Marta Estella

Nov 21 2008

L’educació en un món de diàspores

Posted in General |

Zygmunt BaumanZygmunt Bauman va ser ahir a Barcelona per fer la conferència «L’educació en un món de diàspores», en el marc dels Debats d’Educació, que organitzen conjuntament la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya. Destaco algunes idees del seu discurs.

La diàspora, en el món actual, pren unes dimensions sense precedents. Hem passat del model dels conqueridors (“convertir-se o morir”) al de l’assimilació-adaptació, per arribar al viure permanentment amb la diferència, o les diferències, en el sentit que les lleialtats poden ser duals i fins i tot múltiples, que fan difícil discernir qui pertany a què, i qui és l’outsider. El context de la diàspora porta a una batalla i una negociació contínua pel reconeixement de “qui sóc jo” com a individu.

La cultura ja no és feta de normes, sinó d’eleccions individuals, mogudes per la seducció, el desig, les relacions públiques. La concepció inicial de la cultura com a activitat sobre algú a qui cal cultivar va evolucionar cap a la cultura com a producte d’intel·lectuals, científics i artistes per a la resta de persones, fins a la concepció actual en què la cultura és entesa com a commodity, amb uns clients que cal seduir. La diàspora porta a una varietat d’opcions de tria cultural, a comunitats de pertanyença que s’oposen a la idea d’integració cultural. Aquesta concepció de la cultura té implicacions en l’educació, en què ja no serveix la visió com a paideia, formació, modelatge, la idea que la inclusió social s’assoliria quan tothom estigués format en un motlle únic.

Els problemes de la comunicació intergeneracional.  El món actual es divideix en un món online i un món offline, dos mons governats per regles diferents. En el món en línia hi ha una forta pressió per experimentar amb identitats múltiples, hi ha un treball constant de reinvenció,  i tot passa a molt velocitat, es devalua el concepte a llarg termini. I hi ha sempre la tecla Delete, que ens permet esborrar amb un sol clic el que hem fet, les relacions que no ens interessen… Aquesta atracció que produeix el món en línia per la facilitat de tallar relacions i compromisos traspassa cap al món fora de línia, i n’afecta els significats de conceptes com contacte, relació, comunitat, que deixen de ser entesos com a conceptes sòlids i que comporten un compromís. Però en el món fora de línia no hi ha la tecla Delete. Les comunitats, predecessores de la identitat humana i que aspiren al monopoli (la pertanyença a una comunitat), són desplaçades per les xarxes, que existeixen només per la intensitat o freqüència amb què s’hi entra, canvien constantment de forma, i no depenen del monopoli, en la mesura que la pertanyença a múltiples xarxes no genera cap conflicte.

Un pensament lúcid, el de Bauman, que ens porta a reflexionar sobre l’aprenentatge/ensenyament de llengües: sobre el rol de l’aprenent per dirigir el seu aprenentatge, una línia en què fa anys que treballem, però també sobre quins models de llengua aprendre/ensenyar, i a qui serveixen aquests models, i en quins temps i espais té lloc l’aprenentatge.


This entry was posted on Divendres, 21 Novembre, 2008 at 9:04 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.