Marta Estella

Set 29 2009

Comunitats en línia en l’àmbit públic

Posted in Jornades |

 

Aquest matí ha tingut lloc el VIII seminari especialitzat en gestió del coneixement: comunitats en línia en l’àmbit públic, organitzat pel programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat un matí intens, en què hem pogut gaudir d’intervencions de nivell, que han combinat l’exposició teòrica amb la presentació i l’anàlisi de casos. Carlos Guadián ha parlat sobre el marc conceptual de les comunitats de pràctica; de l’imperatiu que tenen les administracions per innovar, d’acord amb la Llei 11/2007; de la manera diferent com s’entén l’open goverment als Estats Units i a Europa (accés a les dades vs. participació), i ha acabat amb la presentació del projecte, imprescindible, oGov.

Dolors Reig ha centrat la seva intervenció en les tipologies de comunitats, la necessitat d’obertura a l’exterior i la importància d’usar la tecnologia adequada. Ha apuntat també el debat, interessant, sobre si hi ha o no nadius digitals, i si no hauríem de parlar més aviat de saviesa digital, opció que ha defensat i que comparteixo.

Inma Grau ha explicat amb detall el cas de Forumclínic, una comunitat per a pacients de malalties cròniques; Palmira Ríos, en una intervenció mitjançant slidecast, el de Happing, i Mario Pérez-Montoro ha presentat els resultats d’una recerca que ha analitzat els factors clau d’èxit de les comunitats que s’han configurat en el programa Compartim, entre els quals, una certa presencialitat, alfabetització informacional i incentius. S’agraeixen aquestes anàlisis a fons,  més enllà dels flaixos habituals, com els milions que ha fet Dell al Twitter (en deuen haver fet més amb la promoció que els ha aportat la història que no de vendes directes).

També en el terreny aplicat, José Antonio Gallego ha presentat alguns exemples de càlcul del ROI d’una comunitat i d’indicadors a tenir en compte en la confecció de mètriques, en una intervenció  molt de “tocar de peus a terra”, que volia donar pistes sobre com presentar els avantatges de la constitució de comunitats de pràctica en una organització. Un projecte de mitjans socials, ha dit, ha d’aconseguir un d’aquests tres objectius: rebaixar costos, incrementar fonts actuals d’ingressos o crear noves fonts d’ingressos. Jay Cross ha tancat el matí amb una videconferència sobre aprenentatge informal, en què ha exposat que les comunitats, com les tòfones, es produeixen de manera natural però també es poden cultivar, que l’aprenentatge és un procés molt natural —cal fixar-se en com aprenen els infants: observant, parlant, experimentant…)—, i ha fet un interessant paral·lelisme entre els models d’aprenentatge (un a un, de grup i informal) amb els sistemes de govern i les opcions tecnològiques.

Hi ha hagut algun punt de debat, poc, a la sala i virtualment, sobre si es poden diferenciar o no les comunitats de pràctica i les d’aprenentatge, sobre l’afirmació de  Gallego que les comunitats com més jerarquitzades, millor, una afirmació que no comparteixo: els diferents rols que calen per al desenvolupament d’una comunitat no són una qüestió de jerarquia, i sobre el compromís dels professionals per esmenar continguts erronis a la xarxa, per exemple, la Viquipèdia.

Podeu consultar alguns dels materials del seminari a Sclipo, i les tuitades a Twubs.


This entry was posted on Dimarts, 29 Setembre, 2009 at 23:22 and is filed under Jornades. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

One Response to “ Comunitats en línia en l’àmbit públic”

  1. Margarita Abella Says:

    Margarita Abella
    Jo també vaig ser al seminari. Em sembla un bon resum el de la Marta Estella de la UAB. La intervenció de Jay Cross em va agafar cansada i la vaig trobar molt simple, quasi intuitiva, ell tenia son també. Com a cosa curiosa recordo que només la sala va riure un cop i va ser per una diapo col·locada en mig d’una presentació d’una ponent ausent que la sentíem només per audio. Tot i no ser-hi la varem aplaudir! Això és el mon TIC. La virtualitat ja no és una barrera. Millor. Curiós que en les presencials dels món virtuals hi hagi poc o quasi gens diàleg. Els continguts van fer el temps curt sense ser-ho. Per acabar, entre la presencial i la realitat, tot un món! A la Pública s’està molt i molt lluny de les CO’ps. Els accessos, concursos i FP són per sistema antic, jeràrquic, també els sous, però les innovacions han de venir d’un altre model, més trasversal, més participatiu, que s’automotivi i es retroalimenti. Per mi l’angle és de més de 60 graus. Divergim encara.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.