Marta Estella

Tag Archive 'competències lingüístiques'

Jun 27 2011

The Wall of Language: quan els electors pregunten als diputats

Posted in General |

The wall of languages

A l’octubre del 2008 donàvem compte en aquest blog de Show us a Better Way, un concurs del govern del Regne Unit que premiava les millors idees per explotar les dades públiques a fi d’oferir nous serveis a la ciutadania. Aleshores, l’obertura i explotació de dades públiques era un corrent que tot just emergia i Show us a Better Way, una iniciativa pionera.

Si Show us a Better Way va ser una iniciativa governamental que perseguia la participació ciutadana, ara volem reportar un projecte de dos ciutadans britànics, preocupats pel declivi en l’ensenyament de llengües estrangeres al Regne Unit, per tal de fer posicionar els diputats del Parlament sobre aquesta qüestió. The Wall of Language demana als ciutadans que escriguin al seu diputat i li demanin quines actuacions pensen que caldria dur a terme per promoure la competència en llengües estrangeres al Regne Unit a fi de fomentar la cohesió social i de satisfer les necessitats de les empreses del país, entre d’altres qüestions. Al web del projecte es publiquen les cartes escrites pels electors i les respostes que han rebut dels diputats.

The Wall of Language va sorgir amb vista a les eleccions generals d’ara fa un any, i tenia com a objectiu aconseguir dels candidats a les eleccions una declaració favorable al foment de l’aprenentatge de llengües, però els seus promotors han mantingut el projecte, ara orientat a demanar actuacions concretes.

És una iniciativa interessant, que podria tenir una rèplica a Catalunya. Algú s’hi animaria?


No hi ha comentaris

Jun 22 2011

Auditar les llengües a les organitzacions

Posted in Lectures |

Linguistic auditing

He llegit Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations, de Nigel Reeves i Colin Wright. És un manual, clar i concís, que recorre el procés que cal seguir per fer l’auditoria lingüística d’una empresa: la fase preliminar a la realització de l’auditoria, la integració de l’auditoria en la planificació de l’empresa, la coneixença de l’organització, l’anàlisi d’usos i necessitats lingüístiques del personal que hi treballa, l’avaluació de les competències lingüístiques d’aquest personal i l’informe final. Els autors hi exposen metodologies i eines que es poden utilitzar en les diferents fases del procés, i les complementen amb un repertori de diagrames, graelles, qüestionaris i llistes de control, molt útils, que es presenten com a apèndixs.

Entre les moltes remarques que fan Reeves i Wright al llarg de l’obra, en destaco tres. En primer lloc, la importància de la triangulació en la fase d’anàlisi; per tal de conèixer quins són els usos lingüístics reals de l’organització, cal prendre en consideració el punt de vista de les seves diferents capes: la visió política dels directius, la visió executiva dels comandaments intermedis i la pràctica del personal que treballa en la primera línia. Em sembla també destacable la reflexió sobre la necessitat de distingir clarament entre l’auditoria i la formació lingüística que se’n pot derivar, fins al punt de recomanar que auditoria i formació s’encarreguin a ens diferents. D’aquesta manera, afirmen els autors, s’evita el biaix que introdueix el centre proveïdor de la formació lingüística, que tendirà a partir del seu sistema de formació, i es reforça la idea que l’auditoria no s’ha de centrar en la formació, sinó a avaluar el paper que l’ús de les llengües (llengües estrangeres, diuen els autors) té en el desenvolupament de l’organització, i el seu valor potencial. L’auditoria, ens diuen, ha de servir sobretot per ajudar l’organització a prendre les decisions estratègiques adequades en les polítiques de selecció, en l’organització i fucionament interns i en l’assignació de recursos per a la formació.

Però el que m’ha semblat més interessant és la recomanació d’introduir l’observació en el lloc de treball (work shadowing) en comptes de l’avaluació formal per analitzar certs contextos, tot i les dificultats que pot representar aquesta opció. Seria el cas, per exemple, d’analitzar la capacitat d’utilitzar la llengua per assolir uns determinats objectius en un procés de negociació, la capacitat d’utilitzar la llengua per consolidar relacions, o l’anàlisi de situacions en què la consciència [inter]cultural pot ser tan important com el domini de la llengua. Així mateix, diuen Reeves i Wright, l’observació en el lloc de treball permet avaluar l’ús efectiu d’altres estratègies de comunicació que les pures habilitats lingüístiques formals.

Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations és una obra que aborda situacions complexes amb propostes simples, essencials; és, en definitiva, un bon guiatge metodològic per a qui hagi de prendre el pols lingüístic d’una organització.


2 Comments

Jun 06 2011

Jyväskylä [2]: el Centre de Llengües

Posted in General |

Kilieskus – Language Centre

La Universitat de Jyväskylä té un Centre de Llengües potent, integrat per 85 professionals que treballen per promoure l’aprenentatge de les llengües i la comunicació. Crida l’atenció l’aposta ferma per transcendir l’àmbit de la llengua estricta, amb una oferta que recorre la competència intercultural, la comunicació per al món laboral i la comunicació amb finalitats acadèmiques. Communication in a Multicultural Workplace, EU Presentations, Autoethnography: Writing from Self, Qualitative Research Writing, Working with Corpus Tools són alguns dels cursos de l’oferta en anglès.

Destaquen així mateix la varietat i la flexibilitat: cursos dirigits en 16 llengües, recursos per a l’aprenentatge autònom en una quarantena i un programa de parelles lingüístiques obert a totes les llengües; oferta presencial i semipresencial, o cursos que van de les 8 a les 70 hores de presència, amb una àmplia gamma intermèdia, atenent les característiques del curs i el públic a qui s’adreça.

És remarcable el programa de parelles lingüístiques, EOTO. Creat el 1993, es tracta d’un programa semidirigit: el Centre de Llengües, que n’ha bastit l’itinerari formatiu i que en certifica l’assoliment, hi posa també el suport d’un professor, que no ha de conèixer necessàriament les llengües que intercanvien els aprenents.

Entre els recursos que ofereix el Centre, destaquen KOPS, una eina per planificar l’estudi de llengües i comunicació, i Omnibus, un recurs per a la preparació per a l’aprenentatge en línia. Són dos recursos senzills, d’estètica caduca, que mostren, però, la voluntat d’atendre les diverses maneres d’aproximar-se a l’aprenentatge de llengües.

El Centre de Llengües té aliances amb departaments i centres de la Universitat de Jyväskylä, amb els quals participa en projectes com Language Campus o F-Shape. Així mateix, conjuntament amb la Unitat de Comunicació i Promoció, ofereix serveis de traducció, revisió  i edició de textos, amb un enfocament que va també més enllà de la llengua i entra en la competència cultural, les relacions públiques i els mitjans de comunicació. Des d’aquest àmbit han començat a treballar en un projecte molt semblant a la nomenclatura interuniversitària en anglès de les universitats catalanes.

En definitiva, el Centre de Llengües de la Universitat de Jyväskylä és un projecte ambiciós, amb una trajectòria d’estratègia sòlida i orientada a resultats, com es pot veure en aquest quadre resum de l’activitat dels darrers anys [pdf]. Un Centre de Llengües que sap què vol. En paraules de la seva directora, Peppi Taalas:

Our aim is that every student graduates with the language skills needed to communicate their expertise to others in a confident and competent way no only in their native language, but also in other required languages.


No hi ha comentaris

Mai 30 2011

Cloenda de la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya

Posted in Jornades |

Imatge del web de la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya
Després d’un parèntesi mig volgut mig forçat, reprenc l’activitat al blog amb un breu apunt per informar que hi ha disponibles el text de cloenda de la V Trobada sobre Semiimmersió a Catalunya i els enllaços als recursos que s’hi van presentar. Els trobareu al web de la Trobada.


No hi ha comentaris

Mar 31 2011

V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya

Posted in Jornades |

detall del web de la Trobada

El 4 de maig organitzem a la UAB la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya. La principal novetat de l’edició d’enguany és aplegar en una mateixa trobada experiències i pràctiques de professorat d’universitat, primària i secundària.

Les experiències del professorat es complementaran amb dues conferències de Miquel Strubell i Sagrario Salaberri. Strubell obrirà la Trobada amb “Multilingüisme a l’aula: una preparació per a la vida professional” i Salaberri la tancarà amb “Recursos a disposición del profesorado AICLE: un enfoque multimodal”. Així mateix, durant la Trobada es presentaran les publicacions del GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe) i el recurs en línia Actiu plurilingüe.

La trobada està organitzada pel GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe), el grup de recerca CLIL-SI, el Servei de Llengües de la UAB i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, i té el suport de la Facultat de Ciències de l’Educació, el projecte DALE-APECS (MICINN) i el projecte DYLAN (6è Programa Marc de la UE).

Si us interessa assistir-hi, la inscripció ja és oberta al web de la Trobada.


No hi ha comentaris

Set 22 2009

La importància de la in-corporació (embodiment)

Posted in General |

 Embodiment

Cat, 365.080310: 147 (:3)

Avui, en l’acte d’inauguració del curs acadèmic a la UAB, la lliçó magistral ha estat llegida per una persona que substituïa l’autor. Aquest, el Prof. José M. Ricarte, que no hi ha pogut assistir per motius de salut, havia preparat dues versions del text: la versió per ser publicada, repartida a l’inici de l’acte, i la versió que havia d’exposar davant l’auditori present a la sala d’actes. La seva indisposició ha fet que la persona que el substituïa en llegís la versió per ser publicada, l’única opció viable, certament, però que ha tingut els assistents una hora escoltant fil per randa un text que teníem a les mans.

Aquest fet m’ha portat a pensar en la  importància de la in-corporació, de l’embodiment. Quan cada cop més els continguts són accessibles des de múltiples canals, la transmissió de continguts no pot mantenir-se com la raó de ser de les sessions presencials. El valor d’aquestes deriva cap a la capacitat de comunicació de qui es posa davant d’un auditori. I no és estrany, doncs, que es valori sobretot qui, a més de provocar la reflexió, aportar dades, obrir noves vies, etc., sigui capaç de seduir, d’esdevenir un autèntic showman (woman). Els qui vam participar al juliol al congrés Convit vam poder gaudir del show de Genís Roca. L’experiència d’escoltar i veure la seva intervenció té poc a veure amb la lectura que puguem fer dels seus apunts o presentacions, una virtut a l’abast de poques persones, i un element a tenir en compte en la formació que oferim els serveis lingüístics, que ha de ser menys estrictament lingüística i més orientada globalment a la comunicació.


No hi ha comentaris

Feb 27 2009

iTunes U: una oportunitat a l’abast

Posted in General |

 Texas A&M Writing Center

Apple ha anunciat que obre l’iTunes U a les institucions educatives de l’Estat espanyol. Caldrà veure quin impacte tindrà: quantes universitats s’hi apuntaran, què hi oferiran, quantes persones faran servir els recursos que s’hi publiquin i, sobretot, com i per a què els faran servir. En l’àmbit de l’aprenentatge de llengües, a l’iTunes U tenim els referents dels podcasts del curs Creative Writing de l’Open University i del Writing Center de la Texas A&M University. En aquest darrer cas, amb una línia adreçada al personal acadèmic, Write Away, i una altra que s’orienta a l’alumnat, Write Right, a més d’alguns vídeos de produció pròpia (com un tutorial sobre el control de canvis a l’MS Word, o un altre vídeo sobre com evitar el plagi), d’altres de produïts pels Instructional Technology Services (“Developing Rubrics & Using Peer Review”, “Blogs & Wikis”),  i una llarga sèrie de handouts sobre models de documents, qüestions gramaticals i tècniques d’escriptura.

Però el que em sembla més interessant de l’anunci d’Apple no és tant que les universitats catalanes puguin obrir una línia de producció de podcasts i altres recursos recursos descarregables des de l’iTunes U, com l’oportunitat que representa per fer augmentar la consciència sobre la necessitat de disposar de recursos i espais d’aprenentatge i treball pensats per als dispositius mòbils, uns recursos i espais que, a diferència dels que trobem a l’iTunes, haurien d’estar pensats per poder-se comunicar i col·laborar en els temps de trànsit i en els no-llocs que cada cop ocupen més espai en les nostres vides.


No hi ha comentaris

Set 24 2008

El multilingüisme avança a Europa

Posted in General |

Logo multilingüisme CE

La Comissió Europea ha publicat la comunicació “Multilinguisme: un atout pour l’Europe et un engagement commun“, un text que es fa ressò del treball dels darrers anys promogut per la mateixa Comissió en aquest àmbit, i del qual destaco uns quants elements que m’han semblat positius. En primer lloc, la voluntat explícita d’introduir un canvi qualitatiu per presentar una estratègia global sobre multilingüisme que transcendeixi l’àmbit de l’educació i se situï en els dos objectius principals de l’estratègia de Lisboa: la cohesió social i la prosperitat.

Com a qüestions més concretes, la necessitat de valorar totes les llengües (maternes, parlades a casa i en l’entorn pròxim) [punt 4.1], i com això pot esperonar les persones que hi tenen contacte a aprendre aquestes llengües, fet que podem posar en relació amb dues altres qüestions que recull el document: la necessitat que tenen les empreses de millorar la gestió lingüística i fer atenció als mercats emergents, com el Brasil, Rússia, Índia i Xina. [5.1.], i  la necessitat d’aprofitar els recursos lingüístics, sovint ocults, de les persones que hi treballen. També és interessant el reconeixement de la relació entre multilingüisme, creativitat i innovació (i el compromís de difondre un estudi que avala aquesta relació). I molt positiva la invitació als estats membres a facilitar als no nadius cursos en la llengua o les llengües (el destacat és meu) del país d’acollida.

El document  mostra preocupació perquè la millora en el coneixement de llengües es limita a l’anglès [6.1], i aposta per millorar els mètodes que faciliten la comprensió i la comunicació bàsica en diverses llengües, com també per donar valor i desenvolupar les competències lingüístiques adquirides fora de l’educació formal.

Així mateix, es reconeix també la necessitat de produir continguts multilingües  i les tecnologies lingüístiques [4.2], i el paper creixent dels serveis de mediació cultural i interpretació [4] i de la traducció (humana i màquina, segons les finalitats), especialment de la traducció d’obres literàries en les llengües menys utilitzades [7], que facin bona l’afirmació d’Umberto Eco, citada al document: “la lingua dell’Europa è la traduzione”.

És, sens dubte, un document que haurem d’aprofitar per fer avançar el multilingüisme a Europa i el plurilingüisme de les persones que hi vivim, com també moltes iniciatives que ja fa temps que es desenvolupen en aquesta línia.


No hi ha comentaris

Jul 24 2008

A la deriva

Posted in General |

La precarització de les vides i la llengua com a motor de la nova economia, ressenyats als dos apunts anteriors, confllueixen en el treball A la deriva por los circuitos de la precariedad femenina (llibre i vídeo), un projecte de Precarias a la Deriva, fet com a recerca acció i basat en derives situades que donessin compte de les múltiples presències de les dones participants, que, no casualment, són traductores i professores de llengua, teleoperadores, infermeres socials, treballadores sexuals, cuidadores, etc., feines infravalorades, feminitzades i/o migrants, en què la comunicació i la llengua són un dels principals actius. I la relació, un cop més, entre precarització i les”competències” forjades a la vida sub- extra- laboral:

“[Connectem el concepte de precarietat amb…] la incorporación de cualidades imperceptibles inherentes a la fuerza del trabajo, difícilmente estimables/retribuibles o asimilables en términos de cualificación y, por lo tanto, difícilmente desagregables en unidades de trabajo simple a las que correspondería determinado valor (la atención personalizada, las capacidades comunicativas, la empatía, la buena presencia, etc. (p. 26)”


No hi ha comentaris

Jul 18 2008

Competències lingüístiques, al servei de qui/què?

Posted in General |

Entre els requisits que es demanen als treballadors en la societat postfordista, diu Paolo Virno, hi ha la flexibilitat, l’adaptabilitat, la capacitat de gestionar alternatives, l’ensinistrament en l’hàbit de no tenir hàbits, que són habilitats resultat d’una socialització que es produeix fora del treball, durant un estat pre-laboral o precari que es perllonga en el temps. “Les tecnologies avançades redueixen a perfil professional l’estranyament més radical”.

I Zygmunt Bauman, a Els reptes de l’educació en la modernitat líquida: “A l’escenari de la modernitat líquida, la ‘incertesa prefabricada’ constitueix l’instrument de domini principal.” Davant d’això, la clau és l’educació permanent, al llarg de la vida, una educació que permeti empoderar els ciutadans, no només formar-los. “Dient-ho clar i net: el veritable ‘atorgament de poder’ no reclama només l’adquisició d’habilitats que permetrien participar adequadament en un joc creat per altres, sinó també d’una sèrie de poders gràcies als quals es podria influir sobre els propòsits del joc, les regles i els premis que s’hi donarien […]”.

Atès el paper central de la llengua en la nova economia, hauríem d’aconseguir que l’aprenentatge de competències lingüístiques jugués clarament a favor d’aquest ‘atorgament de poder’. Quina responsabilitat més gran!


1 comentari