Marta Estella

Aquesta tarda ha tingut lloc a Barcelona la sessió oberta “Comunicació multilingüe a Europa: reptes actuals i respostes de la recerca”, un acte programat dins la 5a reunió del Consorci del projecte DYLAN (Language Dynamics and Management of Diversity), que té com a finalitat:

[…] montrer que la diversité linguistique qui prévaut en Europe est potentiellement un atout plutôt qu’un obstacle, un atout dont il s’agit de définir les conditions de mise en oeuvre. Son but est de décrire en quoi différents modes de penser, d’argumenter et d’agir, inhérents aux différentes langues, contribuent à la construction et au transfert des connaissances et interviennent dans le contrôle de l’interaction, la résolution de problèmes et la prise de décision.

El projecte es basa en quatre dimensions clau i tres camps d’estudi:

En la sessió oberta, Carme Muñoz, de la UB, i Albert Branchadell, de la UAB, en el paper de convidats externs, han comentat alguns dels resultats preliminars de la recerca davant un auditori integrat per especialistes en l’aprenentatge de llengües i la gestió del multilingüisme. En destaco un parell d’idees que m’han semblat rellevants:

1. La introducció de l’anglès en la docència universitària no sempre es fa tenint clar si respon a un plantejament d’aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE), adreçat a millorar les competències lingüístiques dels estudiants locals, o de classes en anglès com a mitjà per facilitar l’atracció d’estudiants estrangers.
2. Vista la dissociació entre els discursos i les polítiques lingüístiques, d’una banda, i les pràctiques lingüístiques, molt més riques, de l’altra, potser cal plantejar-se la revisió dels primers per aconseguir que hi hagi més sintonia entre uns i altres.

Avui ha tingut lloc la segona jornada de l’ICOM (International Conference on Multilingualism). Ressenyo breument alguna de les comunicacions a les quals he assistit, totes sobre multilingüisme i educació.

David Lasagabaster, de la Universitat del País Basc, i Pilar Safont, de la Universitat Jaume I, han presentat els resultats d’una enquesta a estudiants d’educació i de psicologia de l’educació d’Euskadi i del País Valencià en què se’ls preguntava en quin ordre creien que calia introduir les llengües (català/èuscar, castellà i anglès) a l’escola. L’enquesta tenia com a objectiu esbrinar la possible influència, en l’opció escollida pels estudiants, de la seva llengua materna i del model lingüístic en què havien estat escolaritzats. Els resultats mostren que tots dos factors són rellevants, una dada que és important, per la tendència que els centres escolars tinguin cada cop més autonomia en la definició i aplicació d’un projecte lingüístic a l’escola.

Annie Wilson i Camila Leite Campos, de la Universitat Autònoma de Barcelona, han donat a conèixer els resultats d’un projecte desenvolupat com a treball de màster: la introducció d’AICLE, o CLIL (aprenentatge integrat de continguts i llengua), en anglès, en les classes d’activitat física d’alumnes de cinquè d’una escola. El projecte se situa en el marc de la teoria de l’activitat, i ha estat avaluat quantitativament i qualitativament, amb uns resultats positius en l’aprenentatge de lèxic de l’anglès, tot i ser una projecte desenvolupat en un període curt de temps. Com a efectes positius laterals, les ponents han destacat que la introducció de l’AICLE va fer resituar les posicions dels estudiants locals i els nouvinguts, ja que tots estaven en un context nou, i va afavorir la integració d’aquests darrers.

Carme Muñoz, de la Universitat de Barcelona, ha presentat resultats de la recerca desenvolupada en el marc dels projectes BAF i ELLiE sobre l’aprenentatge de llengües estrangeres en infants, juntament amb dades provinents d’altres treballs i fonts. Ha mostrat com els darrers vint anys a Europa s’ha avançat notablement l’edat en què es comença a estudiar una llengua estrangera, majoritàriament l’anglès, sense que, però, s’hagi incrementat el nombre d’hores anuals que s’hi dediquen; com les creences i les expectatives de les famílies, i també dels mestres, influeixen en aquest avançament, i com aquestes creences són errònies, pel fet que traslladen els resultats de l’aprenentatge natural, implícit, d’una llengua a l’aprenentatge en un context d’instrucció, tot i que aquest es produeix sota uns condicionants del tot diferents, i no proporciona ni la quantitat ni la intensitat d’inputs necessària per comparar-se a l’aprenentatge natural. Ha exposat també quins són els reptes als quals cal fer front, com ara, proporcionar als aprenents joves la quantitat i qualitat de llengua estrangera que els cal; desenvolupar la multicompetència més que no la millora del coneixement lingüístic, motivar els alumnes per l’aprenentatge de llengües.

També avui, s’ha fet la taula rodona sobre Multilingüisme i Educació, en la qual hem participat Maties Segura, de la Universtat Jaume I, Enric Serra i jo mateixa, tots dos de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els títols de les intervencions n’apunten el contingut: “Català, euskera i castellà en un acte acadèmic en el context de l’educació superior: estudi d’un cas de promoció del multilingüisme” (Enric Serra), “La gestió del multilingüisme a l’UJI” (Maties Segura), i “L’elaboració d’un pla de llengües a partir d’un procés participatiu: l’experiència de la UAB” (Marta Estella).