Anàlisi crític sobre un projecte d’innovació de les companyes de TAC

Text

El treball que analitzaré és el de les següents autores: Débora Giménez, Sílvia Miralles, Nelson Morales i Sara Parra; va dirigit a alumnes de 6è de Primària de l’Escoleta. Per fer l’estudi em fixaré en certs paràmetres:

1- Innovació: segons Bosco, citat a Bosco (2008), hi ha tres aspectes sobre els que recauen les millores (en cursiva):

  • L’ús de nous materials o recursos instructius com ara materials tecnològics: Aquest requisit el compleix perquè Scratch és un recurs novedós en l’àmbit escolar.
  • L’ús de nous enfocaments d’ensenyament, activitats o estratègies didàctiques: Scratch compleix amb aquests principis, fonamentalment perquè permet que els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge, i el paper del docent és el de facilitador dels sabers. Aquest esquema trenca amb el tradicional, en què el discent és un receptor d’informació i un agent passiu i el docent és l’element emisor d’informació i actiu.
  •  L’elaboració de nous supòsits pedagògics i / o teories subjacents a noves polítiques o programes: El projecte objecte d’anàlisi respon a aquestes característiques, perquè, per exemple, parteix d’un nou supòsit pedagògic: L’alumne aprén més construïnt el seu propi coneixement.

A banda, d’aquests arguments, penso que és un projecte innovador perquè suposa un canvi que té impacte en l’Escoleta. Tal com explicaven els companys en la presentació, en cas que s’apliqui el projecte, serà el primer cop que s’empra al centre un sistema que comptabilitzi les vendes i l’estoc de roses durant la diada de St. Jordi.

2- Avaluació: En l’exposició el grup va dir que es faria una final que l’efectuarien els docents. Penso que per enriquir-la més, caldria valorar la satisfacció dels discents amb el projecte i recollir les seves propostes de millora del mateix. Així, al contrastar més punts de vista, l’avaluació seria més fiable. A més, seria un instrument per involucrar més als alumnes en el projecte. Per altra banda, al meu entendre caldria haver afegit una avaluació inicial. De fet, mitjançant l’ anàlisi de necessitats efectuat en les reunions del principi del projecte amb les professores, ja es va fer una avaluació inicial. Només ha faltat dir-ho en l’exposició.

3- Senzillesa: Penso que el projecte s’entén molt bé, s’entén molt bé que han de fer els alumnes, està acotat, l’objectiu és clar.

4- Aplicabilitat: Per mi, la clau principal d’aquest projecte és que els alumnes estaran motivats perquè estaran creant algo útil pel seu entorn proper, algo que s’aplicarà realment i no es quedarà només rm uns declaració d’intencions.

Bibliografia

Bosco, A. (2008). De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación, nº1, novembre 2008, pp.11-22 [En línia] [Consulta 29/01/2018]

Autoavaluació

  • L’adequació de les propostes i la profunditat de l’anàlisi: Penso que les propostes són adequades perquè estan fonamentades, i, pel que fa a les de millora, són viables. Pel que respecte a la profunditat, m’he basat només amb la exposició per efectuar l’anàlisi crítica, per tant caldria haver mirat també els altres productes efectuats pel grup per millorar l’estudi.
  • Les fonts d’informació utilitzades (lectures fetes, fonts consultades, etc.) i la recerca de recursos i / o materials: El material bibliogràfic utilitzat és rigorós en tant que és una publicació de caire científic, i ajuda a obtenir un marc d’anàlisis per jutjar si el projecte és innovador. Tot i això, sens dubte hauria enriquit l’anàlisi buscar més elements teòrics sobre què caracteritza un bon projecte d’innovació en general, i vinculat a l’ús de Scratch amb el col·lectiu de 6è de Primària en particular.
  • El grau d’elaboració de la informació (construcció de coneixement propi): Per una banda, dóno arguments propis en base al marc teòric cercat. Per l’ altra banda utilitzo arguments personals, basats en la meva experiència i en els coneixements adquirits al llarg del Grau de Pedagogia.
  • Els recursos expressius per a la presentació del treball realitzat, el que inclou el disseny del blog: En aquest sentit, la línia és la mateixa que la de les publicacions anteriors.
  • L’ús adequat i seguiment de les guies proporcionades per les pràctiques: He tingut en compte la major part dels criteris d’avaluació i he seguit les instruccions proporcionades per la professora, ja que una anàlisi crític es basa en detectar punts forts i febles i fonamentar-los, i això és el que he fet.
Publicat dins de General | Envia un comentari

Presentació i anàlisis de l’aplicació de la web 2.0 Google Drive

Text.

Durant l’assignatura de TAC, i de fet, en totes o gairabé totes les assignatures de la universitat, he utilitzat l’aplicació Google Drive (d’ara endavant, GD).

Aquesta aplicació, en paraules planes, és una pàgina web on tu pots pujar o crear molts tipus de documents (word, excel, fotografies) i en molts casos modificar-los, que a més et permet compartir tots aquests continguts. A banda, GD és una aplicació de la web 2.0. Però, en que consisteix exactament la web 2.0?

Pardo, citat a Cobo i Pardo (2007) estableix 7 principis definitoris d’aquest tipus de web, els quals es compleixen en el cas de GD:

  1. GD és una web que actúa com a plataforma: Els usuaris de l’aplicació, ja no l’han de tenir instalada en el seu ordinador (utilitzant memòria del disc dur), ja no l’han de comprar ni actualitzar cada cert temps pagant diners, com passava amb la web 1.0, sinó que la pròpia aplicació es troba a internet, en la pàgina web de Google Drive. Els usuaris no han de pagar per obtenir i actualitzar l’aplicació; Google Drive s’encarrega de fer accessible l’aplicació i incorporar millores en la mateixa gratuïtament. A banda, els usuaris ja no són només consumidors a GD, ja no es dediquen únicament a ser receptors passius d’informació proporcionada per la web sinó que actuen com a publicadors, creadors de contingut (mitjançant els processadors de textos, per exemple). Durant l’assignatura de TAC, he pogut comprovar de primera mà aquest principi. En cap moment he hagut d’actualitzar el programa ni pagar pel seu ús.
  2. GD aprofita la intel·ligència col·lectiva: El fet que els usuaris puguin publicar contingut, és a dir, que les barreres d’entrada a la publicació siguin baixes, fa que altres usuaris puguin aprofitar el coneixement compartit, formant-se d’aquesta manera una intel·ligència col·lectiva. En el transcurs de l’assignatura, he pogut corroborar aquest fenomen. Mitjançant GD, per exemple, els meus companys m’han pogut compartir el seu projecte d’innovació, i tot el coneixement que s’hi troba dins.
  3. GD és molt valuós per les dades que conté: L’empresa Google, té molta informació penjada pels seus usuaris, té una massa crítica d’usuaris que produeix un valum de dades de gran valor, la qual cosa otorga valor comercial al producte. Em pregunto jo que farà l’empresa nord-americana amb tota la informació del projecte d’innovació, per exemple…
  4. GD no requereix d’actualitzacions del software: Com he explicat anteriorment, l’usuari ja no s’ha de fer càrrec d’aquest aspecte.
  5. GD és un model de programació lleugera: Certament és una aplicació molt simple, ho he pogut comprovar al llarg de l’assignatura. Es fa molt fàcil entendre com ordenar, compartir i cercar continguts. Com utilitzar les funcions bàsiques del processador de textos i la fulla de càlcul, per exemple…Com utilitzar la modalitat de fer comentaris (ha estat molt important per conèixer tot el treball del projecte d’innovació, és a dir, no només les parts redactades per mi, sinó per les meves companyes, i també per millorar tot el treball en conjunt)…
  6. GD és un software que no es limita a un sol dispositiu: Efectivament, no només he utilitzat l’aplicació des des de l’ordinador, sinó que també ho he fet des del meu smartphone, per elaborar treballs universitaris.
  7. GD proporciona experiències enriquidores als usuaris: Permet la interacció entre usuaris, fet que els enriqueix ja que poden aprendre uns dels altres. Ara bé, a diferència d’altres aplicacions com Second Life, que és un videojoc/món on els usuaris creen parts d’aquest joc, pel que em consta GD no permet als usuaris modificar o crear elements de la plataforma. En aquest sentit, no és tot l’enriquidor que podria ser.

A part de GD, hi ha una quantitat immensa d’aplicacions de la web 2.0. Cobo, citat a Cobo i Pardo (2007), les agrupa en quatre grans “famílies”: Social Networking, continguts, organització social i intel·ligent de la informació, i aplicacions i serveis. Al meu entendre, GD es podria classificar entre la tercera i la quarta.

Per un costat, és una eina de continguts, perquè permet a l’usuari generar continguts sense tenir coneixements tecnològics avançats. Tot i això, aquestes eines es caracteritzen per ser espais virtuals d’una alta visibilitat (com és el cas d’un Blog, per exemple), i en canvi, en el cas de GD les publicacions només es comparteixen amb qui vol l’usuari, és a dir, són més tancades. Per tant, GD es podria classificar aquí dins però no de forma rígida.

Per l’altra costat, és una aplicació i servei, en concret una aplicació d’emmagatzematge en la web, per tres motius: ( 1) facilita la distribució d’arxius, (2) és un portafoli virtual que permet el seu accés des de qualsevol lloc i (3) facilita compartir documents amb altres.

Bibliografia

Cobo Romaní, C. y Pardo Kuklinski, H. (2007). Planeta web 2.0. Inteligencia colectiva o medios “fast food”. E-book d’accés gratuït [En línia] [Consulta 29-01-18]

Autoavaluació

  • L’adequació de les propostes i la profunditat de l’anàlisi: Les propostes són adequades perquè estan basades en un marc teòric escaient. També són profundes perquè es basen en arguments contrastats, i en alguns casos derivats de la pràctica, la qual cosa els fa creïbles.
  • Les fonts d’informació utilitzades (lectures fetes, fonts consultades, etc.) i la recerca de recursos i / o materials: La lectura és pertinent pel tema i serveix per fer l’anàlisi. És una font acadèmica, que està sotmesa a uns criteris de qualitat, la qual cosa li proporciona fiabilitat. Per haver fet una anàlisis encara més rigorosa, hauria estat convenient buscar més fonts que haguessin contradit, confirmat o complementat la informació trobada. D’aquesta manera, s’hauria enriquit el marc teòric.
  • El grau d’elaboració de la informació (construcció de coneixement propi): Hi ha un treball d’interrelació entre el marc teòric i l’experipencia pròpia al llarg de l’assignatura, que demostra la construcció de coneixement propi.
  • Els recursos expressius per a la presentació del treball realitzat, el que inclou el disseny del blog: En la mateixa línia de les entrades anteriors, el disseny és sobri: clar i agradable però poc sofisticat.
  • L’ús adequat i seguiment de les guies proporcionades per les pràctiques: He analitzat Google Drive, tal com suggeria la professora, i he inclòs la reflexió sobre l’ús continuat de l’aplicació en l’assignatura, tal com també manava ella. A banda, he seguit els criteris d’avaluació del blog, excepte pel que fa al dels recursos expressius, que com acabo de dir no l’he seguit totalment.
  • Estructuració clara i correcció lingüística: No he revisat el que he escrit, així que espero haver seguit criteris de correcció lingüística, particularment espero no haver comès errors a l’hora d’escriure amb el teclat. Pel que respecte a l’estructura, penso que està clara. Al principi es presenta Google Drive, fent èmfasi en que es una aplicació de la web 2.0. Després s’analitza aquesta aplicació atenent als principis definitoris de la web 2.0. Posteriorment i per acabar, se l’analitza, però aquest cop tenint en compte uns criteris de classificació de les aplicacions 2.0.
Publicat dins de General | Envia un comentari

Autoavaluació de l’assignatura

 

  1. Què he après en aquesta assignatura?

 

En quins nous temes he aprofundit? (1) Scratch, (2) els usos dels recursos TAC en educació (reproductiu, interactiu o transformador), (3) l’autoavaluació, (4) la competència digital i l’autoanàlisis de la mateixa, (5) web 1.0 vs 2.0, (6) el blog, (7) Symbaloo, (8) anàlisi crític d’un projecte d’innovació mitjançant Scratch, (9) presentació i anàlisi crítica de Google Drive, (10) la fabricació digital a través d’impresores 3D, (11) robòtica educativa (Arduino i la programació d’aquest a través d’MBlock) i (12) l’aprenentatge-servei.

Quines noves preguntes m’he formulat? Cap.

A quines respostes i interrogants que tenia he pogut donar resposta?

Com crec que aquests nous coneixements repercutiran en el meu desenvolupament professional? Per un costat, el coneixement d’Scratch em permetrà usar-lo com a una eina educativa per a qualsevol col·lectiu destinatari, si algun dia es dóna el cas. Per altra banda, el fet d’haver vist la importància d’ensenyar programació en l’educació bàsica em farà tenir motius per impulsar-la en aquest context, en cas que hi treballi. Tanmateix, a través de l’execució del projecte d’innovació he vist dues coses. La primera és la potència formativa de la modalitat de l’aprenentatge-servei. Penso que és un mètode molt efectiu per formar des de l’àmbit de les competències i per tant serà una molt bona opció a proposar en cas que em dediqui a la formació en contextos que permetin el desenvolupament d’aquest tipus d’activitats. La segona és la importància que té fer un ús transformador de les tecnologies i recursos digitals en educació. El fet que l’alumne sigui el protagonista del seu procés d’aprenentatge és primordial per a què estigui motivat i pugui adquirir autonomia, ja que es responsabilitza en un alt grau del propi procés d’aprenentatge. En definitiva, les nocions bàsiques de robòtica i impressió 3D em farà tenir en compte aquestes possibilitats si haguès de fer activitats educatives amb qualsevol col·lectiu, i fos adequat tenint en compte el context

 

  1. Com ho he après?

 

En què m’han ajudat les classes? Las classes teòriques m’han ajudat en primer lloc perquè m’han fet veure les diferències entre la web 1.0 i la 2.0. Principalment, l’element diferenciador és la possibilitat d’intreaccio tecnologia-usuari i usuari-usuari, per una banda, i la possibilitat per part de l’usuari de crear contingut, per altra banda.

En segon lloc m’han permès veure que l’ús de les TIC en educació no necessàriament milloren el procés educatiu, sinó que aquesta millora depén de l’és que se’n faci. És a dir, si s’empren les tecnologies per perpetuar l’esquema tradicional de reproducció del coneixement caracteritzat per l’existència d’un emisor (docent) i un receptor d’infornació (discent) que es limita a repetir el coneixement que reb, sense elaborar-lo per si mateix, com seria el cas d’utilitzar el Power Point en lloc de la pissarra amb guix,  aquesta innovació no representaria una millora important. En canvi, si s’utilitzen tecnologies com Scratch, que permeten a l’alumne elaborar el seu propi coneixement i al seu ritme, és a dir, si es fa un ús transfrmador de les noves tecnologies en educació, sí que s’està millorant el procés educatiu perquè l’alumne crea el seu propi coneixement. Dit d’una altra manera, el Power Point es pot utilitzar com acabo d’explicar, o bé per a què els alumnes facin una exposició pels companys de classe. D’aquesta manera, se li faria un ús transformador al Power Point, ja que serviria als discents per crear el seu propi saber.

En tercera instància les classes teòriques em van ajudar a preparar la primera visita a l’Escoleta; la dinàmica de grup de simulació em va fer entendre l’esquema de la primera trobada: Presentacio->detecció de necessitats-> coordinació amb la professora per proporcionar-li els materials necessaris per a dur a terme el taller d’Scratch.

En quart lloc em van ajudar per comprendre el funcionament general i la principal utilitat de Symbaloo: La creació d’un entorn personal d’aprenentatge, organitzat per categories segons les pròpies necessitats, que conté tots aquells recursos necessaris per a què un mateix pugui aprendre mitjançant l’ús de la web 2.0 (pàgines de notícies, eines per treballar en equips universitaris/per compartir informació, fonts d’informació acadèmica, etc.). I no només això, Symbaloo es pot utilitzar d’altres maneres, de forma totalment personalitzada. Podria utilitzar-lo jo per organitzar-me i fer-me un directori de pàgines web que faig servir en el meu dia a dia (entitats financeres, premsa, instruments relacionats amb els estudis, aplicacions de comunicació (Whatsap)…).

En cinquè lloc, m’han ajudat a veure les possibilitats que ofereix el llibre digital en comparació amb el tradicional, com per exemple la possibilitat d’accedir més ràpidament a la informació. Per ultim, m’han ilustrat en que consisteox l‘ e-learning i quina és la seva trajectòria històrica.

Pel que fa als dos tallers dScratch, el primer m’ha ajudat a entendre el funcionament basic del programa, i el segon ens va facilitar, en l’àmbit del meu grup de treball, detectar aspectes de millora en el projecte.

Amb relació al taller de robòtica, en primer terme em va ajudar a comprendre el potencial d’aquesta disciplina en educació, per una banda, perquè fomenta el pensament lògic, i depén de com s’usi, també fomenta competències com la de treball en equip o la iniciativa personal (capacitat d’imaginar i dur a terme projectes); i per altra, perquè al ser novedosa, i molt experimental, és una eina motivadora i certament divertida.

En segon terme em va fer veure la vinculació entre la programació i la robòtica: És a través d’aquella que es pot fer funcionar aquesta. A banda, em va ilustrar com Scratch estò molt vinculat a Mblock, de fet el segon es basa en el primer. Per acabar, la persona que va efectuar el taller em va donar un contacte professional, de fet vaig anar a fer una entrevista a Code Learn Sant Cugat; no vaig agafar la feina perquè no m’interessava, però estic molt agraït per haver tingut l’oportunitat.

Quin va ser el paper de les lectures? (1) Aprofundiment o complementació dels continguts treballats a classe: Per exemple, la lectura d’Àrea i Pessoa (De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0) estableix un marc teòric sobre què és la competència digital, i diu que es basa en cinc esferes (instrumental, cognitivo-intelectual, sociocomunicacional, axiològica i emocional), mentre que a classe havíem parlat de quatre esferes (instrumental, cognitiva, actitudinal i política-ética). Un altre exemple, la lectura de Bosco (De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa) il·lustra els criteris que defineixen una pràctica educativa innovadora, mentre que a classe no havíem parlat d’això. Per tant, és una lectura que complementa els continguts de la classe magistral. (2) Marc teòric per fer les pràctiques del blog: Les dues lectures recentment mencionades em van servir com a referència, com a criteri, per analitzar la meva competència digital i una pràctica educativa innovadora, respectivament.

Com m’ha ajudat el treball autònom? (1) Gràcies a preparar l’examen, vaig llegir els apunts i vaig veure els diferents blocs de continguts, la qual cosa em va permetre tenir una visió general, clara i ordenada del que havíem tractat en l’assignatura. (2) Mitjançant l’elaboració del portafoli, he après nous marcs teòrics respecte a conceptes relacionats amb les TIC (competència digital, per exemple), i aquest aprenentatge ha estat significatiu ja que ho he relacionat amb experiències pròpies (per exemple, en el cas de l’anàlisi d’una pràctica educativa innovadora he fet referència a una experiència que vaig tenir a Batxillerat). També he aprofundit en el concepte de l’autoavaluació, i m’he donat compte (ja ho sabia però ho he confirmat) de la importància que té en la vida en general, ja que és una eina que t’empodera, que et permet agafar les regnes de la teva vida en qualsevol àmbit, i et facilita l’adaptació als contexts pels quals transcorres al llarg del teu cicle vital. I, tanmateix, et permet millorar com a persona. (3) Aquest espai de reflexió i treball individual, en definitiva, m’ha permès establir coneixement propi i connexions entre els diferents aprenentatges de l’assignatura.

Com em van ajudar els treballs d’avaluació? Examen: La preparació del mateix em va permetre tot el que acabo d’exposar. L’elaboració del mateix em va permetre, per una banda, integrar els aprenentatges de l’assignatura i fer un aprenentatge significatiu, ja que havia d’utilitzar continguts per analitzar activitats fetes al llarg de l’assignatura. Per altra banda, el fet d’haver de justificar les respostes em va permetre desenvolupar la capacitat d’argumentació i en concret consolidar arguments en relació a l’ús de les TIC en educació. Portafoli: A banda de l’exposat anteriorment, he notat una millora amb la meva capacitat d’escriure, m’explico, un dels meus punts dèbils com a estudiant es que trigo massa en escriure, i justament el fet d’haver de pràcticar aquesta habilitat en l’elaboració del portafoli, sobretot, noto que m’ha donat fluïdesa, ja no em repenso tant les frases, ja no faig tantes modificacions un cop he escrit quelcom, sinó que m’estructuro en la meva ment el que diré abans d’escriure i quan començo a escriure flueixo.

Com em va ajudar el treball en grup? Per un costat, he adquirit una experiència professionalitzadora al crear un projecte per un entorn professional. Per l’altra, he consolidat els coneixements bàsics de com funciona Scratch, programa que ja coneixia abans de fer l’assignatura present.

 

  1. Què és el que he trobat a faltar en l’aprenentatge realitzat en l’assignatura?

 

Què és el que vaig fer molt bé o va ser el meu punt fort? Implicació en totes les activitats fetes en l’assignatura, amb una actitut positiva, col·laboradora, sense queixar-me ni posar impediments; constància, la qual cosa m’ha permès adquirir una visió general de l’assignatura (tot i això afegiré un matís al respecte en la següent qüestió); adquisició d’aprenentatges que queda reflectida en la qualificació de l’examen individual.

Què és el que vaig fer pitjor o va ser el meu punt feble? No he estat prou regular en l’elaboració del portafoli, la qual cosa no m’ha permès aprofundir tant en l’assignatura com hauria estat dessitjable, ni tampoc obtenir una producció òptima en aquest àmbit (i conseqüentment una qualificació que no serà alta, com m’hauria agradat).

Què podria haver fet encara millor? Establir un millor pla per elaborar el treball grupal, encara més eficient, que ens haguès permès obtenir uns resultats encara millors.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Examen

1.He elegido la opción a. La competencia digital no solo depende de las habilidades técnicas de acceso a Internet, sino que según Área (2015),  implica otras como saberse comunicar y relacionar con otras personas en entornos digitales, crear contenidos en múltiples formatos y difundirlos, protegerse y desarrollar conductas seguras en la red…Estas habilidades no están necesariamente vinculadas a la tecnología; por ejemplo, la habilidad de saberse comunicar y relacionar con otras personas incluye tener una actitud cívica, que se puede adquirir fuera de entornos digitales.

2. Según Aparicio y Silva (2012), el concepto de interactividad implica cuatro requisitos: a) Intervención por parte del usuario sobre el contenido; b) Transformación del espectador en actor; c) Diálogo individualizado con los servicios conectados; d) Acciones recíprocas en modo dialógico con los usuarios, o en tiempo real con los aparatos (cada uno de los comunicadores responde al otro o a los otros).

Por lo que respecta el primer requisito, Scratch lo cumple ya que el usuario puede crear contenido. Como hemos visto con el proyecto de innovación, este programa permite crear historias animadas, por ejemplo.

En relación con el segundo, y en la misma línea que lo que acabo de exponer, Sratch permite al usuario crear. No solo historias, también videojuegos (como el juego del laberinto). Esto demuestra que el usuario pasa de adoptar un rol de espectador/consumidor a uno de acto/creador.

En lo que atañe al tercer requisito, por lo que hemos visto en clase, el programa no permite el uso de foros o instrumentos para que los usuarios puedan satisfacer sus necesidades individualizadas (dudas, por ejemplo). Ahora bien, al ser un programa de software libre, facilita que los usuarios puedan conocer las creaciones de otros usuarios y usarlas o mejorarlas, respondiendo así a sus inquietudes/necesidades personales. Por lo tanto este requisito se cumple en parte.

Por último, por lo que hemos visto la herramienta no permite acciones recíprocas en modo dialógico entre el programa y sus usuarios, como por ejemplo sí que permite el programa CLIC (te hace preguntas y tu respondes). No obstante, sí permite a los usuarios crear diálogos entre comunicadores (diferentes personajes creados con el mismo programa). Así pues, este requisito se cumple en parte.

Como conclusión, la interactividad de Sratch es elevada por lo expuesto anteriormente pero para que lo sea más debería permitir el diálogo entre los administradores/creadores del programa con los usuarios para resolver sus dudas, por ejemplo, o recibir sugerencias por parte de los mismos. Incluso podría incluir servicios interactivos (foros) para favorecer la interacción entre usuarios y el aprendizaje mutuo entre los mismos.

3. Hemos utilizado la web de Scratch. He hecho un uso transformador de esta herramienta porque mi papel como educando cuando me servía del programa era activo (yo, junto con mi equipo de trabajo, construía mi propio conocimiento y me situaba como protagonista principal de mi aprendizaje) y el papel tuyo, Alejandra, y el de los que vinieron de la Facultad de Ingeniería Informática, ha sido, mediante la proposición de actividades y el asesoramiento, el de facilitar que nosotros mismos adquiriésemos aprendizajes .  No le he dado un uso reproductor porque no me ha servido solamente para memorizar unos contenidos que tu como profesora querías que adquiriese. Tampoco le he dado solamente un uso simbólico interactivo, ya que mi relación con el programa ha ido más allá de la interacción, lo he utilizado también para crear proyectos propios.

4. Me ha permitido sobretodo integrar aprendizajes de la asignatura. En la primera pregunta he podido interrelacionar lo que aprendí sobre qué es la competencia digital con la conceptualización de la capacidad crítica del uso de las tecnologías de autores de la bibliografía básica. En las preguntas 2 y 3 ha hecho un enlace entre el proyecto relacionado con Scratch y el marco teórico desarrollado a lo largo de toda la asignatura respecto al uso de las tecnologías digitales.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Anàlisi d’una pràctica educativa amb suport digital.

Text:

Hola bona nit, avui valoraré una pràctica educativa d’un professor que vaig tenir a segon de Batxillerat, que va ser el primer (en aquell moment) dels que havia tingut, en utilitzar el Power Point (fins aquell moment els i les docents utilitzaven sempre per explicar o bé la pissarra o bé el llibre o bé el projector de transparències). El judici de valor que faré a continuació té com a objectiu determinar si la pràctica d’aquest professor va ser innovadora, i es basa en el marc teòric de Bosco (2008). Així doncs, sense més preàmbuls, en primer lloc exposaré arguments a favor i en contra de considerar la pràctica com a innovadora. En segon lloc em posicionaré atenent als arguments plantejats. Per últim, establiré un diàleg amb l’autora recentment mencionada, vull debatre respecte al terme “innovació”.

Arguments a favor:

  • Ús d’un nou recurs instructiu: Com deia, els artefactes tecnològics que utilitzaven les professores per arribar a les alumnes eren el llibre i el projector de transparències. Per tant, la utilització de la projecció de diapositives mitjançant Power Point suposava introduir un nou artefacte tecnològic en aquest sentit.
  • Utilització d’una nova estratègia didàctica: El professor variava el que feia a l’aula. Ja no havia de dedicar temps a copiar a la pissarra el que volia explicar sinó que ja ho podia portar “copiat” fruit d’un treball anterior a l’execució de les classes, i per tant el procés d’instrucció podia ser més eficient. A banda, l’alumne pot alliberar-se total o parcialment de la tasca de prendre apunts, ja que la informació que proporciona el professor i que serà avaluada en els exàmens ja es troba al Power Point (d’ara endavant, PPT), amb la qual cosa disposa de més capacitat d’atenció per altres aspectes tals com resoldre dubtes, compartir reflexions…
  • L’eina del PPT afavoreix la comprensió del contingut per part dels alumnes: el fet de poder incorporar imatges i text en les exposicions del docent afavoreix que els discents puguin donar significat a la informació que els arriba, ja que les imatges (per exemple en el cas de les classes d’història, com era el cas) ajuden al receptor de la informació a posar-se en context (complint-se aquella dita de que “una imagen vale más que mil palabras“).

Pel que fa als arguments en contra, n’hi ha un: el canvi no va suposar cap innovació en la concepció que tenia el docent sobre el procés instructiu, és a dir, malgrat la introducció del PPT l’esquema de comunicació de la classe seguia consistint en la unidireccionalitat (hi ha un agent actiu/ emissor d’informació (docent) i un agent passiu/ receptor (alumne)).

Així doncs, tenint en compte aquests motius, determino que la pràctica analitzada va ser innovadora perquè els arguments a favor pesen més que els contraris.

En definitiva, m’agradaria debatre els següents arguments que defineixen la innovació educativa utilitzats per Bosco (2008):

En la bibliografía sobre innovación se mencionan recurrentemente tres aspectos sobre los que generalmente recaen las mejoras o novedades (Bosco, 1995): a) el uso de nuevos materiales o recursos instructivos tales como materiales curriculares o tecnológicos; b) el uso de nuevos enfoques de enseñanza, actividades o estrategias didácticas; y por último c) la elaboración de nuevos supuestos pedagógicos y/o teorías subyacentes a nuevas políticas o programas. (p. 15).

La crítica que faig és molt senzilla: Innovar és només fer coses noves? Per a mi, no. Innovar és fer coses noves i millors. De què serveix dedicar esforços a fer un canvi si després resulta que aquest canvi empitjora o manté els resultats? No seria més intel·ligent orientar els recursos a l’optimització en lloc de la malversació? Posaré un exemple pràctic per il·lustrar el que estic dient. A partir de cert moment, les factures del consum de mòbil es van deixar de rebre per correu, o almenys hi havia aquesta possibilitat, i en el seu lloc es podien consultar per internet. Aquesta innovació suposa una millora perquè la companyia de telèfon s’estalvia paper i totes les despeses d’enviament, amb la qual cosa redueix els costos, i al mateix temps, el client pot consultar la factura igualment, sense que li suposi massa esforç en comparació amb abans. Un altre exemple, estan dissenyant un sistema que permet a un client anar a un supermercat i, a l’hora de passar per caixa, en lloc de fer les cues i esperes tradicionals, es pot evitar tot això passant per una màquina que li cobra tota la compra que hi ha dins del carro. No és aquesta una millora pel client? I pel supermercat? Els costos associats a aquestes màquines no seran més baixos que els dels sous dels qui treballen a les caixes?

Bibliografia:

Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educaciónnº1, novembre 2008, pp.11-22 [En línia] [Consulta 18/10/2017]

Autoavaluació:

A) Qualitativa:

– L’adequació de les propostes i la profunditat de l’anàlisi: En termes generals les propostes han estat adequades perquè s’han basat en un marc teòric, la qual cosa els hi dóna validesa, i no només això, sinó que de veritat em crec que la pràctica analitzada va suposar una innovació/millora. Tot i això, cal millorar la profunditat de l’anàlisi, afegint què li manca a la pràctica del professor per arribar a ser una proposta encara més innovadora (aquest tema és el que hem discutit l’Alejandra i jo en els comentaris).
– Les fonts d’informació utilitzades (lectures fetes, fonts consultades, etc.) i la recerca de recursos i / o materials: La font d’informació bibliogràfica és pertinent pel tema tractat i al ser un text acadèmic, amb la rigorositat que això suposa, dóna validesa a la informació utilitzada. Tot i això, per tenir informació més contrastada podria haver buscant altres marcs teòrics i haver-los comparat.
– El grau d’elaboració de la informació (construcció de coneixement propi). He complert també amb aquest requisit perquè he aplicat el marc teòric a la meva experiència i he construït un relat propi ajuntant aquests dos elements. A més, he establert un diàleg amb l’autora del marc teòric, la qual cosa m’ha permès pensar per mi mateix i treure les meves pròpies conclusions.
– Els recursos expressius per a la presentació del treball realitzat, el que inclou el disseny del bloc: El disseny del bloc és sobri, clar però poc sofisticat. Els recursos expressius utilitzats són senzills, he utilitzat els recursos de “citació” i “llista amb pics” que em proporciona el blog, però aquests recursos no són massa diferents dels que podria utilitzar en un Word. Així que aquest aspecte es podria millorar, utilitzant més recursos propis del blog.
– L’ús adequat i seguiment de les guies proporcionades per les pràctiques: He complert amb aquests requisits perquè he analitzat una experiència d’ús de les tecnologies digitals, determinant si és una pràctica innovadora i donant arguments, basant-me en bibliografia bàsica relacionada, tal com es demana.
– Estructura expositiva clara i correcció: El text té una estructura definida: Introducció, primera part (arguments a favor i en contra de la innovació) i segona part (diàleg amb l’autora Bosco). La sintaxi és adequada, ja que en general s’usen frases curtes i senzilles, i es fa un ús correcte dels connectors. L’ortografia també, ja que no hi ha cap falta. Quant a estil, seria convenient usar algun sinònim més, per donar originalitat al text.

B) Quantitativa: 8’5

Publicat dins de General | 2s comentaris

La meva competència digital

Text:

Hola! A continuació penjo dos enllaços. El primer és sobre un vídeo que he fet d’autoanàlisis de la competència digital a partir del marc teòric dels autors Area i Pessoa (2012). El segon és també sobre un vídeo que he elaborat com a resposta a la ralimentació de l’Alejandra respecte el vídeo anterior. També afegeixo un link que permet veure el marc teòric que menciono en ambdós filmacions. Per últim, he elaborat una autovaluació sobre el retabll fet

Vídeo 1: https://youtu.be/oZmXK2bhqPY

Vídeo 2:

Marc teòric: https://www.revistacomunicar.com/pdf/preprint/38/01-PRE-12378.pdf

 

Autoavaluació:

A) Qualitativa:

  • L’adequació de les propostes i la profunditat de l’anàlisi: Penso que les propostes són adequades perquè, per una banda, responen a l’objectiu de la pràctica (“analitzar la pròpia competència digital”), i per l’altra, estan basades en un marc teòric rigorós. Tanmateix, en les propostes es posen exemples pràctics que, al meu entendre, les fan comprensibles i per tant adequades per l’audiència. Pel que fa a la profunditat, penso que és correcta tenint en compte que la professora ens havia recomanat que el vídeo o similar durés 2-3 minuts. No obstant això, quan estableixo el diàleg amb els autors faig una crítica constructiva, però per afegir-hi riquesa a aquest diàleg podria també dir en què estic d’acord del marc teòric o quins dubtes em sorgeixen.
  • Les fonts d’informació utilitzades (lectures fetes, fonts consultades, etc.) i la recerca de recursos i / o materials: Dóno els mateixos arguments que en l’auto-avaluació de l’entrada anterior. Les fonts són fiables però per haver-hi afegit més rigorositat convindria haver-les contrastat.
  • El grau d’elaboració de la informació (construcció de coneixement propi): Dóno els mateixos arguments utilitzats en l’anterior pràctica.
  • Els recursos expressius per a la presentació del treball realitzat, el que inclou el disseny del blog: A banda de l’enllaç, no utilitzo recursos del blog. Tampoc utilitzo cap aplicació TIC específica per fer vídeos explicatius, tipus presentació. Em baso en un recurs tradicional, que considero eficaç, que consisteix en penjar un vídeo a Youtube i incorporar l’enllaç a l’entrada del blog. En definitiva, podria millorar els recursos expressius i explorar noves eines que desconec i que potser em podrien aportar millores.
  • L’ús adequat i seguiment de les guies proporcionades per les pràctiques: He complit amb el temps estipulat i he seguit les instruccions proporcionades per a l’elaboració de la pràctica. A més, he utilitzat el recursos bibliogràfics recomanat per la docent amb la qual cosa he fet un ús adequat de la guia.
  • Estructuració clara i correcció lingüística: En ambdós vídeos es pot diferenciar la introducció, el nus i el desenllaç, amb la qual cosa hi ha un ordre lògic. Pel que fa a la correcció, el registre és estàndard i si no vaig equivocat no cometo faltes de tipus ortogràfic. En relació a l’estil, hi ha algun detall a millorar, per exemple en el segon vídeo hi ha un moment en què explico per què utilitzar el Whatsapp per fer reunions pot provocar confusions, i quan començo a fer-ho haig de rectificar i tornar enrere, dient “perdó”. Per últim, respecte a la claredat del missatge, vull fer palès que un amic meu ha vist el vídeo i ha entès el missatge en termes generals però li ha calgut un aclariment per acabar d’entendre el missatge que volia transmetre. Això m’ha fet veure que hauria d’haver acabat d’elaborar el raonament que volia donar per tal que no quedés cap dubte respecte aquest.

B) Quantitativa: 8,5.

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari