Identitat lingüística

Mar 19 2013

Diari de les pràctiques (etapa d’observació): sessió 3

Posted in General by Lourdes Marín |

Avui he assistit a dues classes de dos cursos de supervivència. El primer d’Anna Estapé i el segon de Marc Lluch. Tots dos van començar l’11 de març i d’aquí dos dies faran l’examen. Per tant, es tracta de l’antepenúltima sessió de les 15 hores presencials.

Abans de la primera classe, de 12 a 2 del migdia, he parlat amb la professora del grup que vaig conèixer la setmana passada i de com ha evolucionat. Hem incidit en l’aprofitament desigual de l’autonomia a l’estudi i de les propostes que s’han fet per anar ampliant pel seu compte. En aquest sentit, han fet el futur i la perífrasi d’obligació perquè ells ho han demanat.

La professora defensa que les classes són un apropament al català i la finalitat és que continuïn estudiant i practicant, ja que el motiu que destaca per aprendre la llengua entre els seus estudiants és el fet de seguir bé les classes. Segons m’explica, a l’aula orienta els alumnes perquè, un cop acaben el curs, continuïn treballant, i posa diversos recursos a la seva disposició.

La classe ha començat amb els àpats, els hàbits de cada país i  les formes corresponents en català. Això ha permès practicar les hores.

Després la professora els ha proposat un exercici segons el qual s’havien d’aixecar i  buscar algú que… fa una acció determinada, extret del material del dossier 3 del seu blog. A l’últim, han fet una posada en comú.

A continuació han corregit un exercici de comprensió escrita sobre els hàbits dels catalans que havien d’ordenar. Tot seguit s’ha recordat que a la classe anterior van treballar el passat llunyà i l’han practicat.

 

Finalment, hem vist un vídeo on una noia americana parlava de la seva experiència catalana. A continuació, la professora ha fet preguntes com: Q va venir a fer? què li va costar tant? , etc. A partir d’aquí, els estudiants han parlat de com es van adaptar al canvi quan van arribar a Barcelona.

Quant als deures per al dia següent, han de pensar en un personatge i fer la biografia. A les propostes del blog hi ha personatges catalans i els ha demanat que revisin el material del pretèrit imperfet.

Després de la classe, la professora i jo hem continuat parlant i seguirem en contacte per aclarir-me qualsevol dubte. El cert és que m’agrada el seu estil, molt motivador i participatiu. Crec que les sessions a les quals he assistit han estat profitoses i entretingudes.

Quant al segon grup, que fa el curs de 3 a 5 de la tarda, l’aula és  molt més ampla que la de l’anterior, amb la disposició de les taules en forma de U, també. D’altra banda, m’ha resultat familiar veure penjat el mapa dels Països Catalans i folis amb frases-clau: Q vol dir…? Mho pots repetir, si us plau? Aquesta, de fet, és una decoració habitual a bona part de les aules del CPNL on he fet classe i m’agrada.

Marc Lluch  m’ha explicat que hi ha 22 persones matriculades i hi assisteixen regularment 13. Alhora, he comprovat que les nacionalitats són diverses (el Brasil, el Perú, França, Itàlia, Portugal, Eslovènia).

El material que utilitza el professor és un dossier que s’han de comprar amb tres unitats que contenen una tasca final. També té un blog i, sobretot, he observat que treballa amb moltes presentacions en PowerPoint relacionades amb els temes de les sessions.

Un cop els alumnes s’han posat un paperet a les taules amb el nom per identificar-los, la classe ha començat amb el retorn d’un exercici d’expressió escrita i el professor ha presentat una diapositiva amb els errors més freqüents que han aparegut. Situats a la unitat 2: Ciutats i gent, hem vist moltes imatges sobre punts culturals de Barcelona. Ja que els alumnes han treballat el verb conèixer, l’han practicat amb preguntes com: Coneixes la Sagrada Família?

Seguint el dossier, els alumnes han fet un exercici amb adjectius per qualificar Barcelona, els han revisat per parelles i després han fet una posada en comú. També han treballat  les formes haverhi i ser i han un exercici escrit. Les correccions s’han seguit amb una presentació i les activitats s’han anat succeint fins a apropar-nos a la tasca final: Explica com és la teva ciutat.  De fet, l’últim dia de classe cada alumne haurà d’exposar amb imatges com és la seva ciutat davant dels altres.

Ha estat una sessió eminentment cultural,  amb les activitats ben trabades fins arribar a la tasca final. Ha predominat el treball per parelles i s’ha donat importància,  a través de les activitats proposades, a l’expressió escrita.

Un cop ha acabat la classe, he pactat amb el professor que si tinc algun dubte li escriuré un correu electrònic.

Els dos cursos tenen l’examen final el proper dijous. Quant al primer, es tracta d’un exercici de comprensió lectora on han de resumir les idees principals del text en la seva llengua o en català. Ana Estapé em comentava que el grup de supervivència que havia tingut abans havia assolit molt bé la comprensió del text.

Pel que fa al segon, consisteix en tres exercicis que tracten les comprensions oral i escrita i la gramàtica, respectivament.

 

Entre classe i classe m’he reunit amb Marta Miró per parlar del joc que volem presentar per Sant Jordi. El compromís ha estat que li enviï la proposta redactada. També hem acordat que a la sessió de Pràctiques d’Acolliment Lingüístic parlaré de com enfoquem el voluntariat lingüïstic al CPNL.


No hi ha comentaris

Mar 15 2013

10 anys de Voluntariat per la llengua a Sant Andreu de la Barca

Posted in General by Lourdes Marín |

Com que estem de celebració amb el Voluntariat per la llengua al CPNL, us deixo l’enllaç perquè vegeu la notícia de l’11a edició de la constitució de les parelles lingüístiques a Sant Andreu de la Barca que va recollir Sant Andreu Televisió. Va ser el dia 13 de març i vam celebrar la commemoració de l’acte amb la col·laboració d’algunes entitats. Hi va haver caliu:

http://santandreutv.com/tv/2013/03/nova-edicio-del-voluntariat-per-la-llengua-a-sant-andreu-de-la-barca/

 


No hi ha comentaris

Mar 12 2013

Diari de les pràctiques (etapa d’observació): sessió 2

Posted in General by Lourdes Marín |

El programa d’avui ha consistit a fer una observació en un curs de supervivència de 15 hores presencials (i 15 d’autònomes) adreçat a alumnes que parlen almenys una llengua romànica. Es tracta d’un grup que va començar ahir i fa classes de 12 a 2 del migdia de dilluns a dijous.  Els he conegut de manera directa, ja que la professora Anna Estapé  els ha fet presentar-se. Així, en resum, el grup d’avui el constitueixen 8 alumnes procedents de Bulgària, Itàlia, Portugal, el Marroc, el Brasil, Veneçuela i Colòmbia.

La professora empra el mètode d’enfocament comunicatiu i procura que els alumnes comprenguin i produeixin textos. El material de classe el trobem al seu blog (http://blogs.uab.cat/annaestape/), on veiem els exercicis que ells han de fer  com a deures. També hi trobem explicacions gramaticals i diverses propostes per poder treballar de manera autònoma.

La sessió ha començat amb dubtes referents al dossier 1 del blog i després de fer-los presentar i de presentar-me han centrat la classe en les aficions, l’ús del verb agradar i en la definició de com som segons la nostra cultura. Ha posat un exercici de comprensió oral sobre un americà a Barcelona i els alumnes han comentat què han entès. A partir d’aquí, la classe dels tòpics sobre els catalans.

La sessió ha continuat amb la pràctica del verb conèixer, focalitzada en l’entorn de l’alumne aquí, a Catalunya (Coneixeu la festa de la Mercè?). Després han passat a l’explicació dels verbs haverhi i ser i els ha demanat deures per l’endemà sobre la descripció de Barcelona i el seu lloc d’origen.

Tot ha transcorregut d’una manera dinàmica i distesa. Els alumnes han intervingut força, sempre en grup, i han parlat d’ells i del que coneixen de la cultura catalana alhora. Per treballar així, la disposició de l’aula en forma de U és ideal. La professora ha acabat la classe demanant-los que li diguin què necessiten aprendre de llengua perquè els pugui anar orientant.

He parlat una estona amb Anna Estapé  i ens hem  acomiadat fins a la segona observació. M’he compromès a mirar-me el seu blog per parlar-ne la setmana que ve. Després m’he reunit amb el tutor i m’ha parlat de l’organigrama de les funcions i els aspectes organitzatius del Servei de Llengües, els col.lectius als quals s’adreça (alumnat, personal docent i administratiu), etc.

Finalment, he vist Marta Miró, qui durant la setmana m’ha enviat enllaços centrats en la festa de Sant Jordi de 2009 i 2010 perquè pugui observar què s’ha fet els anys previs. També m’ha enviat l’enllaç del blog de les Pràctiques d’Acolliment Lingüístic (http://blogs.uab.cat/practiquesacolliment) i del web d’intercanvis lingüístics (https://intercanvis-linguistics.uab.cat/). Hem continuat parlant del joc dels falsos amics, de la selecció de les parelles, del premi que donarem, de com ho divulgarem, etc.  Hem quedat que en tornem a parlar la setmana següent amb una proposta definida.

 

 

 


No hi ha comentaris

Mar 07 2013

Diari de les pràctiques (etapa d’observació): sessió 1

Posted in General by Lourdes Marín |

Avui he començat presencialment les pràctiques al Servei de Llengües de la UAB. El meu facilitador, alhora que tutor, és Enric Serra, a qui, companys del màster, ja coneixeu, ja que també és professor i coordinador d’alguns mòduls.

Abans d’aquesta trobada em va encarregar que fes una ullada al web (http://www.uab.cat/servei-llengues/) per familiaritzar-me amb l’0rganisme i els productes que ofereix a la comunitat universitària i poder parlar-ne. També vaig llegir un informe que han redactat al Servei sobre els cursos de supervivència (d’acollida lingüística) de 15 hores, cap als quals van tendint els serveis lingüístics de les universitats catalanes, perquè són les hores per a les quals hi ha finançament.

Ens hem reunit en una sala de l’edifici del Servei de Llengües a la 1 del migdia i hem comentat diversos aspectes. M’ha parlat dels dos centres que componen el Servei de Llengües (a Barcelona i a la Universitat Autònoma), de la fusió de l’antic Gabinet de Llengües amb l’Escola d’Idiomes, de l’oferta de cursos, de l’acolliment lingüístic. Quant a les aules, estan ubicades a l’Aulari Central, l’edifici del costat, que és de nova construcció. Tenen capacitat per a 22 alumnes i disposen de canó i accés a Internet.

També ha quedat palesa una de les directrius del Servei: promoure l’autonomia. En aquest sentit, hem parlat del Centre d’Autoaprenentatge de Llengües, espai al servei de l’usuari perquè aprengui llengües al seu ritme mentre fa un curs o sense fer-ne cap. El tutor destaca que  als cursos s’ha potenciat la virtualitat i encara es farà més. Tot ha anat cap a la xarxa, en sintonia amb el Pla de Bolonya, que recull que cada assignatura té una part presencial i una altra de virtual. Al Servei, s’ha procurat anar en aquesta línia.

Hem parlat de com es desenvoluparan les dues fases de les pràctiques. Així, des d’una vesant docent, observaré classes d’acolliment lingüístic i prepararé una seqüència didàctica basada en la intercomprensió. Des de la dinamització, he de participar en la preparació d’un projecte (un joc) basat en una aplicació que treballa la metodologia de la intercomprensió lingüística, centrada en els falsos amics, el qual ha d’estar enllestit per Sant Jordi. L’aplicació conté 6 llengües (català, castellà, francès, italià, portuguès i romanès) i es tracta de deduir el significat dels falsos amics a través dels exemples, sense cap sistema de traducció. He de dir que és un projecte molt prometedor que ens fa reflexionar sobre la semblança entre les llengües romàniques. A més, enganxa.

D’altra banda, assistiré a la segona sessió presencial del programa de Pràctiques d’Acolliment Lingüístic que tindrà lloc el 3 d’abril. M’ha semblat una proposta molt interessant a través de la qual es dóna una formació a estudiants autòctons per tal d’ajudar els estudiants de mobilitat pel que fa a la pràctica del català, per millorar la seva estada i integració a la societat catalana.  Es tracta d’un curs gratuït de25 hores (4 de presencials, 20 d’autònomes i 1 d’avaluació). A la primera sessió es van tractar qüestions com què és l’acolliment i com ha evolucionat. A la segona, a la qual hi col·laboraré, es farà una valoració dels exercicis del programa Argumenta, centrats en la unitat 17, que han fet els alumnes dins de les hores autònomes i que han anat enviant a la professora per correu electrònic. A més, es mostraran perfils de persones que podrien ser la persona que hi acompanyessin (la seva parella lingüística). Val a dir que els estudiants estrangers als quals ajudaran durant 8 sessions (també estipulades dins del treball autònom) vénen dels cursos de supervivència o són persones proposades per ells. A l’últim, hauran de preparar-se per fer un treball final de curs.

A partir d’aquí, amb les expectatives encaminades i amb ganes, certament, perquè crec que puc aprendre molt i comparar aquesta experiència amb la meva realitat al Consorci per a la Normalització Lingüística. M’agraden els punts de vista diferents i conèixer noves perspectives, i crec que el Servei de Llengües de la UAB em pot satisfer aquesta curiositat.

 

 


No hi ha comentaris

Feb 28 2013

Els prejudicis lingüístics a l’aula

Posted in General by Lourdes Marín |

lasvariedadeslinguisticas

 

Un màster com el nostre, centrat en l’acolliment, requereix una reflexió seriosa sobre els prejudicis lingüístics. Hem de saber, per començar, que es tracta de convencions ideològiques que no ajuden les llengües minoritàries.

D’entrada, a nosaltres, com a persones que aprenem a tractar la diversitat a les classes, potser plantejar afirmacions del tipus: “Com més parlants tingui una llengua més rica i perfecta serà”, ens sembla que mereix un “no” rotund i obvi. D’altres, potser són més controvertides i, de fet, al M43  amb Maria Fradera han obert un cert debat. Així, “les llengües amb més parlants són més útils” és un prejudici que convé raonar a l’aula. Com també que “hi ha llengües fàcils d’aprendre i llengües difícils”. El fantasma de la dificultat, en realitat, és molt present en alumnes que tenen, sense anar més lluny, el castellà com a primera llengua, i cal procurar que es plantegin que no és així, en tractar-se de llengües de la mateixa família lingüística.

El cas és que nosaltres, com a agents lingüístics que acollim, hem de prendre consciència dels nostres propis prejudicis, i acabar eliminant-los per poder explicar-los d’una manera entenedora i instaurada en la més absoluta tolerància. Hem de ser oberts, amb capacitat d’escolta, i hem d’estar convençuts del que diem.

En aquest sentit, hem de despullar-nos de qualsevol factor que ens impedeixi tractar el grup-classe com a iguals, sense manifestar preferències per determinats col·lectius segons el nostre coneixement del món, percepcions, prejudicis, estereotips, o com li vulguem dir.

Un cop fet aquest necessari examen d’autoavaluació i de documentar-nos (llegir especialistes com Moreno Cabrera, Jesús Tusón o Gabriel Bibiloni)  la finalitat a l’aula és explicar als alumnes aquells aspectes que poden formar part del sac dels prejudicis. I això cal fer-ho amb naturalitat, perquè aquests temes sempre acaben sortint a classe.

D’aquesta manera, a poc a poc podem observar que com menys prejudicis tinguin cap al català (la llengua que aprenen) i cap a altres llengües (les dels companys), més fàcil ens resultarà tirar endavant el curs amb motivació, amb ganes d’aprendre i amb un clima d’harmonia. De fet, a l’aula som un micromón, una versió petita de la nostra societat on la cohesió i la convivència han de ser pilars fonamentals de cada sessió. Els alumnes s’han de sentir còmodes i això els predisposa –permeteu-me dir-ho–  a estimar-se la terra que els acull, la seva gent i a formar part de la nova cultura.

Però per assolir això, cal aclarir-los preguntes i inquietuds, i allò que nosaltres els transmetem pot contribuir a fer-los decidir si es volen sentir catalans o aliens a la cultura d’acollida. Així mateix, conèixer persones d’altres llocs, entrar en contacte amb altres llengües, parlar-ne i comparar-les, esdevé enriquidor i positiu per a la predisposició a aprendre; per a treballar en la mateixa direcció.

En conclusió, com a professionals, hem d’anar desfent els prejudicis lingüístics amb els alumnes amb paciència i empatia. Els hem de convèncer amb un somriure –em deia l’altre dia una companya de feina–, però primer ens hem de creure el missatge.


2 Comments

Feb 28 2013

Com treballar la cultura a l’acolliment

Posted in General by Lourdes Marín |

montserrat

 

Quan les persones que ensenyem llengua a adults ens preguntem quins aspectes de la cultura hem de tenir en compte a l’hora de fer classe, hem de pensar en la història, l’art, el cinema, la música, la ciència, l’arquitectura, la gastronomia, els esports, la llengua, les tradicions, etc. Per tant, parlar de cultura és parlar de molts elements i cal seleccionar-los bé perquè els alumnes puguin fer-se una idea coherent del que volem que aprenguin.  A partir d’això, hem d’adequar els continguts a les classes, dins de les quals, el perfil de l’alumnat pot ser clau. Un perfil diferent ja implica motivacions diferents per aprendre català, per començar.

Al M42 hem comptat amb l’interessant punt de vista d’una experiència en una universitat estrangera. Això m’ha permès comparar-ho amb la meva com a tècnica al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i analitzar ambdues feines, les quals comparteixen un repte comú: l’acolliment lingüístic de persones no catalanoparlants.

D’acord amb això, he arribat a la conclusió que treballar la cultura dins d’una classe de català en una universitat local o estrangera pot generar més expectatives, perquè ens trobem davant d’un alumnat menys heterogeni, amb formació universitària. De fet, com va dir Pau Sanchis a classe, un professor de català a l’estranger “pot fer des de trobades gastronòmiques fins a conferències filològiques”.  Al CPNL, en canvi, un alumne que aterra a les classes de l’Inicial pot ser des d’analfabet fins a doctor en alguna especialitat. És, doncs, una dimensió més plural on, a més, impera l’ensenyament a persones que pretenen residir a Catalunya indefinidament. En aquest sentit, gairebé sempre hem de començar explicant que el català és la llengua pròpia i fer un treball simultani i progressiu sobre les actituds lingüístiques vers la llengua.

Un altre tema que cal tenir en compte a l’hora d’ abordar la cultura és el territori:  des de la perspectiva d’un català de Catalunya o des de la perspectiva d’un català dels Països Catalans. Aquest concepte, emparat per raons històriques, culturals i lingüístiques, em sembla el més adient en una classe d’un Bàsic 1 del CPNL, per exemple, on l’excusa perfecta és tractar la vocal neutra, i també per treballar amb  aprenents de català universitaris. Si acotem el territori, acotem la literatura, i des de Catalunya hem d’ignorar Ramon Llull, Joanot Martorell i Llorenç Villalonga.

En la mateixa direcció, es pot abordar des d’aquesta perspectiva una tasca que treballo al Bàsic 2 anomenada “El guia turístic”on els alumnes fan una presentació del viatge que farem tota la classe a la destinació que ha decidit cadascun. Aquesta activitat és motivadora i engrescadora, d’entrada, perquè  tots acabem sentint  curiositat per conèixer punts del territori. Quant a les tasques de “La predicció meteorològica” i “La recepta gastronòmica”, que també tracto en aquest curs,  m’agrada incidir en la concepció de Països Catalans. Així, en el primer cas, l’alumne-home del temps parlarà del temps a tot el Domini lingüístic i en el segon, es dóna a conèixer vastament les seves característiques culinàries.

images_cultura

A l’últim, un plantejament comparatiu pot ser molt útil en l’acollida en general. I de fet ho fem: els professors parlem amb els alumnes obertament dels tòpics, de la visió que es té fora dels catalans i de com ens veiem nosaltres. Això ajuda a reflexionar sobre la cultura pròpia, a comparar costums i tradicions, maneres de fer, a tombar falses percepcions, prejudicis i, sobretot, a apropar-nos i comprendre’ns.

Com a conclusió, la cultura s’ha de treballar sempre en una classe d’acollida lingüística, i els alumnes i les seves necessitats ens aniran orientant per reinventar el nostre programa, si cal.  Perquè, en definitiva, ens adonarem que a banda del que creiem que han de saber els aprenents de català, aquí o a l’estranger, ells també tenen unes curiositats concretes i les hem d’escoltar i satisfer.

 


2 Comments

Feb 15 2013

La tecnologia i la metodologia d’intercomprensió lingüística

Posted in General by Lourdes Marín |

Intercomprensió


No hi ha comentaris

Feb 06 2013

Programació i avaluació del CLE

Posted in General by Lourdes Marín |

Exemple de rúbrica

 


1 comentari

Feb 02 2013

Xerrameca: Els viatges

Posted in General by Lourdes Marín |

Presentació del material  Fitxa professor_Activitat 1   Fitxa alumne_Activitat 1  Fitxa professor_Activitat 2  Fitxa alumne_Activitat 2  Fitxa professor_Activitat 3   Fitxa alumne_Activitat 3


No hi ha comentaris

Des 31 2012

Avaluació del mòdul 2

Posted in General by Lourdes Marín |

El Club del Contacontes


2 Comments

« Prev - Next »