Plecs de lletres

Maria Carmona

gen. 23 2011

I fins aquí hem arribat... per ara.

Posted in General by Maria Carmona |

Ha acabat el primer semestre a la UAB i hem finalitzat l’assignatura Llengua Catalana, la nostra companya Alina ens ha fet una petita reflexió sobre el mètode de l’assignatura i l’evolució que ha experimentat al llarg d’aquests sis mesos de barreja entre aprendre català i TIC i ens parla de la revolució tecnològica. I ja que ha esmentat la revolució, us recomano la lectura d’una contra de La Vanguardia, en aquest article de  La Contra Don Tapscott, psicòleg i estadista, expert en com les tecnologies de la informació canvien les empreses, el govern i la societat, ens diu que no estem vivint una crisi, sinó un canvi històric en què l’era industrial s’està quedant sense energia i està sorgint un nou model de societat en el qual hi ha cinc principis: de col·laboració, de transparència, d’interdependència, de compartir la propietat intel·lectual i el d’integritat.

Ara! Sovint em pregunto què seria d’Internet sense l’energia, així que, s’haurà de mantenir l’energia per a què el “núvol” no s’esvaeixi!? Internet comporta uns riscos encara desconeguts, és qüestió d’anar detectant-los, som molts internautes amb més o menys experiència per poder prevenir un caos en les tecnologies de la informació i la comunicació, i més encara si se segueixen els cinc principis que esmenta Tapscott.

Internet ajuda que el món es mogui d’una altra manera, i aquests moviments són sempre lents i, sobre tot, desiguals per a la població mundial, nosaltres que ho tenim a l’abast podem ser una d'aquelles gotes que fan omplir el got. Aprofitem-nos, col·laborem, siguem transparents, interdependents, mirem de compartir la propietat intel·lectual i siguem íntegres, un dia o altre podríem formar part activa d’aquesta revolució.

Ens veiem per la UAB!


2 Comments

gen. 13 2011

Exposició oral - Retòrica Exprés

Posted in Tasques de l'assignatura by Maria Carmona |
YouTube Preview Image

No hi ha comentaris

gen. 13 2011

Guió de Retòrica Exprés

Posted in Tasques de l'assignatura by Maria Carmona |

Guió de Retòrica Exprés


No hi ha comentaris

des. 21 2010

Les TIC i el Nadal!

Posted in General by Maria Carmona |

Al Youtube hi ha el Twitter i el Facebook de Jose Carpinteiro! I també el Twitter del King Baltazar, del King Gaspar, del King Belchior i de l'Estrela de Belém!

I d'aquesta manera vull desitjar-vos que tingueu molt

BONES FESTES!!!



1 comentari

des. 01 2010

Opinió a l'aNobii - El banquer anarquista

Posted in Tasques de l'assignatura by Maria Carmona |

El banquer anarquista a l'aNobii

More about EL BANQUER ANARQUISTA


No hi ha comentaris

des. 01 2010

Ahir va ser el 75 aniversari de la mort de Pessoa

Posted in General by Maria Carmona |

Érem conscients de l’homenatge que li hem fet?


No hi ha comentaris

nov. 30 2010

El banquer anarquista, de Fernando Pessoa

Posted in Tasques de l'assignatura by Maria Carmona |

Fitxa tècnica El banquer anarquista

L’any 1922 es va publicar el relat O Banqueiro Anarquista en el primer número de la revista literària Contemporânea, obra de Fernando António Nogueira Pessoa (Lisboa, 1888-1935), autor considerat la figura més representativa de la poesia portuguesa del segle XX. Educat en llengua anglesa, va treballar com a corresponsal estranger en cases comercials. Escriptor, poeta de vocació, va ser un dels precursors dels moviments avantguardistes de Portugal. A partir de 1912 va començar la seva activitat d’assagista i de crític literari, també va exercir de crític de la vida política portuguesa i va col·laborar en revistes culturals de l’època amb articles i poemes en anglès. En l’autobiografia diu sobre la seva ideologia política que considera que el sistema monàrquic seria el més propi per a Portugal, al mateix temps que inviable, i que, per això, ell votaria, amb pena, per la República, i s’autodefineix conservador d’estil anglès i totalment antireaccionari.

Fernando Pessoa al llarg de la seva vida va escriure poesia, relats, assaig, articles, correspondència... però l’única obra escrita en portuguès que es va publicar en vida del poeta va ser Mensagem, amb caire patriòtic, i la seva obra principal és el Livro do Desassossego, de Bernardo Soares, que va ser editada per primer cop el 1982.

Pessoa, conegut com el poeta dels heterònims, va donar a cada un d’ells una personalitat creativa independent i autònoma, estils literaris propis i una biografia detallada, incloent-hi professions, exilis, dates de defunció, etc. De tots els heterònims, els més coneguts són: Ricardo Reis, Álvaro de Campos, Alberto Caeiro, Bernardo Soares (considerat semiheterònim) i António Mora. Aquests “personatges” es coneixien i entraven en polèmica entre ells en les seves publicacions, d’aquesta manera va aconseguir, amb la creativitat que l’ha caracteritzat, donar moltes veus a la complexitat dels seus pensaments i maneres de veure la vida. La importància que van adquirir els heterònims va portar a que es parlés d’ortònim quan es referien a ell mateix.

L’autor, en uns moments en què Lisboa havia patit una revolta radical, en la qual van ser assassinats uns quants republicans, i en plena Revolució Russa, va aconseguir amb el relat El banquer anarquista crear, d’acord amb les seves paraules, una “faula dialèctica” enginyosa, irònica, sarcàstica... amb un personatge principal que defensa la seva tesi amb una argumentació “quasi” perfecta, pensada pels temps que corrien i que, avui dia, en el marc de l’economia globalitzada en la qual està immersa la societat i la crisi econòmica que estem vivint, es pot considerar d’una actualitat impactant.

És anarquista i, per això, es fa banquer. El banquer anarquista creat per Pessoa ha dedicat la seva vida a fer de l’anarquisme la seva realitat, i així ho explica al seu amic, qui, finalment, després d’escoltar-lo atentament durant tota la vetllada, de sobte riu escandalosament i li diu: “- Realment, vostè és anarquista.”

A l’obra, el banquer anarquista explica utilitzant seqüències argumentatives com va sorgir l’anarquista que és i el camí per arribar a la llibertat, a la seva llibertat, i afirma que és anarquista, banquer, gran comerciant, especulador i que, en ell, la teoria i la pràctica de l’anarquisme van plegades. Defineix que l’anarquista és un rebel contra les injustícies que ens fan néixer desiguals socialment i, a partir d’aquí, es crea en ell una revolta contra les convencions socials i el desig i l’esforç per abolir-les. Considera que aquestes ficcions són dolentes perquè no són naturals i que qualsevol sistema que no sigui pur anarquisme (abolició total de les ficcions) és una ficció.

Però, continua el discurs, hi ha dos problemes: primer, si el sistema anarquista no és realitzable, o la societat pot ser natural o la societat  és essencialment ficció, i la ficció més natural a la qual estem més acostumats és el sistema burgès; segon, si el sistema sí que es realitzable, és realitzable amb un estat intermedi de transició, la dictadura del proletariat, i prediu el que passarà amb la Revolució Russa dient que sortirà “qualsevol cosa que endarrerirà desenes d’anys la realització de la societat lliure”.

La narració continua explicant la raó per la qual va sorgir el banquer, l’anarquista vol la llibertat per a ell i per a tots els altres i dins les seves possibilitats comença a lluitar per les causes dels oprimits i les víctimes de les convencions socials. Va formar un grup, però es creava tirania, una tirania derivada de les qualitats naturals pervertides per la permanència de la humanitat en l’atmosfera de les ficcions socials, i va teoritzar que s’havia de fer el camí per separat treballant pel mateix objectiu. Un cop va exposar i argumentar aquesta teoria als camarades, aquests no la van acceptar i es van posar en contra d’aquesta individualitat. A partir d’aquí es va aïllar, va continuar sol amb el seu ideal, combatent les ficcions socials a través de l’acció directa, la indirecta (xerrades, pamflets...) no la podia fer sol.

El banquer continua amb els detalls del pla d’acció directa per aconseguir ser l’anarquista que era i que és sense crear tirania i de com el va posar en pràctica subjugant les ficcions socials o reduint-les a la inactivitat, ja que no es podien eliminar. Es va centrar en la ficció més important, els diners, i es va convertir en un banquer d’èxit i financer corrupte, d'aquesta manera s'escapa de la seva influència. Finalment va aconseguir la llibertat que podia només per a ell.

Sap que omet informació i s’avança a les possibles objeccions del seu interlocutor dient-li: “M’excuso de no contar-li el que va ser i el que va estar la meva vida comercial i bancària. [...] ja que no pertany a l’assumpte.”. Així i tot, el seu amic li recrimina que ha creat tanta tirania com els altres representants de les ficcions socials, i ell respon que era tirania que ja existia, que ell no l’ha creada.

La dialèctica que utilitza el banquer està plena de sarcasme, ja que adapta el curs de l’argumentació cap al propòsit d’autoanomenar-se anarquista, home lliure fins a on es pot en la societat en què viu, i es contradiu oposant-se a les deduccions que ell mateix crea i omet totalment que sense aquests diners, sense aquesta ficció no natural, no podria ni pensar que ha arribat a un estat de llibertat individual. Qui enganya a qui? El banquer a la societat? A les ficcions? Al seu amic? Més aviat a ell mateix... o això ens vol fer creure.

En aquesta obra es reflecteix que l’egoisme del banquer, disfressat de “no crear tirania”, era i és una qualitat natural de la humanitat, que l’anarquia per la qual lluitava és, probablement, una utopia. La lectura d’aquesta obra es recomanable per a tots els ciutadans, que no individus, d’una societat democràtica i per fer-nos pensar que si el banquer aconsegueix enganyar-se, fins i tot a ell mateix, què no fan els nostres polítics en els seus discursos, encara que tinguin molt a envejar al del banquer a l’hora de convèncer el seu interlocutor.

En aquesta edició Quaderns Crema ha inclòs els fragments inèdits d’una nova versió que preparava Pessoa, però que no va arribar a acabar, convidant el lector a jugar a trobar el lloc que els correspon i comprovar, de nou, les inquietuds de l'autor.


No hi ha comentaris

nov. 30 2010

Mapa conceptual - El banquer anarquista

Posted in Tasques de l'assignatura by Maria Carmona |

Veure'l a Mindmeister


No hi ha comentaris

nov. 06 2010

Una galeta de la sort...

Posted in General by Maria Carmona |

...per construir la pròpia personalitat... o deixar-la a mitges...

"Galleta de la suerte" és un poema de José Daniel Espejo.


3 Comments

oct. 23 2010

Conferència: CASSANY, D (2009). “Llegir la ideologia: De la llengua cap al pensament crític”

Posted in Tasques de l'assignatura by Maria Carmona |

En aquesta conferència, Daniel Cassany explica que l'alfabetisme actual consisteix en la manera d’adoptar una perspectiva crítica de la llengua i la lectura: la literacitat crítica. És amb aquest nou terme que s’ha batejat la manera de denominar aquest fet.

Segons el ponent, s'ha d'estudiar i entendre com es llegeix avui dia, què és el que ha canviat amb les noves maneres de llegir i a fer-ho d’una forma crítica. Per a fer entendre la forma com ha canviat la lectura dels textos segons el temps i la cultura a la qual pertanyen, Cassany mostra una catalogació de les maneres de llegir i interpretar: lingüística, psicolingüística i sociocultural. Els objectius d’aquesta conferència són, sobretot, mostrar el que s’ha de tenir present a l’hora de llegir textos en la nova societat de la informació, tenir en compte la llengua en què estan escrits, la qual està lligada a la seva cultura, i afegeix que s’ha de fer més que processar el llenguatge, s’ha de saber veure la ideologia, la ironia, l’orientació, la manipulació, l’interès i la motivació.

De les paraules del conferenciant s’extreu que la primera forma de la catalogació de la lectura, la lingüística, és una manera de llegir que senzillament tracta de recuperar les paraules del text. La segona és la psicolingüística, interactiva i amb inferències, amb la qual es comuniquen més coses que les que es diuen, es llegeix aportant un coneixement previ, sense el qual es pot malinterpretar o no entendre’l, com pot passar, per exemple, amb els textos interculturals. I la tercera és la que sempre hem de tenir en compte actualment: la sociocultural.

Cassany fa una especial dedicació a l’exposició d’aquesta última forma de llegir, i explica que la disminució de la certitud dels llibres i de la multitud de textos que es troben a Internet que, a més, estan escrits en diferents llengües i en diferents llocs, fa que no es puguin perdre de vista els valors socials, la literacitat, la pràctica lletrada, la lectura crítica i la multimodalitat.

Com que Internet posa el fet d'escriure a l’abast de tothom, Cassany diu que, per tal d’aprendre a llegir webs, hem de saber que cada comunitat i disciplina té les seves pràctiques lletrades, gèneres, valors, rols i concepcions particulars, que cal contextualitzar qui l'ha escrit i l’època, les formes de dir, d’anomenar fets i llocs, així com valorar les diferents interpretacions contrastant i comparant tots els punts de vista.

Ens dóna una sèrie de pautes per a poder tenir cautela i perspicàcia, sobretot, en les segones llengües. En les cerques d’informació no ens hem de quedar amb un sol text d’un tema, cal contrastar diferents textos, analitzar l’autoria, les connotacions i els usos, saber que tenen més credibilitat les webs d’organitzacions conegudes, les que s’actualitzen sovint, les que estan interconnectades amb d'altres webs, que se citin els autors, les fonts i tinguin referències, també que el disseny sigui professional i que inclogui enllaços a altres webs.

Finalment, explica que, més que la idea principal d’un text, s’han de tenir en compte els motius i els objectius, la forma d’argumentar i mirar el que es diu implícitament, i que és més enriquidor comparar el que s’ha entès amb altres persones, ja que els textos es poden interpretar de diferents maneres segons qui els llegeixi, i, així, arribar a una comprensió social.


2 Comments

Next »