Marta Estella

Mar 28 2009

La gratuïtat com a estratègia

Posted in General |

Dijous vaig seguir la manifestació dels estudiants per Vilaweb, que cobria la notícia utilitzant Cover it live!, una aplicació amb la qual aquest mitjà informava dels esdeveniments en directe, en forma de breus apunts, i facilitava el diàleg en temps real entre la redacció i els lectors/també redactors. Em va cridar l’atenció aquesta aplicació i vaig entrar al web, on vaig trobar, a la secció de preus, un text esplèndid sobre els motius que pot tenir una empresa per basar la seva estratègia en l’oferta d’un servei gratuït. N’extrec unes frases:

We do not charge our users a fee to use CoveritLive. […] Right now, we are focused on understanding the needs of our users and how our software can help create a new form of reporting. In addition, we are learning with them the true value of this kind of software-as-service. […]

Many software companies have started with free offerings until they understood the category better and then, with the appropriate communication, migrated users willing to pay for more advanced features while holding to a commitment to always offer a quality version at no cost.

Llegint-ho em va venir al cap l’imprescindible article de Chris Anderson Free! Why $0.00 Is the Future of Business. Anderson, editor en cap de la revista Wired, on va donar a conèixer el concepte de ‘llarga cua‘ (long tail), i autor de l’esperat llibre Free, sobre l’economia de la gratuïtat (the economics of free o freenomics), on hi exposa, entre moltes altres idees, una taxonomia de sis models de negoci de la gratuïtat:

  • freemium: com que les aplicacions, serveis i continguts web tenen uns costos variables que cada cop més s’acosten a zero, la qual cosa permet fer-hi negoci oferint-los gratuïtament: per cada usuari que paga per un servei premium 99 usuaris poden gaudir gratuïtament d’un servei bàsic de qualitat.
  • publicitat: les ofertes gratuïtes construeixen comunitats amb interessos i necessitats específics que interessen els anunciants.
  • subsidis creuats: qualsevol producte que et porta a pagar-ne un altre, com l’exemple que posa d’un grup de música que distribueix gratuïtament CD de la seva música als top manta de les ciutats on actuarà, amb la idea que en facin còpies i que això els serveixi per atraure més persones als seus concerts.
  • cost marginal zero: tot el que es pot distribuir sense costos apreciables, com la música en línia.
  • intercanvi de mà d’obra: el que genera valor pel fet de fer-ho servir, com votar les respostes del Yahoo Answers o puntuar not´cies de serveis com Digg.
  • economia del regal: la distribució a cost zero fa possible que l’altruisme esdevingui una indústria del compartir (la Viquipèdia).

Aquest matí, a l’hora d’esmorzar, també he parlat tangencialment d’aquesta qüestió amb uns companys del Servei de Llengües, a propòsit del projecte Opencourseware, de les seves limitacions des del punt de vista pedagògic i dels seus beneficis quant a increment de notorietat, projecció de la responsabilitat social i captació d’usuaris de les institucions que hi participen. Tornant cap al despatx he recordat Giving knowledge for free: the emergence of open educational resources, una publicació de l’OCDE del 2007, que aprofundeix en els motius i beneficis d’aquest moviment.
Si comença a fer-se evident que el món es mou cap a l’economia de la gratuïtat, els serveis lingüístics universitaris no podem viure-hi d’esquena. Textos com el d’Anderson o el de l’OCDE ens donen prou pistes per començar a imaginar altres escenaris més enllà de la lògica limitadora de l’anàlisi i control de costos. I si això provoca vertigen, potser n’hi hauria prou de començar per comptabilitzar els beneficis esperats dels serveis que oferim, en la línia de l’article de Josep M. Duart, ROI i l’e-learning: més enllà de beneficis i costos. El que de ben segur no podem és córrer el risc de no fer res.


This entry was posted on Dissabte, 28 Març, 2009 at 1:43 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.