Marta Estella

Tag Archive 'català'

Abr 10 2011

Decidim sobre les llengües, també

Posted in General |

Avui que Barcelona ha decidit, juntament amb altres poblacions de Catalunya, avui que 257.645 persones han votat en la consulta sobre la independència a Barcelona, avui que el sí guanya per aclaparadora majoria, em sembla oportú apuntar la necessitat de decidir també sobre quin serà el règim lingüístic de la Catalunya independent.

Recupero, per la claredat amb què s’exposen i perquè se situen fora de la zona de comfort del discurs convencionalment favorable a la llengua catalana, dos textos de Janquim (Joan Carreras) i d’Albert Branchadell: La finestra de la independència i Més enllà del català: els reptes lingüístics de Catalunya (pdf), respectivament.

I en destaco dues preguntes que es formula Janquim:

Renúncies formals
Què passaria si el pla per a la independència deixés molt clar que el nou estat independent serà bilingüe i multicultural, renunciant a les idees d’hegemonia del català i a les idees de “recatalanització” de Catalunya?

Acceptacions formals
Què passaria si el pla per a la independència deixés molt clar que al nou país independent hi hauria dues llengües oficials i que tothom tindria el deure de conèixer les dues i el dret d’usar-les i es deixés clar que el model lingüístic a l’escola es mantindria com fins ara?

I també els quatre reptes que planteja Albert Branchadell: salvaguardar el català, assumir el castellà, reconèixer les altres llengües i millorar l’anglès. Diu també Branchadell que “la independència no en resoldrà automàticament cap”. Per això mateix, em sembla important decidir com encarar-los en una Catalunya independent.

Acabo amb la presentació de Janquim sobre La finestra de la independència, una invitació a llegir el document.


No hi ha comentaris

Mar 27 2011

Balanç del 2n Convit

Posted in Jornades |

Logo del 2n Congrés Convit

Acabat el 2n Congrés Convit, s’imposa fer-ne balanç. No m’és gens fàcil. Hi ha elements de pes en el plat positiu de la balança: l’encert dels dos eixos que han articulat el Congrés, immigració i empresa; la creació d’un espai per “compartir experiències i inquietuds, i proposar eines i estratègies”, objectiu principal de la trobada; el gruix de les qüestions tractades, que Jordi de Bofarull, brillant, va resumir en les conclusions del Congrés; el format de les intervencions: les entrevistes públiques enlloc de conferències i les tertúlies dirigides enlloc de taules rodones (excel·lent, la conducció de Coia Ballesté, dijous), i, finalment, la consolidació de la iniciativa: després de Girona, el 2009, i ara Reus, Perpinyà i Alcúdia han presentat candidatura per ser seu del 3r Convit.

Però també em pesen els interrogants: ¿no hem fet del Convit un espai-temps on ens recreem amb la il·lusió d’un futur per al català que no podem sostenir en la realitat, present o futura?, ¿un recer on ens sentim comfortables al voltant d’un discurs conegut que ens tranquil·litza i ens referma en les nostres conviccions, fora del “món hostil” que hi ha a l’exterior?

La meva aportació per al 3r Convit: fem créixer aquest espai de trobada i reflexió, que ja se’m fa necessari, i obrim una mica les portes perquè hi corri l’aire.


2 Comments

Mar 24 2011

Primer dia del 2n Convit

Posted in Jornades |

Logo Congrés 2n Convit

Agrupo en aquest apunt les piulades que he fet avui durant el 2n Convit, Congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana.

  • Intervé Andreu Domingo, entrevistat per Rita Marzoa. [Format] Arriscat i interessant
  • Domingo: Sistemes migratoris diversos però convergents als territoris de parla catalana
  • Domingo: [Als] Països Catalans, sistemes de reproducció complexos basats en la immigració. Però heterogeneïtat de cada territori administratiu
  • Domingo: El català, element d’identitat perquè ha estat eina d’integració, per a l’ascensió social
  • Domingo: Immigració, [cal considerar-la] fet fundacional de la identitat catalana. Clau: coneixement i ús del català = millora de vida per a la població immigrada?
  • Patricia L Duarte desmunta el tòpic del monolingüisme castellà dels immigrants llatinoamericans. Diu que parla català a pesar dels catalans
  • [Coia] Ballesté: El català és més simbòlic i el castellà més pràctic?
  • [Amado] Alarcón: Etnoestratificació laboral, associada a l’ús d’una llengua. Precarització, rebuig als immigrants: [perill que el] català [sigui] vist com a llengua d’explotació
  • Ben Ali: Nouvinguts fins quan? Pregunta que demana respostes
  • Duarte: El voluntariat lingüístic mostra la ficció: si el català s’usés normalment no caldria voluntariat
  • Ballesté: Acollim bé. Integrem bé?
  • Alarcón: Els immigrants demanen cursos de català diferenciats segons l’origen lingüístic dels alumnes
  • Duarte: No falten eines, falten catalans que parlin català
  • El derrotisme desincentiva l’adopció del català. Saperas: “Ningú s’apunta a un club de futbol que va a la cua”
  • L’empresa com a palanca de canvi lingüístic. Alarcón: Molts joves comencen a parlar català quan comencen a treballar
  • [Josep M.] Canyelles: Cal fer entrar la llengua en la responsabilitat social, o si no, s’utilitza la responsabilitat social per deixar la llengua a banda
  • Canyelles: La llengua com a responsabilitat social continua sent tabú. La por anul·la la complexitat
  • Prats: Moltes empreses s’adonen que l’ús del català és un avantatge competitiu. Els mitjans socials hi ajuden perquè no hi ha barrera de cost.

Demà, més!


No hi ha comentaris

Des 02 2010

L’encert del segon Convit

Posted in Jornades |

Logo 2n Congrés Convit

S’ha obert la inscripció al Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana. L’esdeveniment gira entorn de dos eixos: llengua i immigració, i llengua i empresa. Em sembla un gran encert aquesta tria: són dos àmbits clau en la configuració de les pràctiques lingüístiques a Catalunya. D’immigració i llengua, se n’ha tractat a bastament, molt sovint des de la mirada de l’acollida lingüística i de la projecció de la veu dels nous catalanoparlants. A l’empresa s’hi ha parat menys atenció, i els estudis i accions que s’han fet en aquest àmbit han tingut menys ressò, una tendència que ha començat a canviar darrerament. Estudis com l’ELAN.cat sobre el multilingüisme a les empreses, recursos com El multilingüisme als webs d’empresa, formació com el postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural exemplifiquen aquest gir, del tot necessari. Benvingut, doncs, aquest Convit de la ciutat de Reus, seu del congrés, a “compartir experiències i inquietuds, i proposar eines i estratègies que permetin l’adequació al nou context social i que responguin a les necessitats presents i futures”.


No hi ha comentaris

Set 15 2010

Sobre el decret d’acreditació lingüística a la universitat

Posted in General |

 

Ahir el govern va aprovar el decret sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats catalanes. És la culminació d’un procés molt llarg, massa llarg, i tortuós, que ha patit fortes pressions de sectors que han jugat fort perquè el decret no s’aprovés. Però finalment s’ha aprovat, gràcies a la tenacitat, la professionalitat i la destresa de moltes persones que han treballat perquè el decret arribés a bon port. Cal reconèixer i agrair la feina feta.

Dit això, faig uns comentaris a propòsit del decret:

  • Una aposta clara pel multilingüisme (o, si més no, pel trilingüisme català-castellà-anglès) és necessària, i juga a favor de la llengua catalana. Una universitat d’excel·lència és indissociable de la competència lingüística suficient en la llengua pròpia i en anglès, com a llengua franca de la comunitat acadèmica internacional. El nivell suficient de llengua és un element de qualitat, i això val per a totes les llengües que s’utilitzen a la universitat. El decret fa una referència escarida a les “terceres llengües”, que només hi són presents com a requisit per al professorat que pot estar exempt d’acreditar un nivell de català per la seva dedicació a la docència i la recerca en aquestes llengües. Català i anglès no haurien de ser opcions alternatives; el professorat que fa docència en català també hauria de tenir un nivell d’anglès adequat a l’activitat acadèmica.
  • Hem de saber recórrer a la doble oficialitat, sense manies. Un plantejament d’inici orientat a assegurar el nivell suficient de les dues llengües oficials a Catalunya potser hauria facilitat el procés.
  • Em sembla que hauríem de començar a considerar com a situació per defecte la de les persones que ja han acreditat el nivell suficient de català en l’ensenyament obligatori, i passar a la categoria d’ “altres mitjans per a l’acreditació del coneixement de català” els certificats i títols de català que expedeix la Generalitat de Catalunya i els que hi són equivalents. Seria una manera de mostrar que, a mesura que passen els anys, es van convertint en la via excepcional d’acreditació.

Felicitem-nos, doncs, pel decret, i aprofitem el que hem après en aquest procés per orientar les accions futures.


No hi ha comentaris

Nov 25 2009

De la passió a l’estratègia: una comprensió bàsica

Posted in General |

 Question of Passion

Emily’s mind, Question of passion

Hi ha notícies que fan il·lusió, com el reconeixement, fa un parell de setmanes, per part de l’equip d’Una mà de contes, de la feina feta al curs de Comprensió Bàsica que oferim al Servei de Llengües de la UAB. Reprodueixo del blog del programa:

Anna Serra i Andreu Ayats, professors de català i tècnics superiors de suport a la recerca del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), imparteixen el curs de Comprensió Bàsica, adreçat als estudiants de mobilitat de la UAB. provinents d’arreu del món. […]

A principis del curs 2008-2009, quan tot just s’havia fet públic el web d’Una mà de contes, ja va ser considerat un instrument d’interès per al curs de Comprensió Bàsica, i el seu bloc va recollir una activitat amb els alumnes al voltant de la comprensió i comentari d’un conjunt de contes.

Un any després, els professors del curs han dut a terme una altra activitat a partir d’Una mà de contes: “Comprensió oral i escrita d’un conte infantil i subtitulació en qualsevol llengua”. […]

El bloc (1 i 2) del curs de Comprensió Bàsica inclou aquesta activitat de subtitulació i anirà incorporant la continuació del que esperem que sigui una fructífera col·laboració amb Una mà de contes.

La notícia em porta a una reflexió: és important que les organitzacions es dotin d’una estratègia i dels mecanismes per portar-la a la pràctica, però també és important deixar espai per a per a la il·lusió (en el sentit d’engrescament), per a la passió posada en iniciatives que en principi no hi casen, amb l’estratègia; l’apassionament amb què es fan els dóna una força que les pot acabar portant a redós dels grans objectius. El públic infantil al qual s’adreça Una mà de contes no és un públic objectiu del Servei de Llengües, orientat preferentment a la comunitat universitària, però l’activitat realitzada al curs de Comprensió Bàsica ha aportat un valor inestimable per al Servei en la forma de reconeixement i col·laboració amb l’equip de Tv3.


2 Comments

Jul 28 2009

Eines d’idioma per al Firefox

Posted in Eines |

Cada cop més la personalització del navegador se’m fa necessària. Habitualment treballo amb el Firefox i trec molt partit dels complements (adds-on) d’aquest navegador per fer-me’l més meu. N’utilitzo diversos: el botó de Feedly, imprescindible; la barra de Google o Google ToolBar, per entrar a diversos serveis de Google; la de Facebook, que cada cop faig servir menys, la de Mister Wong, per desar, compartir i consultar enllaços, i algunes eines d’idioma, que és del que vull parlar en aquest apunt. Mozilla té 14 categories de complements per al Firefox, entre les quals n’hi ha una d’específica per a eines d’idioma, que conté més de 350 elements: entre molts d’altres, una extensa col·lecció de diccionaris; el Wikilook, que ens permet fer cerques a la Wikipedia i al Wiktionary dels mots que tinguem en pantalla; eines per a la transliteració, com el Transliterator; traductors en línia, o eines més miscel·lànies, com el Foxlingo, que  incorpora un metatraductor amb l’opció de traduir entre més de 2.000 parells de llengües utilitzant 36 traductors en línia (Google, OpenTrad, Apertium, Lucy -Translendium, etc.) i també enllaços a correctors, sintetitzadors de veu, recursos per a aprendre llengües, etc.

Una opció interessant relacionada amb els complements són les col·leccions, agrupacions de complements fetes per Mozilla o pels mateixos usuaris. Hi ha la possibilitat de subscriure-s’hi per estar al corrent de les actualitzacions. Hi ha col·leccions de tot tipus, també d’idioma, com, per exemple, una col·lecció per al català, una altra per a l’èuscar i una altra per als aprenents de japonès. Són un recurs molt útil i no és gens difícil utilitzar-les. Aquest vídeo explica com fer-ho:

Add-on Collections: Overview from Justin Scott on Vimeo.


No hi ha comentaris

Abr 27 2009

Estudiants pel Català: tres anuncis i quatre lliçons

Posted in General |

bola_estudiants_catala.jpgAquest dissabte a la tarda va tenir lloc, a Girona, la Jornada d’Estudiants pel Català. S’hi van fer tres anuncis interessants per a les universitats:

Miquel Strubell va anunciar que a partir del curs 2010-2011 el català serà una de les llengües incloses en els cursos intensius per a ERASMUS finançats per la Comissió Europea. Són ajuts perquè els estudiants ERASMUS puguin fer una formació propedèutica i intensiva en la llengua del país, excloses l’anglès, el francès i el castellà, que es considera que ja tenen una oferta àmplia arreu que permet als estudiants aprendre-les al seu lloc d’origen. És una llarga reivindicació que ara es fa realitat.

La comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, va dir que dins les pròximes setmanes portarà al govern el decret que desplega l’article 6.4 de la Llei d’universitats de Catalunya, que diu:

4. D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient.

La comissionada va anunciar també que pròximament tindrem el document d’indicadors lingüístics de les universitats que permetrà que les universitats puguin rebre un finançament en reconeixement a les accions que desenvolupen en màteria de llengua.

La jornada va ser també un compendi de lliçons. La lliçó de la Plataforma Universitària pel Català (PUC), una associació d’estudiants  de la Universitat Pompeu Fabra, que ha estat capaç de mobilitzar altres associacions d’estudiants, govern, acadèmics, entitats cíviques, serveis lingüístics i aplegar-nos en un fòrum públic al voltant del que els preocupa: la situació de la llengua catalana a les universitats. La lliçó d’uns estudiants que han dedicat els darrers mesos molts esforços i  temps a una causa en què creuen fermament, tot i que per a molts és poc cool, que dirien els moderns. La lliçó de Miquel Strubell, Jordi Matas i Josep M. Terricabras, que ens van fer vibrar perquè parlaven des de l’autenticitat, totalment alineats paraules, pensament i sentiments. I finalment, però no menys important, la lliçó de veure com treballen els gairebé ja nous professionals de Catalunya: l’ús d’internet, en tots els seus canals, com a principal mitjà de difusió (WordPress, YouTube, Flickr, Facebook, Twitter…); l’audiovisual com a mitjà per excel·lència, amb la creació d’un canal de tv i un espot de campanya, o l’ús residual del correu electrònic: com a mostres, vaig rebre al mur del Facebook l’agraïment per haver participat en una taula de la jornada, i al mateix Facebook he pogut seguir el recull de l’impacte de la jornada als mitjans.

Un dissabte a la tarda ben esmerçat. Felicitats, estudiants de la PUC!


4 Comments

Feb 18 2009

Encomana el català: on és la política lingüística?

Posted in General |

Encomana el catalàLa Generalitat de Catalunya ha engegat la campanya “Encomana el català“, que té com a objectiu “sensibilitzar la població que sap parlar català perquè mantingui la llengua en aquells contextos en què la sol canviar, per exemple amb persones que l’entenen però no la parlen o en contextos multilingües”.

És una campanya que confirma la tendència de la Secretaria de Política Lingüística a treballar en dues grans línies:  proporcionar recursos lingüístics i sensibilitzar la ciutadania, especialment sensibilitzar les persones que parlen català a  mantenir-se monolingües en aquesta llengua. Una tendència que començo a trobar decebedora. D’una Secretaria de Política Lingüística n’esperaria que fes sobretot això, política lingüística, però els pocs debats i decisions sobre política lingüística se situen en altres àmbits. Si parlem de l’educació, tant és quan es tracta de les llengües a primària, com bé deia l’Albert Branchadell en aquest article a El Periódico, com quan es parla de la llengua a la universitat; la Secretaria de Política Lingüística és absent del debat. I és significatiu que en el portal de llengua (catalana) de la Generalitat,  l’única referència explícita a la política lingüística sigui una pàgina amb enllaços sobre l’occità, l’informe de política lingüística i una relació d’organismes per al foment de la llengua catalana.

Val a dir que valoro molt positivament els recursos promoguts o desenvolupats des de la Secretaria de Política Lingüística, alguns de realment extraordinaris, com el Parla.cat, l’Optimot, el traductor automàtic o Plats a la Carta, i també la professionalitat, la dedicació i la generositat de les persones que hi treballen, amb moltes de les quals he tingut el plaer de compartir jornades, reunions i projectes. Però, com ens deia un dia l’amic Jordi de Bofarull, referint-se a les universitats, de recursos ja n’hem elaborat molts. És l’hora de fer mesures, de fer política lingüística, i això és el que sobretot n’espero, d’una Secretaria de Política Lingüística.


2 Comments

Feb 17 2009

Escoles universitàries d’idiomes: el futur es juga ara

Posted in General |

 Mobilna jezikovna šola

 Peter Walsh, Mobilna jezikovna šola

En ple procés d’adaptació dels estudis universitaris a l’EEES, hi ha en joc el futur de les escoles universitàries d’idiomes (EUI). Un futur que passa per una direcció estratègica que apunti de manera clara cap a on cal anar, que doni resposta a preguntes com les següents.

1. ¿S’ha d’apostar per prioritzar un perfil acadèmic, que diferenciï l’EUI de les escoles oficials i dels centres de cultura, però també, en molts casos, de l’oferta que des de les mateixes universitats fan els departaments de filologia i traducció?; per un perfil més orientat als centres de recerca i l’entorn empresarial que creixen a l’empara de les universitats?, o per un perfil adreçat a empreses no necessàriament vinculades a la universitat, com ja fan l’àrea InCompany de l’Executive Language Center d’ESADE, el Servei Extern d’Idiomes de l’EIM de la UB, o el servei In Company d’UAB Idiomes?

2. ¿Cal pensar en una escola universitària d’idiomes integrada en el nucli estricte de la universitat, amb una estructura de costos difícil de conciliar amb l’atenció a unes necessitats canviants en l’aprenentatge de llengües?, o en una EUI situada en una fundació universitària, una opció no pas fàcil si no s’ha pres d’entrada? A les universitats catalanes, hi trobem totes dues opcions, en algun cas combinades en una mateixa universitat, i fins i tot, l’externalització plena de l’oferta dels cursos de llengües estrangeres.

3. Quant a les llengües objecte d’ensenyament/aprenentatge, ¿quin futur tenen les llengües estrangeres a l’EUI, quan la preminència de l’anglès contrasta amb la poca i minvant demanda de cursos d’altres llengües, fins i tot de francès, que fins fa relativament poc era la primera llengua estrangera a Catalunya? ¿I els cursos de perfeccionament del català per a catalanoparlants, els d’introducció al català per a estudiants de mobilitat i la millora de les competències lingüístiques amb finalitats acadèmiques i professionals en la llengua pròpia? A les universitats catalanes trobem també models diferents en el tractament de la llengua pròpia: universitats en què se n’ocupa un servei lingüístic diferenciat de l’EUI, com a la UB i la UPC, universitats en què se n’ocupa l’EUI, com a la UPF, o universitats, com la UAB, amb una gran estructura que aglutina servei lingüístic i EUI.

4. Una darrera qüestió, apuntada ja en el primer bloc de preguntes, és la relació entre les EUI i els departaments de filologia i traducció en les universitats on coexisteixen. Fins ara hem assumit el supòsit que uns i altres tenen objectius i públics diferents, però la davallada en la demanda de les filologies i la mateixa adaptació a l’EEES porta a uns camins que tendeixen a convergir, si no a sobreposar-se. Aquest estiu em van convidar a parlar en una taula rodona del congrés que periòdicament organitza l’Asociación de Programas Universitarios Norteamericanos en España (APUNE). Alguns dels assistents, professors universitaris als EUA, em deien que en aquest país és habitual que el mateix professor que fa, posem per cas, l’assignatura sobre la literatura del Siglo de Oro s’ocupi dels cursos d’iniciació a l’espanyol, com a llengua instrumental, per als alumnes que entren a la universitat, i els sorprenia l’existència mateixa de les EUI. Un referent que val la pena tenir en compte, encara que sigui per fer camí en una altra direcció.

Fins aquí quatre grans blocs de preguntes que demanen respostes clares i urgents, perquè el futur de les EUI es juga ara.

PS: en la descripció he tingut en compte només les universitats de Barcelona perquè, pel seu volum, són les que poden permetre’s més escenaris de joc diferents.


No hi ha comentaris

Next »