Marta Estella

Set 15 2010

Sobre el decret d’acreditació lingüística a la universitat

Posted in General |

 

Ahir el govern va aprovar el decret sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats catalanes. És la culminació d’un procés molt llarg, massa llarg, i tortuós, que ha patit fortes pressions de sectors que han jugat fort perquè el decret no s’aprovés. Però finalment s’ha aprovat, gràcies a la tenacitat, la professionalitat i la destresa de moltes persones que han treballat perquè el decret arribés a bon port. Cal reconèixer i agrair la feina feta.

Dit això, faig uns comentaris a propòsit del decret:

  • Una aposta clara pel multilingüisme (o, si més no, pel trilingüisme català-castellà-anglès) és necessària, i juga a favor de la llengua catalana. Una universitat d’excel·lència és indissociable de la competència lingüística suficient en la llengua pròpia i en anglès, com a llengua franca de la comunitat acadèmica internacional. El nivell suficient de llengua és un element de qualitat, i això val per a totes les llengües que s’utilitzen a la universitat. El decret fa una referència escarida a les “terceres llengües”, que només hi són presents com a requisit per al professorat que pot estar exempt d’acreditar un nivell de català per la seva dedicació a la docència i la recerca en aquestes llengües. Català i anglès no haurien de ser opcions alternatives; el professorat que fa docència en català també hauria de tenir un nivell d’anglès adequat a l’activitat acadèmica.
  • Hem de saber recórrer a la doble oficialitat, sense manies. Un plantejament d’inici orientat a assegurar el nivell suficient de les dues llengües oficials a Catalunya potser hauria facilitat el procés.
  • Em sembla que hauríem de començar a considerar com a situació per defecte la de les persones que ja han acreditat el nivell suficient de català en l’ensenyament obligatori, i passar a la categoria d’ “altres mitjans per a l’acreditació del coneixement de català” els certificats i títols de català que expedeix la Generalitat de Catalunya i els que hi són equivalents. Seria una manera de mostrar que, a mesura que passen els anys, es van convertint en la via excepcional d’acreditació.

Felicitem-nos, doncs, pel decret, i aprofitem el que hem après en aquest procés per orientar les accions futures.


This entry was posted on Dimecres, 15 Setembre, 2010 at 23:23 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.