Marta Estella

Tag Archive 'comunicació'

Jul 14 2011

Presentations in English

Posted in Lectures |

He llegit Presentations in English, de Sander Schroevers, un llibre que ha estat una agradable sorpresa. No n’esperava gran cosa, però després de poques pàgines el meu escepticisme inicial ha derivat cap a admiració per una obra que ja m’és un referent. Sense pretensions, amb la senzillesa màxima, aconsegueix exemplarment el propòsit de guia pràctica per fer presentacions en anglès.

Una primera secció, Talks on Talking, presenta un ventall divers de qüestions clau a l’hora de preparar una presentació, reduïdes a l’essència pràctica. Com a mostra, una taula amb el cos de lletra recomanat segons la distància respecte de l’auditori i l’amplada de la pantalla de projecció, una equivalència entre nombre de fulls o paraules i el temps d’exposició, un esquema sobre la posició de l’orador a la sala, els passos bàsics per connectar el portàtil al canó, les dreceres de teclat al PowerPoint, juntament amb un recull de fraseologia en anglès útil per explicar gràfics i per presentar tendències, exemples sobre diferències culturals o el procés d’esporgar una diapositiva per il·lustrar que “menys és més”.
Segueixen una secció de fraseologia en anglès organitzada pels diferents moments d’una presentació (introducció, cos, cloenda i torn de preguntes) i una altra secció que conté llistes de control sobre diferents habilitats, tècniques i procediments necessaris per preparar la presentació. Completa l’obra una secció final de “referències pràctiques per a les presentacions de negocis en anglès”, on hi trobem les equivalències en diverses llengües de les denominacions de les tecles impreses al teclat (Ctrl, Maj, etc.), les principals diferències en l’ortografia de l’anglès britànic i americà, una llista de paranys de traducció entre el neerlandès i l’anglès i un apartat sobre el Dunglish. (El llibre, escrit gairebé íntegrament en anglès, s’adreça al públic de parla neerlandesa.)

Presentations in English és un bon exemple de material de suport a la comunicació que integra la competència lingüística i alhora la transcendeix per adoptar un enfocament comunicatiu global. Un exemple de com treballen els professionals de la comunicació que marca camí per als serveis lingüístics.


No hi ha comentaris

Jun 20 2011

Multitud, indignació, estranyament

Posted in Lectures |

Gramática de la multitud

Aquests dies el moviment dels indignats em retorna a la lectura de Gramática de la multitud: para una análisis de las formas de vida contemporáneas, de Paolo Virno, editada en castellà per Traficantes de Sueños. La multitud, contraposada al poble, com a “forma de existencia social y política de los muchos en tanto muchos: forma permanente, no episódica o intersticial. […] la pluralidad que no converge en una unidad sintética”.

M’interessa l’anàlisi segons la qual el descrèdit de la política té origen en la dissolució dels límits entre treball, intel·lecte i acció política que es produeix en la societat postfordista. Especialment la tesi que el treball postfordista incorpora molts trets de l’experiència política, en certa manera la supera, i com a conseqüència la fa poc desitjable. L’exposició als altres, la familiaritat amb la contingència i l’imprevist han esdevingut trets constituents del treball postfordista, com també el virtuosisme característic de l’acció pública, és dir l’activitat sense obra, que es compleix en ella mateixa i que necessita un públic per existir.

I ara que els cicles de la innovació són cada cop més curts, i es produeixen en un context dominat per l’alteració i l’aleatorietat, ara que la producció se sosté en recursos com la incertesa d’expectatives, la contingència, les identitats fràgils i els valors mutables és quan, segons Virno, en una citació que ja vam esmentar en aquest blog, “les tecnologies avançades redueixen a perfil professional l’estranyament més radical”. Una anàlisi de fons que destaca entre els posicionaments comuns mitificadors del poder  que els nous professionals construeixen sobre les tecnologies, uns posicionaments sostinguts en una visió utopista que hauríem de començar a posar en qüestió.


No hi ha comentaris

Jun 09 2011

Jyväskylä [5]: comunicació i promoció a càrrec dels estudiants

Posted in General |
Say hello to your neighbour 2

Say Hello to your neighbour, a Jyväskylä

La implicació dels estudiants en l’activitat de la Universitat de Jyväskylä té una altra via en la figura dels estudiants ambaixadors. En un replantejament de la política de promoció, la Universitat ha decidit deixar en segon terme els mitjans més tradicionals, inclòs el Facebook institucional, i confiar als mateixos estudiants una part important de la promoció adreçada a l’alumnat de secundària. Són els estudiants ambaixadors, seleccionats entre els estudiants de les diferents titulacions, que tenen com a missió explicar als futurs estudiants com és la Universitat i informar-los sobre els estudis que estan cursant.

La Universitat té una pàgina al Facebook des de la qual els ambaixadors publiquen informació sobre els estudis i responen les preguntes dels futurs estudiants. Ho fan des d’un compte personal, amb el seu nom i cognom i foto, però amb una identificació clara darrere el nom de la seva qualitat d’ambaixadors de la Universitat. Així mateix, els ambaixadors utilitzen el vídeo per a la seva missió. Entre les funcions dels ambaixadors també hi ha participar activament en les sessions informatives que la Universitat organitza per als estudiants de secundària. Tota la informació sobre els ambaixadors té un lloc destacat en el portal adreçat als futurs estudiants, una mostra de la rellevància que té aquest programa en l’estratègia de comunicació i promoció de la Universitat.

Els ambaixadors segueixen una formació de l’Oficina de Comunicació i Promoció de la Universitat abans d’iniciar la seva tasca, i reben una compensació econòmica per la feina que realitzen, que s’estima en 40 h per semestre.

Els primers resultats del programa d’ambaixadors són positius, ens deia una responsable de Comunicació de la Universitat: els estudiants de secundària confien més en una informació facilitada per altres estudiants i alhora les informacions proporcionades pels ambaixadors s’ha demostrat que són correctes des del punt de vista de la Universitat.


No hi ha comentaris

Jun 06 2011

Jyväskylä [2]: el Centre de Llengües

Posted in General |

Kilieskus – Language Centre

La Universitat de Jyväskylä té un Centre de Llengües potent, integrat per 85 professionals que treballen per promoure l’aprenentatge de les llengües i la comunicació. Crida l’atenció l’aposta ferma per transcendir l’àmbit de la llengua estricta, amb una oferta que recorre la competència intercultural, la comunicació per al món laboral i la comunicació amb finalitats acadèmiques. Communication in a Multicultural Workplace, EU Presentations, Autoethnography: Writing from Self, Qualitative Research Writing, Working with Corpus Tools són alguns dels cursos de l’oferta en anglès.

Destaquen així mateix la varietat i la flexibilitat: cursos dirigits en 16 llengües, recursos per a l’aprenentatge autònom en una quarantena i un programa de parelles lingüístiques obert a totes les llengües; oferta presencial i semipresencial, o cursos que van de les 8 a les 70 hores de presència, amb una àmplia gamma intermèdia, atenent les característiques del curs i el públic a qui s’adreça.

És remarcable el programa de parelles lingüístiques, EOTO. Creat el 1993, es tracta d’un programa semidirigit: el Centre de Llengües, que n’ha bastit l’itinerari formatiu i que en certifica l’assoliment, hi posa també el suport d’un professor, que no ha de conèixer necessàriament les llengües que intercanvien els aprenents.

Entre els recursos que ofereix el Centre, destaquen KOPS, una eina per planificar l’estudi de llengües i comunicació, i Omnibus, un recurs per a la preparació per a l’aprenentatge en línia. Són dos recursos senzills, d’estètica caduca, que mostren, però, la voluntat d’atendre les diverses maneres d’aproximar-se a l’aprenentatge de llengües.

El Centre de Llengües té aliances amb departaments i centres de la Universitat de Jyväskylä, amb els quals participa en projectes com Language Campus o F-Shape. Així mateix, conjuntament amb la Unitat de Comunicació i Promoció, ofereix serveis de traducció, revisió  i edició de textos, amb un enfocament que va també més enllà de la llengua i entra en la competència cultural, les relacions públiques i els mitjans de comunicació. Des d’aquest àmbit han començat a treballar en un projecte molt semblant a la nomenclatura interuniversitària en anglès de les universitats catalanes.

En definitiva, el Centre de Llengües de la Universitat de Jyväskylä és un projecte ambiciós, amb una trajectòria d’estratègia sòlida i orientada a resultats, com es pot veure en aquest quadre resum de l’activitat dels darrers anys [pdf]. Un Centre de Llengües que sap què vol. En paraules de la seva directora, Peppi Taalas:

Our aim is that every student graduates with the language skills needed to communicate their expertise to others in a confident and competent way no only in their native language, but also in other required languages.


No hi ha comentaris

Feb 01 2011

Què he après sobre plans de llengües?

Posted in General |

Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme

Dimecres passat el Consell de Govern de la UAB va aprovar el nou Pla de llengües de la Universitat.* Han passat  dotze anys des del 1999, en què es va aprovar el primer Pla de qualitat lingüística a la UAB; vuit des de l’aprovació del segon Pla de qualitat lingüística, el 2003, i tres des de l’aprovació del primer Pla de llengües, el 2008. Han estat dotze anys  intensos en la redefinició de la visió de la política lingüística a les universitats catalanes (en parlaré un altre dia), i també rics d’aprenentatges en la manera de treballar en els plans de llengües a la UAB.

Exposo tot seguit cinc d’aquests aprenentatges.

Sobre l’ambició i el possibilisme. Al llarg dels anys ens hem mogut entre les declaracions de principis, sovint de difícil materialització, i les actuacions possibilistes, de vegades mancades d’ambició. En el nou Pla hem mirat de resoldre aquesta tensió mitjançant la fixació d’un full de ruta a cinc anys vista, que conté una visió i un marc general ambiciós, i una llista d’actuacions per al 2011, prioritzades. El marc general empara discursos i pràctiques volguts però que  no han pogut ser prioritzats per a enguany, i indiquen el camí a recórrer; les actuacions marquen els compromisos contrets.

Sobre els recursos. Ara em sembla obvi; fa anys no tant: un pla sense recursos darrere difícilment pot funcionar. Cal que cada actuació porti associats un responsable i un pressupost aprovat. El fet d’optar per unes actuacions anuals ens ha permès portar el Pla al terreny dels resultats, tenint en compte les prioritats i la disponibilitat pressupostària de cada any.

Sobre l’alineació. Ara també em sembla obvi, i fa uns anys no m’ho semblava tant: el Pla de llengües ha d’estar molt ben alineat amb els objectiues estratègics de la Universitat, que en el cas de la UAB marca el Pla director. És un requisit perquè tingui impacte en l’actuació de la Universitat, i no es quedi en una declaració d’intencions.

Sobre la participació. La política lingüística és transversal. Sempre ho ha estat, però actualment hi ha més consciència dels vincles entre la política lingüística i la internacionalització, la comunicació, la política acadèmica, la política de recursos humans, etc. Durant el procés d’elaboració del nou Pla de llengües hem comptat amb la participació activa de tots els agents clau, per tal d’intentar que el Pla reculli de la millor manera possible les necessitats i les inquietuds de la comunitat universitària, i per tal d’assegurar que totes les actuacions de la Universitat que tenen implicacions lingüístiques estiguin ben alineades amb el Pla. El procés de consultes per a l’elaboració del nou Pla  ens ha portat molt de temps, molt més, amb diferència, que la redacció pròpiament dita.

Sobre la comunicació. Molt vinculada a la participació, la comunicació és un factor crític, com a garantia de transparència i com a voluntat d’establir canals oberts a la comunitat.  Amb el primer Pla de llengües, crec que hem assolit bastant el primer objectiu. El segon és més difícil: demana, d’una banda, desintegrar un document institucional en petites peces que es puguin adaptar bé a les diferents pàgines web de la Universitat, en forma de preguntes més freqüents, notícies, experiències viscudes, etc.  I, el més difícil, demana obrir canals de conversa  que arribin a les persones que ho necessiten en el moment que ho necessiten. Aquest serà el gran repte del nou Pla de llengües.

*El Pla es publicarà pròximament al web. Actualització: el Pla de llengües de la UAB ja es pot consultar al web.


No hi ha comentaris

Des 12 2010

Comunicar passió: qui n’ensenyarà?

Posted in Jornades |

Divendres Jordi Adell va venir al Servei de Llengües per impartir la conferència “El professor d’idiomes i l’alfabetització digital”. Preguntat pel futur de les classes magistrals, la seva resposta va ser clara i contundent: “les classes magistrals són per transmetre passió, no informació”. I certament, passió, molta passió, és el que comunica Adell en les seves intervencions davant d’un auditori. La informació, els arguments, els podem llegir en un article o escoltar en un vídeo, com el que tanca aquest apunt, però l’entusiasme encomanadís i encisador només traspua la corporalitat materialitzada en la presència física. Comunicar passió, una virtut que es revela cada cop més necessària: difondre una informació, una anàlisi, un projecte, un comentari és a l’abast de tothom en un món mediat per les comunicacions a la xarxa; la diferència la marca la capacitat de comunicar passió en una comunicació cara a cara. I de comunicar passió se’n pot aprendre i ensenyar. Les organitzacions educatives que siguin capaces d’integrar aquest ensenyament en la seva oferta de formació seran les que se situaran millor en el mercat del virtuosisme de la comunicació eficaç.

YouTube Preview Image

2 Comments

Set 13 2010

La fem perquè podem. Ho fem perquè volem

Posted in General |

 

Aquests dies hi ha hagut un ampli ressò a la xarxa de la notícia que Catalunya Ràdio ha decidit suprimir el programa L’internauta de la programació de la nova temporada. La xarxa ha estat també el mitjà on s’ha produït la revolta 2.0, en paraules de Saül Gordillo, que demana que el programa continuï. Vicent Partal hi ha respost amb la determinació de continuar fent el programa pel seu compte: “l’internauta ja era un podcast que també l’emetien per ones. Ho tenim fàcil, doncs”, escrivia fa uns dies en aquest apunt al seu blog. I més recentment, en l’anunci de la represa imminent del programa afirmava: “Doncs la fem perquè podem. Simplement.” Un podcast emès per ones, que “fem perquè podem”, una síntesi perfecta dels temps que vivim: un programa de ràdio pot tirar endavant, tot i saltar de la graella, simplement perquè hi ha una tecnologia que media entre unes persones que volen fer-lo i unes altres que volen escoltar-lo, sense necessitat de grans infraestructures. I coneixent la trajectòria de Vicent Partal i Vilaweb, no tinc cap dubte que se’n sortiran.

També ha estat notícia el fet que Enciclopèdia catalana s’obre a la col·laboració desinteressada d’usuaris per a la redacció o actualització d’articles. Desconec el pla que ha portat Enciclopèdia a emprendre aquesta nova línia, però tinc la impressió que no tindrà un èxit fàcil. Certament, hi ha moltes persones que col·laboren en la Viquipèdia, però crec que la voluntat de col·laboració se sosté sobretot en el caràcter comunitari i no lucratiu del projecte. També hi ha persones que han col·laborat desinteressadament en la localització de Facebook i Twitter, per exemple, però en tots dos casos es tracta de xarxes que s’han integrat en la vida de moltes persones, i és d’esperar que n’hi hagi unes quantes que estiguin disposades a traduir la interfície a la seva llengua. Ho fan perquè volen. El cas d’Enciclopèdia és del tot diferent, i se’m fa difícil imaginar les motivacions per col·laborar-hi d’acord amb les condicions fixades per l’empresa, fora que es tracti d’alguna institució o organització que compleixi així la seva missió. (Tinc entès, per exemple, que l’Institut Català de les Dones, crea entrades a la Viquipèdia amb l’objectiu de visibilitzar les aportacions de les dones en diferents camps.)

“La fem perquè podem”, perquè la tecnologia ho permet, però sobretot ho fem perquè volem, perquè darrere la tecnologia hi ha unes motivacions fortes per actuar.

Imatge: radio debian, d’aloshbennett


No hi ha comentaris

Jul 30 2010

COMComunicar: avaluar les presentacions dels estudiants

Posted in Eines |

Acabo el curs amb un fet que em fa una il·lusió especial: hem publicat COMComunicar, un recurs en línia, obert,  adreçat al professorat universitari que ha d’avaluar presentacions orals dels estudiants. L’hem elaborat conjuntament el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i el Servei de Llengües de la UAB, amb l’ajut econòmic del Comissionat per a Universitats i Recerca. Espero que us agradi.


No hi ha comentaris

Jul 15 2010

#somunanacio: quan els marges ocupen el centre

Posted in General |

 

Una de les qüestions que m’ha interessat de la manifestació de dissabte  és com ha portat a situar en un espai central el que generalment és marginal, ‘marginal’ en el sentit que es desenvolupa als-marges-de…

  • En primer lloc, la multitud vs. la capçalera. Després de tants dies d’estira-i-arronses per trobar una solució que fos acceptable per a tothom, la capçalera va acabar engolida per les riuades de gent que anaven a manifestar-se i que, en bona part, s’anaven situant davant del punt on s’havia previst que comencés la manifestació. La multitud va aconseguir centrar bona part de l’interès de la jornada, en detriment del paper hegemònic que tenen sempre els representants institucionals i de partits.
  • En segon lloc, els mitjans socials vs. els mitjans de comunicació més tradicionals. La manifestació va tenir “un seguiment massiu a internet”, diu Trina Milan en aquest apunt.  Seguiment massiu, tant els dies previs, com durant la manifestació, i també posteriorment. Som moltíssmes les persones que hem publicat tuits, fotos i apunts en blogs amb l’etiqueta #somunanacio, fet que posa en qüestió el paper dels mitjans de comunicació.”Per quina raó has d’acudir a una galeria d’un mitjà de comunicació, on tot està filtrat, si pots fer servir les eines de la xarxa?”, es pregunta janquim al seu blog. Gràcies als tuits, jo, com altres persones, vaig poder seguir el decurs de la manifestació —les estones que tenia cobertura—, ja que, aturada durant gairebé dues hores als Jardinets de Gràcia esperant poder avançar, se’m feia impossible veure què passava cinquanta metres endavant o endarrere.
  • Finalment, els blogs vs. les intervencions parlamentàries. El debat polític més interessant sobre el post 10 de juliol es produeix ara mateix als blogs. Vicent Partal se’n fa ressò a l’editorial d’avui de Vilaweb. Al costat del xup-xup saborós que es produeix a la blogosfera, les cròniques parlamentàries són d’un fat que em porta a moure’m entre l’avorriment i la indignació.

Els marges ocupen el centre. Potser l’esperança és que aquesta ocupació s’estengui també a l’acció política.

Si t’ha agradat aquest apunt, pots votar-lo als Premis Blocs Catalunya.


No hi ha comentaris

Jun 29 2010

De com un dinosaure a la xarxa es converteix en pardal

Posted in Jornades |

 

Aquest matí he assistit a la ponència “La nueva gestión del conocimiento (y de las personas) en la época de la colaboración y de las redes”, amb què Luis Suárez ha obert el X Seminari Compartim. Luis Suárez, ambaixador de software social d’IBM, és el responsable d’impulsar el treball en entorns col·laboratius corporatius en una organització en què tradicionalment la cultura del correu electrònic ha estat hegemònica.

Ha exposat la seva experiència en la transformació del model d’organització d’IBM a través del canvi en els sistemes de comunicació interna. Suárez ha mostrat una gran capacitat de persuasió en el desplegament d’un argumentari a favor de l’eficiència del treball en entorns de software social, en contrast amb els sistemes de treball que tenen com a base el correu i les reunions. El correu, ha dit, demana una inversió molt gran de temps (2-3h diàries?) per a la realització de tasques del tot improductives, com ara buidar la bústia quan arriba al límit de la capacitat, i resulta clarament ineficient en un context en què la majoria de persones treballa en múltiples projectes amb equips diferents. D’altra banda, ha estat categòric a afirmar que en les reunions se sol col·laborar poc, i que els resultats no solen compensar els costos que representen en desplaçaments i el mateix temps de la reunió. Suárez predica amb l’exemple i limita l’ús del correu a les comunicacions confidencials i a la gestió de l’agenda corporativa, en aquest cas per limitacions tècniques del software emprat. En el projecte personal “A world without email” registra el descens progressiu en el nombre de comunicacions per correu electrònic en què participa com a emissor o receptor.

Suárez ha explicat com el treball en xarxes socials ha facilitat a IBM la transició d’una organització jeràrquica cap a una nova realitat sostinguda en la connexió, en la qual el treball es fa en comunitats i en xarxes. En aquesta nova realitat els caps estableixen nous paràmetres de lideratge, com a facilitadors i coordinadors, i són els equips els que prenen bona part de les decisions. En una ponència rodona, no hi podien faltar dades sobre l’estalvi aconseguit per la reducció de costos en viatges i en servidors de correu, i dades sobre l’augment de la satisfacció i de la productivitat. Les dades més impactants?: les de la penetració creixent del software social en una companyia que té 500.000 empleats i que fins no fa gaire era percebuda com un dinosaure moribund, un dinosaure que, un cop dins la xarxa, s’ha convertit en un àgil pardal.

Imatge: Lego dinosaur, d’adactio


1 comentari

Next »