Arxiu d'etiquetes: enquadrament

Anàlisi audivosiual d’una campanya

Until society progresses, we will keep moving forward“. A través d’aquest directe missatge, la comunitat Inter LGTB (interasssociation: lesbian, gay, bi and trans) l’any 2016 van llençar una campanya audiovisual per visibilitzar l’assetjament a causa de l’orientació sexual, per tal d’eradicar-lo. La música, original de Jean-Pierre Taïeb, conjuntament amb les imatges figuratives que representen el dolor, el patiment, l’esforç i sobretot la por i l’ansietat que viu una persona assetjada per la seva orientació sexual, aconsegueixen commoure i transmetre aquesta angoixa a tot aquell qui veu la campanya.

Allò que crida més l’atenció sobre la campanya és els moviments de la càmera, ja que mitjançant un angle d’enquadrament subjectiu, combina molts tipus de travelling de manera que l’espectador pugui experimentar el ritme accelerat i ràpid del protagonista, tot sentint la seva angoixa i desesperació. Tot i així, sí trobem alguns plans de travelling més aviat frontal, de manera que el moviment tendeix a ser més fixe en comparació la resta de vídeo, en la presentació de personatges externs, com els pares (1:20).

Sempre partint des de l’angulació subjectiva, podem experimentar angles picats, angles contrapicats, angle zenitals i angles cap el costat. Aquesta variació d’angulacions, fan que l’espectador rebi immediatament l’ansietat de la situació, sobretot mitjançant els angles zenital i cap el costat, amb els quals experimentem de molt a prop les accions del protagonista. En canvi, els angles picats i contrapicats s’utilitzen per donar èmfasi a les amenaces i a les sensacions més subjectives de l’agredit, com en el moment que avança a través d’una escala i a sota seu es visualitzen persones amenaçant-lo (1:47).

Per tant, aquesta varietat d’enquadraments, angles i plans, combinat amb uns moviments bruscos de càmera i una música estrepitosa, fan que la comunitat LGTB aconsegueixi fer arribar el seu missatge d’una manera més impactant i trencadora sense deixar indiferent a l’espectador.

 

“Avui sento que tot brota”

Una tarda de maig, a sobre de casa meva va aparéixer un sostre de colors tan gran, que no m’hi va cabre a la càmara… jo sóc una mica com aquella primavera

img_6529 img_6520 img_6515 img_6524

  “El sol escampa raigs de llum que escalfen. M’acompanyen l’alegria, l’amor més sincer, que retorna aquell caliu que enyorava, tot i no saber si mai l’havia conegut del tot. Sovint però, malgrat la llum, també plou i les gotes que rellisquen dins meu m’ajuden a purificar-me, a sanar-me i a enyorar el sol, i així rebre’l més agraïda. No em falta, no em sobra: tot en la seva justa mesura. Tanmateix, sé que el groc del sol pot ser més intens i encegador; ho serà quan tot allò que avui brota, demà reflecteixi el seu color…”

La série de fotografies que vaig escollir per representar la metàfora sobre la meva situació personal i vital en aquest moment, tenen característiques semblants i són del mateix instant. Vaig decidir adjuntar les quatre fotografies perquè es pogués apreciar la magnitud de l’arc de sant martí, ja que tot sencer quedava fora de la capacitat d’enquadrament de la meva càmara. Per tant, el que es veu en tots els diferents enquadraments és un tros diferent del fenòmen metereològic perquè com a autora volia transmetre la major informació possible.

Per aquest mateix motiu, perquè l’arc de sant martí estigués dins la major visió de camp possible, vaig decidir fer el pla més general que la meva càmara permitia perquè fos el més descriptiu possible. L’angle contrapicat és l’angle d’angulació que predomina perquè d’aquesta manera es pot apreciar la grandesa del fenòmen, tot i que també influeix el marge que tenia; no podia aplicar cap altre angle d’enquadrament a causa de les característiques situcionals i tècniques.

Per tant, gràcies a les característiques de les fotografies es pot expressar més la meva intenció al representar la metàfora de la meva vida a través d’aquestes.