Arxiu d'etiquetes: vídeo

“És impossible no comunicar”

A través del primer axioma exploratori de la comunicació, “és impossible no comunicar“, he elaborat aquest vídeo per reflectir-lo en els seus trets més generals.

Mitjançant aquesta pràctica he pogut fer ús del programa Windows Movie Maker, especialitzat en la creació de vídeos. Per realitzar-lo, he hagut de buscar i d’utilitzar una sèrie de recursos com la recerca de les imatges i dels vídeos amb la seva descàrrega. Respecte el muntatge del vídeo, he après a utilitzar les transicions, a ajustar la música segons el vídeo, a adjuntar text, a ordenar les diapositives, etc.

En el vídeo he intentat reflectir la importància de la comunicació no verbal, ja que segons el primer axioma de la comunicació, és impossible no comunicar. Malgrat estiguis en silenci o quiet, la teva postura corporal i la teva actitud ja comuniquen alguna cosa a aquells que et veuen. Per tant, és molt important que siguem conscients de la nostra comunicació no verbal, ja que pot arribar a donar més informació que no pas la verbal!

Anàlisi audivosiual d’una campanya

Until society progresses, we will keep moving forward“. A través d’aquest directe missatge, la comunitat Inter LGTB (interasssociation: lesbian, gay, bi and trans) l’any 2016 van llençar una campanya audiovisual per visibilitzar l’assetjament a causa de l’orientació sexual, per tal d’eradicar-lo. La música, original de Jean-Pierre Taïeb, conjuntament amb les imatges figuratives que representen el dolor, el patiment, l’esforç i sobretot la por i l’ansietat que viu una persona assetjada per la seva orientació sexual, aconsegueixen commoure i transmetre aquesta angoixa a tot aquell qui veu la campanya.

Allò que crida més l’atenció sobre la campanya és els moviments de la càmera, ja que mitjançant un angle d’enquadrament subjectiu, combina molts tipus de travelling de manera que l’espectador pugui experimentar el ritme accelerat i ràpid del protagonista, tot sentint la seva angoixa i desesperació. Tot i així, sí trobem alguns plans de travelling més aviat frontal, de manera que el moviment tendeix a ser més fixe en comparació la resta de vídeo, en la presentació de personatges externs, com els pares (1:20).

Sempre partint des de l’angulació subjectiva, podem experimentar angles picats, angles contrapicats, angle zenitals i angles cap el costat. Aquesta variació d’angulacions, fan que l’espectador rebi immediatament l’ansietat de la situació, sobretot mitjançant els angles zenital i cap el costat, amb els quals experimentem de molt a prop les accions del protagonista. En canvi, els angles picats i contrapicats s’utilitzen per donar èmfasi a les amenaces i a les sensacions més subjectives de l’agredit, com en el moment que avança a través d’una escala i a sota seu es visualitzen persones amenaçant-lo (1:47).

Per tant, aquesta varietat d’enquadraments, angles i plans, combinat amb uns moviments bruscos de càmera i una música estrepitosa, fan que la comunitat LGTB aconsegueixi fer arribar el seu missatge d’una manera més impactant i trencadora sense deixar indiferent a l’espectador.