Marta Estella

Tag Archive 'anglès'

Feb 05 2010

Internacionalització del campus i docència en anglès

Posted in General, Lectures |

Internacionalització

No wall maps or globes? Scott McLeod

La internacionalització del campus és un dels dos objetius estratègics del Pla director de la UAB, acabat d’aprovar. És un objectiu comú a tot el sistema universitari català, com també és comú entendre aquesta internacionalització en termes de docència en anglès i mobilitat interuniversitària. Però la internacionalització pot, hauria, de ser molt més que això. M’ha agradat llegir l’article de Hanneke Teekens “The Requirement to Develop Specific Skills for Teaching in an Intercultural Setting” (*). Teekens posa en relleu que es donen les condicions que potencialment podrien promoure la interacció entre estudiants de diferents procedències culturals, però que aquest aprenentatge intercultural no es produeix de manera automàtica, i esbossa el perfil del professor ideal per a una aula internacional, a partir de vuit elements:

1. Les qüestions relacionades amb el fet d’utilitzar en la docència una llengua no nadiua, que no és la pròpia del lloc —habitualment l’anglès—, molt diferent del domini que es té d’aquesta llengua.

2. Els factors relacionats amb les diferències culturals, entre els quals destaca els imaginaris sobre els rols de gènere.

3. Les condicions específiques sobre els estils d’aprenentatge i de docència, que poden diferir molt segons les tradicions acadèmiques; per exemple, no tots els estudiants es poden adaptar fàcilment a un estil que demana treballar en grup i situar-se en el marc de l’aprenentatge basat en problemes.

4. Les implicacions culturals d’utilitzar mitjans audiovisuals i tecnologia. La manera com s’utilitzen forma part de cada cultura acadèmica i pot haver-hi diferents expectatives sobre l’ús d’aquests mitjans.

5. Les necesitats específiques de les disciplines acadèmiques.

6. El coneixement dels sistemes d’educació estrangers.

7. El coneixement del mercat de treball internacional.

8. Les qualitats personals: la capacitat de mostrar una visió i un lideratge que promoguin l’aprenentatge intercultural, i el fet d’assumir les malentesos derivats de les diferències culturals, entre d’altres.

Un bon article per a la reflexió sobre com enfoquem la internacionalització de les universitats, i també sobre les possibilitats de la internacionalització a casa, més coneguda com a IaH (internacionalisation at home). Al blog Aprendre llengües podeu llegir una breu història d’aquest corrent.

(*) Hanneke Teekens The Requirement to Develop Specific Skills for Teaching in an Intercultural Setting. Journal of Studies in International Education, Vol. 7 No. 1. Spring 2003 108-119

2 Comments

Feb 17 2009

Escoles universitàries d’idiomes: el futur es juga ara

Posted in General |

 Mobilna jezikovna šola

 Peter Walsh, Mobilna jezikovna šola

En ple procés d’adaptació dels estudis universitaris a l’EEES, hi ha en joc el futur de les escoles universitàries d’idiomes (EUI). Un futur que passa per una direcció estratègica que apunti de manera clara cap a on cal anar, que doni resposta a preguntes com les següents.

1. ¿S’ha d’apostar per prioritzar un perfil acadèmic, que diferenciï l’EUI de les escoles oficials i dels centres de cultura, però també, en molts casos, de l’oferta que des de les mateixes universitats fan els departaments de filologia i traducció?; per un perfil més orientat als centres de recerca i l’entorn empresarial que creixen a l’empara de les universitats?, o per un perfil adreçat a empreses no necessàriament vinculades a la universitat, com ja fan l’àrea InCompany de l’Executive Language Center d’ESADE, el Servei Extern d’Idiomes de l’EIM de la UB, o el servei In Company d’UAB Idiomes?

2. ¿Cal pensar en una escola universitària d’idiomes integrada en el nucli estricte de la universitat, amb una estructura de costos difícil de conciliar amb l’atenció a unes necessitats canviants en l’aprenentatge de llengües?, o en una EUI situada en una fundació universitària, una opció no pas fàcil si no s’ha pres d’entrada? A les universitats catalanes, hi trobem totes dues opcions, en algun cas combinades en una mateixa universitat, i fins i tot, l’externalització plena de l’oferta dels cursos de llengües estrangeres.

3. Quant a les llengües objecte d’ensenyament/aprenentatge, ¿quin futur tenen les llengües estrangeres a l’EUI, quan la preminència de l’anglès contrasta amb la poca i minvant demanda de cursos d’altres llengües, fins i tot de francès, que fins fa relativament poc era la primera llengua estrangera a Catalunya? ¿I els cursos de perfeccionament del català per a catalanoparlants, els d’introducció al català per a estudiants de mobilitat i la millora de les competències lingüístiques amb finalitats acadèmiques i professionals en la llengua pròpia? A les universitats catalanes trobem també models diferents en el tractament de la llengua pròpia: universitats en què se n’ocupa un servei lingüístic diferenciat de l’EUI, com a la UB i la UPC, universitats en què se n’ocupa l’EUI, com a la UPF, o universitats, com la UAB, amb una gran estructura que aglutina servei lingüístic i EUI.

4. Una darrera qüestió, apuntada ja en el primer bloc de preguntes, és la relació entre les EUI i els departaments de filologia i traducció en les universitats on coexisteixen. Fins ara hem assumit el supòsit que uns i altres tenen objectius i públics diferents, però la davallada en la demanda de les filologies i la mateixa adaptació a l’EEES porta a uns camins que tendeixen a convergir, si no a sobreposar-se. Aquest estiu em van convidar a parlar en una taula rodona del congrés que periòdicament organitza l’Asociación de Programas Universitarios Norteamericanos en España (APUNE). Alguns dels assistents, professors universitaris als EUA, em deien que en aquest país és habitual que el mateix professor que fa, posem per cas, l’assignatura sobre la literatura del Siglo de Oro s’ocupi dels cursos d’iniciació a l’espanyol, com a llengua instrumental, per als alumnes que entren a la universitat, i els sorprenia l’existència mateixa de les EUI. Un referent que val la pena tenir en compte, encara que sigui per fer camí en una altra direcció.

Fins aquí quatre grans blocs de preguntes que demanen respostes clares i urgents, perquè el futur de les EUI es juga ara.

PS: en la descripció he tingut en compte només les universitats de Barcelona perquè, pel seu volum, són les que poden permetre’s més escenaris de joc diferents.


No hi ha comentaris

Gen 27 2009

Comunicació multilingüe a Europa: projecte DYLAN

Posted in Jornades |

Aquesta tarda ha tingut lloc a Barcelona la sessió oberta “Comunicació multilingüe a Europa: reptes actuals i respostes de la recerca”, un acte programat dins la 5a reunió del Consorci del projecte DYLAN (Language Dynamics and Management of Diversity), que té com a finalitat:

[…] montrer que la diversité linguistique qui prévaut en Europe est potentiellement un atout plutôt qu’un obstacle, un atout dont il s’agit de définir les conditions de mise en oeuvre. Son but est de décrire en quoi différents modes de penser, d’argumenter et d’agir, inhérents aux différentes langues, contribuent à la construction et au transfert des connaissances et interviennent dans le contrôle de l’interaction, la résolution de problèmes et la prise de décision.

El projecte es basa en quatre dimensions clau i tres camps d’estudi:

En la sessió oberta, Carme Muñoz, de la UB, i Albert Branchadell, de la UAB, en el paper de convidats externs, han comentat alguns dels resultats preliminars de la recerca davant un auditori integrat per especialistes en l’aprenentatge de llengües i la gestió del multilingüisme. En destaco un parell d’idees que m’han semblat rellevants:

  1. La introducció de l’anglès en la docència universitària no sempre es fa tenint clar si respon a un plantejament d’aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE), adreçat a millorar les competències lingüístiques dels estudiants locals, o de classes en anglès com a mitjà per facilitar l’atracció d’estudiants estrangers.
  2. Vista la dissociació entre els discursos i les polítiques lingüístiques, d’una banda, i les pràctiques lingüístiques, molt més riques, de l’altra, potser cal plantejar-se la revisió dels primers per aconseguir que hi hagi més sintonia entre uns i altres.

No hi ha comentaris

Gen 20 2009

El català a la universitat, encara (i II)

Posted in General |

Snake

En l’apunt anterior, feia referència al model bífid en política lingüística universitària: una línia de promoció del català i una altra per a l’anglès, que sovint discorren en paral·lel, i sovint també es veuen com a contraposades. A la UAB, el Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme parteix d’una visió més integral:

Aquests dos plantejaments [el compromís amb el català i l’aposta per la projecció internacional] s’han de reforçar mútuament: la llengua catalana només pot desenvolupar-se dins un marc que potenciï el multilingüisme; el multilingüisme ha d’esdevenir un dels trets d’identitat de la UAB.

Crec de debò en aquest punt de vista. En un entorn globalitzat com l’actual, en què el multilingüisme és la norma, i el monolingüisme l’excepció, la promoció de l’ús del català, com a llengua pròpia de Catalunya i de tots els nivells de l’educació, cal vehicular-la per mitjà d’estratègies pel multilingüisme que estableixin el marc de desenvolupament de l’ecosistema lingüístic, i les mesures de foment necessàries perquè aquest marc sigui una realitat.

Les polítiques de promoció només del català no poden aspirar més que a reservar un espai simbòlic i protegit per a la llengua catalana, fora del sistema real de comunicació de les persones i les institucions. Les polítiques pel multilingüisme, en canvi, s’han revelat com les més beneficioses per a la promoció de l’ús de les llengües menys difoses. Un bon exemple és el gir que ha fet els darrers anys la Comissió Europea i, en general, els àmbits de treball europeus, amb l’adopció de fórmules com l’1+2 llengües, el concepte de llengua adoptiva com a llengua addicional a l’anglès com a llengua franca, el lema “not only English”, etc.

D’altra banda, en aquest entorn globalitzat les universitats catalanes no podem pretendre destacar com a universitats en anglès. El tret diferenciador, el valor afegit ens vindrà donat pel fet de ser universitats realment multilingües que comportin un enriquiment de l’experiència intercultural als estudiants que hi vinguin.


No hi ha comentaris

Gen 18 2009

El català a la universitat, de nou (I)

Posted in General |

Ambiguous information

Will Lion

Lliurat el projecte del màster, reprenc l’activitat al blog. Aquesta setmana, la M. Jesús Ferrés donava notícia de la jornada que està preparant la Plataforma Universitària pel Català sobre l’ús de la llengua catalana a les universitats.

Esgotat el discurs de la normalització lingüística universitària, la ‘gestió del multilingüisme’ ha esdevingut una etiqueta aglutinadora de visions diverses. Aquesta funció aglutinadora ha estat positiva en la mesura que ha facilitat un lloc per a la política lingüística en l’agenda del sistema universitari català. Ara, però, que ja hem superat la fase de descoberta dels mots salvadors, cal començar a concretar línies d’acció: què vol dir la gestió del multilingüisme?, quantes / quines llengües?, quines funcions per a quines llengües?

El model que ha tingut més projecció en el conjunt del sistema universitari català  ha estat un model bífid, amb una línia de treball sobre la promoció de l’anglès i una altra sobre el català. La de l’anglès s’ha traduït en accions clares: la fixació d’un nivell de sortida per als estudiants de grau i d’entrada per als de postgrau, l’anglès com a requisit cada cop més estès en els processos de selecció i promoció de personal d’administració i serveis, els ajuts per a l’aprenentatge de la llengua, etc. Pel que fa al català, l’explicitud ha estat molt inferior i l’ambigüitat un recurs sovintejat. Com a línies d’acció, s’han esmerçat molts esforços a intentar desplegar la LUC, sense cap resultat tangible fins ara, i la mesura més clara ha estat la introducció de l’anomenada ‘seguretat lingüística’, un concepte sobre el qual cal discussió, difícil d’aplicar, i que en qualsevol cas s’hauria d’entendre com un compromís amb la transparència informativa i els drets dels usuaris, no una acció a favor ni en contra de cap llengua. Amb aquest balanç entenc que hi hagi estudiants que comencin a mobilitzar-se preocupats per la situació del català a la universitat, i crec que des dels serveis lingüístics hem d’aportar reflexions i propostes per desenvolupar un model de sostenibilitat lingüística a les universitats catalanes, ancorat en les línies estratègiques europees sobre multilingüisme.


No hi ha comentaris

Des 16 2008

Multilingüisme monolingüe

Posted in Jornades |

cartell de l’ICOM (International Conference on Multilingualism)Avui ha començat l’ICOM (International Conference on Multilingualism), que porta a Castelló algunes veus destacades en la recerca sobre multilingüisme, plurilingüisme, adquisició de llengües, competència intercultural, etc. I un cop més, s’esdevé que, en una trobada sobre multilingüisme, la llengua hegemònica, d’ús gairebé exclusiu, és l’anglès (en vam parlar en una altra ocasió en aquest apunt), una gran contradicció, des del meu punt de vista, que aparentment no és percebuda com a tal per la major part d’assistents.

Vull destacar dues comunicacions que s’han presentat en castellà, la primera, i en català, la segona. Giselle Zenga-Hirsch ha exposat, a “La competencia simbólica y el reto de las instituciones educativas en relación con los alumnos plurilingües”, l’experiència d’integrar a les seves classes d’ELE (espanyol com a llengua estrangera) a la Universitat Goethe de Frankfurt alumnes d’espanyol L1 (fills d’immigrants, immigrants, estudiants de mobilitat hispanoparlants). I com això, lluny de ser un problema, que és la percepció que en tenen alguns docents, contribueix a desenvolupar la competència simbòlica dels alumnes, és a dir, la seva consciència de la posició que ocupen en un context lingüístic; el reconeixement de la memòria cultural i lingüística; la capacitat de crear realitats alternatives, segons el context i l’interlocutor, o l’habilitat d’ampliar contextos de contacte, creant i recreant identitats múltiples. Alhora, ens deia la ponent, aquesta integració representa un procés d’autoreflexió per al docent, de negociació dels propis sistemes simbòlics com a parlant (no és l’únic model de llengua a l’aula) i com a institució del sistema educatiu, ja que l’aprenentatge prové de múltiples fonts: els alumnes d’El1, els alumnes d’ELE, i la docent aprenen els uns dels altres.

Makiko Fukuda, d’altra banda, ha presentat els resultats d’un estudi sobre percepcions, usos i coneixements lingüístics de la comunitat japonesa resident a Catalunya: “Supervivència lingüística d’una colònia expatriada en una societat multilingüe: experiència de la colònia japonesa a Catalunya”. L’anàlisi de les dades mostra com la comunitat japonesa a Catalunya opta majoritàriament per aprendre les llengües de comunicació local, llevat d’alguns casos de persones transeünts (resultat de mobilitat laboral temporal) que utilitzen preferentment el japonès en la seva vida quotidiana. Quant a les prioritats en l’aprenentatge de les llengües de comunicació local, s’opta en primer lloc pel castellà, pel seu caràcter de llengua oficial a l’Estat i pel seu abast territorial com a llengua de comunicació. Una minoria, que en molts casos ha establert relacions familiars a Catalunya, opta també per aprendre català. Entre els factors condicionants en la tria de llengües, a més dels ja esmentats per a l’aprenentatge del castellà, hi ha el fet que l’imaginari del “mite monolingüe” al Japó es trasllada també a la realitat local, en què el castellà és percebut com la llengua de l’Estat espanyol, i el fet que la població autòctona catalanoparlant s’adreça als japonesos gairebé exclusivament en castellà.

Dues comunicacions, presentades en llengua no anglesa, que contribueixen, respectivament, a repensar l’aprenentatge de llengües estrangeres i a tenir una cartografia de les comunitats lingüístiques a Catalunya.


No hi ha comentaris

« Prev