La Bona Pràctica – Espl@i Virtu@l

Actualment, les tecnologies han inicidit de manera directa en la realitat educativa, tan a nivell Formal com No Formal. Així doncs, com a educadors ens hems de platejar com realitzar una bona integració de les TIC dins el marc on intervenim.

El fet de que hi hagi un ordinador, per exemple, no té perquè canviar la dinàmica educativa. És l’ús que fem de les tecnologies el que determinarà si realment estem integrant les TIC com a eines que facilitin l’aprenentatge, o si, simplement, estem reproduint els mètodes tradicionals en plataformes digitals. El que cal destacar és que en qualsevol integració de les tecnologies al context educatiu,  tal i com expliquen Boza i Toscano s’ha de tenir clar que “l’objecte, en definitiva, sempre es l’educació” (2011, p.1).

És per això, que dins la relació entre educació i TIC sorgeix el concepte de Bones Pràctiques. Hi ha diversos autors que defineixen el concepte i intenten caracteritzar-lo de diverses maneres Per exemple, per una banda, Marquès (citat per Boza i Toscano, 2011) la bona pràctica són: “Les intervencions educatives que faciliten el desenvolupament d’activitats d‘aprenentatge en les que s’aconsegueixi amb eficiència els objectius formatius previstos i també altres aprenentatges d’alt valor educatiu” (p.2).

Per altra banda, De Pablos i Gonzalez (citats per Boza i Toscano, 2011) entenen el concepte com:

Una actuació o conjunt d’actuacions desenvolupades en un centre escolar per facilitar processos d’integració de les TIC, sistematitzades i experimentades que suposin un posicionament per part de qui les implementa sobre l’objectiu educatiu i sobre el paper que juguen les TIC en la consecució del objectiu plantejat (p.3).

També Sosa, Peligros i Díaz Muriel (citats per Boza i Toscano, 2011) defineixen el concepte i entenen bona pràctica com:

Tota aquella pràctica educativa que amb l’ús de les TIC suposa una millora o potencialització  del procés d’ensenyament-aprenentatge i per tat dels seus resultats, podent servir, a més a més, de referència en altres contextos.

Per caracteritzar la bona pràctica Epper i Battes (citat a Boza i Toscano, 2011) diuen que la practica ha de:

  • Contribuir a la millora del desenvolupament d’un procés .
  • Respondre a una experiència sistematitzada, documentada i experimentada. El seu disseny es realitza des d’un enfocament innovador.
  • Que aplica mètodes d’excel·lència basades en la innovació.
  • La categoria de bones pràctiques la fa extrapolable a altres contextos.

Per veure de manera més clara intervencions que se’ls pot atribuir el concepte de bona pràctica, s’analitzarà un projecte que està ubicat a Vilanova i la Geltrú. Prèviament, però cal fer incidència en la idea que, tot i que la teoria utilitzada estigui orientada dins el marc escolar, és a dir, l’educació formal, també  i poden haver molts projectes vinculats a l’educació No Formal que  estan vinculats amb la integració de les TIC dins el marc educatiu des de la perspectiva de la bona pràctica. Per tant, tot el que em vist fins ara, a nivell teòric, s’adaptarà concretament, en l’àmbit d’educació en el lleure.

El projecte que ens ocupa, sorgeix d’una inciativa que s’anomena Elmonovolum Project que:

És un projecte familiar orientat a donar servei a les famílies. El febrer del 2014 arranca el seus “motors” per oferir l’ “Espl@i Virtu@l”, una iniciativa que pretén fusionar el model tradicional d’esplai amb el coneixement i l’ús de les noves tecnologies (Plana, 2017).

Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat d’integrar les TIC en l’espai de lleure per tal de donar resposta a les necessitats de molts infants i adolescents d’avui en dia que potser un esplai tradicional no podria satisfer.

Des de l’esplai virtual s’ofereixen diverses propostes i activitats que van des de activitats de robòtica fins a casals d’estiu. Totes aquestes propostes tenen un rerefons pedagògic que li donen una important dimensió educativa relacionada de manera directe amb les TIC:

El model d’esplai que proposa ELMONOVOLUM PROJECT en el seu projecte Espl@i Virtu@l, aposta, des d’una visió pedagògica clarament participativa, per fusionar el model tradicional d’esplai amb el coneixement i la utilització de les noves tecnologies que tan atrauen i necessiten els nostres fills i filles. Es pretén establir “ponts” damunt de “l’esquerda digital” oberta en el si de la nostra societat per la tecnologia “prêt à porter” (Plana, 2014).

Per comprovar que realment, el projecte es un exemple de la bona pràctica educativa, l’analitzarem a partir de diferents indicadors que proposen De Pablos i Gonzálex (citat a Boza i Toscano, 2011)  això si, adaptats al marc de l’educació no formal.

1)Impacte

La pràctica porta beneficis tangibles al grup d’infants i joves que participen en l’Espl@i Virtu@l ja que aquest busca que els infants amb gran interès per la tecnologia i la informàtica tinguin un espai on poder realitzar activitats per les que tenen interès, alhora que hi ha un rerefons educatiu, que busca el desenvolupament de competencial i d’una actitud ètica vers les TIC i els seus usos. És a dir que l’objecte de la intervenció és l’educació. Una educació en valors a partir de les TIC:

Pretenem, per una banda, que els participants s’ho passin bé i per l’altra capacitar-los per a una utilització eficient i crítica de les noves possibilitats que la societat posa al seu abast. Que aprendre arribi via el joc i l’entreteniment (Plana, 2014).

2)Actitud o clima de col·laboració

Es parteix d’una metodologia participativa dins el marc de la intervenció concreta per que des de l’Espl@i Virtu@l es considera “l’entorn virtual que ens proporciona l’univers d’Internet on es planteja la participació dels infants i joves i a l’hora dels pares en activitats conjuntes que fomentin l’intercanvi generacional d’experiències” (Plana, 2014).

Més enllà d’això com a entitat, col·laboren amb diverses entitats i institucions com; Neàpolis, Col·legi d’Enginyers de Vilanova i la Geltrú, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

“Volem centrar-nos en la responsabilitat comuna de pares, educadors i tècnics en l’educació de les generacions futures dins de l’entorn tecnològic que els serà propi” (Plana, 2014).

L’important és la presa de consciència a nivell social  que “l’espai pedagògic fonamental és la llar, volem apostar per un compromís d’universalitat i que els beneficis que aporta la tecnologia dins del camp educatiu arribin a tothom” (Plana, 2014).

3)Sostenibilitat

L’acció del projecte es mantindrà a llarg termini. El projecte és un projecte familiar que vol donar resposta a infants i joves amb interès per la tecnologia per a que aprenguin a fer un bon ús de les TIC i no tinguin una influència negativa en la vida d’aquestes persones.

És per això, que es preveu que el projecte sigui a llarg termini perquè cal que es treballi una dimensió ètica vers les TIC per tal de garantir, a nivell global, l’ús adequat i la comprensió del potencial de la tecnologia per tal de que les TIC es converteixin en un element que fomenti la relació i intercanvi d’informació.

4)Cultura del centre:

Dins l’àmbit en el que s’ubica la proposta és un projecte innovador. Normalment dins el món del lleure, es solen realitzar activitats puntuals.

El projecte ofereix la possibilitat de participar en totes les activitats proposades i en propostes personals a més d’oferir les competències per participar  de maneres múltiples a través de diverses vies  en diversos escenaris digitals.

Es treballa la creativitat com a component clau per a desenvolupar les activitats i intervencions. També es vetlla per a l’acceptació i integració de la diversitat. Així doncs, des de l’Espl@i Virtu@l :

Treballen el caràcter creatiu de la tecnologia (coworks, Espais “Makers”, etc). Aquests espais estan situats en moderns edificis que compten amb zones interiors i exteriors, adaptades a la mobilitat reduïda i adients, amb la deguda “customització”,  al treball en el lleure amb infants i joves (Plana, 2014).

Personalment, considerar o que el projecte és extrapolable a altres contextos ja que responen a una necessitat que considero que s’ha anat extenent ràpidament. El fet de que es realitzi des de l’àmbit del lleure crec que ho fa encara més atractiu per infants i joves amb interessos d’aquesta tipologia. Treballant des del joc i la creació que ofereix el lleure, s’educa a través de les tecnologies en l’ús i la responsabilitat que comporta l’ús d’aquestes.

Competències Digitals

Aquest vídeo és una petita explicació de les diverses competències per a l’alfabetització digital que ens cal desenvolupar, no només com a futurs professionals, sinó com a persones que formen part d’una societat que ha incorporat la tecnologia en la seva quotidianitat.

Simplement destacar, l’avaluació de les meves propies competències les he fet de manera gradual perquè crec que les competències s’han de desenvolupar, impliquen un progrés, de manera que s’ha d’avaluar fins a quin punt tens una competència desenvolupada.

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA – APA 2016

Area, M., Pessoa, T. (2012) De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0., Comunicar, 38 (XIX), 13-20. Recuperat de: https://www.revistacomunicar.com/index.php?contenido=detalles&numero=38&articulo=38-2012-03

Blanch, S., Pérez, E. i Silvente, J. (2016). Com citar i referenciar en els textos acadèmics i científics. Bellaterra: Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona. Recuperat de https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pd

Boza, A. Toscano M.O. (2011). Buenas prácticas en integración de las TIC en educación en Andalucia: Dos estudios de caso. VI Congreso Virtual de AIDIPE (pp.1-4). Universidad de Huelva..

Educalab educación. (2015). Qué es la competencia digital – Ideas clave [Vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=wm2VZOffRXQ

Plana, M. (2014). Esplai Virtual. Un món virtual on jugar i aprendre alhora. Recuperat de: http://www.esplaivirtual.cat/?page_id=59

Plana, M. (2017). Elmonovolum Project. Recuperat de: http://www.elmonovolum.com/