Marta Estella

Tag Archive 'comunicació'

Jun 16 2010

Estil 2.0 i confiança

Posted in General |

 

Ahir es va presentar la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha esdevingut ja un referent per a la participació de les administracions i altres organitzacions als mitjans socials.

En el debat generat al voltant de la presentació, janquim ha destacat una qüestió que convida al debat: les recomanacions que fa la guia (p.9) sobre els perfils personals de les persones que treballen a la Generalitat en aquests mitjans, especialment la d’ “evitar la participació en accions o moviments que puguin suscitar una degeneració de la reputació de la Generalitat i els serveis que ofereix”. Gairebé alhora, Àlex Gutiérrez ha tractat d’una qüestió molt similar, tot i que en un context diferent, a l’apunt Tenen vida privada els periodistes a la xarxa?.

Comparteixo l’anàlisi de Gutiérrez quan diu que “les tecnologies 2.0. han accentuat l’expansió geomètrica dels egos” i  “resulta fàcil caure en la temptació d’apuntar-se les medalles individualment, en comptes de posar-les al servei del mitjà que, al cap i a la fi, està finançant una determinada carrera professional”. Em sembla, a més, una anàlisi extrapolable a molts altres sectors professionals.

Ara bé, em qüestiono fins a quin punt és lícit regular específicament els perfils personals dels treballadors d’una administració, un mitjà de comunicació o una universitat; per què hauria d’anar més enllà del dret reconegut a la discrepància? No es tractaria, més aviat, que els mitjans, administracions o empreses que estan “finançant una determinada carrera professional” aprenguessin a treure partit de la participació als mitjans socials dels seus professionals? Per exemple, ja hi ha institucions, com la UAB, que ofereixen una plataforma de blogs sota el domini corporatiu perquè la comunitat pugui publicar-hi, tant a títol institucional, com personal. Una altra acció possible seria crear pàgines institucionals que agreguessin els continguts generats per aquests professionals que es consideressin d’interès per a l’organització.

Acabo amb aquesta frase de Gutiérrrez, que subscric plenament: “la paraula clau és confiança: les organitzacions que funcionaran de manera òptima seran les que siguin capaces de gestionar aquesta autonomia individual sense perdre la força que dóna un equip que comparteix valors i missió”.


5 Comments

Mai 22 2010

Facebook i la responsabilitat institucional

Posted in General |

Share photos on twitter with Twitpic

L’estratègia de Facebook per dominar el graf social és cada cop més agressiva amb els drets sobre la privadesa i la propietat de les dades dels usuaris. N’és un bon exemple la imatge que il·lustra aquest apunt, difosa per Karma Peiró (podeu clicar-la per veure-la millor), juntament amb la peça que ha escrit per al 3cat24.cat sobre els riscos de sincronitzar els contactes de Facebook i els de l’iPhone:  l’aplicació de Facebook per a l’iPhone adverteix l’usuari que totes les dades dels seus contactes en aquest dispositiu s’enviaran a Facebook i estaran subjectes a la política de privadesa de la companyia, i demana que l’usuari s’asseguri que els seus amics (contactes, de fet) hi estan d’acord, una fita pràcticament impossible d’assolir.

Cada nou pas que fa Facebook per retallar els drets dels usuaris provoca una reacció en contra de la seva comunitat, com també denúncies a la blogosfera. Els darrers dies hem llegit, un cop més, anàlisis molt crítiques de la política de Facebook a mitjans com El caparazón, que responsabilitza l’empresa de generar desconfiança dels usuaris en els mitjans socials; El blog de Enrique Dans, que denuncia la cessió de dades dels usuaris a tercers, i Techcrunch, en un apunt molt recomanable i de títol diàfan, “Facebook’s Disconnect: Open Doors, Closed Exits”, que presenta diverses solucions per recuperar les dades que els usuaris de Facebook hem dipositat en aquesta plataforma.

Els fets són prou greus per plantejar-se si és lícit que les institucions públiques continuïn utilitzant Facebook per comunicar-se amb els usuaris. Cal reconèixer l’encert d’haver apostat per introduir-se en una xarxa que els usuaris ja utilitzen, en comptes de pretendre atraure usuaris als canals propis, i hi ha iniciatives reeixides, com les pàgines a Facebook Cinema en català, de la Generalitat de Catalunya, i InfoUAB, de la Universitat Autònoma de Barcelona, per posar-ne dos exemples. Però si aquestes institucions tenen el deure de garantir els drets dels estudiants i dels ciutadans en general —i també de cultivar-ne les competències digitals—, crec que no és lícit que es mantinguin en plataformes que vulneren aquests drets, per molt útils que puguin ser per a les institucions i per als mateixos usuaris.

Caldrà estar alerta a l’evolució del projecte Diaspora, una xarxa social de codi obert que dóna poder als usuaris sobre les seves dades, i que ha obtingut finançament per tirar endavant mitjançant una acció de crowdfunding (o finançament per part de les masses).


No hi ha comentaris

Abr 24 2010

#SantJordi: reutilitzar, compartir en el món dels bits. I en el dels àtoms?

Posted in General |

 

Red rose, Temari 09

Un dels fets que m’han cridat l’atenció d’aquest Sant Jordi ha estat l’èxit de l’etiqueta #SantJordi en els missatges de Twitter. Ahir, durant tot el dia, els missatges que la incloïen s’anaven succeint sense parar, i encara avui sovintegen, si bé amb menys intensitat. Barcelona Televisió, BTV, en reforçava la projecció pública, en reproduir-los a la televisió i al web, i també en una pantalla gegant a la plaça de Catalunya. El Sant Jordi dels bits es va fent un lloc, els darrers anys, enmig del Sant Jordi dels àtoms, el del llibre en paper i la rosa amb pètals i espines de debò. El fenomen Twitter d’enguany succeeix el de l’enviament de roses digitals, un iniciativa que Vilaweb va contribuir a difondre i que encara es manté, al costat d’altres novetats que caldrà veure si perduren en el temps, com la proposta de la Generalitat de Catalunya de felicitar Sant Jordi amb realitat augmentada.

Però el que m’ha interessat més d’aquest Sant Jordi és el fenomen també creixent dels passallibres (bookcrossing) i, sobretot, dels intercanvis de llibres que sorgeixen amb motiu d’aquesta diada. Han engegat passallibres els museus de Barcelona i l‘Oficina Any Cerdà de l’Ajuntament d’aquesta ciutat,  i en l’entorn que m’és proper organitzen intercanvis de llibres les biblioteques de la vila de Gràciael Servei de Llengües de la UAB. I és que compartir i reutilitzar en el Sant Jordi dels àtoms és un acte de compromís molt més gran que no en el Sant Jordi dels bits. Em va costar molt més triar un llibre del qual m’havia de desprendre per portar-lo a la parada d’intercanvi de llibres del Servei que no publicar unes quantes piulades amb l’etiqueta #SantJordi o repiular-ne d’altres que m’havien interessat o simplement m’havien fet gràcia.

Al compromís, s’hi refereia, en un altre context, Salvador Cardús en l’article “Èxit perillós”, publicat al diari Avui el 06.02.09, en analitzar l’èxit de Facebook:

Tercerament, hi ha un factor que fa irrellevant la xarxa: la pertinença als grups que es creen i a les causes que es proposen és absolutament gratis. Defensar una causa al Facebook, per noble que sigui, o adherir-se a un grup, per idiota que sembli, no costa res. Mai no s’havia arribat a una lluita (per una causa) amb el cost zero en responsabilitat.

I també Zygmunt Bauman en la conferència “Un món de diàspores”, que va fer a Barcelona al novembre del 2008. En les notes que vaig publicar-ne, recollia aquest pensament de Bauman:

[En el món en línia] hi ha sempre la tecla Delete, que ens permet esborrar amb un sol clic el que hem fet, les relacions que no ens interessen… Aquesta atracció que produeix el món en línia per la facilitat de tallar relacions i compromisos traspassa cap al món fora de línia, i n’afecta els significats de conceptes com contacte, relació, comunitat, que deixen de ser entesos com a conceptes sòlids i que comporten un compromís. Però en el món fora de línia no hi ha la tecla Delete.

Compartir i reutilitzar en el món dels bits està molt bé, sense cap dubte, però si tot el potencial transformador que tenen les tecnologies de la xarxa no té un trasllat en el món dels àtoms i en el de les relacions humanes a tots nivells, em sembla que deixem bona part de la feina, la més important, per fer.


No hi ha comentaris

Abr 17 2010

Treballar sense xarxa?

Posted in General |

 

Fishing netsJoost J. Bakker IJmuiden

El blog de la Generalitat de Catalunya es fa ressò d’un interessant debat encetat per Jordi Graells al Facebook sobre l’accés a les xarxes socials en l’àmbit laboral. El debat parteix d’unes dades que recull l’estudi Social networks around the world 2010, les quals mostren que un 55% usuaris no poden accedir a xarxes socials des de la feina, a causa de les restriccions imposades per l’organització per a la qual treballen. En les aportacions en forma de comentaris (46 quan escric aquest apunt), s’han plantejat qüestions com el canvi de paradigma del control pel paradigma de la confiança, la necessitat de disposar de resultats i indicadors que avalin la millora en la productivitat que pot aportar l’ús de les xarxes, la necessitat de redefinir què entenem per ‘lloc de treball’ o l’interès per sortir de la perspectiva unidimensional en els serveis públics (del one to one al many to many).

En una organització que conec prou bé, l’oferta institucional de formació formal en l’ús de xarxes socials és inexistent, i la que té relació amb la tecnologia bàsica i universal per al lloc de treball, inamovible des de fa més de deu anys, es limita al paquet de Word, Excel i PowerPoint. Aquesta situació evidencia una gran escletxa entre, d’una banda, la visió que té l’organització (els seus líders) de la relació amb els usuaris, l’aprenentatge professional, la gestió del coneixement i el mateix model d’organització, i, de l’altra, les pràctiques que a poc a poc emergeixen en diversos punts de l’organització en relació amb l’ús de les xarxes amb finalitats professionals i corporatives. Una escletxa que serà difícil de segellar, si no es donen dues condicions: que els professionals que utilitzen intensivament la xarxa entenguin la necessitat de presentar resultats en clau d’organització, més enllà de la seva feina concreta, i que els líders puguin valorar el cost d’oportunitat associat a la infrautilització de les xarxes.


1 comentari

Abr 08 2010

Multilingüisme a les empreses: ELAN.cat, un toc d’alerta

Posted in General |

 

Typewriter letters, de Laineys Repertoire

Ahir es van presentar els resultats de l’estudi ELAN.cat, que ha aprofundit per a l’àmbit de Catalunya l’estudi ELAN sobre el multilingüisme a les empreses europees, realitzat el 2006.

L’estudi posa de manifest que la creixent internacionalització de l’activitat de les empreses catalanes —entre el 1998 i el 2005 les exportacions van créixer un 12,2% anual— no va acompanyada d’una estratègia sobre multilingüisme. Així, per exemple, només el 37,8% de les empreses disposa d’una estratègia formal de comunicació, i, tot i que el 15,5% té intenció de comerciar en nous mercats, només el 6,3% creu que la seva empresa necessitarà formació en qüestions culturals internacionals en els propers tres anys.

En el terreny més operatiu, els resultats tampoc no conviden gaire a l’optimisme. Només un 31,2% de les empreses té un registre dels coneixements lingüístics del seu personal, un percentatge clarament per sota del 57% obtingut en l’informe ELAN a escala europea; tan sols el 50,8% de les empreses que actuen a l’estranger tenen en compte en els processos de selecció de personal els coneixements lingüístics en la llengua dels clients, i només en el 31,1% de les empreses el personal ha fet cursos de llengües, subvencionats o en horari laboral en els darrers tres anys. Aquesta manca d’inversió en formació lingüística no es compensa amb el recurs a serveis de traducció, ja que només el 10,6% de les empreses han contractat traductors o intèrprets els darrers cinc anys. Una altra dada destacable és que el 33% d’empreses que actuen a l’estranger no tenen el web en anglès.

En resum, l’informe ELAN.cat constata una manca generalitzada d’estratègia i de bones pràctiques sobre multilingüisme a les empreses catalanes. Per començar a capgirar la situació, empreses i govern farien bé de prendre nota de les conclusions i recomanacions contingudes a Les llengües fan negoci: les empreses rendeixen millor si parlen idiomes,  del Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme creat per la Comissió Europea, que el títol del document sintetitza a la perfecció.

[L’estudi ELAN.cat ha estat dissenyat i coordinat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, Linguamón-Casa de les Llengües, el Departament d’Innovació, Universitat i Empresa i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Per fer l’estudi s’ha enquestat  un miler d’empreses que tenen la seu a Catalunya, s’han analitzat 18 casos i s’han fet entrevistes amb 5 empreses i 10 experts.]


No hi ha comentaris

Mar 24 2010

“Si Rodalia no informa els usuaris, els usuaris informen de Rodalia”

Posted in General |

 Rodalia.info

Des que vaig conèixer Roger Melcior i Sergi Sabaté quan em van convidar a participar en la jornada d’Estudiants pel Català, que segueixo amb interès l’activitat d’aquests dos joves brillants i amb empenta. Feia temps que m’intrigaven els missatges del Roger a Twitter sobre les incidències al servei de Rodalia de Renfe. Aquests dies n’he descobert el motiu: el Roger i Pimpampum.net han posat en funcionament el portal Rodalia.info, que concentra els missatges que els usuaris de tren envien a Twitter per informar d’incidències sobre el servei de rodalia de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat. Una iniciativa excel·lent, que es nodreix de les aportacions de moltes persones que hi col·laboren voluntàriament, construint un servei que fa bo allò de “com més gent i més sovint hi participem, més hi guanyem tots plegats”. Un servei, d’altra banda, que trobo molt més útil per estar al corrent d’incidències a la xarxa ferroviària que no el portal oficial que acaba d’estrenar la Generalitat.

Una altra presentació recent és la d’Unportal.cat, iniciativa d’un “grup de periodistes especialitzats en informació universitària”. Es tracta d’un portal en el qual els estudiants poden trobar informació sobre els estudis que ofereixen les universitats catalanes i comparar a partir de diferents indicadors, com, per exemple, la valoració que en fan els graduats, l’oferta de crèdits en anglès o la taxa d’abandonament dels estudis. Un portal.cat es publica també poc després que s’hagi presentat el portal oficial Unidata, “un nou web estadístic que té la finalitat d’orientar els estudiants, els que volen accedir a la universitat i els que hi estan estudiant”. I també, com en el cas anterior, la primera impressió d’Unportal.cat és més bona que la del web oficial; em sembla que s’acosta més a les necessitats dels usuaris.

Rodalia.info i Un portal.cat són dues iniciatives d’informació sobre serveis d’interès públic que sorgeixen per iniciativa privada i que poden guanyar-se l’interès dels usuaris, per davant dels portals oficials corresponents. Són un clar exemple que la difusió d’informació ja no és monopoli de qui la genera i, em fa l’efecte i espero, que a Catalunya marquen un camí que serà seguit per altres projectes que, nodrits de dades obertes per les administracions o per les aportacions de la multitud, acostaran als usuaris la informació que necessiten.

PS: utilitzo per al títol d’aquest apunt un comentari publicat per un usuari a Rodalia.info del qual es fa ressò El Punt.


4 Comments

Mar 03 2010

“Copy què…?” De com el coneixement es defensa compartint-lo, amb respecte

Posted in Jornades |

[Amalgama 2010,  a partir de Red colourful buttons, de  Kup Kup Land]

Aquest divendres, Ignasi Labastida serà a la UAB per oferir-nos la conferència “Copy què? Compartint coneixement amb respecte”, dins el cicle de conferències Amalgama 2010, organitzat pel Servei de Llengues. Reprodueixo la breu presentació que vaig preparar fa uns dies per difondre aquest acte:

El format digital ha revolucionat els imaginaris i les pràctiques sobre l’ús, l’apropiació i la transformació del coneixement i la cultura. L’abundància i el baix cost són els trets constituents de l’economia dels bits, davant l’escassetat i els costos elevats que caracteritzen l’economia dels àtoms.

En aquest context, cada cop hi ha més persones i organitzacions que aposten decididament per alliberar continguts a la xarxa, i alhora emergeixen nous models que contribueixen a la sostenibilitat d’aquestes iniciatives. Així mateix, es generen noves necessitats, com poder disposar d’instruments que facilitin la pràctica de compartir el coneixement i d’utilitzar, amb respecte, els recursos d’altri.

Més enllà de la rellevància actual en el camp de la producció i reproducció de continguts digitals, la reflexió sobre els drets de propietat intel·lectual s’estén a tots els àmbits de la vida. Recordo com em va impressionar la intervenció de Vandana Shiva en les II Jornades crítiques sobre propietat intel·lectual, també conegudes com a jornades copyleft, que van tenir lloc a Barcelona a l’abril del 2004. Hi va denunciar les pràctiques de biopirateria que les transnacionals biotecnològiques duen a terme a l’Índia. Dels diversos casos que va exposar, recordo especialment la narració de la lluita per tirar enrere la patent que Monsanto havia registrat sobre l’arròs basmati, amb l’excusa de registrar una galeta que contenia aquest tipus d’arròs com a ingredient. En el seu discurs, Vandana Shiva mostrava amb claredat la immoralitat de pràctiques com aquesta i els efectes devastadors que les patents sobre la vida tenen en el coneixement desenvolupat al llarg dels anys per les comunitats de l’Índia i d’arreu,  i com posen en perill l’evolució mateixa d’aquest coneixement.

Coneixement de la vida quotidiana, artesanal o acadèmic; produccions de la natura o mediades per la tecnologia… el coneixement i la creació es defensen compartint-los, amb respecte.

De compartir coneixement, amb respecte, en parlarem divendres, 5 de març, amb Ignasi Labastida. Serà a les 12, a l’aula M1 006 de la Facultat de Medicina de la UAB. Si no hi podeu venir i us interessa el tema, podeu seguir la conferència en directe des d’aquesta pàgina.


No hi ha comentaris

Feb 08 2010

The Yes Men Fix the World

Posted in General |

 

Detall del cartell de The Influencers 2010, de Iocose

Dissabte vaig veure el documental The Yes Men Fix the World (aquí el tràiler), dins el festival The influencers que ha tingut lloc a Barcelona. The Yes Men és un grup d’activistes que fan ‘correcció d’identitat’. En paraules seves: “Impersonating big-time criminals in order to publicly humiliate them. Our targets are leaders and big corporations who put profits ahead of everything else.”

El documental mostra diverses accions que han dut a terme: fer-se passar per un representant de la química Dow en una entrevista a la BBC i anunciar que la companyia indemnitzaria les víctimes de Bhopal; simular ser un representant del govern dels EUA i anunciar una canvi radical en la política de privatització de l’habitatge públic a Nova Orleans després del desastre de l’huracà Katrina, en què es van enderrocar conscientment edificis de protecció oficial que estaven en bon estat, i tot seguit convidar els assistents a inaugurar la reobertura de les cases; editar i distribuir una edició especial del New York Times amb les notícies que voldrien que es fessin realitat, o, en una línia més pròxima a la sobreidentificació, assistir a una convenció petroliera com a representats d’Exxon i presentar-hi unes espelmes fetes de carn humana per contrarestar el canvi climàtic.

Em van cridar l’atenció els testimonis de Bhopal i Nova Orleans, “enganyats” durant unes hores per les accions de The Yes Men, que narraven com aquest engany els havia ajudat a legitimar les seves reivindicacions i a prendre consciència que allò que demanaven —una reparació pels danys causats, en el primer cas, o poder tornar a casa seva, en el segon— era possible. Em va fer pensar sobre els límits de la capacitat d’argumentació per canviar els esquemes mentals, i sobre el poder de la performativitat, que mostraven les imatges de desenes de persones participant en la inauguració de la falsa reobertura de casa seva.

The Yes Men

No hi ha comentaris

Gen 19 2010

Noves formes de comunicació institucional

Posted in Jornades |

 

 Foto publicada a 18a sessió web, molta assistència i debat!, del Bloc Gencat

Aquest matí Jordi Segarra ha conduït la 18a sessió web de la Generalitat de Catalunya, en la qual ha presentat algunes idees sobre les “Noves formes de comunicació institucional”. En destaco les següents:

La importància de l’estratègia i de no deixar-se enlluernar per les darreres meravelles que ens ofereix la tecnologia, una qüestió que tot i ser coneguda sovint no es té prou en compte. Tot i això, val a dir que trobo essencial també deixar una porta oberta a l’experimentació, a la passió (en parlàvem en aquest apunt), claríssimament en el cas dels serveis lingüístics; entenc els riscos d’aplicar-ho a la comunicació política, l’àmbit en què treballa Segarra.

La inutilitat del copiar i enganxar. Les fórmules d’èxit no es poden traslladar acríticament a altres contextos per a les quals no han estat pensades. Tot un repte, trobar el punt just del benchmarking.

La necessitat de segmentar els públics, fins al nivell de cada persona: la política ja no és territorial (ni sectorial, hi afegiríem), és personal. També els serveis lingüístics hem de saber adreçar-nos personalment als nostres usuaris, i a aquells que no potser ho seran mai.

La conveniència de comptar amb líders socials (mavens) que ens facilitin la conversa amb tothom des de la seva capacitat d’influència en les comunitats.

I finalment, la importància de l’emoció. Deia Segarra que en les campanyes polítiques l’emoció preval damunt la raó. Valdria la pena provar si, apel·lant més a les emocions, els serveis lingüístics aconseguiríem fer arribar millor el nostre missatge, carregat de raons que no sempre són ateses.


5 Comments

Des 18 2009

Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0

Posted in General, Lectures |

 

Deixo l’enllaç al darrer número, el 46, de Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, en el qual m’han publicat l’article “Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0“. Hi tracto dels aspectes socials i tecnològics del paradigma 2.0 i dels efectes que tenen en les organitzacions, amb una atenció especial als serveis lingüístics.


3 Comments

« Prev - Next »