Marta Estella

Oct 06 2008

Comunitats de pràctica i serveis lingüístics (I)

Posted in General |

Aquests llegeixo Etienne Wenger, estudiós de les ‘comunitats de pràctica‘, que ha definit així: “groups of people who share a concern or a passion for something they do and learn how to do it better as they interact regularly”, caracteritzats per tres trets:

Pertinença. Una identitat definida per un domini d’interès compartit, un compromís cap a aquest domini i cap als seus membres, i una competència a través del coneixement compartit que en diferencia els membres de les persones que no en formen part.
Comunitat. Uns objectius i necessitats comuns, tot i que no han de ser homogenis; i la realització d’activitats conjuntes, discussions, ajuda mútua i compartició d’informació entre els membres.
Pràctica. El fet de compartir experiències, eines, maneres de fer, símbols i conceptes propis o adoptats per la comunitat.

El disseny organitzatiu de les comunitats de pràctica, segons Wenger (1998, p. 242), s’articula a partir de quatre dimensions:

1) participació – reïficació
2) dissenyat – emergent
3) local – global
4) identificació – negociabilitat

Si bé en una anàlisi és possible separar els dos pols de cada dimensió, d’acord amb Wenger són, de fet, una dualitat. Així, la participació sense reïficació no permet establir ancoratges que puguin facilitar la coordinació i la gestió de premisses diferents per part dels membres de la comunitat, i la reïficació sense participació no permet l’intercanvi d’experiències, ni la negociació i generació de significats. En tota comunitat de pràctica hi ha una tensió entre l’espontaneïtat i l’impuls necessari per part de la direcció de l’organització, que constitueix la paradoxa que representa la necessitat d’un cert grau d’informalitat perquè la comunitat es desenvolupi i alhora la necessitat de cultivar-la.

Els trets que caracteritzen les comunitats de pràctica (autonomia, orientació als practicants, informalitat, traspàs de fronteres) representen tot un repte per a les organitzacions, especialment les que funcionen amb un sistema jeràrquic tradicional. Els avantatges de les comunitats de pràctica per a l’organització, però, són clars: resolen els problemes ràpidament, transfereixen bones pràctiques, desenvolupen habilitats professionals i ajuden a atraure i retenir talent (Wenger; Synder, 2000).

En l’àmbit dels serveis lingüístics universitaris, les comunitats de pràctica ens permeten fer una nova mirada a les relacions que hem anat establint amb el temps, als projectes passats i futurs i a com ens presentem i autorepresentem.

YouTube Preview Image

——
Wenger, Etienne (1998) Communities of Practice: Learning, Meaning, and Identity. Cambridge: Cambridge University Press [reimpressió del 2002].

Wenger, Etienne; Synder, Wiliam M. (2000) Communities of Practice: the Organizational Frontier, Harvard Business Review, January- February, p. 139-145.


This entry was posted on Dilluns, 6 Octubre, 2008 at 0:50 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.