Identitat lingüística

Tag Archive 'Voluntariat per la llengua'

Abr 03 2013

Diari de les pràctiques (etapa d’observació): sessió 5

Posted in General |

Voluntariat per la llengua

 

http://mail.cpnl.cat/service/home/~/voluntariat_per_la_llengua.jpg?auth=co&loc=ca&id=11724&part=2

Avui he assistit a la segona sessió presencial de les Pràctiques d’Acolliment Lingüístic. Amb aquest curs es dóna una formació a estudiants autòctons per tal d’ajudar els estudiants de mobilitat pel que fa a la pràctica del català i per millorar la seva estada i integració a la societat catalana.  Es tracta d’una oferta gratuïta de 25 hores (4 de presencials, 20 d’autònomes i 1 d’avaluació)  que atorga un crèdit acadèmic als participants.

Fetes les presentacions, he parlat del CPNL i les seves línies d’actuació a través del web (http://www.cpnl.cat)  i tot seguit m’he centrat en el Voluntariat per la llengua, un programa en virtut del qual una persona que parla català conversa amb una altra que el vol practicar.

Inspirat en la pràctica del voluntariat lingüístic amb estudiants de mobilitat que va néixer a la UAB i que després es va estendre a altres universitats, el Voluntariat per la llengua va sorgir el 2002 al CNL de Cornellà i immediatament a d’altres centres, emparat per la Direcció General de Política Lingüística. Per tant, ara estem de celebració dels seus primers 10 anys.

Els objectius són fomentar l’ús social del català, afavorir la cohesió social i vetllar per la interculturalitat. En aquest sentit, hem reflexionat sobre la necessitat que tenen els aprenents de català perquè els catalanoparlants ens hi adrecem en aquesta llengua i els ajudem a practicar-la. A més a més, l’enriquiment que produeix aquest intercanvi fins i tot afavoreix el forjament de bones amistats.

Però perquè triomfi tot plegat, el voluntari ofereix 1o hores a un aprenent que ha de parlar mínimament en català i que vol guanyar fluïdesa per poder usar aquesta llengua en  les seves relacions personals, socials i professionals. I el compromís, per part de tots dos, hi ha de ser. Així, en el moment de la inscripció, fem omplir una fitxa on preguntem dades tan significatives com les aficions per poder unir persones que creiem que poden connectar. Tot ha de ser favorable.

De vegades, però, les parelles es formen soles perquè ja es coneixen i ens ho fan saber. A l’últim, els aprenents i voluntaris nous reben una breu formació perquè comprenguin el sentit del programa i la vàlua d’aprofitar-ho. Una prova de l’èxit, sens dubte, és que les parelles que funcionen superen amb escreix les 10 hores plantejades.

Finalment, les entitats i els establiments col·laboradors adquireixen un valor fonamental en aquest programa. En el si de les primeres, per exemple, sorgeixen molts voluntaris i, a més, les entitats faciliten descomptes en activitats culturals presentant el carnet de voluntari o d’aprenent. Quant als establiments, amb el logotip que veieu més amunt adherit al vidre de la porta, manifesten que allà els parlaran en català i també constituirà un espai per interactuar en la llengua.

En aquest enllaç  hi trobareu un vídeo que també han vist els alumnes on es parla del paper que hi juguen les entitats i en particular els establiments col·laboradors: http://www.youtube.com/watch?v=Xd4Zaw1eWq0&feature=player_embedded

També he penjat en PDF la presentació en PowerPoint que he fet servir a la sessió.

Després de la meva intervenció les professores Anna Serra i Marta Miró han comentat amb els alumnes els exercicis de la unitat 17 de l’Argumenta, “Vull ajudar un estudiant de mobilitat”, que els alumnes han anat entregant per correu electrònic. A continuació, els estudiants han descrit les parelles lingüístiques amb les quals s’hauran de reunir al llarg de 8 hores. Dues han estat formades a proposta dels alumnes  i les altres a proposta del Servei de Llengües. Així, hi tenim el cas d’una noia polonesa que sap castellà, que  ha après el català oral al carrer i que fa una carrera en català a distància;  una estudiant Erasmus portuguesa que fa les classes en català i el parla una mica; un noi alemany que parla anglès i una mica d’espanyol i ha fet un curs de supervivència; un noi cubà que vol conversa en català.

Amb aquests persones hauran d’exercir de voluntaris i els hauran d’ajudar. S’ha recordat que les sessions amb les parelles lingüístiques també poden ser per Skype i que hi ha molts recursos a la xarxa que poden resultar molt útils (80 pistes, el web d’intercanvis lingüístics, intercat, culturcat, speak.at, parla.cat, etc.).

L’última part de la sessió l’hem  reservat per analitzar casos ficticis, però versemblants, d’estudiants de mobilitat amb l’objectiu de detectar quines són les seves necessitats i què els recomanaríem.

Ara els alumnes han d’ajudar la seva parella lingüística i fer un treball final que hauran d’enviar per correu electrònic.

 

 

 


No hi ha comentaris