Marta Estella

Jul 18 2008

Competències lingüístiques, al servei de qui/què?

Posted in General |

Entre els requisits que es demanen als treballadors en la societat postfordista, diu Paolo Virno, hi ha la flexibilitat, l’adaptabilitat, la capacitat de gestionar alternatives, l’ensinistrament en l’hàbit de no tenir hàbits, que són habilitats resultat d’una socialització que es produeix fora del treball, durant un estat pre-laboral o precari que es perllonga en el temps. “Les tecnologies avançades redueixen a perfil professional l’estranyament més radical”.

I Zygmunt Bauman, a Els reptes de l’educació en la modernitat líquida: “A l’escenari de la modernitat líquida, la ‘incertesa prefabricada’ constitueix l’instrument de domini principal.” Davant d’això, la clau és l’educació permanent, al llarg de la vida, una educació que permeti empoderar els ciutadans, no només formar-los. “Dient-ho clar i net: el veritable ‘atorgament de poder’ no reclama només l’adquisició d’habilitats que permetrien participar adequadament en un joc creat per altres, sinó també d’una sèrie de poders gràcies als quals es podria influir sobre els propòsits del joc, les regles i els premis que s’hi donarien […]”.

Atès el paper central de la llengua en la nova economia, hauríem d’aconseguir que l’aprenentatge de competències lingüístiques jugués clarament a favor d’aquest ‘atorgament de poder’. Quina responsabilitat més gran!


This entry was posted on Divendres, 18 Juliol, 2008 at 6:43 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

One Response to “ Competències lingüístiques, al servei de qui/què?”

  1. Andreu Ayats Says:

    D’acord, sí, els que avui “treballem” per l’aprenentatge de competències lingüístiques hauríem de ser ben conscients d’aquesta immensa responsabilitat i ser-hi conseqüents. Però per molts líquids que l’evolució humana ens vulgui tornar, devem contenir encara moltes engrunes sòlides si no considerem que el mestre de debò sempre ha contemplat empoderar els seus deixebles i, per això, sempre ha sentit aquesta mateixa transcendència en la seva labor. Liquiditzar-nos vol dir canviar d’estat, però el nostre contingut (íntegre) roman. Revolucionar significa, fins ara, només, avançar en un cercle.

    Joan Oró, el bioquímic de ponent, fa gairebé trenta anys que parlava de la fita de l’homo rationalis, com a esglaó evolutiu posterior al sapiens. Ho sabia: preveia internet, copyleft i l’autoaprenentatge al llarg de la vida… I la gran importància de l’adquisició de competència expressiva a través del llenguatge com a mecanisme per a la maduració de l’individu. I no oblidava, com malauradament massa sovint oblida la comunitat academicocientífica global, els components emotius imprescindibles de qualsevol discurs. Per això avui, tres dècades després, puc recordar i començar a fer meu i construir amb ell discurs propi, entendre’m… un discurs que en el seu dia, en rebre’l, no podia descodificar. Si Oró hagués pronunciat la seva conferència, en la inauguració de l’edifici de maons dels biòlegs a la Diagonal barcelonina, sense tenir en compte la vessant emocional que el dirigia, avui jo no recordaria l’homo rationalis. I no podria relacionar-ho amb la teva exclamació aclaparada, Marta. Sentir això, ara, és el que em mena irreflexivament cap a treballar per les competències lingüístiques de la persona i, sobretot, cap al component emotiu que en gesta la necessitat.

    George Steiner, en el capítol “Períodes lectius” del suggerentíssim assaig Els llibres que no he escrit, descriu el seu currículum formatiu bàsic ideal: “Formar les persones en els camps dels nombres, la música, l’arquitectura i la biogenètica: un ideal fabulós. Tant de bo ens hi acostéssim.”. N’exclou explícitament el llenguatge, per limitat, Marta. I el substitueix per la música, per la força comunicativa inefable de la música (musicforce?). Ignorant de partitures, encara, em crec que la paraula també sona i em resisteixo a treure, del meu currículum formatiu bàsic ideal, les competències lingüístiques; però les circumscric en la seva natura: una eina al servei de la necessitat (nascuda del sentiment) de comunicar idees. Una necessitat que, en la liquidesa, esdevé última, esdevé supervivència.

    I si el cercle fos espira, helicoide!

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.