Marta Estella

Tag Archive 'disponibilitat lingüística'

Feb 11 2010

Política lingüística universitària: lliçons d’Euskadi

Posted in Jornades |

 

Euskadi Korrika 2007, David Gil Oliva

Ahir va tenir lloc la VI Trobada sobre política lingüística universitària, a la UPC. Hi va intervenir, com a convidat, el vicerector d’Euskara i Plurilingüisme de la Universitat del País Basc (EHU), Jon Irazusta, que va fer una presentació sobre la política lingüística d’aquesta universitat i el seu Pla de plurilingüisme.

Em va semblar destacable el recull sistemàtic d’indicadors en política lingüística que ha fet l’EHU els darrers anys, i com s’utilitzen per avaluar l’assoliment dels objectius en aquest àmbit, així com els resultats obtinguts per a alguns d’aquests objectius; per exemple, l’increment de l’oferta d’assignatures en euskera i en anglès o francès, i l’increment del personal acadèmic acreditat en euskera o en una llengua estrangera.

També em va semblar remarcable el fet que el Pla faci un reconeixement explícit del francès, com a llengua estrangera de proximitat que és, i que hi hagi una oferta, petita, d’assignatures no lingüístiques en aquesta llengua, per contrast amb la situació a les universitats catalanes, en què la docència en una tercera llengua equival a docència només en anglès.

Finalment, em va cridar l’atenció l’enfocament sobre les dades d’ús de l’euskera en la docència. A la Universitat del País Basc han apostat per prioritzar l’existència d’una oferta en euskera en les assignatures en què hi ha més demanda, a diferència de les universitats catalanes, en què hem orientat els esforços a intentar incrementar en termes globals —sense gaire èxit, cal dir— el percentatge de grups en català i, darrerament, també i sobretot, en anglès. Un enfocament, el del País Basc, basat en la disponibilitat lingüística, que no hauríem d’ignorar, sobretot després de veure’n els resultats. (De disponibilitat lingüística i política lingüística, en parlàvem en aquest apunt.)


No hi ha comentaris

Mai 26 2009

Tecnologies i disponibilitat lingüística

Posted in General |

2317354633_2e1736e3ef_m.jpg

Wonderland. Abstract Technology monitor connector port languages

El Punt es fa ressò de la preocupació de molts mestres pels efectes que pugui tenir en la immersió lingüística l’ús a les escoles de llibres digitals amb continguts trilingües: en català, castellà i anglès. Els darrers anys les tecnologies faciliten que es puguin oferir continguts i interacció multilingües, en àmbits tan diversos com els menús dels caixers automàtics, els sistemes automatitzats d’atenció telefònica, els DVD o els programes de televisió, per esmentar-ne uns exemples. Les persones, cada cop més, podem escollir una llengua, no necessàriament la que voldríem, per informar-nos o comunicar-os per mitjà de tota mena d’entorns i  dispositius.

És una tendència imparable que seria absurd pretendre aturar. Com seria imperdonable amagar el cap sota l’ala i no abordar la qüestió, que crec que passa principalment per dos eixos:

  • La regulació.  Si el mercat tendeix a limitar, o directament impossibilitar, la tria de les llengües no estatals, entre les quals la catalana, o bé cal fixar unes condicions perquè aquesta tria sigui sempre possible, o bé cal plantejar-se una oferta des de l’àmbit públic. El que no val és apel·lar a la consciència dels ciutadans, com si tot plegat es reduís a una suma de voluntats i d’opcions personals. Segur que calen solucions diferents per a cada situació: no és el mateix la disponibilitat lingüística a l’escola que en el servei de subminstrament de gas. Però cal que les solucions hi siguin, en tots els àmbits.
  • L’actualització del discurs en política lingüística. Em sembla cada cop més evident que els conceptes de llengua pròpia vs llengua oficial, ús lingüístic individual vs ús lingüístic institucional que ens han servit durant tants anys, actualment no permeten interpretar adequadament realitats ni transformar-les. Així, per exemple, quan encara no s’ha aconseguit que la majoria d’universitats disposin de reglaments d’usos lingüístics, ja es produeixen pràctiques lingüístiques que superen el marc en què aquests reglaments van ser concebuts. És un ús lingüístic privat o institucional, la comunicació que estableix un alt càrrec amb la seva comunitat per mitjà d’un blog personal?

Comença a ser l’hora, em fa l’efecte, de bastir un nou discurs sobre política lingüística i d’adoptar amb fermesa mesures efectives en relació amb la llengua. Esperem que els nostres governants no ens decebin.


No hi ha comentaris