Identitat lingüística

Archive for Febrer 28, 2013

Feb 28 2013

Els prejudicis lingüístics a l’aula

Posted in General |

lasvariedadeslinguisticas

 

Un màster com el nostre, centrat en l’acolliment, requereix una reflexió seriosa sobre els prejudicis lingüístics. Hem de saber, per començar, que es tracta de convencions ideològiques que no ajuden les llengües minoritàries.

D’entrada, a nosaltres, com a persones que aprenem a tractar la diversitat a les classes, potser plantejar afirmacions del tipus: “Com més parlants tingui una llengua més rica i perfecta serà”, ens sembla que mereix un “no” rotund i obvi. D’altres, potser són més controvertides i, de fet, al M43  amb Maria Fradera han obert un cert debat. Així, “les llengües amb més parlants són més útils” és un prejudici que convé raonar a l’aula. Com també que “hi ha llengües fàcils d’aprendre i llengües difícils”. El fantasma de la dificultat, en realitat, és molt present en alumnes que tenen, sense anar més lluny, el castellà com a primera llengua, i cal procurar que es plantegin que no és així, en tractar-se de llengües de la mateixa família lingüística.

El cas és que nosaltres, com a agents lingüístics que acollim, hem de prendre consciència dels nostres propis prejudicis, i acabar eliminant-los per poder explicar-los d’una manera entenedora i instaurada en la més absoluta tolerància. Hem de ser oberts, amb capacitat d’escolta, i hem d’estar convençuts del que diem.

En aquest sentit, hem de despullar-nos de qualsevol factor que ens impedeixi tractar el grup-classe com a iguals, sense manifestar preferències per determinats col·lectius segons el nostre coneixement del món, percepcions, prejudicis, estereotips, o com li vulguem dir.

Un cop fet aquest necessari examen d’autoavaluació i de documentar-nos (llegir especialistes com Moreno Cabrera, Jesús Tusón o Gabriel Bibiloni)  la finalitat a l’aula és explicar als alumnes aquells aspectes que poden formar part del sac dels prejudicis. I això cal fer-ho amb naturalitat, perquè aquests temes sempre acaben sortint a classe.

D’aquesta manera, a poc a poc podem observar que com menys prejudicis tinguin cap al català (la llengua que aprenen) i cap a altres llengües (les dels companys), més fàcil ens resultarà tirar endavant el curs amb motivació, amb ganes d’aprendre i amb un clima d’harmonia. De fet, a l’aula som un micromón, una versió petita de la nostra societat on la cohesió i la convivència han de ser pilars fonamentals de cada sessió. Els alumnes s’han de sentir còmodes i això els predisposa –permeteu-me dir-ho–  a estimar-se la terra que els acull, la seva gent i a formar part de la nova cultura.

Però per assolir això, cal aclarir-los preguntes i inquietuds, i allò que nosaltres els transmetem pot contribuir a fer-los decidir si es volen sentir catalans o aliens a la cultura d’acollida. Així mateix, conèixer persones d’altres llocs, entrar en contacte amb altres llengües, parlar-ne i comparar-les, esdevé enriquidor i positiu per a la predisposició a aprendre; per a treballar en la mateixa direcció.

En conclusió, com a professionals, hem d’anar desfent els prejudicis lingüístics amb els alumnes amb paciència i empatia. Els hem de convèncer amb un somriure –em deia l’altre dia una companya de feina–, però primer ens hem de creure el missatge.


2 Comments

Feb 28 2013

Com treballar la cultura a l’acolliment

Posted in General |

montserrat

 

Quan les persones que ensenyem llengua a adults ens preguntem quins aspectes de la cultura hem de tenir en compte a l’hora de fer classe, hem de pensar en la història, l’art, el cinema, la música, la ciència, l’arquitectura, la gastronomia, els esports, la llengua, les tradicions, etc. Per tant, parlar de cultura és parlar de molts elements i cal seleccionar-los bé perquè els alumnes puguin fer-se una idea coherent del que volem que aprenguin.  A partir d’això, hem d’adequar els continguts a les classes, dins de les quals, el perfil de l’alumnat pot ser clau. Un perfil diferent ja implica motivacions diferents per aprendre català, per començar.

Al M42 hem comptat amb l’interessant punt de vista d’una experiència en una universitat estrangera. Això m’ha permès comparar-ho amb la meva com a tècnica al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i analitzar ambdues feines, les quals comparteixen un repte comú: l’acolliment lingüístic de persones no catalanoparlants.

D’acord amb això, he arribat a la conclusió que treballar la cultura dins d’una classe de català en una universitat local o estrangera pot generar més expectatives, perquè ens trobem davant d’un alumnat menys heterogeni, amb formació universitària. De fet, com va dir Pau Sanchis a classe, un professor de català a l’estranger “pot fer des de trobades gastronòmiques fins a conferències filològiques”.  Al CPNL, en canvi, un alumne que aterra a les classes de l’Inicial pot ser des d’analfabet fins a doctor en alguna especialitat. És, doncs, una dimensió més plural on, a més, impera l’ensenyament a persones que pretenen residir a Catalunya indefinidament. En aquest sentit, gairebé sempre hem de començar explicant que el català és la llengua pròpia i fer un treball simultani i progressiu sobre les actituds lingüístiques vers la llengua.

Un altre tema que cal tenir en compte a l’hora d’ abordar la cultura és el territori:  des de la perspectiva d’un català de Catalunya o des de la perspectiva d’un català dels Països Catalans. Aquest concepte, emparat per raons històriques, culturals i lingüístiques, em sembla el més adient en una classe d’un Bàsic 1 del CPNL, per exemple, on l’excusa perfecta és tractar la vocal neutra, i també per treballar amb  aprenents de català universitaris. Si acotem el territori, acotem la literatura, i des de Catalunya hem d’ignorar Ramon Llull, Joanot Martorell i Llorenç Villalonga.

En la mateixa direcció, es pot abordar des d’aquesta perspectiva una tasca que treballo al Bàsic 2 anomenada “El guia turístic”on els alumnes fan una presentació del viatge que farem tota la classe a la destinació que ha decidit cadascun. Aquesta activitat és motivadora i engrescadora, d’entrada, perquè  tots acabem sentint  curiositat per conèixer punts del territori. Quant a les tasques de “La predicció meteorològica” i “La recepta gastronòmica”, que també tracto en aquest curs,  m’agrada incidir en la concepció de Països Catalans. Així, en el primer cas, l’alumne-home del temps parlarà del temps a tot el Domini lingüístic i en el segon, es dóna a conèixer vastament les seves característiques culinàries.

images_cultura

A l’últim, un plantejament comparatiu pot ser molt útil en l’acollida en general. I de fet ho fem: els professors parlem amb els alumnes obertament dels tòpics, de la visió que es té fora dels catalans i de com ens veiem nosaltres. Això ajuda a reflexionar sobre la cultura pròpia, a comparar costums i tradicions, maneres de fer, a tombar falses percepcions, prejudicis i, sobretot, a apropar-nos i comprendre’ns.

Com a conclusió, la cultura s’ha de treballar sempre en una classe d’acollida lingüística, i els alumnes i les seves necessitats ens aniran orientant per reinventar el nostre programa, si cal.  Perquè, en definitiva, ens adonarem que a banda del que creiem que han de saber els aprenents de català, aquí o a l’estranger, ells també tenen unes curiositats concretes i les hem d’escoltar i satisfer.

 


2 Comments