Marta Estella

Feb 20 2009

Identitats digitals

Posted in General |

Dimecres al matí vaig tenir el plaer d’escoltar Juan Freire a la 15 sessió web del cicle, excel·lent, que organitza el CEFJE del Departament de Justícia, en una exposició sobre “Les persones hem de tenir identitat digital? Com construir-la“. En destaco algunes idees.

1. Tenir una identitat digital ja no és una opció, com sovint sentim a dir (“és que no tinc temps per dedicar-hi”, “no sabria què fer-ne”…). La qüestió rellevant és si la identitat digital ens la construïm nosaltres o deixem que ens la construeixin.

2. La identitat digital no està deslligada de la identitat física. Les identitats són híbrides, i la utopia/distopia d’un espai físic vs. el ciberespai no té sentit. Freire en va posar dos exemples, ben reveladors, de grups que viuen la identitat física i digital de manera totalment integrada, que no perceben que siguin dos mons diferents: els adolescents, a partir d’un estudi de la MacArthur Foundation, i la població de Libèria, a partir de la seva experiència recent en un projecte de cooperació en aquest país. De la mateixa manera, la identitat personal i la professional tendeixen a fusionar-se.

3. Hi ha diversos gèneres de participació a la xarxa: hanging out (per passar l’estona), messing around (cerca d’informació sense un objectiu concret) i geeking out (l’apropiació, l’ús intens, autònom i especialitzat de la tecnologia). I tipus diferents de xarxes: les xarxes locals (comunitats, d’amics, companys, que es comuniquen en línia quan no es troben en l’espai físic) i les xarxes d’interès, sense barreres geogràfiques ni d’edat, en les quals es poden desenvolupar les capacitats creatives i els interessos personals i professionals. I, ens deia Freire, aquest segon nivell, les xarxes d’interès, no és possible sense el primer, les xarxes locals.

4.  Cal entendre la construcció de la identitat digital des de l’aprenentatge, i ser conscients que les tecnologies condicionen l’ús que en fem. La construcció de la identitat digital demana desenvolupar competències digitals, més que no una alfabetització instrumental, menys necessària en la mesura que la tecnologia esdevé més invisible o transparent. L’enfocament tecnològic, predominant fa uns anys, és substituït per un enfocament comunicatiu, social i participatiu. La visió dels blogs com a tecnologia deixa pas a la dels blogs com a narrativa. Quan parlem de competències digitals (H. Jenkins, 2008) parlem de joc, representació simulació, apropiació, multitasca, intel·ligència col·lectiva, navegació transmediàtica…

Després d’una exposició com la de dimecres es fa més difícil entendre com moltes organitzacions encara es preocupen per si els seus treballadors es connecten a internet per a “usos personals” i no són capaces de valorar el capital que representa el fet que aquestes persones desenvolupin les seves competències digitals i produeixin continguts d’interès en horari no feiner i amb mitjans personals, no facilitats per l’empresa. O com moltes organitzacions no s’adonen de la importància d’escoltar què en diuen els seus usuaris a la xarxa, del risc que representa, per exemple, que una universitat ignori l’existència d’un nombrós grup d’alumnes al Facebook que, literalment, odia la seva gestió acadèmica.


This entry was posted on Divendres, 20 Febrer, 2009 at 16:44 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.