Identitat lingüística

Tag Archive 'Països Catalans'

Jul 01 2013

Pràcticum

Posted in General |

Us presento el meu treball de pràctiques. Hi podeu accedir a través d’aquet enllaç:

https://www.dropbox.com/s/wqyy2crcxm0dtqa/Pr%C3%A0cticum.pdf

 


No hi ha comentaris

Jun 10 2013

Quin temps farà demà? Proposta d’activitat amb una eina del web social

Posted in General |

La previsió del temps

Aquesta és la nostra proposta d’activitat on fem ús de l’eina del web social Woices. L’objectiu és que els alumnes facin, gravin i comparteixin en xarxa una predicció meteorològica.

 


1 comentari

Mai 12 2013

Mòdul 5: Argumentació didàctica

Posted in General |

Proposta

Us presento una proposta didàctica adreçada a dos grups d’ensenyament de català per a adults: un curs bàsic 1 del CPNL i un curs de supervivència del Servei de Llengües de la UAB.


No hi ha comentaris

Mar 19 2013

Diari de les pràctiques (etapa d’observació): sessió 3

Posted in General |

Avui he assistit a dues classes de dos cursos de supervivència. El primer d’Anna Estapé i el segon de Marc Lluch. Tots dos van començar l’11 de març i d’aquí dos dies faran l’examen. Per tant, es tracta de l’antepenúltima sessió de les 15 hores presencials.

Abans de la primera classe, de 12 a 2 del migdia, he parlat amb la professora del grup que vaig conèixer la setmana passada i de com ha evolucionat. Hem incidit en l’aprofitament desigual de l’autonomia a l’estudi i de les propostes que s’han fet per anar ampliant pel seu compte. En aquest sentit, han fet el futur i la perífrasi d’obligació perquè ells ho han demanat.

La professora defensa que les classes són un apropament al català i la finalitat és que continuïn estudiant i practicant, ja que el motiu que destaca per aprendre la llengua entre els seus estudiants és el fet de seguir bé les classes. Segons m’explica, a l’aula orienta els alumnes perquè, un cop acaben el curs, continuïn treballant, i posa diversos recursos a la seva disposició.

La classe ha començat amb els àpats, els hàbits de cada país i  les formes corresponents en català. Això ha permès practicar les hores.

Després la professora els ha proposat un exercici segons el qual s’havien d’aixecar i  buscar algú que… fa una acció determinada, extret del material del dossier 3 del seu blog. A l’últim, han fet una posada en comú.

A continuació han corregit un exercici de comprensió escrita sobre els hàbits dels catalans que havien d’ordenar. Tot seguit s’ha recordat que a la classe anterior van treballar el passat llunyà i l’han practicat.

 

Finalment, hem vist un vídeo on una noia americana parlava de la seva experiència catalana. A continuació, la professora ha fet preguntes com: Q va venir a fer? què li va costar tant? , etc. A partir d’aquí, els estudiants han parlat de com es van adaptar al canvi quan van arribar a Barcelona.

Quant als deures per al dia següent, han de pensar en un personatge i fer la biografia. A les propostes del blog hi ha personatges catalans i els ha demanat que revisin el material del pretèrit imperfet.

Després de la classe, la professora i jo hem continuat parlant i seguirem en contacte per aclarir-me qualsevol dubte. El cert és que m’agrada el seu estil, molt motivador i participatiu. Crec que les sessions a les quals he assistit han estat profitoses i entretingudes.

Quant al segon grup, que fa el curs de 3 a 5 de la tarda, l’aula és  molt més ampla que la de l’anterior, amb la disposició de les taules en forma de U, també. D’altra banda, m’ha resultat familiar veure penjat el mapa dels Països Catalans i folis amb frases-clau: Q vol dir…? Mho pots repetir, si us plau? Aquesta, de fet, és una decoració habitual a bona part de les aules del CPNL on he fet classe i m’agrada.

Marc Lluch  m’ha explicat que hi ha 22 persones matriculades i hi assisteixen regularment 13. Alhora, he comprovat que les nacionalitats són diverses (el Brasil, el Perú, França, Itàlia, Portugal, Eslovènia).

El material que utilitza el professor és un dossier que s’han de comprar amb tres unitats que contenen una tasca final. També té un blog i, sobretot, he observat que treballa amb moltes presentacions en PowerPoint relacionades amb els temes de les sessions.

Un cop els alumnes s’han posat un paperet a les taules amb el nom per identificar-los, la classe ha començat amb el retorn d’un exercici d’expressió escrita i el professor ha presentat una diapositiva amb els errors més freqüents que han aparegut. Situats a la unitat 2: Ciutats i gent, hem vist moltes imatges sobre punts culturals de Barcelona. Ja que els alumnes han treballat el verb conèixer, l’han practicat amb preguntes com: Coneixes la Sagrada Família?

Seguint el dossier, els alumnes han fet un exercici amb adjectius per qualificar Barcelona, els han revisat per parelles i després han fet una posada en comú. També han treballat  les formes haverhi i ser i han un exercici escrit. Les correccions s’han seguit amb una presentació i les activitats s’han anat succeint fins a apropar-nos a la tasca final: Explica com és la teva ciutat.  De fet, l’últim dia de classe cada alumne haurà d’exposar amb imatges com és la seva ciutat davant dels altres.

Ha estat una sessió eminentment cultural,  amb les activitats ben trabades fins arribar a la tasca final. Ha predominat el treball per parelles i s’ha donat importància,  a través de les activitats proposades, a l’expressió escrita.

Un cop ha acabat la classe, he pactat amb el professor que si tinc algun dubte li escriuré un correu electrònic.

Els dos cursos tenen l’examen final el proper dijous. Quant al primer, es tracta d’un exercici de comprensió lectora on han de resumir les idees principals del text en la seva llengua o en català. Ana Estapé em comentava que el grup de supervivència que havia tingut abans havia assolit molt bé la comprensió del text.

Pel que fa al segon, consisteix en tres exercicis que tracten les comprensions oral i escrita i la gramàtica, respectivament.

 

Entre classe i classe m’he reunit amb Marta Miró per parlar del joc que volem presentar per Sant Jordi. El compromís ha estat que li enviï la proposta redactada. També hem acordat que a la sessió de Pràctiques d’Acolliment Lingüístic parlaré de com enfoquem el voluntariat lingüïstic al CPNL.


No hi ha comentaris

Feb 28 2013

Com treballar la cultura a l’acolliment

Posted in General |

montserrat

 

Quan les persones que ensenyem llengua a adults ens preguntem quins aspectes de la cultura hem de tenir en compte a l’hora de fer classe, hem de pensar en la història, l’art, el cinema, la música, la ciència, l’arquitectura, la gastronomia, els esports, la llengua, les tradicions, etc. Per tant, parlar de cultura és parlar de molts elements i cal seleccionar-los bé perquè els alumnes puguin fer-se una idea coherent del que volem que aprenguin.  A partir d’això, hem d’adequar els continguts a les classes, dins de les quals, el perfil de l’alumnat pot ser clau. Un perfil diferent ja implica motivacions diferents per aprendre català, per començar.

Al M42 hem comptat amb l’interessant punt de vista d’una experiència en una universitat estrangera. Això m’ha permès comparar-ho amb la meva com a tècnica al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i analitzar ambdues feines, les quals comparteixen un repte comú: l’acolliment lingüístic de persones no catalanoparlants.

D’acord amb això, he arribat a la conclusió que treballar la cultura dins d’una classe de català en una universitat local o estrangera pot generar més expectatives, perquè ens trobem davant d’un alumnat menys heterogeni, amb formació universitària. De fet, com va dir Pau Sanchis a classe, un professor de català a l’estranger “pot fer des de trobades gastronòmiques fins a conferències filològiques”.  Al CPNL, en canvi, un alumne que aterra a les classes de l’Inicial pot ser des d’analfabet fins a doctor en alguna especialitat. És, doncs, una dimensió més plural on, a més, impera l’ensenyament a persones que pretenen residir a Catalunya indefinidament. En aquest sentit, gairebé sempre hem de començar explicant que el català és la llengua pròpia i fer un treball simultani i progressiu sobre les actituds lingüístiques vers la llengua.

Un altre tema que cal tenir en compte a l’hora d’ abordar la cultura és el territori:  des de la perspectiva d’un català de Catalunya o des de la perspectiva d’un català dels Països Catalans. Aquest concepte, emparat per raons històriques, culturals i lingüístiques, em sembla el més adient en una classe d’un Bàsic 1 del CPNL, per exemple, on l’excusa perfecta és tractar la vocal neutra, i també per treballar amb  aprenents de català universitaris. Si acotem el territori, acotem la literatura, i des de Catalunya hem d’ignorar Ramon Llull, Joanot Martorell i Llorenç Villalonga.

En la mateixa direcció, es pot abordar des d’aquesta perspectiva una tasca que treballo al Bàsic 2 anomenada “El guia turístic”on els alumnes fan una presentació del viatge que farem tota la classe a la destinació que ha decidit cadascun. Aquesta activitat és motivadora i engrescadora, d’entrada, perquè  tots acabem sentint  curiositat per conèixer punts del territori. Quant a les tasques de “La predicció meteorològica” i “La recepta gastronòmica”, que també tracto en aquest curs,  m’agrada incidir en la concepció de Països Catalans. Així, en el primer cas, l’alumne-home del temps parlarà del temps a tot el Domini lingüístic i en el segon, es dóna a conèixer vastament les seves característiques culinàries.

images_cultura

A l’últim, un plantejament comparatiu pot ser molt útil en l’acollida en general. I de fet ho fem: els professors parlem amb els alumnes obertament dels tòpics, de la visió que es té fora dels catalans i de com ens veiem nosaltres. Això ajuda a reflexionar sobre la cultura pròpia, a comparar costums i tradicions, maneres de fer, a tombar falses percepcions, prejudicis i, sobretot, a apropar-nos i comprendre’ns.

Com a conclusió, la cultura s’ha de treballar sempre en una classe d’acollida lingüística, i els alumnes i les seves necessitats ens aniran orientant per reinventar el nostre programa, si cal.  Perquè, en definitiva, ens adonarem que a banda del que creiem que han de saber els aprenents de català, aquí o a l’estranger, ells també tenen unes curiositats concretes i les hem d’escoltar i satisfer.

 


2 Comments