Marta Estella

 Foto publicada a 18a sessió web, molta assistència i debat!, del Bloc Gencat

Aquest matí Jordi Segarra ha conduït la 18a sessió web de la Generalitat de Catalunya, en la qual ha presentat algunes idees sobre les “Noves formes de comunicació institucional”. En destaco les següents:

La importància de l’estratègia i de no deixar-se enlluernar per les darreres meravelles que ens ofereix la tecnologia, una qüestió que tot i ser coneguda sovint no es té prou en compte. Tot i això, val a dir que trobo essencial també deixar una porta oberta a l’experimentació, a la passió (en parlàvem en aquest apunt), claríssimament en el cas dels serveis lingüístics; entenc els riscos d’aplicar-ho a la comunicació política, l’àmbit en què treballa Segarra.

La inutilitat del copiar i enganxar. Les fórmules d’èxit no es poden traslladar acríticament a altres contextos per a les quals no han estat pensades. Tot un repte, trobar el punt just del benchmarking.

La necessitat de segmentar els públics, fins al nivell de cada persona: la política ja no és territorial (ni sectorial, hi afegiríem), és personal. També els serveis lingüístics hem de saber adreçar-nos personalment als nostres usuaris, i a aquells que no potser ho seran mai.

La conveniència de comptar amb líders socials (mavens) que ens facilitin la conversa amb tothom des de la seva capacitat d’influència en les comunitats.

I finalment, la importància de l’emoció. Deia Segarra que en les campanyes polítiques l’emoció preval damunt la raó. Valdria la pena provar si, apel·lant més a les emocions, els serveis lingüístics aconseguiríem fer arribar millor el nostre missatge, carregat de raons que no sempre són ateses.

Open Social Learning 09

Ahir i avui ha tingut lloc a la UOC l’Open Social Learning 09, el VI seminari internacional de la Càtedra UNESCO d’E-learning d’aquesta universitat, que ha aplegat ponents de renom com George Siemens, Stephen Downes, Jay Cross, Alejandro Piscitelli, Joel Greenberg, juntament amb la presentació d’experiències interessants en contextos molt diversos, i un nombre indeterminat de participants presencials i virtuals que han intervingut sobretot via Twitter: durant aquests dos dies s’han escrit més de 600 tuits i retuits (#eLChair09) a l’entorn del seminari. En aquest espai creat a Cloudworks per Antonella Esposito podeu consultar bona part de les intervencions que s’hi han produït i altres textos afins. Vull destacar algunes qüestions que m’han interessat especialment, tot i que potser han aparegut lateralment en el decurs del seminari:

How open?

M’ha interessat l’enllaç que ha facilitat Laura Czierniewicz, via Twitter, després de la seva intervenció com a ponent: “Eyes Wide Open“, un apunt del seu blog en què, tot i mostrar-se a favor del moviment pels recursos educatios oberts, presenta la necessitat de considerar graus d’obertura per atendre la complexitat de contextos molt diferents, i permetre així crear espais segurs que ajudin al desenvolupament de comunitats, de minories reals o simbòliques, lluny de les mirades i veus colonitzadores. Només cal fer un cop d’ull al mapa d’usuaris d’internet al món per prendre consciència d’aquesta necessitat.

How social?

Ara que el discurs de la política i la gestió universitària incorpora la idea de l’aprenentatge centrat en l’estudiant, em semblen rellevants les aportacions que es fan des del connectivisme; la visió de Downes de la ciència com una conversa, no com un feix de continguts que cal assimilar, ni tampoc un conjunt de procediments o pràctiques que cal dominar. Podeu consultar la seva intervenció i presentació al seminari.

What learning?

Ara també que alguns discursos redueixen la necessària transformació dels nous estudis de grau a una formació professional, em sembla interessant que un consultor com Jay Cross declari que s’ha acabat l’època daurada de la formació per a finalitats professionals iniciada a partir de la II Guerra Mundial, i que en el futur immediat  aprenenatge i feina es fusionen; que les empreses han d’esdevenir empreses centrades en els treballadors i en els equips de treball, com sentim a dir que la universitat ha de tenir l’estudiant en el centre.

Són tres pensaments fruit d’un seminari molt suggeridor, que ha tocat un tema clau en l’enfocament actual de l’aprenentatge.

Aquest matí ha tingut lloc el VIII seminari especialitzat en gestió del coneixement: comunitats en línia en l’àmbit públic, organitzat pel programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat un matí intens, en què hem pogut gaudir d’intervencions de nivell, que han combinat l’exposició teòrica amb la presentació i l’anàlisi de casos. Carlos Guadián ha parlat sobre el marc conceptual de les comunitats de pràctica; de l’imperatiu que tenen les administracions per innovar, d’acord amb la Llei 11/2007; de la manera diferent com s’entén l’open goverment als Estats Units i a Europa (accés a les dades vs. participació), i ha acabat amb la presentació del projecte, imprescindible, oGov.

Dolors Reig ha centrat la seva intervenció en les tipologies de comunitats, la necessitat d’obertura a l’exterior i la importància d’usar la tecnologia adequada. Ha apuntat també el debat, interessant, sobre si hi ha o no nadius digitals, i si no hauríem de parlar més aviat de saviesa digital, opció que ha defensat i que comparteixo.

Inma Grau ha explicat amb detall el cas de Forumclínic, una comunitat per a pacients de malalties cròniques; Palmira Ríos, en una intervenció mitjançant slidecast, el de Happing, i Mario Pérez-Montoro ha presentat els resultats d’una recerca que ha analitzat els factors clau d’èxit de les comunitats que s’han configurat en el programa Compartim, entre els quals, una certa presencialitat, alfabetització informacional i incentius. S’agraeixen aquestes anàlisis a fons,  més enllà dels flaixos habituals, com els milions que ha fet Dell al Twitter (en deuen haver fet més amb la promoció que els ha aportat la història que no de vendes directes).

També en el terreny aplicat, José Antonio Gallego ha presentat alguns exemples de càlcul del ROI d’una comunitat i d’indicadors a tenir en compte en la confecció de mètriques, en una intervenció  molt de “tocar de peus a terra”, que volia donar pistes sobre com presentar els avantatges de la constitució de comunitats de pràctica en una organització. Un projecte de mitjans socials, ha dit, ha d’aconseguir un d’aquests tres objectius: rebaixar costos, incrementar fonts actuals d’ingressos o crear noves fonts d’ingressos. Jay Cross ha tancat el matí amb una videconferència sobre aprenentatge informal, en què ha exposat que les comunitats, com les tòfones, es produeixen de manera natural però també es poden cultivar, que l’aprenentatge és un procés molt natural —cal fixar-se en com aprenen els infants: observant, parlant, experimentant…)—, i ha fet un interessant paral·lelisme entre els models d’aprenentatge (un a un, de grup i informal) amb els sistemes de govern i les opcions tecnològiques.

Hi ha hagut algun punt de debat, poc, a la sala i virtualment, sobre si es poden diferenciar o no les comunitats de pràctica i les d’aprenentatge, sobre l’afirmació de  Gallego que les comunitats com més jerarquitzades, millor, una afirmació que no comparteixo: els diferents rols que calen per al desenvolupament d’una comunitat no són una qüestió de jerarquia, i sobre el compromís dels professionals per esmenar continguts erronis a la xarxa, per exemple, la Viquipèdia.

Podeu consultar alguns dels materials del seminari a Sclipo, i les tuitades a Twubs.

Dijous i divendres ha tingut lloc a Girona el Convit, I congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana. Ha aplegat més de 300 congressistes d’arreu dels Països Catalans, que treballen en diferents àmbits del sector públic (ajuntaments, universitats, governs, etc.) i també del privat, una diversitat que s’ha mostrat també en les intervencions dels ponents, fins al punt que un observador extern que hagués assistit al congrés i desconegués del tot la realitat amb què treballem ho hauria tingut molt difícil per acabar sabent què és ben bé un servei lingüístic i a què es dedica.

Què és, doncs, el que ens ha portat a totes les persones assistents a sentir-nos interpel·lades per aquest convit? Diria que tres coses: uns valors compartits en relació amb la llengua (sostenibilitat lingüística, multilingüisme equitatiu, promoció del català i les llengües minoritzades, digueu-ne com vulgueu); una actitud de compromís i una voluntat d’intervenir d’acord amb aquests valors, i un reconeixement, de nosaltres mateixes i dels altres participants, en el nom de servei lingüístic. Valors, actitud i reconeixement que ens constitueixen des dels inicis dels serveis i que perviuen evolucionant al ritme dels temps.

I en el temps actual, caldria, em sembla, que més serveis lingüístics i més professionals de la llengua comencessin a utilitzar eines de web 2.0, cosa que permetria desenvolupar de manera extraordinària l’esperit de col·laboració que ens caracteritza, el sharism avant la lettre que és també un dels nostres valors constituents, i que ens fa imparables.

Acabo amb un suggeriment per si algú s’anima a fer un segon convit. Crec que una de les coses que ha funcionat bé del congrés  ha estat el networking, la possibilitat de fer i reforçar xarxa amb altres professionals de la llengua. Trobo que, si hi ha un segon convit, seria molt interessant, que, a més de conferències, taules rodones i presentacions d’experiències hi hagués uns espais programats perquè els assistents poguessin parlar en grups reduïts al voltant d’alguns temes, proposats per l’organització, o bé pels mateixos participants, a l’estil dels talking circles a què feia referència en aquest apunt.

Deixo la presentació que vaig fer servir dijous al congrés Convit en la meva intervenció sobre “L’ús d’eines de web 2.0 per al treball col·laboratius, la comunicació i la projecció d’un servei lingüístic”.

APS Museum Dialogue with Darwin

Darrerament hi ha en qüestió el model de congressos i jornades professionals. En parlaven no fa gaire Enrique Dans en aquest apunt i Juan Freire en aquest altre, i també en aquest blog hi havíem fet referència. Aporto ara algunes iniciatives de la 16th International Conference on Learning —que ha tingut lloc a Barcelona a principis de juliol—, que m’han semblat interessants:

• els talking circles, meetings of minds, trobades articulades a partir de diversos eixos (literacitat, llengua, multiliteracitat; comunitat, cultura, globalització; lideratge i gestió en educació, entre d’altres), que tenen com a objectiu la interaccio sobre les idees clau del congrés sense la formalitat de les sessions de conferències, comunicacions, tallers, etc.
• les garden sessions amb els conferenciants. Les conferències de les sessions plenàries no tenen un torn obert de paraules, però cada conferenciant té un temps anunciat per parlar, en un ambient distès, al pati o al jardí, amb les persones interessades a parlar-hi, que disposen així de més temps i de més qualitat.
• la distribució igualitària de temps per a la presentació de les comunicacions i el torn obert al final de cadascuna (15′ + 15′), que obliga a sintetizar els punts clau de la comunicació i deixar més temps per a la conversa.
• les presentacions a Youtube, com a canal per a la modalitat de presentacions en línia i per difondre les presentacions presencials.

Ross Mayfield. Cooperation

Aquest matí ha tingut lloc la I Trobada de portals i grups e-Catalunya, en la qual s’han presentat motivacions i experiències d’ús de la plataforma per part de diversos departaments de la Generalitat. Se n’han destacat funcionalitats diverses: entorn per a la gestió de projectes; espai de col·laboració i de participació; accés a pràctiques i coneixements de professionals que treballen en altres llocs; facilitació de la gestió del coneixement; repositori de documents, que en garanteix les versions i l’autoria, etc.

Quan cada dia són més evidents les limitacions de les intranets i alhora cal considerar els riscos de treballar en entorns oberts sobre els quals no sempre tenim prou garanties (fèiem una breu referència a totes dues qüestions en aquest apunt), cal reconèixer el valor d’iniciatives com la d’e-Catalunya, amb els reptes i interrogants que s’han formulat a la sessió: l’obertura a la participació dels ciutadans, el perill d’una visió tecnocèntrica, la dificultat d’integrar-hi totes les necessitats dels usuaris, la dinamització de la participació. I cal reconèixer també la voluntat d’obertura, amb l’anunci de la voluntat que la plataforma, en codi lliure, pugui ser utilitzada per altres administracions, tot i les dificultats d’assegurar una comunitat de desenvolupadors. Si voleu seguir la sessió, podeu consultar el compte Twitter de la Generalitat de Catalunya, que ha twittejat la trobada en directe, juntament amb altres usuaris presents a la sala o que l’han seguida en la distància.

Aquest juliol a Catalunya hi haurà tres cites importants per als serveis lingüístics i les escoles d’idiomes: el Convit – 1r congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana (16  i 17 de juliol); l’Edulearn 2009 – International Conference on Education and New Learning Techonologies (del 6 al 8), i la 16a International Conference on Learning (de l’1 al 4). El Convit serà un punt de trobada de serveis lingüístics de tots els àmbits socials —universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, empreses, ajuntaments, entitats, etc.— que té com a principals línies de treball dues qüestions cabdals: l’adaptació dels serveis lingüístics als sistemes de comunicació en xarxa i les estratègies per adequar els serveis lingüístics a un entorn multilingüe. No hauria de passar per alt el valor que té que sigui d’àmbit realment nacional, ara que cada cop més ens hem acostumat a llegir i sentir “nacional de Catalunya”. L’Edulearn, d’abast internacional, tractarà de la innovació docent, amb una sublínia específica per a l’aprenentatge de llengües; l’e-learning; les tecnologies emergents (m-learning, aplicacions web a l’aula…); el desenvolupament i la gestió de continguts digitals (e-portfolios, gestió del coneixement, propietat intel·lectual i plagi…), a més d’altres qüestions interessants. Finalment, la 16a International Conference on Learning té, entre les línies de treball, l’ensenyament de llengües i l’aprenentatge de segones llengües; la literacitat, el llenguatge i les multiliteracitats, i la tecnologia en l’aprenentatge.

Tres esdeveniments importants que tenen en comú les tecnologies com un dels centre d’interès. Unes tecnologies que ens permeten imaginar escenaris en què el debat i l’intercanvi d’experiències entre professionals es pugui produir més enllà dels dos o tres dies de cita presencial, necessària, d’altra banda, per establir i consolidar xarxes professionals. En tenim referents ben propers: la III Jornada del programa Compartim, del Departament de Justícia, en què, per a la inscripció, en comptes de fer un pagament, es demanava participar en els fòrums creats per proposar, comentar i votar els temes que es tractarien a la jornada; la Moodle Moot Barcelona 2008, en què es van combinar de manera integrada la participació presencial i a distància (en vaig parlar en aquest apunt), o el Congrés de la Cibersocietat, que també fa una crida a proposar temes de debat per a la pròxima edició, aquesta any 2009, i que, a més en edicions anteriors ha facilitat el multilingüisme en les comunicacions i debats amb l’ajuda d’aplicacions de traducció automàtica.

Aquesta tarda ha tingut lloc a Barcelona la sessió oberta “Comunicació multilingüe a Europa: reptes actuals i respostes de la recerca”, un acte programat dins la 5a reunió del Consorci del projecte DYLAN (Language Dynamics and Management of Diversity), que té com a finalitat:

[…] montrer que la diversité linguistique qui prévaut en Europe est potentiellement un atout plutôt qu’un obstacle, un atout dont il s’agit de définir les conditions de mise en oeuvre. Son but est de décrire en quoi différents modes de penser, d’argumenter et d’agir, inhérents aux différentes langues, contribuent à la construction et au transfert des connaissances et interviennent dans le contrôle de l’interaction, la résolution de problèmes et la prise de décision.

El projecte es basa en quatre dimensions clau i tres camps d’estudi:

En la sessió oberta, Carme Muñoz, de la UB, i Albert Branchadell, de la UAB, en el paper de convidats externs, han comentat alguns dels resultats preliminars de la recerca davant un auditori integrat per especialistes en l’aprenentatge de llengües i la gestió del multilingüisme. En destaco un parell d’idees que m’han semblat rellevants:

1. La introducció de l’anglès en la docència universitària no sempre es fa tenint clar si respon a un plantejament d’aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE), adreçat a millorar les competències lingüístiques dels estudiants locals, o de classes en anglès com a mitjà per facilitar l’atracció d’estudiants estrangers.
2. Vista la dissociació entre els discursos i les polítiques lingüístiques, d’una banda, i les pràctiques lingüístiques, molt més riques, de l’altra, potser cal plantejar-se la revisió dels primers per aconseguir que hi hagi més sintonia entre uns i altres.

Jasone Cenoz, de la Universitat del País Basc, ha inaugurat la darrera jornada de l’ICOM, amb la conferència “Multilingualism in school contexts”. A partir de la definició següent d”educació multilingüe’:

Multilingual education refers to schools that teachmore than two languages and aim at multilingualism and multiliteracity

ha proposat un model d’educació multilingüe basat en els contínuums que es produeixen en:

• la distància entre les llengües (més o menys distants)
• el context sociolingüístic macro (més o menys multilingüisme en l’estatus, els mitjans de comunicaicó, el nombre i visibilitat dels parlants)
• el context sociolingüístic micro (més o menys multilingüisme a casa, al barri, amb els amics)
• l’escola, integrada en aquest context sociolinguistic (més o menys  multilingüisme en les assignatures, la llengua d’instrucció, el professorat)

Un model holístic basat en els contínuums que permet donar compte de la complexitat i el dinamisme de l’educació —en oposició a les limitacions dels models basats en categories—, i que considera tots els trànsits que fa l’alumne en la vida quotidiana: entre casa, l’escola, el barri, els espais de relació amb els amics…

També ha exposat la necessitat de prendre en consideració el fet que les comunicacions per mitjans electrònics entre els joves, i també en la publicitat, cada cop més són multilingües (ús de diverses llengües en una conversa) i multimodals (combinació de text, vídeo, imatge fixa, colors, emoticones, hiperenllaços, etc.).

Ha acabat l’exposició amb la presentació d’una agenda de treball per a la recerca i l’aplicació a l’escola, que, en aquest darrer cas, comprèn la necessitat de fer ponts entre les llengües en el currículum i a la pràctica, la utilització de la llengua com a recurs, la necessitat de desenvolupar la consciència lingüística i metalingüística, i la de treballar la interacció lingüística i la literacitat multimodal.

Una sessió interessant, i suggeridora també de línies en les quals treballar a la universitat, tot i que aquest no era el propòsit de la conferència.