Marta Estella

Abr 24 2010

#SantJordi: reutilitzar, compartir en el món dels bits. I en el dels àtoms?

Posted in General |

 

Red rose, Temari 09

Un dels fets que m’han cridat l’atenció d’aquest Sant Jordi ha estat l’èxit de l’etiqueta #SantJordi en els missatges de Twitter. Ahir, durant tot el dia, els missatges que la incloïen s’anaven succeint sense parar, i encara avui sovintegen, si bé amb menys intensitat. Barcelona Televisió, BTV, en reforçava la projecció pública, en reproduir-los a la televisió i al web, i també en una pantalla gegant a la plaça de Catalunya. El Sant Jordi dels bits es va fent un lloc, els darrers anys, enmig del Sant Jordi dels àtoms, el del llibre en paper i la rosa amb pètals i espines de debò. El fenomen Twitter d’enguany succeeix el de l’enviament de roses digitals, un iniciativa que Vilaweb va contribuir a difondre i que encara es manté, al costat d’altres novetats que caldrà veure si perduren en el temps, com la proposta de la Generalitat de Catalunya de felicitar Sant Jordi amb realitat augmentada.

Però el que m’ha interessat més d’aquest Sant Jordi és el fenomen també creixent dels passallibres (bookcrossing) i, sobretot, dels intercanvis de llibres que sorgeixen amb motiu d’aquesta diada. Han engegat passallibres els museus de Barcelona i l‘Oficina Any Cerdà de l’Ajuntament d’aquesta ciutat,  i en l’entorn que m’és proper organitzen intercanvis de llibres les biblioteques de la vila de Gràciael Servei de Llengües de la UAB. I és que compartir i reutilitzar en el Sant Jordi dels àtoms és un acte de compromís molt més gran que no en el Sant Jordi dels bits. Em va costar molt més triar un llibre del qual m’havia de desprendre per portar-lo a la parada d’intercanvi de llibres del Servei que no publicar unes quantes piulades amb l’etiqueta #SantJordi o repiular-ne d’altres que m’havien interessat o simplement m’havien fet gràcia.

Al compromís, s’hi refereia, en un altre context, Salvador Cardús en l’article “Èxit perillós”, publicat al diari Avui el 06.02.09, en analitzar l’èxit de Facebook:

Tercerament, hi ha un factor que fa irrellevant la xarxa: la pertinença als grups que es creen i a les causes que es proposen és absolutament gratis. Defensar una causa al Facebook, per noble que sigui, o adherir-se a un grup, per idiota que sembli, no costa res. Mai no s’havia arribat a una lluita (per una causa) amb el cost zero en responsabilitat.

I també Zygmunt Bauman en la conferència “Un món de diàspores”, que va fer a Barcelona al novembre del 2008. En les notes que vaig publicar-ne, recollia aquest pensament de Bauman:

[En el món en línia] hi ha sempre la tecla Delete, que ens permet esborrar amb un sol clic el que hem fet, les relacions que no ens interessen… Aquesta atracció que produeix el món en línia per la facilitat de tallar relacions i compromisos traspassa cap al món fora de línia, i n’afecta els significats de conceptes com contacte, relació, comunitat, que deixen de ser entesos com a conceptes sòlids i que comporten un compromís. Però en el món fora de línia no hi ha la tecla Delete.

Compartir i reutilitzar en el món dels bits està molt bé, sense cap dubte, però si tot el potencial transformador que tenen les tecnologies de la xarxa no té un trasllat en el món dels àtoms i en el de les relacions humanes a tots nivells, em sembla que deixem bona part de la feina, la més important, per fer.


This entry was posted on Dissabte, 24 Abril, 2010 at 20:16 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.