Preludios de mi lira

Posted by 1216030

Totes les obres aparegudes anteriors a la publicació de Preludios de mi lira, podriem dir que apareixen de forma accidental, al marge de la voluntat del mateix poeta. Hi treballà l’estiu de 1932 a Vilanova i hi estarà obsedit. Amb aquesta obra tenia un objectiu principal: Publicar les seves millors poesies par tal de rebre’n la opinió que mereixen per part dels entesos, per aquest motiu farà un treball molt acurat de selecció i poliment.

El llibre es publicarà el mateix any de la seva mort, el 1833. És un llibret senzill que conté 12 poesies, una “advertencia” i unes notes finals. Fa tan sols 69 pàgines.

Pel que fa a les seves poesies, tracta temes com ara l’expressió de la veritat, l’esperit independent del poeta, la llibertat, l’amor i la mort. Podriem considerar que hi planteja un esperit romàntic combinat, però, amb un classicisme mètric i formal. La mètrica, amb tot, resulta innovadora, ja que priva als versos de rima.

Un tema un tant conflictiu de la seva obra, sense tenir en compte el context en el qual es siutava el poeta, podria ser la llengua. Però cal destacar que Manuel de Cabanyes va escriure en castellà perquè encara no s’havia iniciat la Renaixença, i per tant, es va veure obligat a escriure en la que, fins aleshores, es considerava la llengua de cultura, la llengua dels seus estudis i de les seves principals lectures. Per aquest motiu se l’anomena” El poeta sense llengua”.

Aquest fet el fa palès en l’advertència que trobem a la seva única obra, en la qual hi trobem escrit: ” No encareceré, por lo mismo, las dificultades que un catalán ha de vecer para escribir en una lengua cuyo estudio le es tan costoso como el de cualquier idioma estranjero; pues con razón podrían contestarme que nadie me obligaba a escribir, y que sin mis poesías poco perdiera la literatura española.”

La seva mort.

Posted by 1216030

” La seva pèrdua ha esvaït les esperances que el seu talent, les seves llums i la seva afecció per l’estudi havien fet concebre. No hi ha el més petit dubte que si en Manuel hagués viscut més temps s’hauria immortalizat amb alguna producció el seu geni, essent el seu principal intent emprar l’encís de la poesia per a utilitat i perfeccionament de la societat i no fer-la una pompa vana de paraules. Els seus Preludios ho indiquen clarament”.

Josep Anton Cabanyes, germà gran del poeta.

La Masia Cabanyes

Posted by Anna Grau Llinas

Punt de ruta: 1-Can Cabanyes
Adreça:Camí de la masia de’n Cabanyes, s/n, Vilanova i la Geltrú


El segon punt de la ruta literària del poeta vilanoví és la Masia Cabanyes. Els Cabanyes van adquirir aquesta casa el 1790. Aquest masia queda una mica apartada de la ciutat però creiem que la seva visita és totalment recomanable. És una casa de tres pisos que conserva una decoració d’estil neoclàssic, una galeria porxada que envolta les façanes laterals i la posterior i un gran jardí. És aquí on va morir Manuel de Cabanyes amb només 25 anys. Actualment és propietat de l’Ajuntament i acull el “Centre d’Interpretació del Romanticisme. Terra XIX”.

S’hi fan visites guiades i actes culturals i lúdics.

Per a més informació: http://www.vilanova.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=4531&id_tema=

A la Luna

Posted by Anna Grau Llinas

¡Cuán dulces llegan al alma
tus rayos, oh de la noche
Reina hermosa,
Mientras por el cielo en calma
llevas tu argentado coche
silenciosa!

¡Oh! la paz de tu reinado
ni el hombre a turbar se atreve,
ni la fiera:
El eco duerme callado,
el céfiro no conmueve
la pradera.

Sobre su lecho de arenas
calla la furia aplacada
de la mar;
y a las sus ondas serenas
tu modesta faz le agrada
retratar.

Mi turbio pecho descansa
también en sueño profundo,
y parece
que a tu ley suave y mansa
que obedece fiel el mundo,
obedece.

Fija en ti mi vista ardiente
yo te contemplo extasiado,
y el gozar
vago que el ánima siente
al mortal labio no es dado
expresar.

¡Maga divina! tu encanto
sólo el corazón sensible
gusta y ama;
ya a su poder, tierno el llanto
por el rostro, y apacible
se derrama.

A fuer de la virtud bella,
del Sol recibes fulgente
tu esplendor;
nubes de envidia, cual a ella,
te siguen eternamente
en redor.

Cuando a par de mi cabaña
sentado una noche amiga
del estío,
armada de su guadaña
venga la muerte y me diga,
“Ya eres mío”.

¡Oh Luna! en aquel momento
¡Ay! alumbra por piedad
al que un día
joven, su ira y su acento
a ti, bondosa deidad,
dirigía.

Y sobre tus rayos, rotas
las mortales ataduras
volará
mi espíritu a las ignotas
deseadas mansiones puras
de Jehová.

Can Cabanyes

Posted by 1216253

Punt de ruta: 1-Can Cabanyes
Adreça:C/Comerç núm. 2, Vilanova i la Geltrú

El dia 27 de gener de logo.jpg1808 Manuel de Cabanyes va néixer en una petita casa senyorial de la plaça de les cols a Vilanova i la Geltrú: Can Cabanyes. Avui aquesta casa s’ha convertit en un bar-restaurant, decorat a l’estil de principis del s.XIX, que ofereix també música en directe i s’hi pot menjar per un preu raonable.

» Podeu trobar més informació al seu web, on a més de l’adreça, horari, carta i altres informacions hi ha algunes fotografies que, per cert, no li fan justícia. També és interessant aquesta ressenya que els fa PastaNaga.

Ruta literària

Posted by 1216253

En motiu del bicentenari del seu naixement es va fer, al 2008, una ruta literària entorn la figura de Manuel de Cabanyes. Aquesta ruta integrava sis punts del municipi de Vilanova i la Geltrú, quatre dins de la ciutat. En la categoria que ara estrenem, Ruta literària, dedicarem quatre línies a cadascún d’ells.

 » Podeu accedir al fulletó-guia de la ruta, en format PDF, aquí.

La independencia de la poesía

Posted by 1216253
Eu nunca consenti que a minha lyra
fosse lyra de cortes:
a verdad, a so unica verdade
soube inspirar-me o canto.
FRANCISCO MANOEL

Como una casta ruburosa virgen
se alza mi Musa, y tímida las cuerdas
pulsando de su arpa solitaria,
suelta la voz del canto.

 

¡Lejos, profanas gentes! No su acento
del placer muelle corruptor del alma
en ritmo candencioso hará suave
la funesta ponzoña,

 

¡Lejos, esclavos! Lejos: no sus gracias
cual vuestro honor trafícanse y se venden;
no en sangri-salpicados techos de oro
resonarán sus versos.

 

 

Read the rest of this entry »

Biografia

Posted by 1216253

Manuel de Cabanyes (1808 – 1833)

Manuel de Cabanyes va néixer a Vilanova i la Geltrú el 27 de Gener de 1808 en una família benestant. De seguida, però, es va traslladar a Barcelona, on passà la infància. Era aquesta una ciutat molt segura sota el control francès, on la família va gaudir d’una tranquil·la existència urbana com a benestants afrancesats que eren.

Quan tenia dotze anys marxà a estudiar lleis a la Universitat de Cervera. Hi troba un enfrontament entre partidaris de l’antic règim i liberals, que causa una crisi institucional que culmina amb el setge i incendi de la universitat, resultat de la guerra civil que esclataria aviat. Per tant es va traslladar a Barcelona, on residí fins que al 1823 es produeix la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Acabada la guerra estudia a la Universitat de Tarragona i més tard a la Universitat Literària de València, on es podria dir que comença la seva formació literària. Als dinou anys torna a la Universitat de Cervera, on publicarà el seu primer poema i formarà part d’un grup literari estudiantil que defensava una concepció moderna i diferent de la poesia. Cabanyes integrava un grup de joves arrauxats que sovint infligien la normativa del règim intern fora del recinte universitari. Entre d’altres fetes el poeta va recitar, el 1828, un discurs en el que elogiava Voltaire i Rousseau (autors prohibits en aquell moment) i “injuriava” oradors sagrats contemporanis. Aquest fet motivà el canvi a la Universitat d’Osca, on passà un curs monòton abans de matricular-se a la Universitat de Saragossa.

A Saragossa tampoc destacà des del punt de vista acadèmic però va ser un període d’intensa formació literària. Descobreix el poder de la poesia entesa com a instrument de canvi polític i adquireix el liberalisme moderat que el distingeix. També experimenta un canvi estilístic cap al model preromàntic i escriu poesia greu i majestuosa, diferent a qualsevol de l’anterior.

Acabat el curs torna a Vilanova, on coneix Antonia Inglada, de qui s’enamorà. Però quan va pretendre festejar-la la mare de la noia s’hi va oposar, origen d’una crisi sentimental que arrossegaria al llarg de la vida. Marxà a Barcelona i es posà en contacte amb diverses personalitats del món barceloní, alhora que va difondre la nova concepció poètica romàntica. És aquí que coneix la noticia del tancament de les universitats (1830) i es trasllada a La Granada (El Penedès) per preparar-se la matèria pel seu compte. Intenta assolir un grau superior de coneixements i dominar amb excel·lència la llengua castellana, en la que escriu, ja que la seva llengua era el català. Aquest és un període molt prolífic en obres poètiques.

Després resideix a Vilanova, Barcelona i Saragossa. Es gradua al 1831 i torna a fer estades a La Granada, Vilanova i Barcelona. Aleshores Antonia Inglada es casa i Cabanyes es posa malalt de tuberculosi, circumstàncies que li acabarien donant el pessimisme definitiu.

El canvi de règim va permetre que pogués publicar la seva única antologia, Preludios de mi lira, a l’abril de 1833. Al mateix any, però, un empitjorament sobtat de la seva malaltia el portaria a la tomba. Morí el 16 d’agost de 1833 i fou enterrat a La Granada, però se’l va traslladar posteriorment a Vilanova.

Hola món!

Posted by 1216030

Benvinguts i benvingudes!

Avui es crea un nou blog amb la intenció de promoure la figura de Manuel de Cabanyes, poeta romàntic del segle XIX.

Aquí hi anirem penjant informació, poemes, imatges i links per tal de poder difondre amb facilitat l’obra d’aquest poeta català. Esperem que mica en mica us deixeu captivar per l’elegància dels seus versos i l’emoció que transmeten les seves paraules.

A reveure!