El bloc de Marc Lladó

juny 12 2013

M55: Materials i recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge del CLE

Posted in General by 1301013 |

Hola, aquí vos deix el treball de l’assignatura M55 que hem fet en Joan Mas i jo mateix.

Bon estiu!


1 comentari

abr. 08 2013

Prejudicis lingüístics

Posted in General by 1301013 |

Prejudici: “aversió no raonada per alguna cosa”.

L’estil de vida dels humans ha estat durant tota la història fortament lligat als prejudicis socials. L’exemple més clar és representat per la figura de la dona. Des de la prehistòria i, en alguns casos fins avui dia, la dona ha jugat un paper secundari en la societat ja que se li han atribuït unes característiques “inferiors” a les dels homes. Com aquest, hi ha molts altres exemples de prejudicis que marquen la nostra societat, com per exemple, els prejudicis que encasellen una societat determinada segons una característica. D’aquests prejudicis no n’estan absentes les llengües del món.
A partir d’aquestes concepcions equivocades es van creant un seguit de mites que s’estenen per la societat, sovint sense ser-ne conscients. L’exemple d’això l’hem pogut comprovar a l’assignatura M43 “Desfer els prejudicis lingüístics” on, entre els mateixos companys de classe, hi ha hagut més d’un debat amb arguments a favor i en contra sobre alguns dels prejudicis que se’ns han presentat. Amb això no vull fer cap crítica, però si plantejar un exercici de reflexió ja que, la diversitat d’opinions entorn alguns d’aquests prejudicis es deuen al fort arrelament d’aquests dins la societat, i aquest fet pot provocar que es menyspreïn moltes de les llengües del planeta. A més, normalment les llengües que centren els prejudicis negatius són les minoritzades, com per exemple la nostra llengua, el català.
Aquesta diversitat d’opinions que hem pogut veure a classe s’ha materialitzat també en les enquestes que hem realitzat a gent del nostre entorn. Preguntats per prejudicis relacionats amb l’origen de les llengües, amb el nombre de parlants o per llengües fàcils i difícils, no hi ha hagut cap resposta unànime entre els 10 enquestats. Ara bé, totes les respostes han estat argumentades i, en part, són coherents. Això es degut al fet que, gairebé en totes les respostes, tant afirmatives com negatives, els segueix un però. Aquest fet succeeix perquè moltes d’aquestes idees poden ser prejudicis en un context i realitat en un altre. Analitzarem un exemple: les llengües no oficials estan en perill. Aquesta generalització no és certa, ja que hi ha moltes llengües que gaudeixen d’una bona salut sense ser oficials en el seu domini lingüístic. En canvi, analitzant la situació del català, podem veure com aquesta afirmació , encara que molts no ho creguin, sí que es certa i es produeix. Amb això vull expressar que, per sort o per desgràcia, molts aspectes de les llengües no depenen dels seus parlants ni de les institucions que la defensen, sinó que estan en mans d’altres òrgans, generalment dels polítics, i això pot afavorir la bona salut i l’estabilitat d’una llengua, o la pot destruir. Per aquesta raó, una de les tasques que hem de dur a terme com a professionals del català és la de sensibilitzar a la gent, la de fer veure la realitat a les persones que, per exemple, tenen algun d’aquests prejudicis arrelats. Totes les llengües són igual d’importants, igual d’útils i igual de fàcils, tot depèn, en gran part, del context.
D’aquesta manera, conscienciant a la gent i lluitant per els nostres drets, podríem arribar a gaudir d’una llengua “normal”, amb bona salut i a l’alçada de la resta de llengües del món, ni més amunt ni més avall. Les dones que posava d’exemple en les primeres línies, amb esforç i constància ho han aconseguit. Nosaltres també ho aconseguirem.


No hi ha comentaris

març 02 2013

Intercomprensió i tecnologia

Posted in General by 1301013 |

La intercomptensió lingüística és la capacitat que tenim els parlants per entendre i comunicar-mos amb parlants d’una altra llengua de la mateixa família. Així, posam en funcionament una sèrie de mecanismes que ens permeten comprendre una altra llengua a partir dels coneixements de la pròpia llengua. Cal dir, però, que l’objectiu principal d’aquest mètode no és el de donar eines per a l’aprenentatge d’una nova llengua, sinó que allò que cerca és dotar a l’usuari d’una sèrie de coneixements per tal que aquest els pugui aplicar en un acte comunicatiu però sense abandonar la llengua pròpia. Coneixer les similituds entre dues llengües germanes facilita, sens dubte, la comprensió entre els parlants d’aquestes llengües.
Des d’una perspectiva històrica, aquest mètode fa segles que s’aplica. Sense saber-ho, al llarg de la història comerciants de tot arreu no feien més que posar en pràctica aquests mecanismes per comercialitzar. Així i tot, no ha estat fins fa relativament poc temps que s’han començat a fer estudis i propostes, i així, va nèixer el concepte d’intercomprensió lingüística.
Entitats de recent creació, com per exemple el Consell d’Europa, un òrgan que, entre d’altres coses, busca la cohesió de tots els pobles europeus, han impulsat l’estudi de la intercomprensió per tal de, abans o després, poder implantar aquesta metodologia en l’àmbit educatiu, i així, poder millorar la comunicació entre els diferents pobles d’Europa.
La idea principal que es desprèn d’aquest mètode no es pot qüestionar que sigui molt positiva i equitativa pel que fa al conjunt de les llengües. El fet de posar una llengua per sobre d’una altra, de donar més importància a una que a l’altra, ha estat durant segles un dels principals motius no només de la desaparició de llengües, sinó també de l’estat de salut en què viuen aquestes. Tots tenim present el cas de la nostra llengua, el català, una llengua que durant gran part de la seva vida ha estat a les ordres del castellà. Però allò que fa malbé l’estat de salut d’una llengua no és una altra llengua, sinó els parlants. És cert que el català ha sofert atacs de persones concretes que han debilitat considerablement la salut de la llengua, però també és cert que els mateixos parlants sovint hem assumit aquest paper secundari en el món lingüístic i, tot i ser a casa nostra, hem abandonat la nostra llengua en benefici del castellà quan algú no ens entenia. Aquesta mentalitat que sense pensar-ho tant mal ens ha fet és la mentalitat que pretén canviar el mètode de la intercomprensió. Ben segur que, si visquéssim en un món on et poguessis expressar en la teva llengua i comprendre la llengua de l’altre interlocutor, la salut de llengües com la nostra milloraria notablement.
Però aquesta idea d’igualtat entre les llengües no és l’única que se’n desprèn d’aquest mètode. Un punt molt important i característic d’aquest és la idea de l’autoaprenentatge. En aquest punt és on entra en joc la ciència que podríem dir que avui dia ens domina, la tecnologia, i les eines que se’n desprenen d’aquesta: ordinadors, tablets, smartphones, etc. Fa un temps que tot el que passa en aquest món pot ser vist des d’un d’aquests aparells. I en aquest sentit, el mètode de la intercomprensió es va començar a posar al dia fa uns anys. A poc a poc començaren a aparèixer eines a la xarxa com Eurom4 o l’EuroComRom i, posteriorment, aplicacions per a telèfons mòbils com busuu o LingQ. Totes aquestes eines permeten introduïr-se en el món d’una nova llengua i conèixer aspectes d’aquesta. Així i tot, algunes d’aquestes eines no estan tan enfocades a la intercomprensió sinó a l’aprenentatge d’una nova llengua. Però sigui com sigui, totes aquestes eines tenen una cosa en comú: doten a l’aprenent d’autonomia. D’aquesta manera, es romp el mètode tradicional d’aprenentatge. Aquest ja no es produeix dins una aula amb un predicador sinó que qualsevol lloc és bo per aprendre. Així i tot, he de dir que, ara per ara, jo no crec que aprendre una llengua amb aquestes eines sigui del tot viable. Però del que estam parlant no és d’aprendre una llengua, sinó de la intercomprensió. I aquí puc afirmar, per l’experiència viscuda amb el romanès, que amb una mica d’esforç i dedicació, l’objectiu de la intercomprensió es pot arribar a assolir.
Dit això, el que ens hem de plantejar és si és viable dur aquest mètode a les aules. No tothom té accés a internet o a dispositius mòbils. També és cert que aquest mètode no només té aplicació a través de la xarxa. Però si una de les característiques principals de les eines que possibiliten la intercomprensió és la possibilitat d’autoaprenentatge, sense accés a la xarxa aquesta possibilitat gairebé desapareix. Ara bé, a la velocitat com avança el món, és qüestió de temps que tothom tengui accés a internet i l’autoaprenentatge pugui ser una realitat no per a alguns, sinó per a tots.
Sigui com sigui, i tenint en compte les limitacions d’aquest mètode, crec que s’hauria de replantejar en el món educatiu no només el mètode com s’ensenya avui dia una llengua estrangera, sinó l’aplicació del mètode de la intercomunicació, ja que a la llarga pot esdevenir una eina molt útil per a tota la població europea. Ara bé, això no es pot fer d’un dia per l’altre. Són molts els factors que s’han de tenir en compte a l’hora d’aplicar-lo, i no es pot aplicar de la mateixa manera en els diferents graus d’ensenyament ni en els diferents tipus d’aules que ens podem trobar. Si més no, amb una bona planificació per afavorir l’aplicació d’aquest, i donant un marge de temps per tal de comprovar els resultats (fet gairebé inpensable en un país on cada 4 anys es canvien les lleis i els models educatius), crec que la intercomprensió entre parlants de distintes llengües podria arribar a ser un fet real i, per ventura, amb el pas del temps, el mètode predominant en les relaciones comunicatives dels humans.


No hi ha comentaris

gen. 29 2013

Cultura i civilització catalanes

Posted in General by 1301013 |

Ser professor de català fora de les nostres fronteres. Aquest és el tema del qual Pau Sanchis ens n’ha fet quatre pinzellades a partir de a seva experiència a la Universitat de Zadar com a lector. Si una cosa ha quedat clara, és que ser professor de català per estrangers no és senzill, i menys en una universitat fora del nostre domini lingüístic. Ara bé, estic ben segur que aquesta tasca resulta més gratificant que complicada. Sigui com sigui, a partir d’aquí podem fer una petita reflexió sobre la tasca dels ensenyants de llengua catalana a l’estranger.

Son moltes les persones al nostre país que, o bé per ignorància o bé per despreocupació no coneixen fins a quin punt la nostra llengua s’estén per tot el món. Jo, com estudiant ERASMUS de Filologia Catalana a Anglaterra moltes vegades em vaig trobar amb preguntes com: “Te’n vas a Anglaterra? O allà ensenyen català?”. Després queden sorpresos quan saben que prop de 2000 persones s’interessen per el català cada any a 20 universitats diferents d’Alemanya. Crec que aquest desconeixement dels límits on arriba la nostra llengua en nivells d’ensenyament superior és un dels principals motius que dificulten la tasca dels lectors de català. Aquests es senten una mica desemparats degut a l’escàs material del que disposen per impartir les classes de cultura i civilització. Amb això no estic fent cap critica destructiva de cap entitat, però és cert que, ja que disposam d’una xarxa d’unes 180 universitats a l’estranger on s’imparteixen classes de català (el portuguès, amb uns 170 milions de parlants i essent oficial a diversos països del món, s’imparteix a 230 universitats ), hauríem de fer una esforç entre tots per tal de poder facilitar la tasta d’aquests especialistes de la nostra llengua, que d’alguna manera la difonen fora de les nostres fronteres.

Sigui com sigui, la tasca d’un docent de català en una universitat estrangera va molt més enllà de l’ensenyament teòric de la nostra llengua. Aquest sempre és l’objectiu, però generalment desapareixen les classes magistrals i l’ensenyament del català esdevé una tasca encara més complexa. El professor de català es converteix en professor de cultura, de música, de cuina, de geografia, etc, amb la finalitat de donar als alumnes de l’estranger una visió com més ample possible d’allò que són els Països Catalans, de la cultura, de les tradicions, i evidentment, de la llengua del país. És necessari que tots el interessats en impartir classes a l’estranger, entre els quals m’hi incloc, tenguem aquests conceptes ben clars, perquè aquests alumnes s’interessen per nosaltres, però nosaltres també hem de saber engrescar-los. Per això, amb l’objectiu d’aprendre català, s’han de preparar sessions com més dinàmiques possibles, que despertin l’interès d’aquests estudiants. Es pot aprendre català fent un curs de cuina, o a través de les llegendes de la nostra terra, o amb la música, activitats que ben segur els resulten molt més entretingudes que les classes magistrals. Sabent lligar aquests tipus d’accions amb l’ensenyament de la llengua catalana estic segur que els resultats seran molt més satisfactoris per a tots.

Una llengua no s’ha d’aprendre per força, s’ha d’aprendre per plaer, i no hi ha millor plaer que aprendre una llengua passant-s’ho bé.


No hi ha comentaris

gen. 03 2013

Projecte de dinamització al poble de Valldemossa

Posted in General by 1301013 |

Projecte dinamització Valldemossa


4 Comments

nov. 09 2012

M12: Comparació de l’acollida d’una persona immigrada d’origen estranger amb la política oficial de Catalunya

Posted in General by 1301013 |

Estela és una dona d’origen equatorià que va arribar a Catalunya l’any 1999. La seva filla va arribar 3 anys més tard, l’any 2002 i tenia 9 anys. S’instal•laren a Mataró, on ja hi residien els pares d’Estela des de feia més anys. En el seu país d’origen, tant l’entrevistada com la seva família tenien com a llengua familiar el castellà. Només l’àvia d’Estela tenia alguns coneixements de quítxua però no els va transmetre als seus fills i néts. Tot i que Estela coneixia algunes paraules en quítxua, mai va dominar l’idioma en cap dels seus àmbits. Abans d’arribar a Catalunya, Estela no tenia constància del grau d’autonomia política de Catalunya, però sí sabia que es parlava una llengua diferent que a la resta de l’estat espanyol, ja que, com he dit, la seva mare feia anys que s’havia instal•lat a Catalunya. Així i tot, abans d’arribar a terres catalanes l’entrevistada desconeixia per complet l’idioma. Una vegada a Catalunya, no va rebre cap informació sobre les llengües oficials a la comunitat o on podia aprendre català, encara que admet que tampoc se’n va preocupar gaire, ja que dominava el castellà i amb això bastava per viure. Així i tot, amb el pas dels anys, ha après l’idioma propi de Catalunya i el comprèn bastant bé, encara que li costa més parlar, no per desconeixement sinó per vergonya.
Tres anys després de la seva arribada i instal•lada a Mataró va arribar a Catalunya la seva filla de 9 anys. Com toca per llei, la seva filla va ser matriculada en una escola de la població on residien. Allà tingué alguns problemes d’adaptació, en part, degut a temes lingüístics ja que no rebé cap tipus de formació complementària en català. D’aquesta manera, la filla d’Estela es sentia un poc exclosa de la resta d’alumnes i fou complicada la seva adaptació i el seu progrés en els estudis. L’any següent canviaren de residència i s’instal•laren a Barcelona, al barri de Gràcia. La qüestió escolar canvià radicalment i la filla d’Estela, durant un any, pogué anar 4 hores per setmana a l’aula d’acollida del centre. Segons la seva mare, el fet d’aprendre català l’ajudà molt a l’hora de relacionar-se amb els seus companys. A més, ja que la seva llengua d’origen era el castellà, pogué continuar els estudis d’aquesta llengua.
Amb tot això, l’entrevistada considera que la seva integració a Catalunya ha estat molt bona i l’aprenentatge del català acceptable ja que l’entén però no el parla gaire. D’altra banda, com hem vist, la integració de la seva filla en el centre educatiu fou en principi molt dolenta, així com la integració lingüística. Però quan varen canviar de residència i de centre educatiu la cosa va canviar i s’integrà a la perfecció en tots els sentits, ja que avui dia, 10 anys després de la seva arribada, la filla de l’entrevistada domina a la perfecció la llengua catalana.
En línies generals, Estela considera que el català és una llengua útil per viure a Catalunya, encara que no necessària. Aquest fet contrasta amb la impressió que té del castellà en el territori català, ja que pensa que l’idioma de l’estat no és útil ni necessari per viure a Catalunya.
D’una sola entrevista no en podem extreure unes conclusions generals, però si que ens podem fer una idea del funcionament del Pla per la llengua i la cohesió social a Catalunya. Allò idoni hagués estat veure que la filla de l’entrevistada va tenir una integració totalment satisfactòria en el primer centre educatiu on va estar, però no va ser així. A l’escola de Mataró on va cursar el seu primer any acadèmic a Catalunya, els objectius del pla LIC no es varen complir ja que la persona en qüestió es sentí aïllada de la resta de companys i no assolí els coneixements desitjats de català. En canvi, en el segon centre educatiu on va estar, aquest a Barcelona, sí que s’assoliren els objectius principals del pla lingüístic i de cohesió social, almenys dins les aules. Aquí, la nina va poder aprendre català en una aula d’acollida, sense deixar de banda la resta de matèries que es cursaven a l’escola. Aquest fet tingué com a conseqüència una millor integració social i una millora en el seu nivell acadèmic.
D’aquest fet en podem extreure dues conclusions bàsiques. La primera és que, supòs que per falta de recursos, el pla LIC no està instaurat de manera satisfactòria en tot el territori català. La segona, i per ventura més important, és que allà on si s’ha aplicat aquest pla, la cosa funciona i els objectius s’assoleixen. Per tant, cal continuar amb aquest sistema d’integració i seguir fent camí per tal que situacions com la que visqué la filla d’Estela en el seu primer any acadèmic no succeeixin, perquè això significarà que l’acolliment social i lingüístic és una realitat en tots els centres educatius de Catalunya.


2 Comments

oct. 31 2012

Els coneixements lingüístics

Posted in General by 1301013 |

L’any 2008 es va dur a terme per part de la Generalitat de Catalunya l’Enquesta d’usos lingüístics de la població d’aquesta comunitat. Aquestes dades apareixen analitzades i comentades en una obra digital publicada per la mateixa Generalitat de Catalunya. El segon dels capítols que conté aquesta obra es centra en els coneixements lingüístics dels habitants de Catalunya majors de 15 anys. Aquí, s’analitzen les capacitats d’entendre, llegir, parlar i escriure que tenen els pobladors de Catalunya en diverses llengües. Així, l’enquesta realitzada el 2008 es centrava, principalment, amb els coneixements de català, castellà, anglès i francès, però sense deixar de banda la resta de llengües que es parlen a la comunitat catalana. L’avaluació dels coneixements de català i castellà es varen fer a partir d’una enquesta que constava de dues parts: en la primera els enquestats havien de respondre si entenen, saben parlar, saben llegir i saben escriure o no; en la segona part, els enquestats s’autovaloraven els seus coneixements en una escala del 0 al 10. A diferència del català i el castellà, l’avaluació dels coneixements d’anglès i francès es va fer mitjançant únicament la pregunta dicotòmica.
Pel que fa al coneixement del català, destaca el fet que el 94,6% dels enquestats afirmen entendre la llengua, el 78,3% la parlen, el 81,7% la llegeixen i el 61,8% l’escriuen. Aquestes primeres dades són una mica enganoses, ja que, quan es divideixen els percentatges en 5 categories (perfectament, força, regular, poc, gens ni mica) extretes de la pregunta en la qual els enquestats s’autovaloraven amb puntuació del 0 al 10, aquests percentatges baixen uns 10 punts si entenem que els resultats “perfectament” i “força” són aquells que realment dominen en major o menor mesura la llengua. Dit d’una altra manera, més del 15% de la població té dificultats per entendre el català, tot i que en la primera pregunta només un 5,4% dels enquestes afirmaven no entendre la llengua. En valors absoluts, trobam que uns 2.800.000 de persones tenen un nivell alt en totes les habilitats lingüístiques, 1.600.000 persones tenen carències en alguna de les habilitats lingüístiques però en dominen d’altres, i 1.700.000 persones tenen un nivell baix de català i no dominen cap de les habilitats lingüístiques de la llengua. Cal dir que, els coneixements del català són diferents en funció de les dimensions sociològiques bàsiques tals com l’edat, el nivell d’estudis, el territori en què és resideix, el lloc de naixement i l’origen de les persones, entre d’altres. Per exemple, tenint en compte l’edat dels enquestats, les diferències en l’habilitat d’entendre la llengua no són gaire accentuades. La principal diferència recau en l’escriptura ja que, de totes les persones que han manifestat tenir un coneixement perfecte o força correcte d’alguna habilitat, entre els 15 i els 24 anys un 74,7% dels enquestats domina l’escriptura. Aquest percentatge va baixant així com augmenta l’edat ja que entre els 25 i els 34 anys dominen aquesta habilitat un 59,7%, entre els 35 i els 49 anys un 49,5%, entre els 50 i els 64 anus un 32,2% i els de 65 anys i més només un 25,4% afirma dominar aquesta habilitat. El principal motiu d’aquesta gran diferència en el nombre de persones que dominen l’escriptura recau en motius educatius i migratoris, ja que els més joves han estat escolaritzats en català, molts dels adults provenen de les onades migratòries dels anys 60 i 70 i els més majors, tot i haver estat escolaritzats a Catalunya, fou en castellà i, per tant, no aprenien a escriure la llengua. Si tenim en compte el territori en què és resideix també trobam diferències substancials ja que en les Comarques Centrals, l’Alt Pirineu, Aran i l’Àmbit de Ponent acostuma a haver-hi un nivell més alt de coneixement de la llengua catalana mentre que l’altre extrem el trobam en l’Àmbit Metropolità i el Camp de Tarragona.
Així com en la manera de mesurar els coneixements de català, el castellà s’ha avaluat de manera dicotòmica i també mitjançant una autovaloració dels enquestats. Així, els coneixements lingüístics en tots els àmbits és superior als del català i les diferències entre l’anàlisi de les dues qüestions exposades no són tan grans com en el cas del català. Així, només un 2,6% dels enquestats té coneixements limitats o nuls en l’habilitat d’entendre el castellà, un 4,6% tenen dificultats en la parla, un 6,8% tenen dificultats en la lectura i un 11,1% tenen dificultats en l’escriptura. Així, un 87,9% de la població té un nivell alt en totes les habilitats, un 7,2% parla i entén el castellà però té dificultats en la lectura i l’escriptura, i un 3,3% tindria nivells baixos en totes les habilitats. Les mancances en l’escriptura i la lectura es deuen, principalment, a dos factors: el lloc de naixement i el nivell d’estudis. El 20,6% de les persones nascudes a l’estranger en països de parla no hispànica no sap llegir, mentre que el 31,7% d’aquesta gent no sap escriure.
Pel que fa al coneixement de llengües no oficials a Catalunya, s’ha enquestat de manera dicotòmica els coneixements d’anglès i francès. D’aquesta manera, el 32% dels enquestats entén l’anglès, el 26,4% el parla, el 27,9% el llegeix i el 24,1% l’escriu. Els resultats de la llengua francesa és situen uns 10 punts per sota els percentatges en llengua anglesa en cadascuna de les habilitats lingüístiques. El coneixement de l’anglès es relaciona amb l’aprenentatge com a segona llengua ja que només el 2,5% dels que afirmen entendre la llengua han nascut en un país anglòfon i només l’1,2% té com a llengua inicial l’anglès. La ciutat de Barcelona és on hi ha una major proporció de ciutadans amb coneixements d’anglès, mentre que els percentatges són més elevats entre les persones que han nascut en territoris de parla catalana (27,5%) que no entre els nascuts a la resta de l’estat espanyol (6,3%). En el cas de l’anglès, el factor llengua inicial i país d’origen pesa més que en el cas de l’anglès ja que el 2,8% dels que entenen l’idioma l’han tengut com a llengua inicial i el 10,8% han nascut en un país francòfon.
A més de tot això, l’11% de la població de més de 15 anys afirma que pot parlar de manera fluida alguna altra llengua. Les principals llengües parlades a banda del castellà, el francès i l’anglès són l’àrab (2,5%), l’italià (2,1%) i l’alemany (1,7%) seguides del gallec, el romanès, etc.
Per acabar, podem quantificar el nombre de llengües que coneixen els ciutadans de Catalunya de més de 15 anys. Un 14,6% dels ciutadans només coneix una llengua, un 50,6% és bilingüe, un 24,3% dels ciutadans parla tres llengües, un 9,2% parlen quatre llengües i un 1,3% parlen cinc llengües. Aquestes dades indiquen que els ciutadans de Catalunya tenen coneixements de 2,3 llengües de mitjana. Més concretament, els nascuts en territoris de parla catalana coneixen una mitjana de 2,4 llengües, els nascuts a la resta de l’estat espanyol són els que saben parlar menys llengües (1,8 de mitjana), mentre que els nascuts a l’estranger parlen 2,5 llengües de mitjana. El més freqüent és que els ciutadans parlin català i castellà (45,5%) mentre que només un 14,4% de la població parla únicament castellà.
De totes aquestes dades en podem extreure una sèrie de conclusions significatives, especialment pel que fa a la diferència entre els coneixements que té la població del català i del castellà. Així, el percentatge de població que té un nivell alt en totes les habilitats de castellà és el 87,9% mentre que es redueix al 45,1% en el cas del català. Possiblement, el fet més significatiu i que juga en contra de la nostra llengua és el fet que un nombre important de ciutadans té mancances a l’hora de parlar en català. Aquest nombre per ventura és menys rellevant que en altres habilitats, però és un factor molt important per als usos potencials de la llengua. A més, de la comparació entre el nombre de ciutadans amb nivells alts en totes les habilitats en podem extreure una conclusió clara: l’argument que fan servir alguns personatges públics per fomentar l’ensenyament en castellà en els territoris de parla catalana no té ni cap ni peus ja que, com bé demostren les dades, és només un 12% de la població qui no té alts nivells de castellà, cosa que no vol dir que no puguin fer servir la llengua. Per tant, com podem veure, la llengua castellana no desapareix dels territoris de parla catalana com molta gent es pensa. Aquest fet es pot considerar d’alguna manera “normal” ja que molts nouvinguts s’esmeren per aprendre primer la llengua castellana abans que la catalana, i un cop assolits uns coneixements de castellà per poder viure, s’acomoden i, per ventura, ja no creuen necessari aprendre el català. Si volem equilibrar les dades entre els coneixements de català i de castellà, en aquest punt és on entra en joc el gruix de la població que té per llengua primera el català. Sempre des del respecte, s’ha de fer palès que la nostra llengua és necessària per viure tant a Catalunya com a la resta de les terres de parla catalana i que no és suficient només tenir coneixements de castellà. Per tant, hem de fer desaparèixer una característica molt comú entre els catalanoparlants que és la de canviar de llengua quan algú no ens entén. D’aquesta manera, a poc a poc la gent prendrà més consciència que la llengua catalana és necessària per viure en aquestes terres.
Per acabar, comentar el considerable gruix de la població que afirma tenir coneixements de parla anglesa i francesa. Aquests nivells, lògicament són deguts a que aquestes dues llengües són les més tradicionals en l’ensenyament obligatori a Catalunya. Així i tot, i com a crítica no a l’ensenyament a Catalunya sinó a tot l’estat espanyol, els nivells de coneixement, almenys de l’anglès, haurien de ser molt superiors ja que, estic segur que comparant les dades amb altres estats europeus no anglòfons, Espanya té un dels índex més baixos en coneixement de l’anglès.


1 comentari

oct. 25 2012

Circ(ul)o Balear

Posted in General by 1301013 |

Estudiam i feim feina per tal que els nouvinguts a les nostres terres aprenguin la nostra llengua, coneguin la nostra cultura i es sentin identificats amb tot allò que és nostre. Però dins “ca nostra” també hi ha molta feina a fer per tal de netejar i fer desaparèixer tota aquella gent que ens fa fer passes enrere.
Aquest és un exemple que per ventura molts desconeixeu, però si teniu ganes de riure i alhora plorar, llegiu una estona aquest enllaç.

http://www.circulobalear.com/llengo/index.html

Sembla un acudit, però aquesta gent de cada vegada és més escoltada pel nostre “molt honorable” president J.R. Bauzà. Els ideals que es proposen des del Circulo Balear són els que ens vol imposar el nostre govern, sense que ningú pugui fer res. Menys hores de català a les aules, llibres de text en mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, la modificació de la llei de funció pública que, entre altres coses, regulava la obligatorietat de conèixer el català per treballar a l’administració pública, o la supressió de les ajudes econòmiques al Centre de Serveis Lingüístics “Paraula” són algunes de les accions empreses per Bauzà a les Illes. Tenint en compte aquests fets, des del meu punt de vista el Govern Balear no es mereix cap respecte. Però en tot això, quin paper hi juga el govern català? Per ventura parl de coses que desconec, però sempre he pensat que ja que nostaltres l’única cosa que podem fer és lluitar sense ser escoltats, és el nostre “germà gran” qui ens hauria de donar una mà. Artur Mas, l’home que demana la independència de Catalunya al·legant, entre altres coses, les diferències socioculturals i lingüístiques que tenim amb l’estat espanyol, se’n despreocupa del fet que a la resta de terres de parla catalana la nostra llengua sigui perseguida. A diferència del País Valencià i les Illes Balears on s’arracona el català gràcies a la gestió del Partit Popular, Catalunya està governada per un partit nacionalista amb pes dins el parlament espanyol i que, tot i que molts dels seus ideals puguin ser discutibles, és conscient de la importància de la nostra llengua i la nostra cultura. És per aquesta raó que consider que el govern de Catalunya s’hauria de pronunciar i unir-se a la lluita que mantenen molts ciutadans dels Països Catalans amb els seus respectius governs. Si volem ser una cultura sòlida hem de caminar tots en la mateixa direcció i lluitar units contra aquelles persones que ens desitgen mal.
És d’agrair la tasca que es du a terme des del govern català i a través d’entitats com el Consorci per la Normalització Lingüística que fan possible que cada any centenars de persones nouvingudes sentin com a seva la nostra cultura. Però tota aquesta tasca no servirà per res si no cuidam el patrimoni del conjunt dels Països Catalans. Feim un exercici de reflexió i caminem tots junts en la mateixa direcció.


No hi ha comentaris

oct. 11 2012

Nouvingut al 2.0

Posted in General by 1301013 |

Per mi, el món del 2.0 és un espai encara per explorar.Són moltes les oportunitats que et pot donar per tal d’assolir els coneixements i objectius que un es proposa, són moltes les eines que hi podem trobar i són molts els interlocutors que ajuden a confeccionar aquest nou espai virtual.

Una de les possibilitats que t’ofereix aquest nou món és la de confeccionar el teu propi entron personal d’aprenentatge (PLE). Consider que aquesta pot arribar a ser una eina molt útil, però el fet d’anar tan lligada a totes les aplicacions que t’ofereix el web 2.0 ho fa, per mi, un món encara per descobrir. Abans de fer una valoració dels entrorns d’aprenentatge, ens hem de capficar dins tot allò que envolta aquest entorn, dins totes les eines que ens permetran confeccionar de la millor manera el nostre PLE.

D’aquesta manera, encara estic una mica perdut en el camí que em condueix cap al món 2.0, però estic segur que explorant l’interior d’aquest món arribaré al final del camí de la millor manera possible i arribaré a confeccionar el PLE de la manera que millor convengui als meus interessos.


2 Comments