L’essència de la ràdio

abr. 16 2009

Treball de “Redacció i locució en mitjans audiovisuals”

Posted in General by 1218817 |

PART ESCRITA  (PART ESCRITA)

 

TEXT 1

 (s’inclouen alguns dels efectes sonors per afavorir la comprensió global) Efecte:Vaca remugant Veu:Aquesta és una de les vaques més ben alimentades del món. S’alimenta de manera acurada, amb les millors pastures, i llavors de flor de lli. De la manera més natural. Efecte:Líquid que cau Veu:I aquesta és la seva llet. Com millor s’alimenta la vaca, millor t’alimentes tu.Ato Natura, alimentant, és única.  1.  Analitzeu la manera que la redacció intenta afavorir que la locució soni espontània / natural.Perquè l’oient pugui recrear-se en una situació de comunicació real és imprescindible que el locutor s’expressi amb la màxima naturalitat possible. Per aconseguir aquest efecte d’espontaneïtat i naturalitat, els locutors han de tenir en compte els següents aspectes, inclosos en el llibre El lenguaje radiofónico d’Armand Balsebre:          La pronúnciaà Ha de ser entenedora i amb el mínim d’errors.          El control de la respiracióà Els locutors han de dosificar l’aire mentre llegeixen.          L’expressióà Segons la manera en com ens expressem, podem donar més o menys intenció al text. L’expressió del locutor és vital per captar l’atenció de l’oient.          L’entonació o la melodiaà Aporta un sentit a la frase i és un recurs formal per donar-li vivesa a la llengua oral.          Les pausesà Aquestes petites interrupcions aporten significat al text. Una pausa o silenci sol associar-se a una negligència, però no sempre és així, ja que el silenci forma part del llenguatge radiofònic i concedeix essència estètica al programa.           El ritmeà És molt important en el llenguatge radiofònic. En el ritme entren en joc la velocitat de la lectura, la durada dels continguts, la monotonia, l’entonació i els contrastos de la veu.           L’actitudà Varia depenent de la tipologia del text. En la publicitat, l’actitud ha de ser persuasiva, i normalment és propera i informal. La millor manera d’aconseguir aquesta situació és escrivint un text tal i com serà llegit posteriorment. Aquest anunci d’ATO és doncs, molt espontani perquè la veu que parla ho fa d’una manera molt propera. Sembla que ens parli una persona coneguda i que ens recomani una determinada marca de llet i, precisament, aquesta proximitat és la que aporta més naturalitat. 2. Expliqueu:a. Quina funció té?Aquest és un text publicitari, i com a tal, té l’objectiu de convèncer i persuadir el públic a qui va destinat. La seva principal funció és aconseguir vendre un determinat producte basant-se en tres aspectes: l’oferta, “aquesta és una de les vaques més ben alimentades del món” i “aquesta és la seva llet”, la descripció del producte, “més natural” o “ATO natura, alimentant és única”, i el reforç argumental, “com millor s’alimenta la vaca, millor t’alimentes tu”.Per portar-ho a terme s’utilitzen criteris publicitaris com per exemple la motivació, els estímuls i les connotacions.  b. A quin públic (“target”) s’adreça?Aquest anunci va destinat a un “target” general, però amb especial incidència a les famílies que són les principals consumidores de llet. Concretament, va dirigit als pares que són els responsables de l’alimentació dels fills i els que tenen el poder adquisitiu per comprar el producte. c. Quina mena de relació intenta establir amb el destinatari?S’intenta establir una relació directa i senzilla, “de tu a tu”, per tal d’aproximar-se a l’oient i captar la seva atenció. Per aconseguir-ho, es fa servir un registre estàndard i un llenguatge informal. Se sol establir una actitud familiar i propera a l’oient per tal d’influir-lo en la compra final del producte. Com hem dit anteriorment, l’anunci sembla estar protagonitzat per algú proper, i això, dóna confiança al consumidor que té la impressió que li recomanen el producte desde la proximitat. d. A quin mitjà s’adequa millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent)?Aquest anunci publicitari està destinat principalment a la ràdio ja que incorpora efectes sonors per tal de fer-lo més comprensible, com per exemple: “vaca remugant” i “líquid que cau”. Utilitza oracions simples i entenedores per tal que l’oient vagi recreant dins el seu cap la situació que el locutor explica. Els efectes sonors ajuden a reproduir una situació i crear una imatge auditiva del text, a potenciar la descripció de llocs i ambients, i a crear un estat emocional determinat. 3. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenta una macroestructura adequada? Justifiqueu la resposta.Aquest text presenta una macroestructura adequada ja que té coherència semàntica global. Les seves parts estan ben estructurades i connectades. Comença amb un efecte sonor que ens presenta la vaca, d’on s’extreu la llet que s’ha de vendre, i a continuació, apareix la veu en off que ens descriu les principals característiques d’aquesta. Considerem que aquest és un bon ordre per donar sentit al text. Primer ens planteja la situació de la vaca al seu hàbitat i seguidament ens explica quina relació té l’animal amb el producte que s’anuncia. Finalment es donen els arguments pels quals és bo consumir la llet ATO natura4. La microestructura aplicada s’adeqüa a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.

La microestructura aplicada és correcte. El text consta de coherència sintàctica, és a dir, les frases, paraules i paràgrafs estan ben connectats entre sí. S’utilitzen oracions simples per fer que el missatge sigui més eficaç, com per exemple “ aquesta és la seva llet”. També apareixen frases compostes com la comparació “com millor s’alimenta la vaca, millor t’alimentes tu”.

El text posseeix una claredat i senzillesa expositiva que afavoreix la comprensió. També ho fa possible la puntuació. Les majoria de frases estan separades per comes i punts que marquen les pauses de la lectura. No hi ha oracions llargues ja que cada idea se’ns exposa en un paràgraf diferent, motiu pel qual es demostra la senzillesa en l’estructura interna del text (que alhora es traslladarà a la locució i la farà més fàcil i entenedora).

 

TEXT 2

 Veu 1Aquest matí (…) els estudiants anti-Bolonya han ocupat un dels edificis del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha passat després que s’hagi acabat la manifestació d’aquest matí pel centre de la ciutat contra el Pla Bolonya que ha d’homologar totes les ensenyances universitàries dels països socis de la Unió Europea.  (presenta la persona destacada al lloc dels fets) Veu 2Uns cinc-cents estudiants estan fent un dinar popular a l’edifici del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i la seva intenció és quedar-s’hi tot i que, diuen, que ho decidiran en assemblea oficialment. Des de l’associació d’estudiants progressistes, l’Aleix ens explicava que demanen concrecions i no debats estèrils als rectors. Veu 3Amb aquesta manifestació i ocupació volem indicar solament això, que, des del respecte,  el debat encara està obert perquè les propostes de diàleg no s’han transformat en mesures concretes. Veu 2La ocupació al Campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra s’ha fet a l’acabar la manifestació anti Bolonya que s’ha fet sense incidents, aquest migdia, pels carrers de Barcelona. (comiat) 1.  Analitzeu la manera que la redacció intenta afavorir que la locució soni espontània / natural.Aquest text no presenta gaire espontaneïtat, sobretot en els fragments que corresponen a la veu 1. Tot i així, podem diferenciar certs aspectes entre les diferents veus. En la veu 1, trobem un marge més reduït d’espontaneïtat ja que es tracta de l’entrada de la notícia i només es limita a contestar les preguntes de “qui, què, quan, on i perquè”. Pel que fa a la veu 2, observem més improvisació perquè sembla que pot correspondre’s a una connexió en directe. La immediatesa del directe és un factor que pot fer caure en l’equivocació, allò típic de “les coses del directe”, però també aporta frescor i actualitat informativa. La veu 3 és la mostra de la màxima naturalitat expressiva ja que es tracta del testimoni i opinió d’un dels implicats. Finalment, la veu 2 equivaldria al tancament radiofònic en el qual es redunda en el fet noticiós i es fa referència a aquells ítems que han convertit el fet en notícia. Aquesta darrera veu tampoc mostra gaire espontaneïtat ja que,  tal i com passa en la veu 1 del principi, al tractar-se d’informació “en estat pur”, s’intenta deixar de banda la informalitat i naturalitat. 2. Expliqueu:a. Quina funció té?                       La principal funció d’aquesta notícia és informar i comunicar. Normalment, es segueix un esquema previ de continguts que inclou el fet (la notícia pròpiament dita), el context (el moment i la situació en què succeeix), els antecedents (la relació amb fets similars del passat), les conseqüències (què ha desencadenat aquest fet) i les prediccions (allò que es vaticina com a conseqüència del que ha passat). Tanmateix, es pot mostrar alguna valoració o declaració, com per exemple la veu 3, que és un testimoni i aporta informació d’una de les parts implicades. Això es fa evident en l’oració següent:  “Amb aquesta manifestació i ocupació volem indicar (…) ”. b. A quin públic (“target”) s’adreça?S’adreça a un públic adult que sol tenir un nivell cultural mitjà – alt i que es preocupa per tot allò que passa al món. Aquest oient sol informar-se diàriament i utilitzar mitjans audiovisuals. c. Quina mena de relació intenta establir amb el destinatari?Pel fet de ser una notícia d’un informatiu, el locutor adopta una actitud més distant i formal. Tot i així, utilitza un llenguatge proper per tal que la notícia sigui entenedora i arribi a tothom. Un dels objectius de la notícia és que l’oient pugui comprendre el perquè ha succeït el fet noticiós i pugui conèixer el context en què es produeix, així com quins són els seus antecedents. El locutor, a través de la paraula, intenta traslladar l’oient al lloc dels fets. Per aconseguir-ho, ha de treballar bé la paraula radiofònica basant-se en dos nivells: el dels continguts, és a dir, allò que es diu; i el de la forma, la manera que utilitza per fer-ho. L’objectivitat és un valor que s’intenta mantenir a les notícies per explicar de manera fidel allò que succeeix.  d. A quin mitjà s’adequa millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent)?Creiem que aquesta notícia s’adequa millor a la ràdio i a la televisió. Tots dos són mitjans audiovisuals, tot i que, tal com es fa la descripció i els detalls que es donen, potser estaria més destinada al mitjà radiofònic. L’ús d’un suposat enviat especial al lloc dels fets, pot interpretar-se com un suport o complement a la informació donada, i aquest és un recurs usual a la ràdio. Per ser una notícia explícita de televisió, el periodista hauria de fer referència a tot allò que el públic pot veure, i precisament això és el que manca en el text. 3. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenta una macroestructura adequada? Justifiqueu la resposta.La macroestructura és adequada, ja que posseeix coherència semàntica global. Les parts del text estan ben estructurades i connectades entre sí. Està dividit en quatre intervencions que corresponen a diferents veus. La primera és la que inicia la notícia. Correspon a l’entrada radiofònica, on es responen les preguntes de “qui” (estudiants anti-Bolonya), “què” (ocupació), “quan” (aquest matí) i “on” (Universitat Pompeu Fabra). Seguidament, també podem trobar la resposta a les preguntes de “com” i “perquè” que analitzen la situació que s’ha donat. A continuació, la veu 2 segueix explicant informació relacionada amb la notícia, aportant aspectes del context. La tercera veu és la d’un testimoni i implicat del fet que s’explica, que ratifica la informació exposada anteriorment i mostra la seva opinió. Finalment, el text acaba amb el tancament que torna a fer referència al fet noticiós del qual es parla. La redundància està ben utilitzada ja que al final del text es torna a fer referència a Bolonya i a l’ocupació que s’ha dut a terme. També es fa un bon ús de la ultimitat i la primacia ja que l’oient es queda amb les primeres i les últimes idees exposades. 4. La microestructura aplicada s’adeqüa a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.Respecte a la microestructura utilitzada, els signes de puntuació (comes i punts) no sempre estan ben emprats ja que en alguns casos en resulten frases llargues i sense cap pausa, com per exemple: “Ha passat després que s’hagi acabat la manifestació d’aquest matí pel centre de la ciutat contra el Pla Bolonya que ha d’homologar totes les ensenyances universitàries dels països socis de la Unió Europea”. Al llegir el text, podem trobar oracions en què hi ha errors sintàctics. En més d’una oració no s’utilitzen sinònims i es fa referència a la mateixa paraula més d’un cop. Podem observar que el text s’inicia de forma incorrecta, ja que mai es pot començar de la següent forma: “Aquest matí”. Hem d’intentar mantenir sempre la sensació d’actualitat. TEXT 4 Bon dia són les vuit!Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams.A la política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones files de responsabilitat. Eduardo Zaplana al Partit Popular, Imma Mayol a Iniciativa. També hi ha gent que pensa quedar-se al seu càrrec com és el cas de Carod Rovira, de seguida explicarem tot plegat.Mentrestant està creixent el debat entorn a una mesura de que va parlar el president Montilla abans d’ahir al Parlament. De la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona, captada a la Cerdanya i passada per la galeria del túnel del Cadí. Hi ha oposició a la zona, alguns creuen que els treballs ja han començat, al menys han aparegut unes fites que marcarien el començament de l’obra civil. Artur Mas hi carrega frontalment, diu fins i tot que la manera en que estaria fent això el govern li recorda la dictadura per allò dels silencis. De manera que ens haurem de preguntar si el govern pensa fer-ho, si pot fer-ho. Hi ha alguns diaris aquest mati que diuen que això seria competència del govern central, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern pugui aclarir exactament què és el que està passant o què és el que hi pensa fer.Que tot està caríssim no cal que ens ho digui l’IPC però, es clar, és una referència imprescindible i ahir vàrem saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit un 4,4 per cent. Feia 12 anys que no s’havien enfilat tant. I el barril de petroli està tan car que el vicepresident Solbes ha reconegut que no pot frenar els preus.Aquest migdia a partir de la una un sorteig. El Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts de final de la lliga de campions. Ja s’han acabat els primers entrenaments de la Fórmula 1 a Austràlia, Hamilton ha dominat i Alonso ha fet tretzè. Són entrenaments lliures.És divendres, (…) Aquestes són les notícies del matí. 1.  Analitzeu la manera que la redacció intenta afavorir que la locució soni espontània / natural.Aquest text forma part d’un informatiu, i com a tal, presenta poca espontaneïtat. Es tracta d’un relat seguit que correspon a un resum breu de diverses notícies. Tanmateix, en alguns moments, i segons el to, el timbre, l’actitud sonora i la intensitat que utilitzi el locutor, pot sorgir un cert grau d’espontaneïtat o naturalitat.  Això ho veiem per exemple a “A la política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones files de responsabilitat”, una expressió poc formal pel tractament d’una notícia a un informatiu. 2. Expliqueu:a. Quina funció té?                       La funció principal del text és informar sobre les notícies més destacades del dia de forma breu i concisa. Tot i que els informatius requereixen un cert llenguatge formal, el locutor s’allunya una mica d’aquest tret i s’aproxima a l’oient.  b. A quin públic (“target”) s’adreça?El text s’adreça a un públic adult i jove que mostra interès per l’actualitat i per les darreres notícies.  c. Quina mena de relació intenta establir amb el destinatari?S’estableix una relació directa entre el locutor i l’oient. El llenguatge emprat és formal, però alhora, distens i pròxim a l’oient. Aquest tret característic s’allunya, doncs, del to emprat en els informatius generals. El periodista intenta captar l’atenció de l’oient i fer de les notícies temes interessants i actuals.   d. A quin mitjà s’adequa millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent)?Aquesta notícia s’adequa millor a la ràdio i a la televisió. No obstant, segons quin sigui el mitjà, tindrà unes característiques o unes altres. Per exemple, si fos per televisió podria reforçar-se amb la imatge visual. Això obligaria a canviar l’estructura del text i els signes de puntuació, i suprimir algunes de les frases que a la ràdio t’aporten informació complementària (en el cas de la televisió es faria a través de l’ús d‘imatges). En canvi, si fos locutada per ràdio, l’ús expressiu de la paraula hauria de ser major ja que a través d’aquesta l’oient ha d’imaginar-se la situació. 3. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenta una  macroestructura adequada? Justifiqueu la resposta.La macroestructura no és la més adequada. Podem observar un desordre general en l’aparició dels temes. El locutor introdueix informacions sense seguir un cert ordre per tal que s’entengui. Per exemple: comença parlant que arriben les vacances i, quan parla de la predicció del temps, ho deixa per més endavant (introdueix el tema però no el desenvolupa). Passa el mateix amb la informació sobre Carod Rovira. Pel que fa a la redundància, no s’empra ja que no es recorda a l’oient de què s’està parlant. D’aquesta manera, l’oient pot arribar a perdre el fil de la locució, i el locutor majoritàriament cau en la dispersió. També podem observar que el text no respon a l’estructura de “qui, què, quan, on i perquè” ja que són informacions diferents. Tampoc segueix una estructura de continguts clara ja que no hi ha plantejament, nus i desenllaç.  4. La microestructura aplicada s’adeqüa a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.La microestructura tampoc és la correcta. Al text li manquen molts signes de puntuació (o bé estan mal posicionats) i els connectors no sempre són els més adequats. El locutor no enllaça les diferents oracions per tal que estiguin ordenades. Les informacions no estan ben relacionades i el sentit esdevé confús. En molts casos, introdueix una informació i la deixa “penjada”, per reprende-la més endavant. A més a més, trobem frases molt llargues que poden fer caure en la dispersió. En l’exemple de l’actualitat esportiva, el periodista fa un abús excessiu dels punts, motiu pel qual, talla la informació i impossibilita un relat seguit. Creiem que el text podria ser més entenedor si es tornés a escriure, tenint en compte que les idees que s’exposen han de ser desenvolupades de forma seguida, i que les notícies van en un ordre coherent. En el text quatre, també podem observar una gran quantitat de faltes ortogràfiques i sintàctiques.La nostra proposta de text és: Bon dia són les vuit!Avui s’acaben les classes a les escoles i milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que, de seguida, anirem amb la previsió del temps per aquest cap de setmana. A la política també es produiran moviments, i és que Eduardo Zaplana i Imma Mayol passaran a segones  files de responsabilitat als seus respectius partits, el Partit Popular i Iniciativa. No és el cas de Carod Rovira que es mantindrà al seu càrrec. Mentrestant, està creixent el debat entorn la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona que va exposar el president Montilla abans d’ahir al Parlament. A aquesta mesura ja li han sortit detractrors. Un sector de la zona del Segre s’oposa a aquest projecte de transvasament. Tot i això, sembla que els treballs ja han començat, i és que han aparegut unes fites que marcarien el començament de l’obra civil. Artur Mas hi ha carregat frontalment, assegurant que el secretisme amb que el govern està duent a terme el projecte li recorda a la dictadura.Per aquest motiu, ens haurem de preguntar si el govern pot prendre aquestes decisions, i si realment aquesta obra no seria competència del govern central i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern pugui aclarir exactament què és el que està passant i què és el que hi pensa fer.Pel que fa l’economia, ahir vam saber que des de fa un any els preus s’han encarit un 4,4 per cent. Feia 12 anys que no es donaven aquestes xifres, i és per això que el vicepresident Solbes ha reconegut que no pot frenar els preus.Al esports, aquest migdia, a partir de la una, es celebrarà el sorteig on el Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts de final de la lliga de campions. Al món del motor, ja s’han acabat els primers entrenaments lliures de la Fórmula 1 a Austràlia, on Hamilton ha dominat i Alonso ha quedat en tretzè lloc.És divendres, i aquestes són les notícies del matí. 

 

TEXT 5

L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937. Andreu Nin tenia 45 anys. De ben jove havia renunciat a ser mestre al Vendrell, on va néixer, atret per les grans convulsions socials que vivia la Barcelona de començaments de segle. La Revolució Russa el va fascinar encara més i se’n va anar a Moscou per ser un dels líders del moviment obrer internacional. Però quan Nin va veure que la utopia marxista era traïda, va tornar als seus orígens. I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van arribar els seus perseguidors. Per fer-li pagar cara la dissidència.  1.  Analitzeu la manera que la redacció intenta afavorir que la locució soni espontània / natural.Aquest text històric sobre Andreu Nin no presenta cap tipus d’espontaneïtat ni naturalitat ja que es nota que és un text prèviament elaborat que no està destinat a ser locutat. Aquest text, que pot trobar-se dins un llibre,  impossibilita que hi hagi un to natural. 2. Expliqueu:a. Quina funció té?                       La funció d’aquest text és informativa i explicativa pel fet d’exposar la vida d’un personatge. Segons la disposició del lector, el text també pot resultar pur entreteniment o posseir un grau educador (per adquirir més coneixements sobre el personatge del que es parla, en aquest cas, Andreu Nin, o sobre l’època esmentada). b. A quin públic (“target”) s’adreça?Va dirigit a un públic entès o especialitzat en temes històrics que li interessa la matèria de la que es parla. Aquest lector té un nivell cultural mitjà – alt i principalment té el perfil d’una persona adulta. c. Quina mena de relació intenta establir amb el destinatari?La relació que es manté amb el destinatari és la d’informar. El narrador es distancia del lector ja que es limita a explicar uns fets que van ocórrer en el passat. El registre és estàndard i formal, tot i que no fa servir paraules gaire complexes. No és proper al lector ja que tan sols exposa una informació i no evoca cap tipus de sensació a la persona que ho llegeix. No es denota cap tipus d’ implicació per part de l’escriptor per tal d’ influir o persuadir el lector. d. A quin mitjà s’adequa millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent)?El text està pensat per ser llegit, per tant, s’adequa millor a un mitjà escrit. La combinació entre frases llargues i curtes fa que el text es destini únicament a la premsa ja que difícilment seria locutat d’aquesta forma. 3. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenta una macroestructura adequada? Justifiqueu la resposta.La macroestructura que posseeix el text és correcta ja que presenta les idees ordenadament per tal que adopti un sentit. Tot i així, al ser un fragment tallat, no segueix l’estructura de plantejament, nus i desenllaç. Al principi, se’ns presenta el personatge i a continuació, se’ns explica algun dels trets més significatius de la seva vida. Tampoc podem trobar els criteris d’ultimitat i primacia ja que no és un text seguit (no sabem com continua, ni tampoc com comença). La redundància, per tant, tampoc se segueix ja que no hi ha un tema concret a analitzar.  4. La microestructura aplicada s’adeqüa a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.Pel que fa a la microestructura seguida en aquest fragment, se segueixen  correctament els principals criteris. Les frases i paraules estan ben enllaçades i elaborades. L’ús dels signes de puntuació és correcte, malgrat que a l’última frase s’hauria d’eliminar el punt per tal que tingués sentit: “I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van arribar els seus perseguidors  per fer-li pagar cara la dissidència”.  S’empren connectors com “però” per tal d’enllaçar una frase i una altra. El llenguatge requerit és formal però senzill. Cal destacar que apareixen subjectes el·líptics com per exemple “De ben jove havia renunciat a ser mestre al Vendrell (…)” on és necessari buscar anteriorment el seu antecedent. Anna Maestre SerraMeritxell Martínez López1r de Periodisme – Grup 5117 d’abril del 2009Redacció i locució en mitjans audiovisuals  


No hi ha comentaris

abr. 10 2009

Hola, món!

Posted in General by 1218817 |

Welcome to Blogs.uab.cat. This is your first post. Edit or delete it, then start blogging!


No hi ha comentaris