Marta Estella

Linguamón - Casa de les Llengües ha obert en fase experimental l’entorn Linguamón Audiovisual; el que se’n pot veure em fa intuir que ens trobem davant d’un recurs amb molt de potencial, i sens dubte molt pensat i cuidat. És una mostra de l’emergència del vídeo produït des de la base, i també dels webs de col·laboració, amb finalitats d’aprenentatge, dues tendències que recull al darrer informe Horizon, per a les quals es preveu un horitzó d’implantació d’un any o menys. I és cert que darrerament trobem recursos que vinculen, de maneres molt diferents i amb resultats desiguals, comunicació audiovisual i aprenentatge; uns exemples, de tipologia diferent: Sclipo, iTunes U, Edu3.cat, Teachertube, UABTube, Parlacatalà. I també davant d’organitzacions que perden la por a mostrar productes en procés de desenvolupament, o fins i tot que s’han instal·lat en el beta permanent.

Fins no fa gaire ens queixàvem de les limitacions tecnològiques per treballar amb vídeo en l’e-learning; ara que, cada cop més, la creació, publicació i visualització de vídeo en línia és a l’abast de  tothom, el repte és la metodologia: com treballar-hi en els entorns virtuals i els entorns personals d’aprenentatge, al servei dels aprenentatges, sense caure en el tecnocentrisme i l’infocentrisme.

La precarització de les vides i la llengua com a motor de la nova economia, ressenyats als dos apunts anteriors, confllueixen en el treball A la deriva por los circuitos de la precariedad femenina (llibre i vídeo), un projecte de Precarias a la Deriva, fet com a recerca acció i basat en derives situades que donessin compte de les múltiples presències de les dones participants, que, no casualment, són traductores i professores de llengua, teleoperadores, infermeres socials, treballadores sexuals, cuidadores, etc., feines infravalorades, feminitzades i/o migrants, en què la comunicació i la llengua són un dels principals actius. I la relació, un cop més, entre precarització i les”competències” forjades a la vida sub- extra- laboral:

“[Connectem el concepte de precarietat amb…] la incorporación de cualidades imperceptibles inherentes a la fuerza del trabajo, difícilmente estimables/retribuibles o asimilables en términos de cualificación y, por lo tanto, difícilmente desagregables en unidades de trabajo simple a las que correspondería determinado valor (la atención personalizada, las capacidades comunicativas, la empatía, la buena presencia, etc. (p. 26)”

Entre els requisits que es demanen als treballadors en la societat postfordista, diu Paolo Virno, hi ha la flexibilitat, l’adaptabilitat, la capacitat de gestionar alternatives, l’ensinistrament en l’hàbit de no tenir hàbits, que són habilitats resultat d’una socialització que es produeix fora del treball, durant un estat pre-laboral o precari que es perllonga en el temps. “Les tecnologies avançades redueixen a perfil professional l’estranyament més radical”.

I Zygmunt Bauman, a Els reptes de l’educació en la modernitat líquida: “A l’escenari de la modernitat líquida, la ‘incertesa prefabricada’ constitueix l’instrument de domini principal.” Davant d’això, la clau és l’educació permanent, al llarg de la vida, una educació que permeti empoderar els ciutadans, no només formar-los. “Dient-ho clar i net: el veritable ‘atorgament de poder’ no reclama només l’adquisició d’habilitats que permetrien participar adequadament en un joc creat per altres, sinó també d’una sèrie de poders gràcies als quals es podria influir sobre els propòsits del joc, les regles i els premis que s’hi donarien […]”.

Atès el paper central de la llengua en la nova economia, hauríem d’aconseguir que l’aprenentatge de competències lingüístiques jugués clarament a favor d’aquest ‘atorgament de poder’. Quina responsabilitat més gran!

Dilluns vaig tenir el plaer d’assistir a la conferència de Monica Heller sobre “La competència entre ideologies lingüístiques en l’escena mundial”, dins el cicle que enguany organitza la Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC . El cas d’una comunitat francòfona d’Ontario va servir per il·lustrar com la llengua ocupa una nova centralitat en la nova economia basada en els serveis i la informació, en la qual per treballar cal parlar, a diferència de l’economia basada en la indústria del “silenci, aquí es treballa!”. Com, deia, es passa de la força del treball (workforce) a la força de la paraula (wordforce). Una economia caracteritzada per la flexibilitat –les persones poden fer coses diverses a la feina–, que comporta la necessitat de moure’s en la varietat lingüística. Mentre l’escoltava em va venir a la memòria la Gramática de la multitud, de Paolo Virno, que parteix d’un posicionament molt diferent, hereu de l’autonomia obrera italiana dels setanta. El llibre, molt recomanable, es pot descarregar dels del lloc web de Traficantes de Sueños, practicants del copyleft.