Marta Estella

Archive for the category Lectures

Jul 14 2011

Presentations in English

Posted in Lectures |

He llegit Presentations in English, de Sander Schroevers, un llibre que ha estat una agradable sorpresa. No n’esperava gran cosa, però després de poques pàgines el meu escepticisme inicial ha derivat cap a admiració per una obra que ja m’és un referent. Sense pretensions, amb la senzillesa màxima, aconsegueix exemplarment el propòsit de guia pràctica per fer presentacions en anglès.

Una primera secció, Talks on Talking, presenta un ventall divers de qüestions clau a l’hora de preparar una presentació, reduïdes a l’essència pràctica. Com a mostra, una taula amb el cos de lletra recomanat segons la distància respecte de l’auditori i l’amplada de la pantalla de projecció, una equivalència entre nombre de fulls o paraules i el temps d’exposició, un esquema sobre la posició de l’orador a la sala, els passos bàsics per connectar el portàtil al canó, les dreceres de teclat al PowerPoint, juntament amb un recull de fraseologia en anglès útil per explicar gràfics i per presentar tendències, exemples sobre diferències culturals o el procés d’esporgar una diapositiva per il·lustrar que “menys és més”.
Segueixen una secció de fraseologia en anglès organitzada pels diferents moments d’una presentació (introducció, cos, cloenda i torn de preguntes) i una altra secció que conté llistes de control sobre diferents habilitats, tècniques i procediments necessaris per preparar la presentació. Completa l’obra una secció final de “referències pràctiques per a les presentacions de negocis en anglès”, on hi trobem les equivalències en diverses llengües de les denominacions de les tecles impreses al teclat (Ctrl, Maj, etc.), les principals diferències en l’ortografia de l’anglès britànic i americà, una llista de paranys de traducció entre el neerlandès i l’anglès i un apartat sobre el Dunglish. (El llibre, escrit gairebé íntegrament en anglès, s’adreça al públic de parla neerlandesa.)

Presentations in English és un bon exemple de material de suport a la comunicació que integra la competència lingüística i alhora la transcendeix per adoptar un enfocament comunicatiu global. Un exemple de com treballen els professionals de la comunicació que marca camí per als serveis lingüístics.


No hi ha comentaris

Jun 22 2011

Auditar les llengües a les organitzacions

Posted in Lectures |

Linguistic auditing

He llegit Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations, de Nigel Reeves i Colin Wright. És un manual, clar i concís, que recorre el procés que cal seguir per fer l’auditoria lingüística d’una empresa: la fase preliminar a la realització de l’auditoria, la integració de l’auditoria en la planificació de l’empresa, la coneixença de l’organització, l’anàlisi d’usos i necessitats lingüístiques del personal que hi treballa, l’avaluació de les competències lingüístiques d’aquest personal i l’informe final. Els autors hi exposen metodologies i eines que es poden utilitzar en les diferents fases del procés, i les complementen amb un repertori de diagrames, graelles, qüestionaris i llistes de control, molt útils, que es presenten com a apèndixs.

Entre les moltes remarques que fan Reeves i Wright al llarg de l’obra, en destaco tres. En primer lloc, la importància de la triangulació en la fase d’anàlisi; per tal de conèixer quins són els usos lingüístics reals de l’organització, cal prendre en consideració el punt de vista de les seves diferents capes: la visió política dels directius, la visió executiva dels comandaments intermedis i la pràctica del personal que treballa en la primera línia. Em sembla també destacable la reflexió sobre la necessitat de distingir clarament entre l’auditoria i la formació lingüística que se’n pot derivar, fins al punt de recomanar que auditoria i formació s’encarreguin a ens diferents. D’aquesta manera, afirmen els autors, s’evita el biaix que introdueix el centre proveïdor de la formació lingüística, que tendirà a partir del seu sistema de formació, i es reforça la idea que l’auditoria no s’ha de centrar en la formació, sinó a avaluar el paper que l’ús de les llengües (llengües estrangeres, diuen els autors) té en el desenvolupament de l’organització, i el seu valor potencial. L’auditoria, ens diuen, ha de servir sobretot per ajudar l’organització a prendre les decisions estratègiques adequades en les polítiques de selecció, en l’organització i fucionament interns i en l’assignació de recursos per a la formació.

Però el que m’ha semblat més interessant és la recomanació d’introduir l’observació en el lloc de treball (work shadowing) en comptes de l’avaluació formal per analitzar certs contextos, tot i les dificultats que pot representar aquesta opció. Seria el cas, per exemple, d’analitzar la capacitat d’utilitzar la llengua per assolir uns determinats objectius en un procés de negociació, la capacitat d’utilitzar la llengua per consolidar relacions, o l’anàlisi de situacions en què la consciència [inter]cultural pot ser tan important com el domini de la llengua. Així mateix, diuen Reeves i Wright, l’observació en el lloc de treball permet avaluar l’ús efectiu d’altres estratègies de comunicació que les pures habilitats lingüístiques formals.

Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations és una obra que aborda situacions complexes amb propostes simples, essencials; és, en definitiva, un bon guiatge metodològic per a qui hagi de prendre el pols lingüístic d’una organització.


2 Comments

Jun 20 2011

Multitud, indignació, estranyament

Posted in Lectures |

Gramática de la multitud

Aquests dies el moviment dels indignats em retorna a la lectura de Gramática de la multitud: para una análisis de las formas de vida contemporáneas, de Paolo Virno, editada en castellà per Traficantes de Sueños. La multitud, contraposada al poble, com a “forma de existencia social y política de los muchos en tanto muchos: forma permanente, no episódica o intersticial. […] la pluralidad que no converge en una unidad sintética”.

M’interessa l’anàlisi segons la qual el descrèdit de la política té origen en la dissolució dels límits entre treball, intel·lecte i acció política que es produeix en la societat postfordista. Especialment la tesi que el treball postfordista incorpora molts trets de l’experiència política, en certa manera la supera, i com a conseqüència la fa poc desitjable. L’exposició als altres, la familiaritat amb la contingència i l’imprevist han esdevingut trets constituents del treball postfordista, com també el virtuosisme característic de l’acció pública, és dir l’activitat sense obra, que es compleix en ella mateixa i que necessita un públic per existir.

I ara que els cicles de la innovació són cada cop més curts, i es produeixen en un context dominat per l’alteració i l’aleatorietat, ara que la producció se sosté en recursos com la incertesa d’expectatives, la contingència, les identitats fràgils i els valors mutables és quan, segons Virno, en una citació que ja vam esmentar en aquest blog, “les tecnologies avançades redueixen a perfil professional l’estranyament més radical”. Una anàlisi de fons que destaca entre els posicionaments comuns mitificadors del poder  que els nous professionals construeixen sobre les tecnologies, uns posicionaments sostinguts en una visió utopista que hauríem de començar a posar en qüestió.


No hi ha comentaris

Nov 04 2010

La fi de l’estratègia? Innovació 6.0

Posted in Lectures |

Caràtula d' Innovación 6.0
El concepte d’estratègia ha arribat a la seva fi? L’estratègia és progressivament substituïda per la innovació? A Innovación 6.0: el fin de la estrategia, Xavier Ferràs reflexiona sobre les limitacions de la planificació estratègica en un context dominat pels canvis disruptius, que fan molt difícil qualsevol previsió a mitjà o llarg termini, i sobre la innovació com a motor de la competitivitat en les organitzacions per tal d’adaptar-se a les noves regles del joc. A diferència del que s’esdevé en una partida d’escacs, el joc d’estratègia per excel·lència, el nou entorn econòmic es regeix per unes regles del joc dinàmiques, que pateixen canvis imprevisibles, i els jugadors, els competidors, no disposen de tota la informació sobre l’estat de les operacions.

I en aquest terreny de joc, per jugar a guanyar cal pensar fora del paradigma. Es necessiten líders innovadors més que no executius eficaços; projectes, les autèntiques unitats d’innovació, en contraposició al model d’organització basat en l’organigrama, i salmons de l’ecosistema, “aquellos individuos capaces de nadar contracorriente, de dessafiar el orden convencional de las cosas para crear nuevas realidades”.

És brillant l’exposició de Ferràs sobre l’evolució expansiva de la innovació a les empreses: des de la innovació 1.0, limitada als departaments d’I+D, fins al nou paradigma de la innovació 6.0, una innovació sistèmica, que és sobretot un tret cultural que es produeix en uns quants territoris del món on conflueixen una sèrie de factors que la fan possible i la desenvolupen. Les polítiques d’innovació futures, diu Ferràs, seran polítiques culturals.

Una obra que es fa llegir, en què res no es sobrer. Molt recomanable.

YouTube Preview Image

1 comentari

Feb 24 2010

Free as in freedom

Posted in General, Lectures |

 

Fotografia de Stallman feta per Chrys i publicada a l’entrada sobre Stallman a la Viquipèdia

Llegeixo a El Temps una entrevista a Richard Stallman, el referent més conegut del moviment pel software lliure. M’interessen especialment les reflexions que fa al voltant del núvol digital i del llibre electrònic. Sobre el primer, “pura confusió”, diu, ja que no ajuda a discriminar les qüestions realment importants, com ara qui té el control de les dades i el control de la computació. Un ser-vici i no un servei, continua, si quan “envies les teves dades al servidor d’algú, fa la teva informàtica i després te’n torna els resultats: perds totalment el control de la teva informàtica”; i acaba amb un contundent “no s’ha de fer.”

Interessant trobo també la reflexió al voltant del llibre electrònic i els intents “d’imposar manilles digitals als llibres”, és a dir, de privar-nos de la llibertat de deixar un llibre a algú, de regalar un llibre que ja tenim sense haver-lo de pagar de nou, de vendre’l a una llibreria de vell, de comprar-lo sense haver-nos d’identificar (pagant en efectiu), o de tenir la certesa que podrem conservar-lo tant de temps com vulguem. De la incertesa sobre això darrer, en tenim un exemple en l’edició de 1984 per a Kindle, que Amazon va esborrar de les biblioteques digitals de les persones que l’havien comprat.

Unes reflexions, les de Stallman, que trobo molt oportunes quan el que predomina són les visions dels nous apocalíptics i integrats: el rebuig tecnològic com a principi o, en l’altre extrem, l’enlluernament acrític per les possibilitats infinites de la tecnologia i l’assumpció sense qüestionaments de l’abundància com a tret constituent de l’economia dels bits. Un fals debat que emmascara la importància de la llibertat, del “free as in free speech, not as in free beer” amb què el portal del projecte GNU —un sistema operatiu lliure— exemplifica què vol dir ‘software lliure’.


No hi ha comentaris

Feb 05 2010

Internacionalització del campus i docència en anglès

Posted in General, Lectures |

Internacionalització

No wall maps or globes? Scott McLeod

La internacionalització del campus és un dels dos objetius estratègics del Pla director de la UAB, acabat d’aprovar. És un objectiu comú a tot el sistema universitari català, com també és comú entendre aquesta internacionalització en termes de docència en anglès i mobilitat interuniversitària. Però la internacionalització pot, hauria, de ser molt més que això. M’ha agradat llegir l’article de Hanneke Teekens “The Requirement to Develop Specific Skills for Teaching in an Intercultural Setting” (*). Teekens posa en relleu que es donen les condicions que potencialment podrien promoure la interacció entre estudiants de diferents procedències culturals, però que aquest aprenentatge intercultural no es produeix de manera automàtica, i esbossa el perfil del professor ideal per a una aula internacional, a partir de vuit elements:

1. Les qüestions relacionades amb el fet d’utilitzar en la docència una llengua no nadiua, que no és la pròpia del lloc —habitualment l’anglès—, molt diferent del domini que es té d’aquesta llengua.

2. Els factors relacionats amb les diferències culturals, entre els quals destaca els imaginaris sobre els rols de gènere.

3. Les condicions específiques sobre els estils d’aprenentatge i de docència, que poden diferir molt segons les tradicions acadèmiques; per exemple, no tots els estudiants es poden adaptar fàcilment a un estil que demana treballar en grup i situar-se en el marc de l’aprenentatge basat en problemes.

4. Les implicacions culturals d’utilitzar mitjans audiovisuals i tecnologia. La manera com s’utilitzen forma part de cada cultura acadèmica i pot haver-hi diferents expectatives sobre l’ús d’aquests mitjans.

5. Les necesitats específiques de les disciplines acadèmiques.

6. El coneixement dels sistemes d’educació estrangers.

7. El coneixement del mercat de treball internacional.

8. Les qualitats personals: la capacitat de mostrar una visió i un lideratge que promoguin l’aprenentatge intercultural, i el fet d’assumir les malentesos derivats de les diferències culturals, entre d’altres.

Un bon article per a la reflexió sobre com enfoquem la internacionalització de les universitats, i també sobre les possibilitats de la internacionalització a casa, més coneguda com a IaH (internacionalisation at home). Al blog Aprendre llengües podeu llegir una breu història d’aquest corrent.

(*) Hanneke Teekens The Requirement to Develop Specific Skills for Teaching in an Intercultural Setting. Journal of Studies in International Education, Vol. 7 No. 1. Spring 2003 108-119

2 Comments

Gen 14 2010

En una setmana, l’Horizon Report 2010

Posted in General, Lectures |

 Horizon

 Horizon, Piet Musterd

 [Actualització 15.01.10: ja s’ha publicat l’informe sencer.]

D’aquí a una setmana, d’acord amb el calendari previst, s’ha de publicar l’informe Horizon 2010, un projecte que cada any identifica les tecnologies que tindran més impacte en l’educació a curt, mitjà i llarg termini, com també les tendències clau i els reptes crítics en aquest àmbit.

Se n’ha publicat un avançament, en forma de llista dels temes finalistes, dotze, entre les propostes presentades,  i d’una versió preliminar (preview) de l’informe, que recull els sis temes escollits d’entre els finalistes i quatre tendències i quatre reptes crítics:

Temps d’adopció: un any o menys

  • computació mòbil
  • continguts oberts

Temps d’adopció: dos o tres anys

  • llibres electrònics
  • realitat augmentada simple

Temps  d’adopció: quatre o cinc anys

  • computació basada en els gestos
  • anàlisi de dades visuals

 Reptes crítics

  • El paper de l’acadèmia i la manera en què la universitat prepara els estudiants cal que canviï, i cal utilitzarles tecnologies emergents que faciliten l’experimentació, l’aprenentatge basat en problemes i altres formes de treball creatiu, com també emfasitzar la flexibilitat mental i la recerca crítica.
  • Emergeixen noves formes d’autoria, publicació i recerca en l’àmbit acadèmic però no hi ha encara unes mètriques adequades per avaluar-les.
  • La literacitat  digital esdevé una habilitat clau, però no hi ha una resposta adequada  això per part de les universitats.
  • Les restriccions pressupostàries pot posar en perill la recerca en tecnologies emerents si no se’n veu la seva contribució als objectius clau de la institució.

Tendències clau

  • L’abundància de recursos oberts porta a replantejar el paper dels educadors.
  • Hi ha una expectativa creixent de poder treballar, aprendre, estudiar i connectar amb les xarxes de cadascú en qualsevol lloc i a qualsevol hora.
  • Les tecnologies es desecentralitzen.
  • Els estudiants es consideren cada cop més com a col·laboradors, i hi ha més col·laboració entre persones d’universitats diferents, facilitada per les tecnologies col·laboratives.

Contingut de l’informe a banda, trobo molt  interessant que el projecte Horizon disposi d’un wiki on se’n pot seguir l’evolució i fer-hi contribucions; un bon exemple de portar a la pràctica el que s’analitza.


No hi ha comentaris

Des 18 2009

Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0

Posted in General, Lectures |

 

Deixo l’enllaç al darrer número, el 46, de Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, en el qual m’han publicat l’article “Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0“. Hi tracto dels aspectes socials i tecnològics del paradigma 2.0 i dels efectes que tenen en les organitzacions, amb una atenció especial als serveis lingüístics.


3 Comments

Set 11 2009

Free: the future of a radical price

Posted in General, Lectures |

 

Aquest estiu he llegit Free: the future of a radical price, de Chris Anderson, una obra que té com a antecedent l’article del mateix Anderson publicat a la revista Wired, que vaig ressenyar en aquest apunt. El llibre analitza l’economia de la gratuïtat, els principis que la fan possible i els models de negoci en què es basa. Anderson contraposa l’economia dels àtoms a l’economia dels bits; mentre que la primera és inflacionària (els costos tendeixen a créixer), la segona és clarament deflacionària: hi ha abundància d’ample de banda, de megabits, de processament… i els costos marginals, o variables, tendeixen a zero —ens acosten al too cheap to meter o al too cheap to matter—; en definitiva, obren espai a la zerosfera. El preu zero té un efecte irracional, emotiu en els usuaris i consumidors, demostrat en alguns experiments més o menys casolans, que el desmarquen de tota la resta de l’escala de preus, presumiblement perquè en no haver-nos de desprendre’ns de cap cèntim que ens pugui portar a pensar que hem fet una mala tria, percebem que no hi tenim res a perdre.

Els models de negoci que analitza Anderson són els que ja presentava a l’article de Wired: freemium, publicitat, subsidis creuats, economia del regal o mercats no monetaris, i que vaig resumir en l’apunt que he esmentat abans. Al llibre els analitza amb més profunditat i explica quin model de negoci hi ha darrera de casos reals de productes i serveis gratuïts, tant del món dels bits com dels àtoms: l’empresa que facilita gratuïtament cotxes elèctrics el consum dels quals és inferior als de gasolina però prou més alt que els costos de l’electricitat per permetre el negoci de l’empresa; la companyia aèria que es planteja que volar serà gratuït perquè obtindrà els ingressos necessaris per altres vies, com la publicitat o el joc a bord; o la gratuïtat de llibres de text, de jocs de coberts, entre molts altres casos analitzats.

Són especialment interessants els apartats dedicats als mitjans de comunicació i la música, que expliquen molt bé com la zerosfera està canviant el model de negoci en aquests dos sectors, i com hi ha organitzacions que han sabut adaptar-s’hi i treure’n profit, mentre que d’altres s’instal·len en el lament i la voluntat de perseguir unes pràctiques que són imparables. Com a contrapartida hi he trobat a faltar una anàlisi del funcionament de les organitzacions que ofereixen serveis basats en el coneixement —com bona part dels que oferim els serveis lingüístics—, que no encaixen en aquesta dicotomia entre àtoms i bits.

I per acabar, una citació del llibre, que m’ha fet pensar:

The web has become the land of free, not beause of ideology but because of economics.


2 Comments