Marta Estella

Set 25 2010

Aranès, anglès i terceres llengües

Posted in General |

Smarties
Dimecres el Parlament va aprovar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran (text en pdf). Una bona notícia, sens dubte, principalment per dos motius, que resumia el vicepresident del Govern en aquestes paraules: [la llei] “recupera la legitimitat d’una llengua que és part del nostre patrimoni cultural i històric”, i “permetrà que la seva identitat [d’Occitània i l’Aran] sigui reconeguda de forma indiscutible”.

La llei també introdueix, sense fer-ho explícit, una qüestió que em sembla interessant: els diferents graus d’oficialitat que pot tenir una llengua. Concretament, estableix que les lleis del Parlament s’han de publicar en aranès, versió que té caràcter oficial (art. 7.1), però no així les disposicions, resolucions i acords, que només s’hi han de publicar si afecten específicament l’Aran. Així mateix, estableix que totes les persones poden utilitzar l’occità en les relacions escrites amb l’administració de la Generalitat i els organismes i les empreses que en depenen, arreu de Catalunya (no només a l’Aran), sense que se’ls pugui exigir cap tipus de traducció, i que també poden utilitzar l’occità en el servei unificat d’informació i consulta ciutadana de la Generalitat de Catalunya (art. 6.2). És a dir, l’occità és oficial a Catalunya, sense que d’aquesta oficialitat se’n derivin els mateixos drets que per al català i el castellà, llengües oficials de Catalunya.

Aquesta graduació en l’oficialitat d’una llengua hauria de servir per a altres casos; per exemple, per al reconeixement de l’anglès a la universitat, una necessitat cada cop més evident, i no per això resolta. Les universitats a Catalunya ja expedeixen certificacions en anglès; l’anglès s’utilitza cada cop més en la docència, però la legislació vigent només estableix drets i deures per a professorat i alumnat en relació amb el català i el castellà; l’anglès és també cada cop més requisit per a la selecció i promoció del personal d’administració i serveis, etc. Caldria, em sembla, donar a l’anglès un cert grau d’oficialitat, dotar les universitats d’un marc per a l’ús de l’anglès que asseguri la disponibilitat lingüística en aquesta llengua, en la mesura que es consideri convenient, i els drets i deures que es deriven de la docència en anglès. I cal, sobretot, no continuar fent veure que l’anglès és una tercera llengua, al costat del francès, l’alemany, l’italià… Si la realitat i la voluntat política discriminen clarament l’anglès d’aquestes altres llengües, val més que ho reconeguem.

Imatge: Smarties + Boring English Project = Pictures, Krug6
CCccautoriaccdinersccigual


This entry was posted on Dissabte, 25 Setembre, 2010 at 20:03 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. Both comments and pings are currently closed.

Els comentaris estan tancats.