Marta Estella

Archive for the category General

Jun 10 2011

Jyväskylä [6]: competitivitat, carrera professional i estudiants internacionals

Posted in General |
Edifici Lyhty, Universitat de Jyväskylä

Edifici Lyhty, Universitat de Jyväskylä

Maailma lähellä – World is here és un portal que té com a finalitat facilitar el contacte entre els estudiants internacionals de Jyväskylä i les empreses de l’entorn per tal que els primers puguin fer pràctiques professionals i les segones aprofitar el bagatge lingüístic i cultural d’aquests estudiants per incrementar la seva competitivitat. És un projecte de la Universitat de Jyväskylä, la Universitat JAMK de Ciències Aplicades i altres institucions de la Finlàndia central.

Les empreses poden publicar-hi ofertes i els estudiants el seu portfolio i carta de presentació, que s’integren a la base de dades del portal. Les competències lingüístiques i el coneixement cultural són dos dels cincs filtres principals que poden aplicar les empreses per trobar el perfil d’estudiant que respon a les seves necessitats. Va ser tot un plaer escoltar com el responsable del projecte a la Universitat de Jyväskylä, del Servei de Carrera Professional, parlar de la importància de la competència intercultural per a les empreses, o de la necessitat d’aprendre finès per als estudiants encara que no sigui estrictament necessari per al lloc de treball.


No hi ha comentaris

Jun 09 2011

Jyväskylä [5]: comunicació i promoció a càrrec dels estudiants

Posted in General |
Say hello to your neighbour 2

Say Hello to your neighbour, a Jyväskylä

La implicació dels estudiants en l’activitat de la Universitat de Jyväskylä té una altra via en la figura dels estudiants ambaixadors. En un replantejament de la política de promoció, la Universitat ha decidit deixar en segon terme els mitjans més tradicionals, inclòs el Facebook institucional, i confiar als mateixos estudiants una part important de la promoció adreçada a l’alumnat de secundària. Són els estudiants ambaixadors, seleccionats entre els estudiants de les diferents titulacions, que tenen com a missió explicar als futurs estudiants com és la Universitat i informar-los sobre els estudis que estan cursant.

La Universitat té una pàgina al Facebook des de la qual els ambaixadors publiquen informació sobre els estudis i responen les preguntes dels futurs estudiants. Ho fan des d’un compte personal, amb el seu nom i cognom i foto, però amb una identificació clara darrere el nom de la seva qualitat d’ambaixadors de la Universitat. Així mateix, els ambaixadors utilitzen el vídeo per a la seva missió. Entre les funcions dels ambaixadors també hi ha participar activament en les sessions informatives que la Universitat organitza per als estudiants de secundària. Tota la informació sobre els ambaixadors té un lloc destacat en el portal adreçat als futurs estudiants, una mostra de la rellevància que té aquest programa en l’estratègia de comunicació i promoció de la Universitat.

Els ambaixadors segueixen una formació de l’Oficina de Comunicació i Promoció de la Universitat abans d’iniciar la seva tasca, i reben una compensació econòmica per la feina que realitzen, que s’estima en 40 h per semestre.

Els primers resultats del programa d’ambaixadors són positius, ens deia una responsable de Comunicació de la Universitat: els estudiants de secundària confien més en una informació facilitada per altres estudiants i alhora les informacions proporcionades pels ambaixadors s’ha demostrat que són correctes des del punt de vista de la Universitat.


No hi ha comentaris

Jun 09 2011

Jyväskylä [4]: l’acollida dels estudiants de mobilitat

Posted in General |
Survival kit

Kit de supervivència per als estudiants de mobilitat

De Jyväskylä sobta la cura amb què la Universitat acull els estudiants de mobilitat, i el paper dels estudiants locals i de la comunitat universitària en la construcció d’aquesta cura.

La Universitat assigna un estudiant tutor a cada estudiant de mobilitat abans que arribin a Jyväskylä. Les funcions d’aquest tutor són contactar amb els estudiants que té assignats, entre 4 i 6, quan encara són als països d’origen per presentar-se i oferir-se per resoldre o vehicular dubtes; recollir les claus de l’apartament on s’estaran, i portar-hi el kit de supervivència (a la foto): un equipament bàsic de segona mà per sobreviure els primers dies, que els estudiants han de retornar quan se’n van. Quan arriben els estudiants de mobilitat, els tutors els recullen a l’estació i els porten a l’apartament, i els primers dies els acompanyen a l’Oficina de Relacions Internacionals, la caixa, la comissaria (on s’han de registrar) i el supermercat. Així mateix, durant les primeres setmanes els tutors són el punt de referència per als estudiants de mobilitat, per orientar-los en tot allò que els calgui. Els tutors reben una compensació econòmica per la tasca que desenvolupen, que no és reconeguda, en canvi, com a crèdits.

Les activitats culturals i lingüístiques no formals són organitzades per l’Erasmus Student Network, integrada a la Secretaria d’Afers Internacionals de la Students’ Union: el Finnish club, per introduir els estudiants en la cultura local, i el Café Lingua, una activitat que trobem també en altres universitats d’Europa, entre les quals la UAB.

La implicació de la comunitat universitària en l’acollida dels estudiants de mobilitat també es vehicula mitjançant el Friendship Family Programme, en el qual vuitanta famílies de Jyväskylä, treballadors de la Universitat la majoria, acullen un estudiant de mobilitat. La funció de les famílies és quedar almenys dos cops amb l’estudiant per fer una activitat en família. Sorprenentment, o no, és un programa molt popular entre els estudiants de mobilitat.

En l’àmbit més institucional, a l’inici de cada semestre la Universitat organitza unes Jornades d’acollida, habituals en moltes universitats. Hi destaca la sessió “Encountering a new Culture: shock, Stress and Success”, a càrrec d’una persona experta en comunicació intercultural. El llindar entre el que és institucional i el que no ho és, però, es desdibuixa a la Universitat de Jyväskylä; ho hem vist en aquest apunt i en parlaré també en els apunts següents.


6 Comments

Jun 08 2011

Jyväskylä [3]: les llengües a la Universitat

Posted in General |
AClasse

A classe de finès

A la Universitat de Jyväskylä, les llengües compten. Els estudiants de grau han de cursar matèries de llengua i comunicació amb finalitats acadèmiques en una de les llengües nacionals oficials (finès o suec) i estudiar l’altra llengua oficial i una o dues llengües estrangeres. El suec, doncs, és matèria obligatòria per als estudiants de parla finesa tot i que Jyväskylä queda lluny de les zones de costa suecoparlants, com és obligatori a tot Finlàndia que en diversos nivells de l’ensenyament els alumnes estudiïn la llengua oficial que no han declarat com a seva.

Els cursos de llengua, com totes les assignatures de la Universitat, són gratuïts per als estudiants d’arreu, tot i que hi ha plans pilot en alguns estudis per començar a introduir taxes per als estudiants extracomunitaris a partir del curs vinent. Obligatorietat i gratuïtat expliquen que 9.000 estudiants es matriculin cada any al Centre de Llengües, en una universitat que en té 16.000.

Tot i ser una universitat fortament orientada a la internacionalització, els estudis de grau són en finès, mentre que als màsters, coexisteixen programes en finès i en anglès. Als exàmens, els estudiants poden escollir utilitzar el finès o el suec, i generalment també l’anglès. Per als estudiants de mobilitat, hi ha una una oferta específica d’assignatures en anglès. Com a les universitats catalanes, la docència en anglès és una qüestió d’actualitat, però per motius diferents. És tema de debat al subcomitè d’afers internacionals de la Students’ Union, on arriben queixes d’estudiants de mobilitat pel nivell d’anglès d’alguns docents, i també pel fet que part de l’oferta en anglès són cursos en línia o cursos, si se’n pot dir així, en què l’estudiant rep una llista de lectures sobre les quals s’ha d’examinar, sense classes pròpiament dites. La qualitat de l’anglès també és objecte de debat als òrgans de govern de la Universitat, que han acordat introduir una acreditació de nivell per al professorat que faci docència en aquesta llengua, una mesura que, ens deien col·legues del Centre de Llengües, té alguns detractors per la limitació que pot representar en l’extensió de l’ús de l’anglès en la docència. A diferència de Catalunya, la Universitat de Jyväskylä no es planteja l’oferta en anglès com un instrument per millorar la competència lingüística dels estudiants locals i els mateixos estudiants troben bé aquesta política, segons em va dir la secretària de relacions internacionals de la Students’ Union.

Un fet que sorprèn positivament de Jyväskylä és el tractament del finès en les actuacions adreçades als estudiants internacionals: la informació que ofereix la Universitat als futurs estudiants sobre les llengües de docència és clara, no intenta ocultar la llengua. Així mateix, hi ha un ampli itinerari formatiu en finès com a segona llengua o com a llengua estrangera, i el finès és considerat un valor per als estudiants internacionals, sense complexos. Com a mostra d’això darrer, el curs introductori de 25 hores dins l’Escola Internacional d’Estiu en Ciències Humanes. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir, com a alumna convidada, a una classe d’aquest curs, on estudiants del sud-est asiàtic, de l’Àfrica subsahariana, d’Europa… aprenien a sobreviure en finès i  jo quatre mots de cortesia.

Actualment, a la Universitat de Jyväskylä s’ha constituït un grup de treball que ha d’elaborar una proposta de Pla de llengües que renovi el document aprovat el 2004. Preocupa, em deien col·legues de la Universitat, la implementació del Pla, com traspassar el mer document d’intencions. Davant la grandesa lingüística de Jyväskylä, em va satisfer poder aportar l’experiència del Pla de llengües de la UAB.


2 Comments

Jun 06 2011

Jyväskylä [2]: el Centre de Llengües

Posted in General |

Kilieskus – Language Centre

La Universitat de Jyväskylä té un Centre de Llengües potent, integrat per 85 professionals que treballen per promoure l’aprenentatge de les llengües i la comunicació. Crida l’atenció l’aposta ferma per transcendir l’àmbit de la llengua estricta, amb una oferta que recorre la competència intercultural, la comunicació per al món laboral i la comunicació amb finalitats acadèmiques. Communication in a Multicultural Workplace, EU Presentations, Autoethnography: Writing from Self, Qualitative Research Writing, Working with Corpus Tools són alguns dels cursos de l’oferta en anglès.

Destaquen així mateix la varietat i la flexibilitat: cursos dirigits en 16 llengües, recursos per a l’aprenentatge autònom en una quarantena i un programa de parelles lingüístiques obert a totes les llengües; oferta presencial i semipresencial, o cursos que van de les 8 a les 70 hores de presència, amb una àmplia gamma intermèdia, atenent les característiques del curs i el públic a qui s’adreça.

És remarcable el programa de parelles lingüístiques, EOTO. Creat el 1993, es tracta d’un programa semidirigit: el Centre de Llengües, que n’ha bastit l’itinerari formatiu i que en certifica l’assoliment, hi posa també el suport d’un professor, que no ha de conèixer necessàriament les llengües que intercanvien els aprenents.

Entre els recursos que ofereix el Centre, destaquen KOPS, una eina per planificar l’estudi de llengües i comunicació, i Omnibus, un recurs per a la preparació per a l’aprenentatge en línia. Són dos recursos senzills, d’estètica caduca, que mostren, però, la voluntat d’atendre les diverses maneres d’aproximar-se a l’aprenentatge de llengües.

El Centre de Llengües té aliances amb departaments i centres de la Universitat de Jyväskylä, amb els quals participa en projectes com Language Campus o F-Shape. Així mateix, conjuntament amb la Unitat de Comunicació i Promoció, ofereix serveis de traducció, revisió  i edició de textos, amb un enfocament que va també més enllà de la llengua i entra en la competència cultural, les relacions públiques i els mitjans de comunicació. Des d’aquest àmbit han començat a treballar en un projecte molt semblant a la nomenclatura interuniversitària en anglès de les universitats catalanes.

En definitiva, el Centre de Llengües de la Universitat de Jyväskylä és un projecte ambiciós, amb una trajectòria d’estratègia sòlida i orientada a resultats, com es pot veure en aquest quadre resum de l’activitat dels darrers anys [pdf]. Un Centre de Llengües que sap què vol. En paraules de la seva directora, Peppi Taalas:

Our aim is that every student graduates with the language skills needed to communicate their expertise to others in a confident and competent way no only in their native language, but also in other required languages.


No hi ha comentaris

Jun 02 2011

Jyväskylä [1]: presentació

Posted in General |
Pedestrian lane

Camí entre els campus

La setmana passada vaig ser a la Universitat de Jyväskylä, en una estada de formació per a personal de les universitats europees organitzada en el marc del programa Erasmus. Jyväskylä és una ciutat de 130.000 habitants, 80.000 dels quals viuen dins el nucli urbà de la Jyväskylä original, 270 km al nord d’Hèlsinki. La Jyväskylä actual és el resultat de la fusió, el 2009, de l’antiga Jyväskylä i dos municipis propers.

És una ciutat oficialment monolingüe: el percentatge de ciutadans de parla sueca és molt inferior a la mitjana estatal (que és el 5,4% de la població) i el nombre absolut de suecoparlants no arriba ni de bon tros al mínim perquè el municipi sigui declarat bilingüe. Com a tot Finlàndia, però, tant el finès com el suec són llengües oficials de l’Estat. A Jyväskylä crida l’atenció la consciència sobre el rol que tenen les llengües per al desenvolupament personal i comunitari. Com a mostres d’això darrer,  el repertori d’11 llengües, a més del finès, amb què l’Ajuntament de Jyväskylä ofereix la informació bàsica sobre la ciutat: anglès, suec, rus, francès, alemany, espanyol, italià, estonià, japonès, xinès i hongarès. I aquest paràgraf de la versió en anglès del mateix web:

Foreign residents and international networks

There are approximately 3100 foreign residents in Jyväskylä from 113 different countries. Russians, Estonians, Afghans and Iranians constitute the largest groups in the foreign community. Jyväskylä Public Library is able to offer most immigrants material in their native language. Jyväskylä is a member of several international networks and has twin cities in twelve countries.


No hi ha comentaris

Abr 10 2011

Decidim sobre les llengües, també

Posted in General |

Avui que Barcelona ha decidit, juntament amb altres poblacions de Catalunya, avui que 257.645 persones han votat en la consulta sobre la independència a Barcelona, avui que el sí guanya per aclaparadora majoria, em sembla oportú apuntar la necessitat de decidir també sobre quin serà el règim lingüístic de la Catalunya independent.

Recupero, per la claredat amb què s’exposen i perquè se situen fora de la zona de comfort del discurs convencionalment favorable a la llengua catalana, dos textos de Janquim (Joan Carreras) i d’Albert Branchadell: La finestra de la independència i Més enllà del català: els reptes lingüístics de Catalunya (pdf), respectivament.

I en destaco dues preguntes que es formula Janquim:

Renúncies formals
Què passaria si el pla per a la independència deixés molt clar que el nou estat independent serà bilingüe i multicultural, renunciant a les idees d’hegemonia del català i a les idees de “recatalanització” de Catalunya?

Acceptacions formals
Què passaria si el pla per a la independència deixés molt clar que al nou país independent hi hauria dues llengües oficials i que tothom tindria el deure de conèixer les dues i el dret d’usar-les i es deixés clar que el model lingüístic a l’escola es mantindria com fins ara?

I també els quatre reptes que planteja Albert Branchadell: salvaguardar el català, assumir el castellà, reconèixer les altres llengües i millorar l’anglès. Diu també Branchadell que “la independència no en resoldrà automàticament cap”. Per això mateix, em sembla important decidir com encarar-los en una Catalunya independent.

Acabo amb la presentació de Janquim sobre La finestra de la independència, una invitació a llegir el document.


No hi ha comentaris

Mar 10 2011

La dificultat de posar preu al valor

Posted in General |

Value
Avui he rebut encara una mostra de reconeixement per les II Jornades d’aprenentatge de llengües que van tenir lloc a la UAB fa quinze dies. Personalment me’n sento poc mereixedora però l’he acceptat de grat perquè em sembla un reconeixement merescut a l’equip de persones que van treballar activament en l’organització de les Jornades. Ha estat en la sessió de debat estratègic sobre la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats. Segones Jornades d’aprenentatge de llengües i debat estratègic de la Comissió de Llengua, dos esdeveniments per als quals hi ha hagut una inversió notable en hores de dedicació, certament, però sobretot hi ha hagut una inversió en compromís, ambició, professionalitat i generositat, uns valors difícils, si no impossibles, de quantificar. De la mateixa manera, es fa difícil, si no impossible, quantificar el valor que aquests dos esdeveniments aporten com a resultat. Quant val la satisfacció, la il·lusió i l’energia renovada amb què se n’anaven molts dels participants a les II Jornades?, o quant val el suport tècnic de la Comissió en els posicionaments institucionals de la Xarxa Vives sobre la llengua? No tenen preu, no disposem d’instruments per mesurar-ne el valor, però, no obstant això,  aporten valor, ho sabem. Com sabem que el que de debò val, el que de debò compta és el capital intel·lectual que hem anat acumulant amb els anys els serveis lingüístics, un capital imprescindible i no externalitzable.

Acabo amb un fragment d’un apunt que vaig escriure aviat farà dos anys, que em sembla del tot vigent:

Cada cop és més clar el valor del capital intel·lectual en les organitzacions, per molt que els estats comptables tradicionals continuïn ignorant aquest fet. En els serveis lingüístics universitaris, crec que el punt fort del capital intel·lectual és el capital humà, o les competències de les persones, molt per davant del capital estructural o l’estructura interna (procediments, gestió, dominis a internet, registres de marca, etc.), i el capital relacional o l’estructura externa (explotació de bases de dades d’usuaris, fidelització d’aquests, notorietat, etc.). Fins i tot diria que el capital relacional depèn en bona mesura de la reputació dels professionals dels serveis i les relacions que estableixen amb altres professionals, més que no del mateix servei com a organització. Molts projectes i encàrrecs de feina es fan perquè hi ha confiança en la capacitat d’unes persones per portar-los endavant, i d’aquests vincles personals, d’aquest networking, en surten les aliances més sòlides.

Aquesta situació es pot considerar més o menys satisfactòria, però és un fet, i seria absurd fer veure que les coses són d’una altra manera. I potser és inevitable que sigui així quan es tracta de treball postfordista, un treball que no es pot clonar, espedaçar o empaquetar en sèrie.  […]

Imatge: Value, de Roscoe van Damme


3 Comments

Feb 16 2011

Qui necessita un pla?

Posted in General |

Need

Un pla pot respondre a necessitats de tipus divers: necessitats normatives, necessitats formulades explícitament o necessitats subjectives. Els plans de llengües de les universitats van sorgir fa anys fruit de necessitats subjectives, unes necessitats percebudes sobretot pels serveis lingüístics, que ens vam autoassignar, en molts casos, l’encàrrec d’elaborar el pla i maldar després perquè fos pres en consideració. Actualment, els plans de llengües de les universitats de Catalunya responen a necessitats formulades explícitament, per part dels equips de govern. Aquesta formulació explícita no és del tot aliena als incentius que representa el fet de disposar d’un pla de llengües, en la mesura que ha estat un indicador per al finançament per objectius de les universitats. Som lluny encara d’uns plans de llengües que responguin a necessitats normatives, com em deien unes col·legues de Finlàndia que s’esdevé a les universitats d’aquest país. I en el nostre context, em costa trobar-hi avantatges, a una hipotètica necessitat que es formulés com a norma. La situació actual em sembla prou satisfactòria: els plans de llengües responen a demandes explícites dels equips de govern, més o menys incentivades externament, però també, i en alguns casos sobretot, com a resposta a necessitats reconegudes i articulades internament.

El pas d’uns plans de llengües que responen a necessitats subjectives dels serveis lingüístics a uns plans que resulten d’una necessitat formulada explícitament pels equips de govern no és banal. Té efectes importants, entre els quals el replantejament del rol que tenim els serveis lingüístics en la planificació lingüística de les universitats i la capacitat d’influència en la política lingüística universitària. D’això i d’altres qüestions, en parlarem aquesta setmana la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives a la Universitat de Vic.

Imatge: Need, de Tom Maglieri
Some rights reserved


No hi ha comentaris

Feb 01 2011

Què he après sobre plans de llengües?

Posted in General |

Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme

Dimecres passat el Consell de Govern de la UAB va aprovar el nou Pla de llengües de la Universitat.* Han passat  dotze anys des del 1999, en què es va aprovar el primer Pla de qualitat lingüística a la UAB; vuit des de l’aprovació del segon Pla de qualitat lingüística, el 2003, i tres des de l’aprovació del primer Pla de llengües, el 2008. Han estat dotze anys  intensos en la redefinició de la visió de la política lingüística a les universitats catalanes (en parlaré un altre dia), i també rics d’aprenentatges en la manera de treballar en els plans de llengües a la UAB.

Exposo tot seguit cinc d’aquests aprenentatges.

Sobre l’ambició i el possibilisme. Al llarg dels anys ens hem mogut entre les declaracions de principis, sovint de difícil materialització, i les actuacions possibilistes, de vegades mancades d’ambició. En el nou Pla hem mirat de resoldre aquesta tensió mitjançant la fixació d’un full de ruta a cinc anys vista, que conté una visió i un marc general ambiciós, i una llista d’actuacions per al 2011, prioritzades. El marc general empara discursos i pràctiques volguts però que  no han pogut ser prioritzats per a enguany, i indiquen el camí a recórrer; les actuacions marquen els compromisos contrets.

Sobre els recursos. Ara em sembla obvi; fa anys no tant: un pla sense recursos darrere difícilment pot funcionar. Cal que cada actuació porti associats un responsable i un pressupost aprovat. El fet d’optar per unes actuacions anuals ens ha permès portar el Pla al terreny dels resultats, tenint en compte les prioritats i la disponibilitat pressupostària de cada any.

Sobre l’alineació. Ara també em sembla obvi, i fa uns anys no m’ho semblava tant: el Pla de llengües ha d’estar molt ben alineat amb els objectiues estratègics de la Universitat, que en el cas de la UAB marca el Pla director. És un requisit perquè tingui impacte en l’actuació de la Universitat, i no es quedi en una declaració d’intencions.

Sobre la participació. La política lingüística és transversal. Sempre ho ha estat, però actualment hi ha més consciència dels vincles entre la política lingüística i la internacionalització, la comunicació, la política acadèmica, la política de recursos humans, etc. Durant el procés d’elaboració del nou Pla de llengües hem comptat amb la participació activa de tots els agents clau, per tal d’intentar que el Pla reculli de la millor manera possible les necessitats i les inquietuds de la comunitat universitària, i per tal d’assegurar que totes les actuacions de la Universitat que tenen implicacions lingüístiques estiguin ben alineades amb el Pla. El procés de consultes per a l’elaboració del nou Pla  ens ha portat molt de temps, molt més, amb diferència, que la redacció pròpiament dita.

Sobre la comunicació. Molt vinculada a la participació, la comunicació és un factor crític, com a garantia de transparència i com a voluntat d’establir canals oberts a la comunitat.  Amb el primer Pla de llengües, crec que hem assolit bastant el primer objectiu. El segon és més difícil: demana, d’una banda, desintegrar un document institucional en petites peces que es puguin adaptar bé a les diferents pàgines web de la Universitat, en forma de preguntes més freqüents, notícies, experiències viscudes, etc.  I, el més difícil, demana obrir canals de conversa  que arribin a les persones que ho necessiten en el moment que ho necessiten. Aquest serà el gran repte del nou Pla de llengües.

*El Pla es publicarà pròximament al web. Actualització: el Pla de llengües de la UAB ja es pot consultar al web.


No hi ha comentaris

« Prev - Next »