Marta Estella

Archive for the category Jornades

Set 07 2010

CercleS, encara: projectes i recursos que m’han interessat

Posted in Jornades |

 Dono compte succintament d’uns quants projectes i recursos que s’han presentat o esmentat a la 11th International CercleS Conference  i que m’han interessat:

Espero que vosaltres hi trobeu també punts d’interès, en aquests recursos.


No hi ha comentaris

Set 05 2010

CercleS Conference: Language Policy and Innovation

Posted in Jornades |

CercleS Conference

A punt de deixar Hèlsinki, escric unes notes sobre la 11th International CercleS Conference, que enguany ha tingut com a lema: University Language Centres – Language Policyand Innovation. CercleS és una confederació de centres, serveis, departaments, facultats i instituts que treballen en llengües a Europa. Hi ha unes 300 entitats que en són membres, provinents de 22 estats.

M’ha semblat destacable que l’organització demanés als ponents que féssim la presentació “bilingually in a manner that best suits the purpose of your presentation”. Una petició que, en termes generals, només hem seguit els participants de Catalunya, Finlàndia i Bolzano, però que, no obstant això, és important en la mesura que mostra un posicionament clarament favorable al multilingüisme, que no és habitual en congressos internacionals.

Al congrés s’han fet evidents unes quantes tendències i trets comuns en relació amb la gestió de les llengües a la universitat a Europa: una tendència que em sembla important és que les universitats tendeixen a formular explícitament quina és la seva política lingüística; en algun cas, per imperatiu legal, com és Finlàndia, on el govern va demanar a les universitats que disposessin d’un document sobre política lingüística abans d’acabar el 2009; en d’altres casos, per iniciativa pròpia de la Universitat.

Un tret comú en molts dels casos exposats és la tensió entre els centres de llengües i els departaments o facultats, bé sigui perquè el centre depèn d’una facultat, o bé perquè centres i facultats s’adrecen a un mateix públic, en un context de retallades pressupostàries arreu. Finalment, el congrés ha posat de manifest també com l’auge de l’anglès va deixant de banda l’aprenentatge de llengües estrangeres i la idea d’un bi- o trilingüisme s’imposa a les de competència plurilingüe i competència intercultural, amb alguna excepció, entre les quals em sembla destacable la de la Universitat de Jväskylä.

Per acabar, us deixo l’enllaç a les diapositives (en castellà) que vaig fer servir en la meva comunicació (en anglès): “The UAB Plan for Languages: a strategic pledge for multilingualism”.

Si t’ha agradat aquest apunt, pots votar-lo als Premis Blocs Catalunya.


No hi ha comentaris

Jun 29 2010

De com un dinosaure a la xarxa es converteix en pardal

Posted in Jornades |

 

Aquest matí he assistit a la ponència “La nueva gestión del conocimiento (y de las personas) en la época de la colaboración y de las redes”, amb què Luis Suárez ha obert el X Seminari Compartim. Luis Suárez, ambaixador de software social d’IBM, és el responsable d’impulsar el treball en entorns col·laboratius corporatius en una organització en què tradicionalment la cultura del correu electrònic ha estat hegemònica.

Ha exposat la seva experiència en la transformació del model d’organització d’IBM a través del canvi en els sistemes de comunicació interna. Suárez ha mostrat una gran capacitat de persuasió en el desplegament d’un argumentari a favor de l’eficiència del treball en entorns de software social, en contrast amb els sistemes de treball que tenen com a base el correu i les reunions. El correu, ha dit, demana una inversió molt gran de temps (2-3h diàries?) per a la realització de tasques del tot improductives, com ara buidar la bústia quan arriba al límit de la capacitat, i resulta clarament ineficient en un context en què la majoria de persones treballa en múltiples projectes amb equips diferents. D’altra banda, ha estat categòric a afirmar que en les reunions se sol col·laborar poc, i que els resultats no solen compensar els costos que representen en desplaçaments i el mateix temps de la reunió. Suárez predica amb l’exemple i limita l’ús del correu a les comunicacions confidencials i a la gestió de l’agenda corporativa, en aquest cas per limitacions tècniques del software emprat. En el projecte personal “A world without email” registra el descens progressiu en el nombre de comunicacions per correu electrònic en què participa com a emissor o receptor.

Suárez ha explicat com el treball en xarxes socials ha facilitat a IBM la transició d’una organització jeràrquica cap a una nova realitat sostinguda en la connexió, en la qual el treball es fa en comunitats i en xarxes. En aquesta nova realitat els caps estableixen nous paràmetres de lideratge, com a facilitadors i coordinadors, i són els equips els que prenen bona part de les decisions. En una ponència rodona, no hi podien faltar dades sobre l’estalvi aconseguit per la reducció de costos en viatges i en servidors de correu, i dades sobre l’augment de la satisfacció i de la productivitat. Les dades més impactants?: les de la penetració creixent del software social en una companyia que té 500.000 empleats i que fins no fa gaire era percebuda com un dinosaure moribund, un dinosaure que, un cop dins la xarxa, s’ha convertit en un àgil pardal.

Imatge: Lego dinosaur, d’adactio


1 comentari

Jun 01 2010

Notes de la trobada Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita

Posted in Jornades |

 

Aquesta tarda ha tingut lloc a la UAB la trobada sobre Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita – IV Trobada sobre semiimmersió a Catalunya. Publico en aquest apunt les notes que he pres durant la sessió i que he presentat a la cloenda.

Cloenda

1. Oportunitat de la trobada
Efervescència per compartir experiències i coneixement sobre l’ensenyament en anglès, fins fa poc a primària i secundària, ara també a la universitat.

Diferents plantejaments, expectatives, pràctiques que hi ha darrere l’etiqueta “ensenyament en anglès”.

2. Importància de les qüestions plantejades
La llengua és constructora de pensament.

Els efectes de l’ensenyament en anglès són per a tot el sistema educatiu: graduats com a futurs mestres i professors; estudiants de primària i secundària com a futurs universitaris.

3. Diferents motivacions per a l’ensenyament en anglès

  • Atraure estudiants internacionals: excel·lència + ambaixadors
  • Capacitació dels estudiants autòctons: xarxes professionals, exportació d’idees, mobilitat en el treball com a opció personal
  • Oferir models d’ús de llengua als estudiants locals
  • Alfabetització internacionalitzadora
  • Pèrdua del respecte (por) a l’anglès
  • La informació de qualitat és en anglès (coneixement colonitzat)
  • Les relacions professionals són en anglès
  • Eduquem ciutadans plurilingües > les llengües han de ser presents a les aules
  • Els futurs mestres hauran d’ensenyar matèries en anglès
  • Treball en xarxa, treure l’aula fora de l’escola

4. Quin model d’anglès?
Anglès com a llengua franca (ELF), anglès internacional al servei de la intercomprensió entre professionals.

L’ELF és un varietat emergent de la llengua

5. Planificació a diferents nivells
Macro: estratègic, polítiques.
Meso: planificació docent: llengua/llengües dels apunts, dels exàmens, vehiculars.
Micro: organització del grup i activitats, plans de treball, recursos per fer-se entendre, ajuts a la comprensió, admissió de produccions híbrides.

6. Estratègies
Seducció, i recompenses, com a estratègia institucional.

Tractament plurilingüe, com a estratègia dels alumnes per arribar a coneixements nous i noves competències monolingües.

7. De les experiències de professores i professors que fan docència en anglès

Diversitat de perfils de l’alumnat: en uns casos predominen els estudiants internacionals, en d’altres els autòctons

Què ha d’avaluar el professor?

L’anglès no és barrera per a la transmissió del coneixement.

L’anglès com a fre per a la participació a classe.

Importància de donar el terme també en català, perquè els estudiants l’han de conèixer.

Dificultat de fer el grup en català i en anglès simultàniament, durant el mateix quadrimestre.

La llengua condiciona els temes del programa (la gènesi del contingut apareix en anglès).

La diferent composició del grup (nre. d’alumnes, procedències lingüístiques, coneixences entre la població local, etc.) condiciona la metodologia.

Fer classes en anglès no ha de voler dir abandonar les classes en català.

Importància de l’entorn per animar el professorat a fer docència en anglès (acompanyament)

La metodologia i no la llengua com a factor d’èxit o fracàs. La llengua com a palanca de canvi en la metodologia.

Evidències de satisfacció més gran en els alumnes que han fet l’assignatura en anglès (competències assolides, eines utilitzades…). Grups més reduïts, alumnes “més bons”.

En algun cas, bibliografia poc adequada en anglès.

Tàctiques del docent: explicacions concises i estructurades, preguntar sovint als alumnes, comprovar si s’ha entès, enunciats dels exàmens teòrics iguals als apunts.

Treball extra per al professorat.

Condicions del suport i formació per al professorat no sempre satisfactòries.


3 Comments

Mai 19 2010

Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita

Posted in Jornades |

L’1 de juny a la UAB organitzem la trobada Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita – IV Trobada sobre semiimmersió a Catalunya. A l’hora d’elaborar-ne el programa, l’equip organitzador vam trobar que era important que la Trobada acollís les diferents capes que configuren l’ensenyament en anglès a la universitat: la política lingüística dels òrgans de govern de la UAB en relació amb la docència en anglès, els resultats de les recerques que es desenvolupen en aquest àmbit, i les experiències de professors i professores que utilitzen l’anglès a l’aula.

Actualment, totes les universitats públiques catalanes tenen plans de llengües, comença a haver-hi estudis sobre l’ensenyament en anglès de matèries no lingüístiques a l’educació superior i les universitats disposen d’un coneixement incipient sobre les pràctiques d’ensenyar en anglès a partir de l’experiència acumulada per un nucli, petit però creixent, de professorat. És un bon moment, em sembla, de fer confluir aquest bagatge per generar un model ambiciós, que singularitzi les universitats catalanes dins el marc europeu, i que estigui fermament ancorat en les pràctiques dels parlants: professorat i alumnat en aquest cas. I és justament l’alumnat una capa important del procés. Deures pendents, doncs: cercar o crear un espai on poder incorporar la seva experiència.


No hi ha comentaris

Mai 12 2010

Competències digitals i aprenentatge

Posted in Jornades |

 

Ahir al matí vaig assistir a la conferència sobre “Competències digitals i aprenentatge”, que Boris Mir va oferir en la 20a sessió web. En destaco les idees i frases que em van interessar més:

  • L’escola és un espai d’aprenentatge, però també de custòdia i de socialització. No es pot aprendre sis hores seguides cada dia.
  • L’escola és un servei i alhora una institució. Aquesta tensió porta a regular les competències digitals, de la mateixa manera que es regulen els altres sabers integrats en els currículums. La regulació educativa i social de què ens hem dotat democràticament sempre anirà per davant dels aprenentatges informals, per molt que aquests siguin cada cop més importants. L’escola no desapareixerà, i de fet, els darrers anys ha augmentat significativament el percentatge d’escolarització en les etapes pre i postobligatòria, alhora que l’etapa obligatòria s’ha ampliat dos anys.
  • El treball per competències és incongruent amb l’organització escolar, estructurada per nivells a l’educació infantil i primària, o per especialitats a l’educació secundària. Amb una organització com aquesta, de qui és responsabilitat la competència digital?
  • La competència digital s’ha d’abordar des del saber, no des de la dimensió generacional ni des de la dimensió tecnoideològica. Estar connectat tot el dia no vol dir ser competenent digital: una persona competent digital ha de ser capaç de generar coneixement, de resoldre problemes amb la tecnologia.
  • Les competències digitals a l’escola són una carrera de fons. Ara estem en la fase d’enamorament, però ha de ser com un matrimoni.
  • Potser més que aspirar a l’objectiu de fer un ús intensiu de les TIC a l’escola, cal aspirar a aconseguir que les TIC estiguin a disposició permanent, com s’esdevé a Finlàndia.
  • La visió amb implementació porta a la innovació; la visió sense implementació és al·lucinació. La gestió del canvi és començar a fer coses. La visió la construïm mentre caminem.
  • Les innovacions han de ser escalables perquè siguin efectives, especialment en una estructura de les dimensions del sistema educatiu de Catalunya, amb gairebé 1.200.000 alumnes i més de 62.000 docents en centres públics. Una cosa són els exploradors i una altra els urbanistes. Els exploradors serveixen per obrir camí, però els urbanistes  són imprescindibles.
  • La innovació pot ser tranquil·la o disruptiva. Cal valorar què és el millor per a cada centre escolar. La innovació s’ha de fer des de les aules i per a les aules, però l’escola no es pot canviar a si mateixa, cal la implicació de tots els agents que hi estan relacionats.

En conjunt, una exposició que va integrar a la perfecció l’esbós d’un full de ruta ambiciós amb la previsió del procés que cal seguir per arribar-hi, feta des de l’experiència i el coneixement. Una exposició que, tot i estar pensada per a l’escola, té el valor de ser aplicable a qualsevol altra organització.

Si us ha interessat aquest tastet del que va dir Boris Mir, podeu consultar-ne la presentació que va utilitzar per acompanyar l’exposició, que m’imagino que ben aviat podrem trobar també, juntament amb el vídeo de la conferència, a la pàgina de la 2oa sessió web. I podeu seguir també el debat obert al blog Gencat.

Imatge: fotografia de Boris Mir publicada a la pàgina web de la 20 sessió web.


4 Comments

Mai 08 2010

Aplicacions pedagògiques del web 2.0

Posted in General, Jornades |

 

Ahir va tenir lloc a UAB Idiomes Barcelona la jornada sobre Aplicacions pedagògiques del web 2.0. Una jornada exquisida que tanca el cicle d’actes organitzats aquest curs per commemorar el desè aniversari d’aquest centre. Felicito l’equip de professionals d’UAB Idiomes Barcelona per l’encert de la jornada, tant en el plantejament com en la materialització. Vaig tenir el plaer de presentar-hi la sessió de la tarda, en la qual Ian James, Joan-Tomàs Pujolà i Enric Serra van traçar camins ben suggeridors sobre la pràctica docent en l’aula d’idiomes i sobre els fonaments que sostenen l’ús intensiu del web 2.0 i la integració de la literacitat digital en l’ensenyament i aprentantge de llengües. Un bon final per a una jornada que havia començat amb força, amb les intervencions de Nicky Hockly i Jamie Keddie, que van mostrar una excel·lent tria de recursos i activitats, seguides de la presentació del model d’UAB Idiomes 2.0 a càrrec de Javier Sánchez Bolado i Kieran Donagy i, per tancar el matí, l’experiència de Beatriz González i Lola Torres en el foment de l’autonomia dels aprenents.

Vaig sortir-ne amb energia i ganes de debatre sobre moltes de les qüestions que es van anar desgranant al llarg de la jornada. N’apunto tres que em pre-ocupen darrerament:

  • Constato una eclosió de pràctiques docents en l’ensenyament de llengües mediades per la xarxa, o el web 2.0, que contrasta amb les gairebé nul·les manifestacions sobre aquesta qüestió en termes d’estratègia directiva dels serveis lingüístics i dels centres d’idiomes: quins són els objectius prioritaris de l’organització en relació amb la xarxa, i quin n’és el marc de funcionament. A què es deu aquest silenci en l’àmbit directiu? No s’han sabut comunicar prou bé els beneficis de la xarxa, o els riscos de no marcar-hi la pròpia empremta?  Sobre l’estratègia 2.0 en els serveis lingüístics, en parlava no fa gaire a l’article “Els serveis lingüístics 2.0”, publicat a Llengua i Ús, núm. 46 (p. 38).
  • En relació amb el punt anterior, trobo a faltar també anàlisi de resultats, tant en el nivell d’evidències sobre els efectes de les aplicacions pedagògiques del web 2.0 en l’aprenentatge de llengües, com en el nivell més estratègic: ROI, mètriques, etc. No les tenim perquè no hi ha estratègia directiva?, perquè potser és prematur? No ens recreem en l’experimentació?
  • Trobo a faltar les veus dels aprenents de llengües, més enllà de testimoniatges puntuals, unes veus que en uns moments en què sembla que tot està en qüestionament, em semblen fonamentals. Per exemple, es poden bandejar els campus virtuals per obsolets, però un estudiant universitari que, amb els nous graus, pot arribar a tenir tres i quatre professors en una mateixa assignatura, com viuria un procés d’aprenentatge que calgués evidenciar en múltiples plataformes escollides per aquest contingent de docents?

De ben segur que sobre aquestes i altres qüestions tindrem ocasió de parlar-ne amb els amics i amigues d’UAB Idiomes i d’altres professionals que tresquen pels mateixos camins.

Fotografia: Agustí Camps


6 Comments

Mar 03 2010

“Copy què…?” De com el coneixement es defensa compartint-lo, amb respecte

Posted in Jornades |

[Amalgama 2010,  a partir de Red colourful buttons, de  Kup Kup Land]

Aquest divendres, Ignasi Labastida serà a la UAB per oferir-nos la conferència “Copy què? Compartint coneixement amb respecte”, dins el cicle de conferències Amalgama 2010, organitzat pel Servei de Llengues. Reprodueixo la breu presentació que vaig preparar fa uns dies per difondre aquest acte:

El format digital ha revolucionat els imaginaris i les pràctiques sobre l’ús, l’apropiació i la transformació del coneixement i la cultura. L’abundància i el baix cost són els trets constituents de l’economia dels bits, davant l’escassetat i els costos elevats que caracteritzen l’economia dels àtoms.

En aquest context, cada cop hi ha més persones i organitzacions que aposten decididament per alliberar continguts a la xarxa, i alhora emergeixen nous models que contribueixen a la sostenibilitat d’aquestes iniciatives. Així mateix, es generen noves necessitats, com poder disposar d’instruments que facilitin la pràctica de compartir el coneixement i d’utilitzar, amb respecte, els recursos d’altri.

Més enllà de la rellevància actual en el camp de la producció i reproducció de continguts digitals, la reflexió sobre els drets de propietat intel·lectual s’estén a tots els àmbits de la vida. Recordo com em va impressionar la intervenció de Vandana Shiva en les II Jornades crítiques sobre propietat intel·lectual, també conegudes com a jornades copyleft, que van tenir lloc a Barcelona a l’abril del 2004. Hi va denunciar les pràctiques de biopirateria que les transnacionals biotecnològiques duen a terme a l’Índia. Dels diversos casos que va exposar, recordo especialment la narració de la lluita per tirar enrere la patent que Monsanto havia registrat sobre l’arròs basmati, amb l’excusa de registrar una galeta que contenia aquest tipus d’arròs com a ingredient. En el seu discurs, Vandana Shiva mostrava amb claredat la immoralitat de pràctiques com aquesta i els efectes devastadors que les patents sobre la vida tenen en el coneixement desenvolupat al llarg dels anys per les comunitats de l’Índia i d’arreu,  i com posen en perill l’evolució mateixa d’aquest coneixement.

Coneixement de la vida quotidiana, artesanal o acadèmic; produccions de la natura o mediades per la tecnologia… el coneixement i la creació es defensen compartint-los, amb respecte.

De compartir coneixement, amb respecte, en parlarem divendres, 5 de març, amb Ignasi Labastida. Serà a les 12, a l’aula M1 006 de la Facultat de Medicina de la UAB. Si no hi podeu venir i us interessa el tema, podeu seguir la conferència en directe des d’aquesta pàgina.


No hi ha comentaris

Feb 18 2010

Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès?

Posted in Jornades |

Demà seré a la Universitat de Lleida, a la jornada de treball “De les polítiques a les pràctiques: estratègies per a la introducció d’una tercera llengua i per a la gestió del plurilingüisme a l’aula”. La jornada, organitzada pel Cercle de Lingüística Aplicada i els vicerectorats d’Activitats Culturals i Projecció Universitària, i de Relacions Internacionals d’aquesta universitat, s’adreça a vicerectorats i serveis universitaris de les universitats catalanes que treballen en l’àmbit de la política lingüística i de la internacionalització.

Els organitzadors em van convidar a presentar-hi una comunicació, que han acabat sent tres minipresentacions sota el títol comú de “Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès?: Apunts sobre multilingüisme i internacionalització a la universitat”. La primera de les minipresentacions, sobre els condicionants i les condicions de partida, en principi prou favorables, que es donen actualment per a introduir una tercera llengua a les universitats i gestionar-hi el plurilingüisme; la segona, sobre l’experiència de la UAB en relació amb el Pla de llengües, i la tercera, de presentació d’elements per al debat:

  • la necessitat de poder contrastar els resultats obtinguts des de diferents enfocaments
  • gestió del multilingüisme o governança del multilingüisme?
  • l’empoderament dels diversos agents de la universitat en el desplegament de polítiques lingüístiques
  • tercera llenga o anglès?
  • multilingüisme asimètric
  • internacionalització: model i condicions

Us deixo la presentació que he preparat com a suport de la comunicació, en la qual pot ser que hi faci encara alguns canvis.

per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?View more presentations from Marta Estella.


5 Comments

Feb 11 2010

Política lingüística universitària: lliçons d’Euskadi

Posted in Jornades |

 

Euskadi Korrika 2007, David Gil Oliva

Ahir va tenir lloc la VI Trobada sobre política lingüística universitària, a la UPC. Hi va intervenir, com a convidat, el vicerector d’Euskara i Plurilingüisme de la Universitat del País Basc (EHU), Jon Irazusta, que va fer una presentació sobre la política lingüística d’aquesta universitat i el seu Pla de plurilingüisme.

Em va semblar destacable el recull sistemàtic d’indicadors en política lingüística que ha fet l’EHU els darrers anys, i com s’utilitzen per avaluar l’assoliment dels objectius en aquest àmbit, així com els resultats obtinguts per a alguns d’aquests objectius; per exemple, l’increment de l’oferta d’assignatures en euskera i en anglès o francès, i l’increment del personal acadèmic acreditat en euskera o en una llengua estrangera.

També em va semblar remarcable el fet que el Pla faci un reconeixement explícit del francès, com a llengua estrangera de proximitat que és, i que hi hagi una oferta, petita, d’assignatures no lingüístiques en aquesta llengua, per contrast amb la situació a les universitats catalanes, en què la docència en una tercera llengua equival a docència només en anglès.

Finalment, em va cridar l’atenció l’enfocament sobre les dades d’ús de l’euskera en la docència. A la Universitat del País Basc han apostat per prioritzar l’existència d’una oferta en euskera en les assignatures en què hi ha més demanda, a diferència de les universitats catalanes, en què hem orientat els esforços a intentar incrementar en termes globals —sense gaire èxit, cal dir— el percentatge de grups en català i, darrerament, també i sobretot, en anglès. Un enfocament, el del País Basc, basat en la disponibilitat lingüística, que no hauríem d’ignorar, sobretot després de veure’n els resultats. (De disponibilitat lingüística i política lingüística, en parlàvem en aquest apunt.)


No hi ha comentaris

« Prev - Next »