Marta Estella

Tag Archive 'aprenentatge'

Jul 30 2010

COMComunicar: avaluar les presentacions dels estudiants

Posted in Eines |

Acabo el curs amb un fet que em fa una il·lusió especial: hem publicat COMComunicar, un recurs en línia, obert,  adreçat al professorat universitari que ha d’avaluar presentacions orals dels estudiants. L’hem elaborat conjuntament el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i el Servei de Llengües de la UAB, amb l’ajut econòmic del Comissionat per a Universitats i Recerca. Espero que us agradi.


No hi ha comentaris

Jul 02 2010

Universitat, tecnologia i equitat

Posted in General |

 

Deixo l’enllaç a la columna “Universitat, tecnologia i equitat”, que em van demanar els Amics de la UAB  i que han publicat al número de juny del seu butlletí:

Enllaç directe a l’article [pdf]

Enllaç al butlletí [web]

Imatge: Technology learning and change h800 tma01, de kev_hickey_uk


No hi ha comentaris

Jun 01 2010

Notes de la trobada Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita

Posted in Jornades |

 

Aquesta tarda ha tingut lloc a la UAB la trobada sobre Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita – IV Trobada sobre semiimmersió a Catalunya. Publico en aquest apunt les notes que he pres durant la sessió i que he presentat a la cloenda.

Cloenda

1. Oportunitat de la trobada
Efervescència per compartir experiències i coneixement sobre l’ensenyament en anglès, fins fa poc a primària i secundària, ara també a la universitat.

Diferents plantejaments, expectatives, pràctiques que hi ha darrere l’etiqueta “ensenyament en anglès”.

2. Importància de les qüestions plantejades
La llengua és constructora de pensament.

Els efectes de l’ensenyament en anglès són per a tot el sistema educatiu: graduats com a futurs mestres i professors; estudiants de primària i secundària com a futurs universitaris.

3. Diferents motivacions per a l’ensenyament en anglès

  • Atraure estudiants internacionals: excel·lència + ambaixadors
  • Capacitació dels estudiants autòctons: xarxes professionals, exportació d’idees, mobilitat en el treball com a opció personal
  • Oferir models d’ús de llengua als estudiants locals
  • Alfabetització internacionalitzadora
  • Pèrdua del respecte (por) a l’anglès
  • La informació de qualitat és en anglès (coneixement colonitzat)
  • Les relacions professionals són en anglès
  • Eduquem ciutadans plurilingües > les llengües han de ser presents a les aules
  • Els futurs mestres hauran d’ensenyar matèries en anglès
  • Treball en xarxa, treure l’aula fora de l’escola

4. Quin model d’anglès?
Anglès com a llengua franca (ELF), anglès internacional al servei de la intercomprensió entre professionals.

L’ELF és un varietat emergent de la llengua

5. Planificació a diferents nivells
Macro: estratègic, polítiques.
Meso: planificació docent: llengua/llengües dels apunts, dels exàmens, vehiculars.
Micro: organització del grup i activitats, plans de treball, recursos per fer-se entendre, ajuts a la comprensió, admissió de produccions híbrides.

6. Estratègies
Seducció, i recompenses, com a estratègia institucional.

Tractament plurilingüe, com a estratègia dels alumnes per arribar a coneixements nous i noves competències monolingües.

7. De les experiències de professores i professors que fan docència en anglès

Diversitat de perfils de l’alumnat: en uns casos predominen els estudiants internacionals, en d’altres els autòctons

Què ha d’avaluar el professor?

L’anglès no és barrera per a la transmissió del coneixement.

L’anglès com a fre per a la participació a classe.

Importància de donar el terme també en català, perquè els estudiants l’han de conèixer.

Dificultat de fer el grup en català i en anglès simultàniament, durant el mateix quadrimestre.

La llengua condiciona els temes del programa (la gènesi del contingut apareix en anglès).

La diferent composició del grup (nre. d’alumnes, procedències lingüístiques, coneixences entre la població local, etc.) condiciona la metodologia.

Fer classes en anglès no ha de voler dir abandonar les classes en català.

Importància de l’entorn per animar el professorat a fer docència en anglès (acompanyament)

La metodologia i no la llengua com a factor d’èxit o fracàs. La llengua com a palanca de canvi en la metodologia.

Evidències de satisfacció més gran en els alumnes que han fet l’assignatura en anglès (competències assolides, eines utilitzades…). Grups més reduïts, alumnes “més bons”.

En algun cas, bibliografia poc adequada en anglès.

Tàctiques del docent: explicacions concises i estructurades, preguntar sovint als alumnes, comprovar si s’ha entès, enunciats dels exàmens teòrics iguals als apunts.

Treball extra per al professorat.

Condicions del suport i formació per al professorat no sempre satisfactòries.


3 Comments

Mai 28 2010

Edupunk, revolució en l’aprenentatge i liberalisme antisocial

Posted in General |

 

Fa un parell de dies, George Siemens preguntava al Twitter si estàvem d’acord amb aquesta afirmació:  “If you’re serious about education for the non-elite, you need institutions.” És una frase extreta de “Thoughts on DIY U“, una crítica molt interessant del llibre DIY U, d’Anya Kamenetz, publicada al blog Confessions of a community college dean. Jordi Adell, que ja s’havia fet ressò del debat generat amb motiu de la publicació del llibre, escrivia un nou apunt sobre la qüestió, i  piulava, a pròposit de la mateixa crítica: “Excel·lent critica a les arrels anarco-individualistes USA de la DIY U 🙂 Algú deuria escriure algo sobre PLEs i anarquisme”.

Vaig respondre a la pregunta de Siemens que sí, hi estic d’acord: el compromís amb l’educació per a tothom i per l’igualtat d’oportunitats passa per les institucions educatives. L’edupunk és un terme encunyat per Jim Groom el 2008 que ha fet fortuna en determinats ambients educatius. Té l’encert de projectar amb força i provocació els plantejaments més antagonistes amb l’educació tradicional, i per aquest motiu moltes educadores i educadors s’han apropiat el terme i els conceptes, difusos, que el sostenen. Com  a exemple, la definició que en fa Leslie Madsen Brook:

In short, edupunk is student-centered, resourceful, teacher- or community-created rather than corporate-sourced, and underwritten by a progressive political stance.

Però l’edupunk, el DIY U (o do it yourself University) , i en general, els posicionaments que qüestionen la institucionalització de l’educació també tenen derives cap a ideologies com el liberalisme antisocial o l’anarcoindividualisme a què es refereix Adell. Així, paradoxalment i contra l’ideari dels seus defensors, poden acabar servint el capitalisme que volen combatre i abonar el camí cap a la privatitzció de l’educació que postula l’Organització Mundial del Comerç (WTO).

És inqüestionable l’interès dels entorns i les xarxes personals d’aprenentatge, però no podem pretendre bastir un model de sistema educatiu sostingut ens aquests entorns. Les institucions públiques d’educació són imprescindibles, i els entorns virtuals d’aprenentatge, que sovint es declaren morts, també; modulables, amb capes que permetin la connexió a serveis externs, però imprescindibles. I com deia fa pocs dies Boris Mir en la sessió web sobre Competències digitals i aprenentatge, la regulació educativa i social de què ens hem dotat democràticament sempre anirà per davant dels aprenentatges informals, per molt que aquests siguin cada cop més importants.

En un moment com l’actual, en què els serveis públics estan en el punt de mira dels especuladors responsables de la crisi econòmica, la revolució en l’aprenentatge passa per defensar sense ambigüitats les institucions públiques d’educació. I defensar l’educació oberta, és clar que sí, però tenint en compte l’advertiment que fa Michael Feldstein:

If we are not careful, open education may actually end up reinforcing economic divides, all while we pat ourselves on the back for giving away “free education.” We are failing to educate millions of our citizens in this country, and billions around the world. It’s easy for those of us in the open education movement to see our work in opposition to proprietary technology companies, proprietary textbook companies, and the gatekeepers in the university system. But it’s not the “evil” LMS companies, or the “evil” textbook companies, or the “evil” administrators and bureaucrats that are failing these students. It is all of us. Education is an affirmative responsibility. We need to make educational resources freely available to those who need them, but we also need to do much more than that.

Imatge: Edu-what?, de dvidal.lorente


No hi ha comentaris

Mai 12 2010

Competències digitals i aprenentatge

Posted in Jornades |

 

Ahir al matí vaig assistir a la conferència sobre “Competències digitals i aprenentatge”, que Boris Mir va oferir en la 20a sessió web. En destaco les idees i frases que em van interessar més:

  • L’escola és un espai d’aprenentatge, però també de custòdia i de socialització. No es pot aprendre sis hores seguides cada dia.
  • L’escola és un servei i alhora una institució. Aquesta tensió porta a regular les competències digitals, de la mateixa manera que es regulen els altres sabers integrats en els currículums. La regulació educativa i social de què ens hem dotat democràticament sempre anirà per davant dels aprenentatges informals, per molt que aquests siguin cada cop més importants. L’escola no desapareixerà, i de fet, els darrers anys ha augmentat significativament el percentatge d’escolarització en les etapes pre i postobligatòria, alhora que l’etapa obligatòria s’ha ampliat dos anys.
  • El treball per competències és incongruent amb l’organització escolar, estructurada per nivells a l’educació infantil i primària, o per especialitats a l’educació secundària. Amb una organització com aquesta, de qui és responsabilitat la competència digital?
  • La competència digital s’ha d’abordar des del saber, no des de la dimensió generacional ni des de la dimensió tecnoideològica. Estar connectat tot el dia no vol dir ser competenent digital: una persona competent digital ha de ser capaç de generar coneixement, de resoldre problemes amb la tecnologia.
  • Les competències digitals a l’escola són una carrera de fons. Ara estem en la fase d’enamorament, però ha de ser com un matrimoni.
  • Potser més que aspirar a l’objectiu de fer un ús intensiu de les TIC a l’escola, cal aspirar a aconseguir que les TIC estiguin a disposició permanent, com s’esdevé a Finlàndia.
  • La visió amb implementació porta a la innovació; la visió sense implementació és al·lucinació. La gestió del canvi és començar a fer coses. La visió la construïm mentre caminem.
  • Les innovacions han de ser escalables perquè siguin efectives, especialment en una estructura de les dimensions del sistema educatiu de Catalunya, amb gairebé 1.200.000 alumnes i més de 62.000 docents en centres públics. Una cosa són els exploradors i una altra els urbanistes. Els exploradors serveixen per obrir camí, però els urbanistes  són imprescindibles.
  • La innovació pot ser tranquil·la o disruptiva. Cal valorar què és el millor per a cada centre escolar. La innovació s’ha de fer des de les aules i per a les aules, però l’escola no es pot canviar a si mateixa, cal la implicació de tots els agents que hi estan relacionats.

En conjunt, una exposició que va integrar a la perfecció l’esbós d’un full de ruta ambiciós amb la previsió del procés que cal seguir per arribar-hi, feta des de l’experiència i el coneixement. Una exposició que, tot i estar pensada per a l’escola, té el valor de ser aplicable a qualsevol altra organització.

Si us ha interessat aquest tastet del que va dir Boris Mir, podeu consultar-ne la presentació que va utilitzar per acompanyar l’exposició, que m’imagino que ben aviat podrem trobar també, juntament amb el vídeo de la conferència, a la pàgina de la 2oa sessió web. I podeu seguir també el debat obert al blog Gencat.

Imatge: fotografia de Boris Mir publicada a la pàgina web de la 20 sessió web.


4 Comments

Mai 08 2010

Aplicacions pedagògiques del web 2.0

Posted in General, Jornades |

 

Ahir va tenir lloc a UAB Idiomes Barcelona la jornada sobre Aplicacions pedagògiques del web 2.0. Una jornada exquisida que tanca el cicle d’actes organitzats aquest curs per commemorar el desè aniversari d’aquest centre. Felicito l’equip de professionals d’UAB Idiomes Barcelona per l’encert de la jornada, tant en el plantejament com en la materialització. Vaig tenir el plaer de presentar-hi la sessió de la tarda, en la qual Ian James, Joan-Tomàs Pujolà i Enric Serra van traçar camins ben suggeridors sobre la pràctica docent en l’aula d’idiomes i sobre els fonaments que sostenen l’ús intensiu del web 2.0 i la integració de la literacitat digital en l’ensenyament i aprentantge de llengües. Un bon final per a una jornada que havia començat amb força, amb les intervencions de Nicky Hockly i Jamie Keddie, que van mostrar una excel·lent tria de recursos i activitats, seguides de la presentació del model d’UAB Idiomes 2.0 a càrrec de Javier Sánchez Bolado i Kieran Donagy i, per tancar el matí, l’experiència de Beatriz González i Lola Torres en el foment de l’autonomia dels aprenents.

Vaig sortir-ne amb energia i ganes de debatre sobre moltes de les qüestions que es van anar desgranant al llarg de la jornada. N’apunto tres que em pre-ocupen darrerament:

  • Constato una eclosió de pràctiques docents en l’ensenyament de llengües mediades per la xarxa, o el web 2.0, que contrasta amb les gairebé nul·les manifestacions sobre aquesta qüestió en termes d’estratègia directiva dels serveis lingüístics i dels centres d’idiomes: quins són els objectius prioritaris de l’organització en relació amb la xarxa, i quin n’és el marc de funcionament. A què es deu aquest silenci en l’àmbit directiu? No s’han sabut comunicar prou bé els beneficis de la xarxa, o els riscos de no marcar-hi la pròpia empremta?  Sobre l’estratègia 2.0 en els serveis lingüístics, en parlava no fa gaire a l’article “Els serveis lingüístics 2.0”, publicat a Llengua i Ús, núm. 46 (p. 38).
  • En relació amb el punt anterior, trobo a faltar també anàlisi de resultats, tant en el nivell d’evidències sobre els efectes de les aplicacions pedagògiques del web 2.0 en l’aprenentatge de llengües, com en el nivell més estratègic: ROI, mètriques, etc. No les tenim perquè no hi ha estratègia directiva?, perquè potser és prematur? No ens recreem en l’experimentació?
  • Trobo a faltar les veus dels aprenents de llengües, més enllà de testimoniatges puntuals, unes veus que en uns moments en què sembla que tot està en qüestionament, em semblen fonamentals. Per exemple, es poden bandejar els campus virtuals per obsolets, però un estudiant universitari que, amb els nous graus, pot arribar a tenir tres i quatre professors en una mateixa assignatura, com viuria un procés d’aprenentatge que calgués evidenciar en múltiples plataformes escollides per aquest contingent de docents?

De ben segur que sobre aquestes i altres qüestions tindrem ocasió de parlar-ne amb els amics i amigues d’UAB Idiomes i d’altres professionals que tresquen pels mateixos camins.

Fotografia: Agustí Camps


6 Comments

Gen 29 2010

Autoaprenentatge aplicat a la vida

Posted in General |

Suspended, d’Ahmed…

Aquesta setmana he acabat el curs d’autoaprenentatge d’anglès; un propòsit que m’havia fet per al curs 2009-2010, assolit. La reflexió final sobre com ha estat el procés d’aprenentatge durant el curs em porta a recordar quatre idees bàsiques en qualsevol àmbit, personal o professional, que, malgrat tot, de vegades perdem de vista:

1. La importància de definir bé els objectius i de fer-los SMART (specific, measurable, attainable, realistic, timely).

2. La importància de prioritzar aquests objectius, d’acceptar que no es pot abastar tot i que les tries són guanys que sovint demanen renúncies.

3. La importància de valorar les apreciacions, les percepcions subjectives, i de disposar de recursos que ens ajudin a valorar-les.

4. La importància, finalment, de recollir allò que hem fet, per ser-ne conscients i orientar millor el futur.


No hi ha comentaris

Des 01 2009

Open Social Learning: how open?, how social, what learning?

Posted in General, Jornades |

Open Social Learning 09

Ahir i avui ha tingut lloc a la UOC l’Open Social Learning 09, el VI seminari internacional de la Càtedra UNESCO d’E-learning d’aquesta universitat, que ha aplegat ponents de renom com George Siemens, Stephen Downes, Jay Cross, Alejandro Piscitelli, Joel Greenberg, juntament amb la presentació d’experiències interessants en contextos molt diversos, i un nombre indeterminat de participants presencials i virtuals que han intervingut sobretot via Twitter: durant aquests dos dies s’han escrit més de 600 tuits i retuits (#eLChair09) a l’entorn del seminari. En aquest espai creat a Cloudworks per Antonella Esposito podeu consultar bona part de les intervencions que s’hi han produït i altres textos afins. Vull destacar algunes qüestions que m’han interessat especialment, tot i que potser han aparegut lateralment en el decurs del seminari:

How open?

M’ha interessat l’enllaç que ha facilitat Laura Czierniewicz, via Twitter, després de la seva intervenció com a ponent: “Eyes Wide Open“, un apunt del seu blog en què, tot i mostrar-se a favor del moviment pels recursos educatios oberts, presenta la necessitat de considerar graus d’obertura per atendre la complexitat de contextos molt diferents, i permetre així crear espais segurs que ajudin al desenvolupament de comunitats, de minories reals o simbòliques, lluny de les mirades i veus colonitzadores. Només cal fer un cop d’ull al mapa d’usuaris d’internet al món per prendre consciència d’aquesta necessitat.

How social?

Ara que el discurs de la política i la gestió universitària incorpora la idea de l’aprenentatge centrat en l’estudiant, em semblen rellevants les aportacions que es fan des del connectivisme; la visió de Downes de la ciència com una conversa, no com un feix de continguts que cal assimilar, ni tampoc un conjunt de procediments o pràctiques que cal dominar. Podeu consultar la seva intervenció i presentació al seminari.

What learning?

Ara també que alguns discursos redueixen la necessària transformació dels nous estudis de grau a una formació professional, em sembla interessant que un consultor com Jay Cross declari que s’ha acabat l’època daurada de la formació per a finalitats professionals iniciada a partir de la II Guerra Mundial, i que en el futur immediat  aprenenatge i feina es fusionen; que les empreses han d’esdevenir empreses centrades en els treballadors i en els equips de treball, com sentim a dir que la universitat ha de tenir l’estudiant en el centre.

Són tres pensaments fruit d’un seminari molt suggeridor, que ha tocat un tema clau en l’enfocament actual de l’aprenentatge.


2 Comments

Nov 25 2009

De la passió a l’estratègia: una comprensió bàsica

Posted in General |

 Question of Passion

Emily’s mind, Question of passion

Hi ha notícies que fan il·lusió, com el reconeixement, fa un parell de setmanes, per part de l’equip d’Una mà de contes, de la feina feta al curs de Comprensió Bàsica que oferim al Servei de Llengües de la UAB. Reprodueixo del blog del programa:

Anna Serra i Andreu Ayats, professors de català i tècnics superiors de suport a la recerca del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), imparteixen el curs de Comprensió Bàsica, adreçat als estudiants de mobilitat de la UAB. provinents d’arreu del món. […]

A principis del curs 2008-2009, quan tot just s’havia fet públic el web d’Una mà de contes, ja va ser considerat un instrument d’interès per al curs de Comprensió Bàsica, i el seu bloc va recollir una activitat amb els alumnes al voltant de la comprensió i comentari d’un conjunt de contes.

Un any després, els professors del curs han dut a terme una altra activitat a partir d’Una mà de contes: “Comprensió oral i escrita d’un conte infantil i subtitulació en qualsevol llengua”. […]

El bloc (1 i 2) del curs de Comprensió Bàsica inclou aquesta activitat de subtitulació i anirà incorporant la continuació del que esperem que sigui una fructífera col·laboració amb Una mà de contes.

La notícia em porta a una reflexió: és important que les organitzacions es dotin d’una estratègia i dels mecanismes per portar-la a la pràctica, però també és important deixar espai per a per a la il·lusió (en el sentit d’engrescament), per a la passió posada en iniciatives que en principi no hi casen, amb l’estratègia; l’apassionament amb què es fan els dóna una força que les pot acabar portant a redós dels grans objectius. El públic infantil al qual s’adreça Una mà de contes no és un públic objectiu del Servei de Llengües, orientat preferentment a la comunitat universitària, però l’activitat realitzada al curs de Comprensió Bàsica ha aportat un valor inestimable per al Servei en la forma de reconeixement i col·laboració amb l’equip de Tv3.


2 Comments

Oct 01 2009

P2P University

Posted in General |

 

Si dedicàvem un dels darrers apunts al Connectivism and Connective Knowledge Online Course, avui presentem un altre cas que representa un desafiament al model d’universitat tradicional: la P2P University (P2PU), una “online community of open study groups for short university-level courses” que es caracteritza també per l’alta implicació i autogestió dels aprenents, a més de per uns continguts oberts i l’admissió de franc, si més no ara com ara. Ha començat aquest setembre amb una oferta de set cursos. Com a mostres, el programa del Copyright for educators, el blog del curs Cyberpunk literature o les presentacions dels alumnes de Neuroethics and international biolaw.

L’experiència de la P2PU i de projectes similars, lluny de ser vistos com a extravagàncies neohippies, haurien de servir com a laboratoris per transformar l’aprenentatge en les universitats tradicionals. Imma Tubella, rectora de la UOC, advertia aquest estiu que “academia i ccambio conjugan mal” en un article a El País en què  citava una frase, demolidora d’una exrectora de la Universitat d’Oslo: “Si quieres cambiar un cementerio, no puedes esperar gran ayuda de los que están dentro”. Entre els qui són fora, aquesta setmana m’han interessat les tres preguntes que planteja Seth Godin a les institucions d’educació superior: us convido a llegir-les.


No hi ha comentaris

« Prev - Next »