Marta Estella

Des 16 2008

Multilingüisme monolingüe

Posted in Jornades |

cartell de l’ICOM (International Conference on Multilingualism)Avui ha començat l’ICOM (International Conference on Multilingualism), que porta a Castelló algunes veus destacades en la recerca sobre multilingüisme, plurilingüisme, adquisició de llengües, competència intercultural, etc. I un cop més, s’esdevé que, en una trobada sobre multilingüisme, la llengua hegemònica, d’ús gairebé exclusiu, és l’anglès (en vam parlar en una altra ocasió en aquest apunt), una gran contradicció, des del meu punt de vista, que aparentment no és percebuda com a tal per la major part d’assistents.

Vull destacar dues comunicacions que s’han presentat en castellà, la primera, i en català, la segona. Giselle Zenga-Hirsch ha exposat, a “La competencia simbólica y el reto de las instituciones educativas en relación con los alumnos plurilingües”, l’experiència d’integrar a les seves classes d’ELE (espanyol com a llengua estrangera) a la Universitat Goethe de Frankfurt alumnes d’espanyol L1 (fills d’immigrants, immigrants, estudiants de mobilitat hispanoparlants). I com això, lluny de ser un problema, que és la percepció que en tenen alguns docents, contribueix a desenvolupar la competència simbòlica dels alumnes, és a dir, la seva consciència de la posició que ocupen en un context lingüístic; el reconeixement de la memòria cultural i lingüística; la capacitat de crear realitats alternatives, segons el context i l’interlocutor, o l’habilitat d’ampliar contextos de contacte, creant i recreant identitats múltiples. Alhora, ens deia la ponent, aquesta integració representa un procés d’autoreflexió per al docent, de negociació dels propis sistemes simbòlics com a parlant (no és l’únic model de llengua a l’aula) i com a institució del sistema educatiu, ja que l’aprenentatge prové de múltiples fonts: els alumnes d’El1, els alumnes d’ELE, i la docent aprenen els uns dels altres.

Makiko Fukuda, d’altra banda, ha presentat els resultats d’un estudi sobre percepcions, usos i coneixements lingüístics de la comunitat japonesa resident a Catalunya: “Supervivència lingüística d’una colònia expatriada en una societat multilingüe: experiència de la colònia japonesa a Catalunya”. L’anàlisi de les dades mostra com la comunitat japonesa a Catalunya opta majoritàriament per aprendre les llengües de comunicació local, llevat d’alguns casos de persones transeünts (resultat de mobilitat laboral temporal) que utilitzen preferentment el japonès en la seva vida quotidiana. Quant a les prioritats en l’aprenentatge de les llengües de comunicació local, s’opta en primer lloc pel castellà, pel seu caràcter de llengua oficial a l’Estat i pel seu abast territorial com a llengua de comunicació. Una minoria, que en molts casos ha establert relacions familiars a Catalunya, opta també per aprendre català. Entre els factors condicionants en la tria de llengües, a més dels ja esmentats per a l’aprenentatge del castellà, hi ha el fet que l’imaginari del “mite monolingüe” al Japó es trasllada també a la realitat local, en què el castellà és percebut com la llengua de l’Estat espanyol, i el fet que la població autòctona catalanoparlant s’adreça als japonesos gairebé exclusivament en castellà.

Dues comunicacions, presentades en llengua no anglesa, que contribueixen, respectivament, a repensar l’aprenentatge de llengües estrangeres i a tenir una cartografia de les comunitats lingüístiques a Catalunya.


This entry was posted on Dimarts, 16 Desembre, 2008 at 21:18 and is filed under Jornades. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.