Identitat lingüística

Tag Archive 'Prejudicis lingüístics'

Mar 12 2013

Diari de les pràctiques (etapa d’observació): sessió 2

Posted in General |

El programa d’avui ha consistit a fer una observació en un curs de supervivència de 15 hores presencials (i 15 d’autònomes) adreçat a alumnes que parlen almenys una llengua romànica. Es tracta d’un grup que va començar ahir i fa classes de 12 a 2 del migdia de dilluns a dijous.  Els he conegut de manera directa, ja que la professora Anna Estapé  els ha fet presentar-se. Així, en resum, el grup d’avui el constitueixen 8 alumnes procedents de Bulgària, Itàlia, Portugal, el Marroc, el Brasil, Veneçuela i Colòmbia.

La professora empra el mètode d’enfocament comunicatiu i procura que els alumnes comprenguin i produeixin textos. El material de classe el trobem al seu blog (http://blogs.uab.cat/annaestape/), on veiem els exercicis que ells han de fer  com a deures. També hi trobem explicacions gramaticals i diverses propostes per poder treballar de manera autònoma.

La sessió ha començat amb dubtes referents al dossier 1 del blog i després de fer-los presentar i de presentar-me han centrat la classe en les aficions, l’ús del verb agradar i en la definició de com som segons la nostra cultura. Ha posat un exercici de comprensió oral sobre un americà a Barcelona i els alumnes han comentat què han entès. A partir d’aquí, la classe dels tòpics sobre els catalans.

La sessió ha continuat amb la pràctica del verb conèixer, focalitzada en l’entorn de l’alumne aquí, a Catalunya (Coneixeu la festa de la Mercè?). Després han passat a l’explicació dels verbs haverhi i ser i els ha demanat deures per l’endemà sobre la descripció de Barcelona i el seu lloc d’origen.

Tot ha transcorregut d’una manera dinàmica i distesa. Els alumnes han intervingut força, sempre en grup, i han parlat d’ells i del que coneixen de la cultura catalana alhora. Per treballar així, la disposició de l’aula en forma de U és ideal. La professora ha acabat la classe demanant-los que li diguin què necessiten aprendre de llengua perquè els pugui anar orientant.

He parlat una estona amb Anna Estapé  i ens hem  acomiadat fins a la segona observació. M’he compromès a mirar-me el seu blog per parlar-ne la setmana que ve. Després m’he reunit amb el tutor i m’ha parlat de l’organigrama de les funcions i els aspectes organitzatius del Servei de Llengües, els col.lectius als quals s’adreça (alumnat, personal docent i administratiu), etc.

Finalment, he vist Marta Miró, qui durant la setmana m’ha enviat enllaços centrats en la festa de Sant Jordi de 2009 i 2010 perquè pugui observar què s’ha fet els anys previs. També m’ha enviat l’enllaç del blog de les Pràctiques d’Acolliment Lingüístic (http://blogs.uab.cat/practiquesacolliment) i del web d’intercanvis lingüístics (https://intercanvis-linguistics.uab.cat/). Hem continuat parlant del joc dels falsos amics, de la selecció de les parelles, del premi que donarem, de com ho divulgarem, etc.  Hem quedat que en tornem a parlar la setmana següent amb una proposta definida.

 

 

 


No hi ha comentaris

Feb 28 2013

Els prejudicis lingüístics a l’aula

Posted in General |

lasvariedadeslinguisticas

 

Un màster com el nostre, centrat en l’acolliment, requereix una reflexió seriosa sobre els prejudicis lingüístics. Hem de saber, per començar, que es tracta de convencions ideològiques que no ajuden les llengües minoritàries.

D’entrada, a nosaltres, com a persones que aprenem a tractar la diversitat a les classes, potser plantejar afirmacions del tipus: “Com més parlants tingui una llengua més rica i perfecta serà”, ens sembla que mereix un “no” rotund i obvi. D’altres, potser són més controvertides i, de fet, al M43  amb Maria Fradera han obert un cert debat. Així, “les llengües amb més parlants són més útils” és un prejudici que convé raonar a l’aula. Com també que “hi ha llengües fàcils d’aprendre i llengües difícils”. El fantasma de la dificultat, en realitat, és molt present en alumnes que tenen, sense anar més lluny, el castellà com a primera llengua, i cal procurar que es plantegin que no és així, en tractar-se de llengües de la mateixa família lingüística.

El cas és que nosaltres, com a agents lingüístics que acollim, hem de prendre consciència dels nostres propis prejudicis, i acabar eliminant-los per poder explicar-los d’una manera entenedora i instaurada en la més absoluta tolerància. Hem de ser oberts, amb capacitat d’escolta, i hem d’estar convençuts del que diem.

En aquest sentit, hem de despullar-nos de qualsevol factor que ens impedeixi tractar el grup-classe com a iguals, sense manifestar preferències per determinats col·lectius segons el nostre coneixement del món, percepcions, prejudicis, estereotips, o com li vulguem dir.

Un cop fet aquest necessari examen d’autoavaluació i de documentar-nos (llegir especialistes com Moreno Cabrera, Jesús Tusón o Gabriel Bibiloni)  la finalitat a l’aula és explicar als alumnes aquells aspectes que poden formar part del sac dels prejudicis. I això cal fer-ho amb naturalitat, perquè aquests temes sempre acaben sortint a classe.

D’aquesta manera, a poc a poc podem observar que com menys prejudicis tinguin cap al català (la llengua que aprenen) i cap a altres llengües (les dels companys), més fàcil ens resultarà tirar endavant el curs amb motivació, amb ganes d’aprendre i amb un clima d’harmonia. De fet, a l’aula som un micromón, una versió petita de la nostra societat on la cohesió i la convivència han de ser pilars fonamentals de cada sessió. Els alumnes s’han de sentir còmodes i això els predisposa –permeteu-me dir-ho–  a estimar-se la terra que els acull, la seva gent i a formar part de la nova cultura.

Però per assolir això, cal aclarir-los preguntes i inquietuds, i allò que nosaltres els transmetem pot contribuir a fer-los decidir si es volen sentir catalans o aliens a la cultura d’acollida. Així mateix, conèixer persones d’altres llocs, entrar en contacte amb altres llengües, parlar-ne i comparar-les, esdevé enriquidor i positiu per a la predisposició a aprendre; per a treballar en la mateixa direcció.

En conclusió, com a professionals, hem d’anar desfent els prejudicis lingüístics amb els alumnes amb paciència i empatia. Els hem de convèncer amb un somriure –em deia l’altre dia una companya de feina–, però primer ens hem de creure el missatge.


2 Comments