Marta Estella

Tag Archive 'CoP'

Jul 19 2011

Gestió de la diversitat lingüística i cultural: any 1 del postgrau

Posted in General |

Postgrau: Gestió de la diversitat lingüística i cultural

Avui he acabat formalment les darreres feines com a docent del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC. Ha estat una experiència ben satisfactòria participar en la primera edició d’aquest postgrau, orientant i acompanyant els alumnes en l’aprenentatge de la gestió de projectes, col·laborant amb la resta de l’equip docent per bastir un projecte global innovador que superi la dinàmica agregadora de continguts, i compartint coneixements amb tota la comunitat del postgrau: docents, alumnes i experts convidats.

Les diferents especialitzacions del postgrau (empreses i TIC, immigració i empresa, i educació i immigració), l’estudi de contextos nacionals i internacionals, i la participació d’alumnes residents al país i a l’estranger ha estat una combinació realment estimulant per al pensament. La incipient comunitat de pràctica cultivada a l’Àgora del postgrau ha germinat i està en condicions de créixer i donar fruits: les connexions establertes entre alumnes i docents transcendeixen el tancament formal del curs per continuar alimentant-se en el món dels àtoms i el dels bits. I també amb les aportacions de les persones que vulguin sumar-s’hi en la segona edició del Postgrau; la matrícula per al curs 2011-2012 ja és oberta.


No hi ha comentaris

Jun 15 2011

L’Àgora del postgrau en gestió de la diversitat lingüística i cultural

Posted in General |

Aquests dies a l’Àgora del postgrau de Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, tenim com a convidada la Dolors Solà, directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona. L’Àgora és un punt de trobada entre estudiants, professors i experts, un espai que transita entre el campus virtual i la xarxa oberta, entre l’activitat docent reglada i l’intercanvi de coneixement no formalitzat.

L’Àgora és, abans que res, una aula del campus virtual, oberta a tot l’alumnat i professorat del postgrau. Periòdicament s’hi convida una persona experta a conversar amb la comunitat del postgrau a partir d’una conferència o una presentació d’experiències que se li ha encarregat prèviament i que s’ha enregistrat en vídeo. El debat es fa a l’espai de Debat de l’aula, i pot ser una activitat avaluable per als estudiants.

Però l’Àgora també és un blog en obert, i l’Àgora també són els vídeos de les conferències i presentacions d’experiències dels experts convidats al postgrau, que passen a formar part de la llista de vídeos que la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC té a Youtube.

L’Àgora és, en definitiva, una incipient comunitat de pràctica en la gestió de la diversitat lingüística i cultural, que a poc a poc va creixent amb les contribucions de tothom que ja hi participa i les de les persones que s’hi vulguin sumar.

Us deixo amb la presentació de la Dolors Solà, “Experiències sobre immigració, integració i llengua”, en què explica com treballa el CNL d’Osona per estendre l’aprenentatge de la llengua més enllà de l’aula i fomentar-ne l’ús. Una mostra de compromís professional i de feina ben feta.

Dolors Solà


No hi ha comentaris

Set 29 2009

Comunitats en línia en l’àmbit públic

Posted in Jornades |

 

Aquest matí ha tingut lloc el VIII seminari especialitzat en gestió del coneixement: comunitats en línia en l’àmbit públic, organitzat pel programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat un matí intens, en què hem pogut gaudir d’intervencions de nivell, que han combinat l’exposició teòrica amb la presentació i l’anàlisi de casos. Carlos Guadián ha parlat sobre el marc conceptual de les comunitats de pràctica; de l’imperatiu que tenen les administracions per innovar, d’acord amb la Llei 11/2007; de la manera diferent com s’entén l’open goverment als Estats Units i a Europa (accés a les dades vs. participació), i ha acabat amb la presentació del projecte, imprescindible, oGov.

Dolors Reig ha centrat la seva intervenció en les tipologies de comunitats, la necessitat d’obertura a l’exterior i la importància d’usar la tecnologia adequada. Ha apuntat també el debat, interessant, sobre si hi ha o no nadius digitals, i si no hauríem de parlar més aviat de saviesa digital, opció que ha defensat i que comparteixo.

Inma Grau ha explicat amb detall el cas de Forumclínic, una comunitat per a pacients de malalties cròniques; Palmira Ríos, en una intervenció mitjançant slidecast, el de Happing, i Mario Pérez-Montoro ha presentat els resultats d’una recerca que ha analitzat els factors clau d’èxit de les comunitats que s’han configurat en el programa Compartim, entre els quals, una certa presencialitat, alfabetització informacional i incentius. S’agraeixen aquestes anàlisis a fons,  més enllà dels flaixos habituals, com els milions que ha fet Dell al Twitter (en deuen haver fet més amb la promoció que els ha aportat la història que no de vendes directes).

També en el terreny aplicat, José Antonio Gallego ha presentat alguns exemples de càlcul del ROI d’una comunitat i d’indicadors a tenir en compte en la confecció de mètriques, en una intervenció  molt de “tocar de peus a terra”, que volia donar pistes sobre com presentar els avantatges de la constitució de comunitats de pràctica en una organització. Un projecte de mitjans socials, ha dit, ha d’aconseguir un d’aquests tres objectius: rebaixar costos, incrementar fonts actuals d’ingressos o crear noves fonts d’ingressos. Jay Cross ha tancat el matí amb una videconferència sobre aprenentatge informal, en què ha exposat que les comunitats, com les tòfones, es produeixen de manera natural però també es poden cultivar, que l’aprenentatge és un procés molt natural —cal fixar-se en com aprenen els infants: observant, parlant, experimentant…)—, i ha fet un interessant paral·lelisme entre els models d’aprenentatge (un a un, de grup i informal) amb els sistemes de govern i les opcions tecnològiques.

Hi ha hagut algun punt de debat, poc, a la sala i virtualment, sobre si es poden diferenciar o no les comunitats de pràctica i les d’aprenentatge, sobre l’afirmació de  Gallego que les comunitats com més jerarquitzades, millor, una afirmació que no comparteixo: els diferents rols que calen per al desenvolupament d’una comunitat no són una qüestió de jerarquia, i sobre el compromís dels professionals per esmenar continguts erronis a la xarxa, per exemple, la Viquipèdia.

Podeu consultar alguns dels materials del seminari a Sclipo, i les tuitades a Twubs.


1 comentari

Oct 15 2008

Comunitats de pràctica i serveis lingüístics (i III)

Posted in General |

La idea de comunitat de pràctica porta a qüestionar-nos els fonaments del funcionament actual de les organitzacions, una línia de treball oberta a la complexitat, i també a plantejar quines habilitats, competències i perfils professionals necessitem, també als serveis lingüístics. Sobre aquesta darrera qüestió, Mario Rotta ens en donava unes bones pistes en la conferència, brillant, sobre “L’e-tutor a l’era del web 2.0” (e-coach, e-mentor, e-broker, e-networker), com també ens en dóna el resum que Janquim fa del llibre The ten faces of innovation, de Tom Kelley (pol·linitzador, saltador d’obstacles, arquitecte d’experiències, cuidador, narrador, entre altres rols necessaris per a la innovació), i l’anàlisi de Nancy White sobre blogs i comunitats, en què es fa ressò del treball d’altres autors sobre els rols de i en les xarxes socials (amplificadors, filtres, facilitadors, connectors centrals, constructors de comunitat…).


No hi ha comentaris

Oct 12 2008

Comunitats de pràctica i serveis lingüístics (II)

Posted in General |

S’ha dit a bastament que molts programes de gestió del coneixement han fracassat perquè s’han focalitzat en la tecnologia; s’ha cregut que posant unes eines a l’abast d’un grup de persones, aquestes començarien a compartir coneixement, sense parar atenció a les pràctiques d’interrelació i comunicació de l’organització. En el cas dels serveis lingüístics universitaris, però, tinc la impressió que és justament la tecnologia la que ens falla. No només, certament; ens queda molt encara per superar les servituds del model d’estructures dures, però també és cert que molts anys de coneixença i l’experiència de treball conjunt en projectes interuniversitaris com l’Intercat, l’Argumenta o el RESTAD i en la Xarxa Vives d’Universitats sovint permeten estovar-les. En canvi, de Perpinyà a Alacant i de Palma a Lleida ens continuem comunicant sobretot per correu electrònic, amb algunes trobades presencials, sempre agradables i enriquidores.

25 Tools 2008

View more presentations from Jane Hart.

Però és clar que hem de fer un salt mortal. Només cal veure els resultats de l’enquesta del Centre for Learning & Performance Technologies a professionals de l’educació, dirigit per Jane Hart, sobre les 10 principals eines per a l’aprenentatge i producció propis i per a la creació de solucions d’aprenentatge per a altres, en què els primers llocs els ocupen (avui, perquè és una enquesta viva) del.icio.us, Firefox, Skype, Google Reader, WordPress…, una mostra que cada cop més treballar i aprendre es fonen en un tot. Hem començat ja a enfilar-nos al trapezi; com a mostra la pròxima creació d’un blog dels formadors del programa Argumenta, acordada a la Jornada Argumenta que va tenir lloc a principis d’aquest mes.


No hi ha comentaris

Oct 06 2008

Comunitats de pràctica i serveis lingüístics (I)

Posted in General |

Aquests llegeixo Etienne Wenger, estudiós de les ‘comunitats de pràctica‘, que ha definit així: “groups of people who share a concern or a passion for something they do and learn how to do it better as they interact regularly”, caracteritzats per tres trets:

Pertinença. Una identitat definida per un domini d’interès compartit, un compromís cap a aquest domini i cap als seus membres, i una competència a través del coneixement compartit que en diferencia els membres de les persones que no en formen part.
Comunitat. Uns objectius i necessitats comuns, tot i que no han de ser homogenis; i la realització d’activitats conjuntes, discussions, ajuda mútua i compartició d’informació entre els membres.
Pràctica. El fet de compartir experiències, eines, maneres de fer, símbols i conceptes propis o adoptats per la comunitat.

El disseny organitzatiu de les comunitats de pràctica, segons Wenger (1998, p. 242), s’articula a partir de quatre dimensions:

1) participació – reïficació
2) dissenyat – emergent
3) local – global
4) identificació – negociabilitat

Si bé en una anàlisi és possible separar els dos pols de cada dimensió, d’acord amb Wenger són, de fet, una dualitat. Així, la participació sense reïficació no permet establir ancoratges que puguin facilitar la coordinació i la gestió de premisses diferents per part dels membres de la comunitat, i la reïficació sense participació no permet l’intercanvi d’experiències, ni la negociació i generació de significats. En tota comunitat de pràctica hi ha una tensió entre l’espontaneïtat i l’impuls necessari per part de la direcció de l’organització, que constitueix la paradoxa que representa la necessitat d’un cert grau d’informalitat perquè la comunitat es desenvolupi i alhora la necessitat de cultivar-la.

Els trets que caracteritzen les comunitats de pràctica (autonomia, orientació als practicants, informalitat, traspàs de fronteres) representen tot un repte per a les organitzacions, especialment les que funcionen amb un sistema jeràrquic tradicional. Els avantatges de les comunitats de pràctica per a l’organització, però, són clars: resolen els problemes ràpidament, transfereixen bones pràctiques, desenvolupen habilitats professionals i ajuden a atraure i retenir talent (Wenger; Synder, 2000).

En l’àmbit dels serveis lingüístics universitaris, les comunitats de pràctica ens permeten fer una nova mirada a les relacions que hem anat establint amb el temps, als projectes passats i futurs i a com ens presentem i autorepresentem.

YouTube Preview Image

——
Wenger, Etienne (1998) Communities of Practice: Learning, Meaning, and Identity. Cambridge: Cambridge University Press [reimpressió del 2002].

Wenger, Etienne; Synder, Wiliam M. (2000) Communities of Practice: the Organizational Frontier, Harvard Business Review, January- February, p. 139-145.


No hi ha comentaris

Oct 02 2008

Treballar sense correu electrònic

Posted in General |

Llegeixo al blog de Janquim una entrevista a Luis Suárez, d’IBM, en què explica (punt 5) que fa més de vuit mesos que no fa servir el correu electrònic a la feina, experiència que valora com a fantàstica. Em sorprèn una opció tan radical, tot i que ja fa temps que hi ha moviments contra l’allau de missatges que el fan ineficient; el més conegut, “els divendres sense correu” d’algunes empres dels EUA, que tenen també com a finalitat potenciar el contacte personal.

Correu electrònic Will Lion

Foto: Will Lion 

Al Servei de Llengües de la UAB hem començat a experimentar mitjans alternatius al correu: la missatgeria instantània per a les converses efímeres i un blog per a la comunicació interna entre les persones que hi treballem (que per ara no fem públic), a més de diversos blogs d’àmbits específics, com aquests sobre el pla estratègic, el desenvolupament del web, Argumenta i els cursos de Comprensió Bàsica. De ben segur que aquest canvi ens ajudarà a reduir el nombre de missatges, però la qüestió que trobo més rellevant és l’impacte que pot tenir en la mateixa organització l’existència d’uns espais de comunicació més líquids, que traspassen les estructures predefinides i que poden fer aflorar comunitats de pràctica i contribuir a desenvolupar-les.


No hi ha comentaris