Marta Estella

Gen 09 2011

Traducció xarxa: utopies i distopies

Posted in General |

Collective Strings 2

‘La traducció xarxa: utopies i distopies’ és el títol d’un article que m’ha publicat la revista Tradumàtica, al núm. 8, un monogràfic sobre localització i web. Hi presento una anàlisi dels canvis disruptius que experimenta actualment la traducció, a causa de les transformacions socials i econòmiques derivades de l’expansió dels serveis de web 2.0 i de la globalització dels mercats i del treball. La traducció xarxa ha esdevingut el paradigma de la traducció actual, amb un recorregut on convergeixen la traducció social en totes les seves manifestacions i les maquiladores virtuals de la traducció en entorns web; la cara i la creu del crowdsourcing: la utopia i la distopia.

La traducció xarxa representa un fort desafiament a la professionalització de la traducció, però alhora també obre nous camins per als professionals de la llengua. Sens dubte, són temps molt interessants i decisius per al futur de la traducció. Com veieu aquest futur? M’agradarà conèixer la vostra opinió.

Imatge: Fotografia  que vaig fer de la instal·lació Collective Strings, de Karoline H. Larsen, a l’exposició Værker der virker / Works at work (Copenhaguen 2009)


This entry was posted on Diumenge, 9 Gener, 2011 at 22:25 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

2 Responses to “ Traducció xarxa: utopies i distopies”

  1. Marta de Blas Says:

    Bravo, Marta. Meravella l’escenari d’utopies i neguiteja el de distopies que descrius. I això que només parlem de traducció!

    Des d’aquest present (…però les utopies no eren projeccions de futur?) que ens toca viure com a professionals i com a persones, oscil·lant dia sí i dia també entre l’excitació per la novetat i l’ofuscació… per la novetat, s’agraeix aquesta anàlisi teva: en fi, que siguis tan màquina i alhora estiguis tan en el núvol. Gràcies també per contribuir a (o forçar-nos a) incorporar nous conceptes i noves paraules en la xarxa rizomàtica, i més aviat enredada, dels propis coneixements.

    I finalment, servidora valora especialment la gosadia d’utilitzar el femení com a genèric, una aposta realment disruptiva, que pot perforar o taladrar a més d’un i fins i tot a més d’una.

  2. Marta Estella Clota Says:

    Gràcies, Marta, pel comentari. M’ha agradat això d’oscil·lar entre l’excitació i l’ofuscació per la novetat. Suposo que la gràcia és mantenir la curiositat i deixar-se apassionar pel que ens ve de nou.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.