Marta Estella

Jun 16 2010

Estil 2.0 i confiança

Posted in General |

 

Ahir es va presentar la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha esdevingut ja un referent per a la participació de les administracions i altres organitzacions als mitjans socials.

En el debat generat al voltant de la presentació, janquim ha destacat una qüestió que convida al debat: les recomanacions que fa la guia (p.9) sobre els perfils personals de les persones que treballen a la Generalitat en aquests mitjans, especialment la d’ “evitar la participació en accions o moviments que puguin suscitar una degeneració de la reputació de la Generalitat i els serveis que ofereix”. Gairebé alhora, Àlex Gutiérrez ha tractat d’una qüestió molt similar, tot i que en un context diferent, a l’apunt Tenen vida privada els periodistes a la xarxa?.

Comparteixo l’anàlisi de Gutiérrez quan diu que “les tecnologies 2.0. han accentuat l’expansió geomètrica dels egos” i  “resulta fàcil caure en la temptació d’apuntar-se les medalles individualment, en comptes de posar-les al servei del mitjà que, al cap i a la fi, està finançant una determinada carrera professional”. Em sembla, a més, una anàlisi extrapolable a molts altres sectors professionals.

Ara bé, em qüestiono fins a quin punt és lícit regular específicament els perfils personals dels treballadors d’una administració, un mitjà de comunicació o una universitat; per què hauria d’anar més enllà del dret reconegut a la discrepància? No es tractaria, més aviat, que els mitjans, administracions o empreses que estan “finançant una determinada carrera professional” aprenguessin a treure partit de la participació als mitjans socials dels seus professionals? Per exemple, ja hi ha institucions, com la UAB, que ofereixen una plataforma de blogs sota el domini corporatiu perquè la comunitat pugui publicar-hi, tant a títol institucional, com personal. Una altra acció possible seria crear pàgines institucionals que agreguessin els continguts generats per aquests professionals que es consideressin d’interès per a l’organització.

Acabo amb aquesta frase de Gutiérrrez, que subscric plenament: “la paraula clau és confiança: les organitzacions que funcionaran de manera òptima seran les que siguin capaces de gestionar aquesta autonomia individual sense perdre la força que dóna un equip que comparteix valors i missió”.


This entry was posted on Dimecres, 16 Juny, 2010 at 15:31 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

5 Responses to “ Estil 2.0 i confiança”

  1. Jordi Graells Says:

    Gràcies, Marta, pels comentaris sobre la Guia de xarxes socials de la Generalitat. Estem satisfets de com tothom està valorant el contingut tècnic que proposa la Guia (entorns d’intermediació en la gestió/edició, garantia de transferència, perdurabilitat…). Pel que fa a les ‘recomanacions’ per al personal al servei de la Generalitat, no cal buscar-hi cap connotació específica. Senzillament són recomanacions generals adreçades als professionals públics, inspirades amb altres antecedents i en el sentit comú, que busquen evitar mals usos.

  2. Marta Estella Says:

    Jordi, crec que el sentit de la recomanació queda clar en el context de la guia. M’he centrat en aquest punt perquè em sembla que es tracta d’una qüestió interessant, que posa en relleu la necessitat que les organitzacions afrontin el fet que la identitat personal-professional de les persones que hi treballen sovint transcendeix els límits de la mateixa organització. I certament, una recomanació general inspirada en el sentit comú em sembla més efectiva que no una normativització exhaustiva.

  3. links for 2010-06-17 » Cursos Dídac Margaix Says:

    […] Marta Estella » Estil 2.0 i confiança (tags: e-administracion) […]

  4. Francesca Cañas Says:

    Molt bon post, Marta.
    Crec que cada cop més, un entorn de confiança és considerat com imprescindible per a qualsevol tipus de relació personal i professional (no només 2.0). M’agrada el que dius, perquè just estic perfilant una presentació sobre el nostre projecte de comunitat virtual i el que destaco com imprescindible és això: l’entorn de confiança i la voluntat d’aplegar voluntats al voltant dels projectes.
    Gràcies per la reflexió!

  5. Marta Estella Clota Says:

    És interessant, Francesca, que la confiança es perfili com un element clau en diferents àmbits. Esperem que cada cop sigui un fet reconegut per les organitzacions.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.