Marta Estella

Mai 26 2009

Tecnologies i disponibilitat lingüística

Posted in General |

2317354633_2e1736e3ef_m.jpg

Wonderland. Abstract Technology monitor connector port languages

El Punt es fa ressò de la preocupació de molts mestres pels efectes que pugui tenir en la immersió lingüística l’ús a les escoles de llibres digitals amb continguts trilingües: en català, castellà i anglès. Els darrers anys les tecnologies faciliten que es puguin oferir continguts i interacció multilingües, en àmbits tan diversos com els menús dels caixers automàtics, els sistemes automatitzats d’atenció telefònica, els DVD o els programes de televisió, per esmentar-ne uns exemples. Les persones, cada cop més, podem escollir una llengua, no necessàriament la que voldríem, per informar-nos o comunicar-os per mitjà de tota mena d’entorns i  dispositius.

És una tendència imparable que seria absurd pretendre aturar. Com seria imperdonable amagar el cap sota l’ala i no abordar la qüestió, que crec que passa principalment per dos eixos:

  • La regulació.  Si el mercat tendeix a limitar, o directament impossibilitar, la tria de les llengües no estatals, entre les quals la catalana, o bé cal fixar unes condicions perquè aquesta tria sigui sempre possible, o bé cal plantejar-se una oferta des de l’àmbit públic. El que no val és apel·lar a la consciència dels ciutadans, com si tot plegat es reduís a una suma de voluntats i d’opcions personals. Segur que calen solucions diferents per a cada situació: no és el mateix la disponibilitat lingüística a l’escola que en el servei de subminstrament de gas. Però cal que les solucions hi siguin, en tots els àmbits.
  • L’actualització del discurs en política lingüística. Em sembla cada cop més evident que els conceptes de llengua pròpia vs llengua oficial, ús lingüístic individual vs ús lingüístic institucional que ens han servit durant tants anys, actualment no permeten interpretar adequadament realitats ni transformar-les. Així, per exemple, quan encara no s’ha aconseguit que la majoria d’universitats disposin de reglaments d’usos lingüístics, ja es produeixen pràctiques lingüístiques que superen el marc en què aquests reglaments van ser concebuts. És un ús lingüístic privat o institucional, la comunicació que estableix un alt càrrec amb la seva comunitat per mitjà d’un blog personal?

Comença a ser l’hora, em fa l’efecte, de bastir un nou discurs sobre política lingüística i d’adoptar amb fermesa mesures efectives en relació amb la llengua. Esperem que els nostres governants no ens decebin.


This entry was posted on Dimarts, 26 Maig, 2009 at 21:04 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.