Marta Estella

Jun 27 2011

Pla per les llengües minoritàries al Regne Unit

Posted in General by Marta Estella Clota |

Llegeixo a l’Ara que “Londres posa en marxa un pla per salvar les llengües minoritàries”. És un dels acords de la Cimera del British-Irish Council que va tenir lloc el proppassat 20 de juny.

Les notícies sobre política lingüística i promoció de les llengües al Regne Unit sovint passen desapercebudes, i per això ens hem volgut ressò d’aquest acord. Val la pena destacar que la reunió va ser presidida pel viceprimer ministre del Regne Unit, Nick Clegg, que es declara parlant de neerlandès, francès, alemany i espanyol, en aquest ordre; un bon model per a la promoció de l’aprenentatge de llengües.

Transcric a sota el punt sobre les llengües del comunicat de la Cimera:

Indigenous, Minority and Lesser Used Languages

The workstream has agreed a detailed forward work programme for 2011. This will include a seminar for practitioners and policy makers to discuss how to increase the use of indigenous, minority and lesser used languages by young people within the Member Administrations. A Ministerial Meeting will also be held during the Seminar which will discuss the policy recommendations resulting from the 2010 Community Development Seminar, organised by the workstream in Belfast in October 2010. The seminar and Ministerial meeting will both take place in Ireland during November 2011.

During 2011, the workstream will also discuss lessons that can be learnt from each other in the Education field, specifically in terms of immersion and second language education; and arrangements for broadcasting in the minority language across the Administrations.


No hi ha comentaris

Jun 22 2011

Auditar les llengües a les organitzacions

Posted in Lectures by Marta Estella Clota |

Linguistic auditing

He llegit Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations, de Nigel Reeves i Colin Wright. És un manual, clar i concís, que recorre el procés que cal seguir per fer l’auditoria lingüística d’una empresa: la fase preliminar a la realització de l’auditoria, la integració de l’auditoria en la planificació de l’empresa, la coneixença de l’organització, l’anàlisi d’usos i necessitats lingüístiques del personal que hi treballa, l’avaluació de les competències lingüístiques d’aquest personal i l’informe final. Els autors hi exposen metodologies i eines que es poden utilitzar en les diferents fases del procés, i les complementen amb un repertori de diagrames, graelles, qüestionaris i llistes de control, molt útils, que es presenten com a apèndixs.

Entre les moltes remarques que fan Reeves i Wright al llarg de l’obra, en destaco tres. En primer lloc, la importància de la triangulació en la fase d’anàlisi; per tal de conèixer quins són els usos lingüístics reals de l’organització, cal prendre en consideració el punt de vista de les seves diferents capes: la visió política dels directius, la visió executiva dels comandaments intermedis i la pràctica del personal que treballa en la primera línia. Em sembla també destacable la reflexió sobre la necessitat de distingir clarament entre l’auditoria i la formació lingüística que se’n pot derivar, fins al punt de recomanar que auditoria i formació s’encarreguin a ens diferents. D’aquesta manera, afirmen els autors, s’evita el biaix que introdueix el centre proveïdor de la formació lingüística, que tendirà a partir del seu sistema de formació, i es reforça la idea que l’auditoria no s’ha de centrar en la formació, sinó a avaluar el paper que l’ús de les llengües (llengües estrangeres, diuen els autors) té en el desenvolupament de l’organització, i el seu valor potencial. L’auditoria, ens diuen, ha de servir sobretot per ajudar l’organització a prendre les decisions estratègiques adequades en les polítiques de selecció, en l’organització i fucionament interns i en l’assignació de recursos per a la formació.

Però el que m’ha semblat més interessant és la recomanació d’introduir l’observació en el lloc de treball (work shadowing) en comptes de l’avaluació formal per analitzar certs contextos, tot i les dificultats que pot representar aquesta opció. Seria el cas, per exemple, d’analitzar la capacitat d’utilitzar la llengua per assolir uns determinats objectius en un procés de negociació, la capacitat d’utilitzar la llengua per consolidar relacions, o l’anàlisi de situacions en què la consciència [inter]cultural pot ser tan important com el domini de la llengua. Així mateix, diuen Reeves i Wright, l’observació en el lloc de treball permet avaluar l’ús efectiu d’altres estratègies de comunicació que les pures habilitats lingüístiques formals.

Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations és una obra que aborda situacions complexes amb propostes simples, essencials; és, en definitiva, un bon guiatge metodològic per a qui hagi de prendre el pols lingüístic d’una organització.


2 Comments

Jun 20 2011

Multitud, indignació, estranyament

Posted in Lectures by Marta Estella Clota |

Gramática de la multitud

Aquests dies el moviment dels indignats em retorna a la lectura de Gramática de la multitud: para una análisis de las formas de vida contemporáneas, de Paolo Virno, editada en castellà per Traficantes de Sueños. La multitud, contraposada al poble, com a “forma de existencia social y política de los muchos en tanto muchos: forma permanente, no episódica o intersticial. […] la pluralidad que no converge en una unidad sintética”.

M’interessa l’anàlisi segons la qual el descrèdit de la política té origen en la dissolució dels límits entre treball, intel·lecte i acció política que es produeix en la societat postfordista. Especialment la tesi que el treball postfordista incorpora molts trets de l’experiència política, en certa manera la supera, i com a conseqüència la fa poc desitjable. L’exposició als altres, la familiaritat amb la contingència i l’imprevist han esdevingut trets constituents del treball postfordista, com també el virtuosisme característic de l’acció pública, és dir l’activitat sense obra, que es compleix en ella mateixa i que necessita un públic per existir.

I ara que els cicles de la innovació són cada cop més curts, i es produeixen en un context dominat per l’alteració i l’aleatorietat, ara que la producció se sosté en recursos com la incertesa d’expectatives, la contingència, les identitats fràgils i els valors mutables és quan, segons Virno, en una citació que ja vam esmentar en aquest blog, “les tecnologies avançades redueixen a perfil professional l’estranyament més radical”. Una anàlisi de fons que destaca entre els posicionaments comuns mitificadors del poder  que els nous professionals construeixen sobre les tecnologies, uns posicionaments sostinguts en una visió utopista que hauríem de començar a posar en qüestió.


No hi ha comentaris

Jun 15 2011

L’Àgora del postgrau en gestió de la diversitat lingüística i cultural

Posted in General by Marta Estella Clota |

Aquests dies a l’Àgora del postgrau de Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, tenim com a convidada la Dolors Solà, directora del Centre de Normalització Lingüística d’Osona. L’Àgora és un punt de trobada entre estudiants, professors i experts, un espai que transita entre el campus virtual i la xarxa oberta, entre l’activitat docent reglada i l’intercanvi de coneixement no formalitzat.

L’Àgora és, abans que res, una aula del campus virtual, oberta a tot l’alumnat i professorat del postgrau. Periòdicament s’hi convida una persona experta a conversar amb la comunitat del postgrau a partir d’una conferència o una presentació d’experiències que se li ha encarregat prèviament i que s’ha enregistrat en vídeo. El debat es fa a l’espai de Debat de l’aula, i pot ser una activitat avaluable per als estudiants.

Però l’Àgora també és un blog en obert, i l’Àgora també són els vídeos de les conferències i presentacions d’experiències dels experts convidats al postgrau, que passen a formar part de la llista de vídeos que la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC té a Youtube.

L’Àgora és, en definitiva, una incipient comunitat de pràctica en la gestió de la diversitat lingüística i cultural, que a poc a poc va creixent amb les contribucions de tothom que ja hi participa i les de les persones que s’hi vulguin sumar.

Us deixo amb la presentació de la Dolors Solà, “Experiències sobre immigració, integració i llengua”, en què explica com treballa el CNL d’Osona per estendre l’aprenentatge de la llengua més enllà de l’aula i fomentar-ne l’ús. Una mostra de compromís professional i de feina ben feta.

Dolors Solà


No hi ha comentaris

Jun 10 2011

Jyväskylä [i 7]: el poder dels estudiants

Posted in General by Marta Estella Clota |
Kortepohja Student Village

Kortepohja, vila universitària

L’edifici de la fotografia, a Jyväskylä, és propietat de la Students’ Union de la Universitat. És a Kortepohja, una de les dues viles universitàries que hi ha a la ciutat. Kortepohja és dels estudiants: ho són els apartaments (on s’hi poden allotjar prop de 2.000 persones), l’edifici de l’escola bressol i l’escola de primària, l’empresa de manteniment de la vila i el servei de venda de bicicletes de segona mà.

A Finlàndia l’educació superior és gratuïta, però els estudiants de grau s’han de sindicar obligatòriament. Amb les quotes, 92 euros l’any, les Students’ Unions gestionen un capital i un patrimoni molt considerables. La Students’ Union de Jyväskylä és propietària i gestora de Kortepohja, de l’edifici d’Estudiants i d’una de les cafeteries de la Universitat. S’ocupa així mateix de negociar i facilitar serveis diversos als estudiants, com l’assistència mèdica a preu simbòlic, descomptes als mitjans de transport públic o el kit de supervivència, ja esmentat. També edita i produeix una revista de qualitat professional. I organitza activitats diverses, des de festes a mercats d’intercanvi. Per desenvolupar la seva activitat la Students’ Union compta amb estudiants contractats per a les diverses secretaries en què s’organitza: relacions internacionals, afers acadèmics, cultura, medi ambient, esports, desenvolupament i cooperació… En l’àmbit de les relacions internacionals, que vaig poder conèixer durant la meva estada, moltes de les activitats de la Universitat les organitzen conjuntament la Students’ Union i l’Oficina de Relacions Internacionals.

La Students’ Union, molt professionalitzada, viu en una relació de simbiosi amb la Universitat, molt diferent de la relació marcada per l’antagonisme que coneixem a les universitats catalanes. No estic segura que la simbiosi sigui el millor model, però és un model que a Catalunya trenca esquemes i, no només per això, val la pena conèixer.

I aquí acabo aquest relat en set apunts de la meva estada Erasmus a la Universitat de Jyväskylä, una experiència professional i personal fructífera i molt recomanable.


3 Comments

Jun 10 2011

Jyväskylä [6]: competitivitat, carrera professional i estudiants internacionals

Posted in General by Marta Estella Clota |
Edifici Lyhty, Universitat de Jyväskylä

Edifici Lyhty, Universitat de Jyväskylä

Maailma lähellä – World is here és un portal que té com a finalitat facilitar el contacte entre els estudiants internacionals de Jyväskylä i les empreses de l’entorn per tal que els primers puguin fer pràctiques professionals i les segones aprofitar el bagatge lingüístic i cultural d’aquests estudiants per incrementar la seva competitivitat. És un projecte de la Universitat de Jyväskylä, la Universitat JAMK de Ciències Aplicades i altres institucions de la Finlàndia central.

Les empreses poden publicar-hi ofertes i els estudiants el seu portfolio i carta de presentació, que s’integren a la base de dades del portal. Les competències lingüístiques i el coneixement cultural són dos dels cincs filtres principals que poden aplicar les empreses per trobar el perfil d’estudiant que respon a les seves necessitats. Va ser tot un plaer escoltar com el responsable del projecte a la Universitat de Jyväskylä, del Servei de Carrera Professional, parlar de la importància de la competència intercultural per a les empreses, o de la necessitat d’aprendre finès per als estudiants encara que no sigui estrictament necessari per al lloc de treball.


No hi ha comentaris

Jun 09 2011

Jyväskylä [5]: comunicació i promoció a càrrec dels estudiants

Posted in General by Marta Estella Clota |
Say hello to your neighbour 2

Say Hello to your neighbour, a Jyväskylä

La implicació dels estudiants en l’activitat de la Universitat de Jyväskylä té una altra via en la figura dels estudiants ambaixadors. En un replantejament de la política de promoció, la Universitat ha decidit deixar en segon terme els mitjans més tradicionals, inclòs el Facebook institucional, i confiar als mateixos estudiants una part important de la promoció adreçada a l’alumnat de secundària. Són els estudiants ambaixadors, seleccionats entre els estudiants de les diferents titulacions, que tenen com a missió explicar als futurs estudiants com és la Universitat i informar-los sobre els estudis que estan cursant.

La Universitat té una pàgina al Facebook des de la qual els ambaixadors publiquen informació sobre els estudis i responen les preguntes dels futurs estudiants. Ho fan des d’un compte personal, amb el seu nom i cognom i foto, però amb una identificació clara darrere el nom de la seva qualitat d’ambaixadors de la Universitat. Així mateix, els ambaixadors utilitzen el vídeo per a la seva missió. Entre les funcions dels ambaixadors també hi ha participar activament en les sessions informatives que la Universitat organitza per als estudiants de secundària. Tota la informació sobre els ambaixadors té un lloc destacat en el portal adreçat als futurs estudiants, una mostra de la rellevància que té aquest programa en l’estratègia de comunicació i promoció de la Universitat.

Els ambaixadors segueixen una formació de l’Oficina de Comunicació i Promoció de la Universitat abans d’iniciar la seva tasca, i reben una compensació econòmica per la feina que realitzen, que s’estima en 40 h per semestre.

Els primers resultats del programa d’ambaixadors són positius, ens deia una responsable de Comunicació de la Universitat: els estudiants de secundària confien més en una informació facilitada per altres estudiants i alhora les informacions proporcionades pels ambaixadors s’ha demostrat que són correctes des del punt de vista de la Universitat.


No hi ha comentaris

Jun 09 2011

Jyväskylä [4]: l’acollida dels estudiants de mobilitat

Posted in General by Marta Estella Clota |
Survival kit

Kit de supervivència per als estudiants de mobilitat

De Jyväskylä sobta la cura amb què la Universitat acull els estudiants de mobilitat, i el paper dels estudiants locals i de la comunitat universitària en la construcció d’aquesta cura.

La Universitat assigna un estudiant tutor a cada estudiant de mobilitat abans que arribin a Jyväskylä. Les funcions d’aquest tutor són contactar amb els estudiants que té assignats, entre 4 i 6, quan encara són als països d’origen per presentar-se i oferir-se per resoldre o vehicular dubtes; recollir les claus de l’apartament on s’estaran, i portar-hi el kit de supervivència (a la foto): un equipament bàsic de segona mà per sobreviure els primers dies, que els estudiants han de retornar quan se’n van. Quan arriben els estudiants de mobilitat, els tutors els recullen a l’estació i els porten a l’apartament, i els primers dies els acompanyen a l’Oficina de Relacions Internacionals, la caixa, la comissaria (on s’han de registrar) i el supermercat. Així mateix, durant les primeres setmanes els tutors són el punt de referència per als estudiants de mobilitat, per orientar-los en tot allò que els calgui. Els tutors reben una compensació econòmica per la tasca que desenvolupen, que no és reconeguda, en canvi, com a crèdits.

Les activitats culturals i lingüístiques no formals són organitzades per l’Erasmus Student Network, integrada a la Secretaria d’Afers Internacionals de la Students’ Union: el Finnish club, per introduir els estudiants en la cultura local, i el Café Lingua, una activitat que trobem també en altres universitats d’Europa, entre les quals la UAB.

La implicació de la comunitat universitària en l’acollida dels estudiants de mobilitat també es vehicula mitjançant el Friendship Family Programme, en el qual vuitanta famílies de Jyväskylä, treballadors de la Universitat la majoria, acullen un estudiant de mobilitat. La funció de les famílies és quedar almenys dos cops amb l’estudiant per fer una activitat en família. Sorprenentment, o no, és un programa molt popular entre els estudiants de mobilitat.

En l’àmbit més institucional, a l’inici de cada semestre la Universitat organitza unes Jornades d’acollida, habituals en moltes universitats. Hi destaca la sessió “Encountering a new Culture: shock, Stress and Success”, a càrrec d’una persona experta en comunicació intercultural. El llindar entre el que és institucional i el que no ho és, però, es desdibuixa a la Universitat de Jyväskylä; ho hem vist en aquest apunt i en parlaré també en els apunts següents.


6 Comments

Jun 08 2011

Jyväskylä [3]: les llengües a la Universitat

Posted in General by Marta Estella Clota |
AClasse

A classe de finès

A la Universitat de Jyväskylä, les llengües compten. Els estudiants de grau han de cursar matèries de llengua i comunicació amb finalitats acadèmiques en una de les llengües nacionals oficials (finès o suec) i estudiar l’altra llengua oficial i una o dues llengües estrangeres. El suec, doncs, és matèria obligatòria per als estudiants de parla finesa tot i que Jyväskylä queda lluny de les zones de costa suecoparlants, com és obligatori a tot Finlàndia que en diversos nivells de l’ensenyament els alumnes estudiïn la llengua oficial que no han declarat com a seva.

Els cursos de llengua, com totes les assignatures de la Universitat, són gratuïts per als estudiants d’arreu, tot i que hi ha plans pilot en alguns estudis per començar a introduir taxes per als estudiants extracomunitaris a partir del curs vinent. Obligatorietat i gratuïtat expliquen que 9.000 estudiants es matriculin cada any al Centre de Llengües, en una universitat que en té 16.000.

Tot i ser una universitat fortament orientada a la internacionalització, els estudis de grau són en finès, mentre que als màsters, coexisteixen programes en finès i en anglès. Als exàmens, els estudiants poden escollir utilitzar el finès o el suec, i generalment també l’anglès. Per als estudiants de mobilitat, hi ha una una oferta específica d’assignatures en anglès. Com a les universitats catalanes, la docència en anglès és una qüestió d’actualitat, però per motius diferents. És tema de debat al subcomitè d’afers internacionals de la Students’ Union, on arriben queixes d’estudiants de mobilitat pel nivell d’anglès d’alguns docents, i també pel fet que part de l’oferta en anglès són cursos en línia o cursos, si se’n pot dir així, en què l’estudiant rep una llista de lectures sobre les quals s’ha d’examinar, sense classes pròpiament dites. La qualitat de l’anglès també és objecte de debat als òrgans de govern de la Universitat, que han acordat introduir una acreditació de nivell per al professorat que faci docència en aquesta llengua, una mesura que, ens deien col·legues del Centre de Llengües, té alguns detractors per la limitació que pot representar en l’extensió de l’ús de l’anglès en la docència. A diferència de Catalunya, la Universitat de Jyväskylä no es planteja l’oferta en anglès com un instrument per millorar la competència lingüística dels estudiants locals i els mateixos estudiants troben bé aquesta política, segons em va dir la secretària de relacions internacionals de la Students’ Union.

Un fet que sorprèn positivament de Jyväskylä és el tractament del finès en les actuacions adreçades als estudiants internacionals: la informació que ofereix la Universitat als futurs estudiants sobre les llengües de docència és clara, no intenta ocultar la llengua. Així mateix, hi ha un ampli itinerari formatiu en finès com a segona llengua o com a llengua estrangera, i el finès és considerat un valor per als estudiants internacionals, sense complexos. Com a mostra d’això darrer, el curs introductori de 25 hores dins l’Escola Internacional d’Estiu en Ciències Humanes. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir, com a alumna convidada, a una classe d’aquest curs, on estudiants del sud-est asiàtic, de l’Àfrica subsahariana, d’Europa… aprenien a sobreviure en finès i  jo quatre mots de cortesia.

Actualment, a la Universitat de Jyväskylä s’ha constituït un grup de treball que ha d’elaborar una proposta de Pla de llengües que renovi el document aprovat el 2004. Preocupa, em deien col·legues de la Universitat, la implementació del Pla, com traspassar el mer document d’intencions. Davant la grandesa lingüística de Jyväskylä, em va satisfer poder aportar l’experiència del Pla de llengües de la UAB.


2 Comments

Jun 06 2011

Jyväskylä [2]: el Centre de Llengües

Posted in General by Marta Estella Clota |

Kilieskus – Language Centre

La Universitat de Jyväskylä té un Centre de Llengües potent, integrat per 85 professionals que treballen per promoure l’aprenentatge de les llengües i la comunicació. Crida l’atenció l’aposta ferma per transcendir l’àmbit de la llengua estricta, amb una oferta que recorre la competència intercultural, la comunicació per al món laboral i la comunicació amb finalitats acadèmiques. Communication in a Multicultural Workplace, EU Presentations, Autoethnography: Writing from Self, Qualitative Research Writing, Working with Corpus Tools són alguns dels cursos de l’oferta en anglès.

Destaquen així mateix la varietat i la flexibilitat: cursos dirigits en 16 llengües, recursos per a l’aprenentatge autònom en una quarantena i un programa de parelles lingüístiques obert a totes les llengües; oferta presencial i semipresencial, o cursos que van de les 8 a les 70 hores de presència, amb una àmplia gamma intermèdia, atenent les característiques del curs i el públic a qui s’adreça.

És remarcable el programa de parelles lingüístiques, EOTO. Creat el 1993, es tracta d’un programa semidirigit: el Centre de Llengües, que n’ha bastit l’itinerari formatiu i que en certifica l’assoliment, hi posa també el suport d’un professor, que no ha de conèixer necessàriament les llengües que intercanvien els aprenents.

Entre els recursos que ofereix el Centre, destaquen KOPS, una eina per planificar l’estudi de llengües i comunicació, i Omnibus, un recurs per a la preparació per a l’aprenentatge en línia. Són dos recursos senzills, d’estètica caduca, que mostren, però, la voluntat d’atendre les diverses maneres d’aproximar-se a l’aprenentatge de llengües.

El Centre de Llengües té aliances amb departaments i centres de la Universitat de Jyväskylä, amb els quals participa en projectes com Language Campus o F-Shape. Així mateix, conjuntament amb la Unitat de Comunicació i Promoció, ofereix serveis de traducció, revisió  i edició de textos, amb un enfocament que va també més enllà de la llengua i entra en la competència cultural, les relacions públiques i els mitjans de comunicació. Des d’aquest àmbit han començat a treballar en un projecte molt semblant a la nomenclatura interuniversitària en anglès de les universitats catalanes.

En definitiva, el Centre de Llengües de la Universitat de Jyväskylä és un projecte ambiciós, amb una trajectòria d’estratègia sòlida i orientada a resultats, com es pot veure en aquest quadre resum de l’activitat dels darrers anys [pdf]. Un Centre de Llengües que sap què vol. En paraules de la seva directora, Peppi Taalas:

Our aim is that every student graduates with the language skills needed to communicate their expertise to others in a confident and competent way no only in their native language, but also in other required languages.


No hi ha comentaris

« Prev - Next »