-se en el món dels àtoms i el dels bits. I també amb les aportacions de les persones que vulguin sumar-s’hi en la segona edició del Postgrau; la matrícula per al curs 2011-2012 ja és oberta.


No hi ha comentaris

Jul 10 2011

CILT: making languages matter

Posted in General |

CILT

L’hegemonia de l’anglès com a llengua de comunicació global pot portar a no considerar els països anglòfons com a font de recursos sobre multilingüisme i aprenentatge de llengües. Però res més lluny de la realitat: de recursos interessants n’hi ha, i situats en la perspectiva catalana tenen el valor afegit de portar-nos a veure el món de les llengües des d’una òptica ben diferent a l’habitual, un exercici sempre saludable.

Darrerament he escrit en aquest blog sobre dues iniciatives al Regne Unit relacionades amb la promoció de l’aprenentatge i l’ús de llengües: The Wall of Languages i el Pla per les llengües minoritàries. Avui dono compte del portal del CILT, The National Centre for Langues, una entitat que té com a objectiu “proporcionar lideratge per desenvolupar qualitat i excel·lència en el camp de les llengües i les habilitats interculturals”, també al Regne Unit.

El portal integra una tria de materials, estudis i dades sobre l’aprenentatge i ús de les llengües en diferents àmbits: tots els nivells educatius, la formació de formadors, les llengües de les comunitats immigrades i les llengües a la feina. La selecció i presentació dels continguts, molt cuidada, s’orienta clarament a la sensibilització sobre la rellevància de les llengües en cadascun d’aquests camps i a proporcionar informació pràctica per a persones i organitzacions. Em semblen especialment interessants les seccions sobre les llengües de les comunitats i les llengües a la feina, dos àmbits que en l’agenda del CILT situa com a elements clau per a una societat millor i per al desenvolupament de l’economia. I em sembla oportú destacar-les ara que el CILT ha vist reduïda la seva activitat de resultes del canvi de govern de l’any passat.


No hi ha comentaris

Jun 15 2011

L’Àgora del postgrau en gestió de la diversitat lingüística i cultural

Posted in General |

Aquests dies a l’Àgora del postgrau de Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, tenim com a convidada la Dolors Solà, directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona. L’Àgora és un punt de trobada entre estudiants, professors i experts, un espai que transita entre el campus virtual i la xarxa oberta, entre l’activitat docent reglada i l’intercanvi de coneixement no formalitzat.

L’Àgora és, abans que res, una aula del campus virtual, oberta a tot l’alumnat i professorat del postgrau. Periòdicament s’hi convida una persona experta a conversar amb la comunitat del postgrau a partir d’una conferència o una presentació d’experiències que se li ha encarregat prèviament i que s’ha enregistrat en vídeo. El debat es fa a l’espai de Debat de l’aula, i pot ser una activitat avaluable per als estudiants.

Però l’Àgora també és un blog en obert, i l’Àgora també són els vídeos de les conferències i presentacions d’experiències dels experts convidats al postgrau, que passen a formar part de la llista de vídeos que la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC té a Youtube.

L’Àgora és, en definitiva, una incipient comunitat de pràctica en la gestió de la diversitat lingüística i cultural, que a poc a poc va creixent amb les contribucions de tothom que ja hi participa i les de les persones que s’hi vulguin sumar.

Us deixo amb la presentació de la Dolors Solà, “Experiències sobre immigració, integració i llengua”, en què explica com treballa el CNL d’Osona per estendre l’aprenentatge de la llengua més enllà de l’aula i fomentar-ne l’ús. Una mostra de compromís professional i de feina ben feta.

Dolors Solà


No hi ha comentaris

Gen 03 2011

Expectatives davant la política lingüística del nou govern

Posted in General |

All Fingers Pointing in The “Right” Direction

Escric aquest apunt motivada per l’entrevista a Ferran Mascarell publicada a El País divendres i per  aquesta piulada de @martadblas. Què espero del nou govern en relació amb la política lingüística de Catalunya?

1. Espero que, tot i que s’hagi adscrit al Departament de Cultura, la política lingüística del nou govern tingui un caràcter realment transversal; que les persones que hi hagi al capddavant siguin capaces de bastir una visió, uns objectius i una estratègia de gran abast, i que  no els manquin els recursos ni el lideratge per aconseguir que les polítiques sobre llengües que desenvolupin totes les àrees de govern sumin en una mateixa direcció. Només una política lingüística global, forta i ferma pot estar a l’alçada d’una situació difícil com l’actual, marcada per l’ofensiva judicial contra la capacitat de decidir en política lingüística, i per noves tendències i realitats (globalització, migracions, personalització de serveis gràcies a les tecnologies…) que han posat data de caducitat a una visió de la llengua catalana com a llengua hegemònica en l’espai públic a Catalunya.

2. Espero fermesa i saviesa en la consolidació i l’avenç de l’ús del català en el sistema educatiu, en les polítiques d’acollida i en el cinema: que cada cop més puguem veure pel·lícules en versió original subtitulades en català.

3. Espero la voluntat de fer una política que tingui una orientació multilingüe, que reconegui el paper de l’anglès a Catalunya i el capital lingüístic que aporten els catalans de primera generació, i que desplegui l’oficialitat de l’occità. No continuem deixant les polítiques o els gestos sobre multilingüisme en mans de governs i opcions polítiques que volen fer minvar l’ús de les llengües pròpies.

4. Espero gosadia a l’hora d’explorar nous camins, com el reconeixement d’un cert grau d’oficialitat de l’anglès a Catalunya, o l’ús de diverses llengües en la relació dels ciutadans amb l’administració, fet que ja preveu tímidament la Llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

5. Espero, com deia el nou conseller a la mateixa entrevista a pròposit de la llei del cinema, capacitat “per crear un relat que em permeti buscar fins a l’últim minut l’acord i el pacte”. La fermesa i la gosadia han d’anar acompanyades de la capacitat de sumar, o difícilment ens en sortirem.

I finalment, desitjo sort, molta sort, a les persones que es posin al capdavant d’aquesta empresa.

Imatge: All fingers pointing in the “right” direction, Muhammad Ahmed

CCbyno commercialno derivate


2 Comments

Set 30 2010

Usos lingüístics professionals vs. usos lingüístics particulars

Posted in Jornades |

Intervenció d'I. Marí

Dimarts va tenir lloc la jornada «Els usos lingüístics a Catalunya: balanç i perspectives de futur», organitzada per la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS),  juntament amb la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. Malauradament, només vaig poder ser-hi a primera hora, a la ponència d’Isidor Marí sobre “Els usos lingüístics”. En vull destacar la seva proposta de distingir entre usos lingüístics professionals i usos lingüístics particulars, com a alternativa a la dicotomia tradicional “usos lingüístics institucionals” vs. “usos lingüístics individuals”. La proposta cal situar-la en la necessitat exposada per Marí de delimitar més clarament el que són els usos lingüístics institucionals i els individuals, tal com els hem anomenat fins ara, i trobar quina és la distinció clau, una distinció que es mostra rellevant per la interrelació entre uns i altres usos, i especialment per la influència que tenen sobre l’ús particular de la llengua els usos lingüístics en els contextos professionals.

La proposta em sembla del tot encertada. Crec que permet situar la qüestió dels usos lingüístics fora de la tensió institució/individu, i enfocar-la cap al que realment és distintiu: l’ús que les persones fem de les llengües en un context professional i l’ús que en fem, les mateixes persones, amb finalitats particulars. Certament, és una distinció que es pot problematitzar: el mateix I. Marí oferia exemples, extrets d’aquest treball d’Albert Bastardas, que se situarien en diferents punts d’un contínuum professional-particular; i sobretot és una distinció que es pot problematitzar ara que el paradigma 2.0 dilueix els límits entre  l’àmbit públic i el privat, i entre les identitats professionals i les particulars. Però, no obstant això, em sembla que el canvi de focus, de la institució cap a l’ús professional i de l’individu cap a l’ús particular, és un avenç important que pot ajudar a fer més efectives les polítiques lingüístiques,  si aconseguim, això sí, modelar els usos lingüístics professionals per a uns contextos que cada cop són més multilingües.


Imatge extreta del portal de l’Institut d’Estudis Catalans.


No hi ha comentaris

Feb 23 2009

Dia internacional de la llengua materna

Posted in General |

language variety on cadbury’s chocDissabte, 21 de febrer, va ser el Dia internacional de la llengua materna, una celebració que va instaurar la UNESCO el 1999 per promoure la diversitat lingüística i cultural, com a element que reforça la cohesió social. El 21 de febrer es recorda els estudiants que van morir el 1952, per trets de la policia i l’exèrcit pakistanès, per defensar la llengua bengalí. El 21 de febrer de cada any, Linguapax atorga el seu premi internacional per reconèixer una personalitat que, des de la base, hagi treballat per promoure la diversitat lingüística i l’educació multilingüe. Enguany el premi ha estat atorgat a Katerina Te Heikoko Mataira, de la tribu Ngäti Porou de Nova Zelanda, defensora de la llengua maori.

Entre els molts materials elaborats amb motiu de Dia internacopnal de la llengua materna, el 2004, l’Associació  per a les Nacions Unides a Espanya, Linguapax i el Centre UNESCO de Catalunya van elaborar un informe, en el qual es presenten diferents definicions del terme llengua materna; la resolució de la 30 Conferència General de la UNESCO; els principis bàsics de les directrius de la UNESCO sobre llengua i educació; un extracte de l’Estudi sobre les llengües del món, que dóna algunes dades sobre el monolingüisme com a situació minoritària en les comunitats lingüístiques del món, i fa unes propostes per celebrar el Dia internacional de la llengua materna en les institucions educatives. Per a les universitats, una de les propostes és que els estudiants entrevistin altres estudiants per fer una enquesta sobre les llengües que es parlen al campus i publicar-ne els resultats al web, una iniciativa que coincideix en el plantejament amb algunes de les accions que volem desenvolupar a la UAB en el marc del Pla de llengües: una estratègia pel multilingüisme.

El Dia internacional de la llengua materna és una bona oportunitat per reflexionar sobre l’impacte que els canvis demogràfics, tecnològics, sociolingüístics tenen en el discurs hegemònic sobre la política lingüística a Catalunya, que diria que és més aviat poc. Però això ja és tema d’un altre apunt.

Imatge: Nofrills. Language variety on cadbury’s choc

No hi ha comentaris

Des 03 2008

Sostenibles lingüísticament

Posted in General |

 decaleg_sostenibilitat.jpg

Ahir vam presentar a la UAB el decàleg “Sigues lingüísticament sostenible”, un projecte interuniversitari que té com a objectiu difondre entre la comunitat universitària uns consells per ser una persona sostenible lingüísticament i compromesa amb la preservació de la biodiversitat lingüística.

El projecte mostra una línia de pensament en la política lingüística universitària –que de mica en mica va fent forat–, que entén que la preservació de les llengües s’ha de fer des d’un model que atengui la diversitat lingüística; que, en paraules de la Carme Junyent, no es pot deslligar el futur del català del futur d’aquesta diversitat, i que les opcions dicotòmiques (monolingüistes o bilingüistes) porten a la destrucció.

Ara que la introducció de l’anglès a la docència de les universitats catalanes sembla que va de debò, hem de tenir present la rellevància de les llengües no hegemòniques. “Un petit mercat pot ser una gran porta”, es diu al decàleg, una frase que, com va recordar Rafael Grasa, ens porta a pensar en el concepte de “llarga cua” (long-tail), encunyat per Cris Anderson en un article publicat a la revista Wired el 2004, per fer referència al fet que la cultura i l’economia es van desplaçant d’un focus sobre un nombre relativament reduït de productes i mercats dominants (el cap del negoci), cap a una llarga cua de nínxols de negoci que atenen moltes necessitats de grups  i mercats de vegades molt reduïts, un fet que es veu afavorit per l’ús de les TIC i especialment d’Internet.

Així mateix, és important donar valor al capital lingüístic de la comunitat universitària, format per una competència plurilingüe en una gran quantitat de llengües, que fins ara desconeixem quantes/quines són. Moltes d’aquestes llengües són cabdals per a una autèntica internacionalització de les nostres universitats i de l’economia catalana, i  també per a la pràctica professional dels nostres titulats, molts dels quals, a més de saber català. castellà i anglès, necessitaran una competència intercultural i plurilingüe per poder interactuar amb persones de diverses procedències, que viuen a l’exterior o a Catalunya.

En continuarem parlant.


No hi ha comentaris

Next »