Identitat lingüística

Tag Archive 'Llengua'

Mar 15 2013

10 anys de Voluntariat per la llengua a Sant Andreu de la Barca

Posted in General |

Com que estem de celebració amb el Voluntariat per la llengua al CPNL, us deixo l’enllaç perquè vegeu la notícia de l’11a edició de la constitució de les parelles lingüístiques a Sant Andreu de la Barca que va recollir Sant Andreu Televisió. Va ser el dia 13 de març i vam celebrar la commemoració de l’acte amb la col·laboració d’algunes entitats. Hi va haver caliu:

http://santandreutv.com/tv/2013/03/nova-edicio-del-voluntariat-per-la-llengua-a-sant-andreu-de-la-barca/

 


No hi ha comentaris

Mar 07 2013

Diari de les pràctiques (etapa d’observació): sessió 1

Posted in General |

Avui he començat presencialment les pràctiques al Servei de Llengües de la UAB. El meu facilitador, alhora que tutor, és Enric Serra, a qui, companys del màster, ja coneixeu, ja que també és professor i coordinador d’alguns mòduls.

Abans d’aquesta trobada em va encarregar que fes una ullada al web (http://www.uab.cat/servei-llengues/) per familiaritzar-me amb l’0rganisme i els productes que ofereix a la comunitat universitària i poder parlar-ne. També vaig llegir un informe que han redactat al Servei sobre els cursos de supervivència (d’acollida lingüística) de 15 hores, cap als quals van tendint els serveis lingüístics de les universitats catalanes, perquè són les hores per a les quals hi ha finançament.

Ens hem reunit en una sala de l’edifici del Servei de Llengües a la 1 del migdia i hem comentat diversos aspectes. M’ha parlat dels dos centres que componen el Servei de Llengües (a Barcelona i a la Universitat Autònoma), de la fusió de l’antic Gabinet de Llengües amb l’Escola d’Idiomes, de l’oferta de cursos, de l’acolliment lingüístic. Quant a les aules, estan ubicades a l’Aulari Central, l’edifici del costat, que és de nova construcció. Tenen capacitat per a 22 alumnes i disposen de canó i accés a Internet.

També ha quedat palesa una de les directrius del Servei: promoure l’autonomia. En aquest sentit, hem parlat del Centre d’Autoaprenentatge de Llengües, espai al servei de l’usuari perquè aprengui llengües al seu ritme mentre fa un curs o sense fer-ne cap. El tutor destaca que  als cursos s’ha potenciat la virtualitat i encara es farà més. Tot ha anat cap a la xarxa, en sintonia amb el Pla de Bolonya, que recull que cada assignatura té una part presencial i una altra de virtual. Al Servei, s’ha procurat anar en aquesta línia.

Hem parlat de com es desenvoluparan les dues fases de les pràctiques. Així, des d’una vesant docent, observaré classes d’acolliment lingüístic i prepararé una seqüència didàctica basada en la intercomprensió. Des de la dinamització, he de participar en la preparació d’un projecte (un joc) basat en una aplicació que treballa la metodologia de la intercomprensió lingüística, centrada en els falsos amics, el qual ha d’estar enllestit per Sant Jordi. L’aplicació conté 6 llengües (català, castellà, francès, italià, portuguès i romanès) i es tracta de deduir el significat dels falsos amics a través dels exemples, sense cap sistema de traducció. He de dir que és un projecte molt prometedor que ens fa reflexionar sobre la semblança entre les llengües romàniques. A més, enganxa.

D’altra banda, assistiré a la segona sessió presencial del programa de Pràctiques d’Acolliment Lingüístic que tindrà lloc el 3 d’abril. M’ha semblat una proposta molt interessant a través de la qual es dóna una formació a estudiants autòctons per tal d’ajudar els estudiants de mobilitat pel que fa a la pràctica del català, per millorar la seva estada i integració a la societat catalana.  Es tracta d’un curs gratuït de25 hores (4 de presencials, 20 d’autònomes i 1 d’avaluació). A la primera sessió es van tractar qüestions com què és l’acolliment i com ha evolucionat. A la segona, a la qual hi col·laboraré, es farà una valoració dels exercicis del programa Argumenta, centrats en la unitat 17, que han fet els alumnes dins de les hores autònomes i que han anat enviant a la professora per correu electrònic. A més, es mostraran perfils de persones que podrien ser la persona que hi acompanyessin (la seva parella lingüística). Val a dir que els estudiants estrangers als quals ajudaran durant 8 sessions (també estipulades dins del treball autònom) vénen dels cursos de supervivència o són persones proposades per ells. A l’últim, hauran de preparar-se per fer un treball final de curs.

A partir d’aquí, amb les expectatives encaminades i amb ganes, certament, perquè crec que puc aprendre molt i comparar aquesta experiència amb la meva realitat al Consorci per a la Normalització Lingüística. M’agraden els punts de vista diferents i conèixer noves perspectives, i crec que el Servei de Llengües de la UAB em pot satisfer aquesta curiositat.

 

 


No hi ha comentaris

Feb 28 2013

Com treballar la cultura a l’acolliment

Posted in General |

montserrat

 

Quan les persones que ensenyem llengua a adults ens preguntem quins aspectes de la cultura hem de tenir en compte a l’hora de fer classe, hem de pensar en la història, l’art, el cinema, la música, la ciència, l’arquitectura, la gastronomia, els esports, la llengua, les tradicions, etc. Per tant, parlar de cultura és parlar de molts elements i cal seleccionar-los bé perquè els alumnes puguin fer-se una idea coherent del que volem que aprenguin.  A partir d’això, hem d’adequar els continguts a les classes, dins de les quals, el perfil de l’alumnat pot ser clau. Un perfil diferent ja implica motivacions diferents per aprendre català, per començar.

Al M42 hem comptat amb l’interessant punt de vista d’una experiència en una universitat estrangera. Això m’ha permès comparar-ho amb la meva com a tècnica al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i analitzar ambdues feines, les quals comparteixen un repte comú: l’acolliment lingüístic de persones no catalanoparlants.

D’acord amb això, he arribat a la conclusió que treballar la cultura dins d’una classe de català en una universitat local o estrangera pot generar més expectatives, perquè ens trobem davant d’un alumnat menys heterogeni, amb formació universitària. De fet, com va dir Pau Sanchis a classe, un professor de català a l’estranger “pot fer des de trobades gastronòmiques fins a conferències filològiques”.  Al CPNL, en canvi, un alumne que aterra a les classes de l’Inicial pot ser des d’analfabet fins a doctor en alguna especialitat. És, doncs, una dimensió més plural on, a més, impera l’ensenyament a persones que pretenen residir a Catalunya indefinidament. En aquest sentit, gairebé sempre hem de començar explicant que el català és la llengua pròpia i fer un treball simultani i progressiu sobre les actituds lingüístiques vers la llengua.

Un altre tema que cal tenir en compte a l’hora d’ abordar la cultura és el territori:  des de la perspectiva d’un català de Catalunya o des de la perspectiva d’un català dels Països Catalans. Aquest concepte, emparat per raons històriques, culturals i lingüístiques, em sembla el més adient en una classe d’un Bàsic 1 del CPNL, per exemple, on l’excusa perfecta és tractar la vocal neutra, i també per treballar amb  aprenents de català universitaris. Si acotem el territori, acotem la literatura, i des de Catalunya hem d’ignorar Ramon Llull, Joanot Martorell i Llorenç Villalonga.

En la mateixa direcció, es pot abordar des d’aquesta perspectiva una tasca que treballo al Bàsic 2 anomenada “El guia turístic”on els alumnes fan una presentació del viatge que farem tota la classe a la destinació que ha decidit cadascun. Aquesta activitat és motivadora i engrescadora, d’entrada, perquè  tots acabem sentint  curiositat per conèixer punts del territori. Quant a les tasques de “La predicció meteorològica” i “La recepta gastronòmica”, que també tracto en aquest curs,  m’agrada incidir en la concepció de Països Catalans. Així, en el primer cas, l’alumne-home del temps parlarà del temps a tot el Domini lingüístic i en el segon, es dóna a conèixer vastament les seves característiques culinàries.

images_cultura

A l’últim, un plantejament comparatiu pot ser molt útil en l’acollida en general. I de fet ho fem: els professors parlem amb els alumnes obertament dels tòpics, de la visió que es té fora dels catalans i de com ens veiem nosaltres. Això ajuda a reflexionar sobre la cultura pròpia, a comparar costums i tradicions, maneres de fer, a tombar falses percepcions, prejudicis i, sobretot, a apropar-nos i comprendre’ns.

Com a conclusió, la cultura s’ha de treballar sempre en una classe d’acollida lingüística, i els alumnes i les seves necessitats ens aniran orientant per reinventar el nostre programa, si cal.  Perquè, en definitiva, ens adonarem que a banda del que creiem que han de saber els aprenents de català, aquí o a l’estranger, ells també tenen unes curiositats concretes i les hem d’escoltar i satisfer.

 


2 Comments

Des 31 2012

Avaluació del mòdul 2

Posted in General |

El Club del Contacontes


2 Comments

Oct 24 2012

Bloc or not blog

Posted in General |

No acabo d’entendre per què, si hi ha una norma o una proposta de norma lingüística, de vegades institucions i mitjans de comunicació, els quals són referents normalitzadors, es neguin a seguir-la i optin per una altra solució. Em vénen al cap els clàssics habitatge i vaixell, formes incloses al DIEC, però en particular bloc, que el TERMCAT va valorar amb arguments prou raonables en general. Malgrat tot, hi ha qui sestima més blog i a la xarxa veiem l’alternança de dues consonants que conflueixen en un mateix so en una paraula de quatre lletres.

Les preguntes són: Quan el diccionari normatiu es manifesti sobre això, tothom el seguirà? Continuarem utilitzant blocs o blogs llavors?


5 Comments

« Prev