Marta Estella

Jul 15 2010

#somunanacio: quan els marges ocupen el centre

Posted in General |

 

Una de les qüestions que m’ha interessat de la manifestació de dissabte  és com ha portat a situar en un espai central el que generalment és marginal, ‘marginal’ en el sentit que es desenvolupa als-marges-de…

  • En primer lloc, la multitud vs. la capçalera. Després de tants dies d’estira-i-arronses per trobar una solució que fos acceptable per a tothom, la capçalera va acabar engolida per les riuades de gent que anaven a manifestar-se i que, en bona part, s’anaven situant davant del punt on s’havia previst que comencés la manifestació. La multitud va aconseguir centrar bona part de l’interès de la jornada, en detriment del paper hegemònic que tenen sempre els representants institucionals i de partits.
  • En segon lloc, els mitjans socials vs. els mitjans de comunicació més tradicionals. La manifestació va tenir “un seguiment massiu a internet”, diu Trina Milan en aquest apunt.  Seguiment massiu, tant els dies previs, com durant la manifestació, i també posteriorment. Som moltíssmes les persones que hem publicat tuits, fotos i apunts en blogs amb l’etiqueta #somunanacio, fet que posa en qüestió el paper dels mitjans de comunicació.”Per quina raó has d’acudir a una galeria d’un mitjà de comunicació, on tot està filtrat, si pots fer servir les eines de la xarxa?”, es pregunta janquim al seu blog. Gràcies als tuits, jo, com altres persones, vaig poder seguir el decurs de la manifestació —les estones que tenia cobertura—, ja que, aturada durant gairebé dues hores als Jardinets de Gràcia esperant poder avançar, se’m feia impossible veure què passava cinquanta metres endavant o endarrere.
  • Finalment, els blogs vs. les intervencions parlamentàries. El debat polític més interessant sobre el post 10 de juliol es produeix ara mateix als blogs. Vicent Partal se’n fa ressò a l’editorial d’avui de Vilaweb. Al costat del xup-xup saborós que es produeix a la blogosfera, les cròniques parlamentàries són d’un fat que em porta a moure’m entre l’avorriment i la indignació.

Els marges ocupen el centre. Potser l’esperança és que aquesta ocupació s’estengui també a l’acció política.

Si t’ha agradat aquest apunt, pots votar-lo als Premis Blocs Catalunya.


This entry was posted on Dijous, 15 Juliol, 2010 at 23:36 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.